dissabte, 27 de gener del 2024

Opinió

Davant el dolor del altres, aturem-ho tot!

La indiferència enfront del sofriment aliè s’ha convertit en una actitud amb carta de normalitat en les societats contemporànies benestants. Mirar cap a un altre costat; anestesiar-se a base de consum compulsiu d’experiències, d’objectes, de sèries de Netflix; passar sense mirar ni aturar-se.  .  .

Aquesta actitud és el revers d’un sistema que precaritza i accelera les nostres vides. No hi ha temps ni espai per a la interrupció, per aturar-nos i ajupir-nos a acompanyar i alleujar el sofriment aliè, o per posar-nos dempeus i alçar la veu contra les causes que el provoquen.

Com reaccionem davant el dolor dels altres?, què ens ancora a la inacció?, en què ens fixem o no parem esment?, a quins reclams responem?, quin és l’imperatiu humà que no estem escoltant?.

Seria un error pensar que aquesta indiferència és solament fruit d’una irresponsabilitat individual, com si de sobte haguéssim oblidat la nostra condició d’essers humans i ens haguéssim posat a mirar a un altre costat per decisió pròpia.

La indiferència forma part de l’estratègia mateixa d’una sistema que ens embolcalla subtilment, que ens atura els sentits, que ens va embenant els ulls, que ens fa dubtar dels fets mateixos.

La situació que estem vivint a Palestina n’és un bon exemple. L’evidència de l’horror de l’atac terrorista de Hamàs assassinant famílies senceres i l’evidència de l’horror dels bombardejos indiscriminats de l’exèrcit israelià sobre població civil ha quedat amagada per una xarxa d’opinions i informacions que han posat entre nosaltres i els fets centenars de pantalles en forma d’arguments geopolítics.

És el que Pepe Laguna va anomenar fa uns anys com a “bena de la complexitat”, molt pròpia de les argumentacions neoliberals. Davant això, Pepe ens animava a recuperar la lògica “del que és evident”. I deia: “El discurs “del que és evident” troba en la indignació la seva expressió més adequada. Davant el sofriment de les víctimes l’asèpsia del llenguatge políticament correcte no té lloc, cal cridar contra la perversió d’un sistema assassí”.

El que és evident, en aquest cas, és la mort de milers de civils innocents sota bombes d’un exèrcit que en nom d’una suposada legítima defensa, actua contra el dret internacional humanitari. L’ONU ha repetit sense aturar que “la invocació per part d’Israel del dret immanent a la legítima defensa és injustificable, ja que no és atacat per un estat, sinó per un grup armat d’un territori ocupat”. Recuperar “el que és evident” és ja un primer pas per superar la indiferència que ens afebleix els sentiments.

La interpretació i l’anàlisi de la realitat i de les desigualtats i violències que s´hi generen resulta fonamental per comprendre i comprometre’s, sens dubte. Però la transformació del reconeixement en acció és encara més crucial per a una implicació efectiva enfront del sofriment dels altres. Fer-nos càrrec de la realitat, del seu pes i encarregar-nos-en: aquesta és l’acció que ens exigeix el Dret Internacional Humanitari.

La Fundació Trobada, que presta atenció i ajuda a persones en risc d’exclusió social per mancança de mitjans de sobre-vivència amb dignitat, no vol deixar d’alçar la veu contra la vulneració dels drets del poble palestí que no solament es veu privat de la llibertat i ajuda humanitària, sinó del dret a la seguretat i a la pròpia vida.

 Basta ja!, aturem aquest contrasentit!, aturem-ho tot!  i defensem la vida aliena com defensaríem la nostra.





dilluns, 15 de gener del 2024

Opinió

 Drets socials en perill?

Encara que Abdelatwab va viure durant sis anys en situació d'exclusió, mai es va deixar caure del tot. El jove marroquí va sobreviure en parcs, en una casa abandonada, en els llocs habilitats en les fires amb les quals ha recorregut tota Espanya i fins i tot en una teteria on treballava sense contracte a canvi de sostre i menjar. El jove va arribar a les costes espanyoles com a menor estranger no acompanyat, un d'aquests xavals als quals es diuen MENAS, els nens migrants convertits en un dels principals focus del discurs de l'odi de l'extrema dreta. Res va ser fàcil per a Abderraman, ni per a la majoria d'adolescents que migren solos a sòl espanyol, però l'augment del poder de l'extrema dreta desperta el temor que altres joves com ell, així com qualsevol persona en situació irregular, afrontin encara més riscos dels que ja encaren en l'actualitat.

Persecució de les persones sense papers a través de la col·laboració dels ajuntaments amb els cossos policials, retirada d'ajudes que fomentin la inclusió dels migrants en situació irregular, obstaculització de l'empadronament, criminalització a la població estrangera a través de l'altaveu de desenes d'executius autonòmics i municipals… Les propostes electorals llançades durant les últimes campanyes i els acords aconseguits comunitats i municipis després dels comicis del 28M donen pistes dels drets que l'extrema dreta aposta per arrabassar a les persones migrants, a les quals les traves legislatives ja solen empènyer a greus situacions de vulnerabilitat.

A vegades, les mesures aplicades es caracteritzen per un tall simbòlic i altres aconsegueixen una aplicació més real. “Però el cor ideològic és el que denominen ‘el nativisme’. Sobre la base d'aquest pensament, les nacions pertanyen a un grup natiu i, per tant, aquest grup natiu ha de protegir-se de possibles entrades d'individus exògens”. “Per això utilitzen tant la metàfora de les cases. Igual que les cases, per a ells les nacions tenen propietaris i altres que no ho són. No significa que no pugui haver-hi hostes però, en general, creuen que el primer que cal fer és atallar la immigració, particularment la procedent d'Àfrica, aquella amb poc poder adquisitiu o de religió musulmana”.

I quan aconsegueixen més poder, el primer risc té a veure amb la normalització d'aquest discurs racista, islamòfob i xenòfob entre l'opinió pública. Generalment les mesures d'aquests partits amb efectes de major abast no solen ser les més sorprenents en un primer impacte, sinó aquelles reformes més petites aparentment més subtils i administratives, que acaben calant en la societat. També en immigració. Quan aquest tipus de formacions arriben al poder i poden prendre decisions en les polítiques públiques, les majors reformes no venen d'aquelles propostes que generen un gran xoc de canvi, com podria ser la ‘expulsió de tots els migrants en situació irregular’, que solen generar molt de debat però no acaben sent possibles d'aconseguir. En canvi, aquelles “micro-reformes” que no criden tant l'atenció, com podrien ser petits canvis administratius o un discurs d'odi constant “van generant un canvi i, a poc a poc, acaben aixecant barreres en la vida de les persones afectades, com un augment de la discriminació o la falta de finançament per a programes d'inclusió”.

Realitat, legislació i “desig”

Diversos dels pactes de govern parlen de perseguir els migrants en situació irregular. “Dins de l'exercici de les seves competències posarà en coneixement de les Forces i Cossos de seguretat de l'Estat els possibles casos d'immigració il·legal”, sostenen els textos. Aquest punt, a penes concretat fins al moment, alerta als experts en migracions davant la possibilitat que es  pretengui que determinats serveis municipals o autonòmics enviïn dades a la policia amb la intenció d'advertir de persones que es troben en situació irregular a Espanya quan fan ús dels seus drets com a ciutadans residents en determinades regions.

Altres pactes contemplen la col·laboració “amb la policia en la identificació d'immigrants il·legals perquè puguin ser expulsats” a través de mitjans “personals o documentals”. Ja llavors la seva proposta xocava amb la realitat: la legislació en matèria de protecció de dades prohibeix la cessió massiva de dades entre administracions quan la finalitat és diferent de l'objectiu per al qual es van recollir.

En aquest cas, els pactes defensaven el transvasament de la informació sobre la situació administrativa dels pacients inclosa en el seu historial mèdic, una cosa prohibida per l'actual normativa. Malgrat les garanties legals, algunes ONG han mostrat preocupació davant el compromís de denunciar des d'institucions públiques alienes a l'àmbit policial l'estatus administratiu dels veïns d'un municipi.

 “Recollir en els acords específicament la persecució de la immigració irregular per a posar en coneixement els casos que es detectin ja evidència que no hi ha una aposta pel fet que aquestes persones accedeixin a una xarxa de drets, sinó que potencien una societat excloent i que aquestes persones siguin perseguides per la seva condició”, indica Natalia Slepoy, responsable de l'àrea d'incidència política en Xarxa Acull. “Mesures com aquesta dificultarien a les persones sense papers portar amb tranquil·litat la vida quotidiana, si existeix el risc que els serveis municipals avisin a la policia”, sosté Javier de Lucas, catedràtic de filosofia de dret en la Universitat de València i expert en migracions.

Els recents pactes també s'acarnissen amb les ONG que ajuden a les persones migrants en situació irregular, a les quals se’ls acusa de “col·laborar amb les màfies de tràfic de persones”. Reduir els fons autonòmics a aquestes
associacions sol impactar directament en persones amb noms i cognoms, estrangeres o no, la inclusió de les quals en la societat depèn del suport d'organitzacions sense ànim de lucre, ja sigui per a assessoria legal per a tractar d'arreglar els seus papers, ajudes a l'alimentació o formacions d'idiomes o determinats oficis.

Alguns programes electorals per a les eleccions del 23J il·luminen fins on arriba la seva mirada en matèria migratòria, encara que el seu compliment únicament seria possible en cas d'aconseguir major influència en el Govern central atès que es tracta de polítiques de responsabilitat estatal. Els document inclouen les accions que duria a terme en cas de comptar amb competències per a això: a més d'incidir a acabar amb els fons destinats a rebre als migrants sense papers -claus per a evitar que aquestes persones deambulin pels carrers en un país que no coneixen amb el consegüent risc d'exclusió-,  aposten per buscar la manera d'impedir l'empadronament dels
qui resideixen irregularment a Espanya. Obstaculitzar l'empadronament, que depèn de l'àmbit municipal, és una d'aquestes mesures petites a les quals es referíem abans.

Polítiques discretes, silencioses, però amb capacitat per a generar conseqüències greus en els qui les sofreixen: “Per a les persones en situació irregular, l'empadronament és la porta d'entrada d'altres drets: la sanitat, l'educació, la certificació del temps de permanència a Espanya per a començar a comptar el seu temps de residència per a poder aconseguir els papers en un futur… És un tema vital”, sosté la portaveu de Xarxa Acull.
Gonzalo Fanjul, director de recerca de la Fundació "Peer Causa", veu “difícil” que els ajuntaments impedeixin l'empadronament de manera sistemàtica a les persones sense papers. “Significaria que una part important de la seva població quedaria fora del radar de les institucions”, sosté l'expert en migracions, encara que conclou amb un matís: “Encara que gairebé res de la política migratòria respon a criteris racionals. Seria una mesura administrativa amb conseqüències molt serioses”.

A nivell estatal, les formacions xenòfobes aposten per acabar amb una de les poques vies existents perquè les persones que viuen sense papers durant anys a Espanya puguin aconseguir una targeta de residència si demostren el seu arrelament al país i presenten una oferta de contracte de treball, una competència únicament estatal. “Suprimir la institució de l'arrelament com a manera de regular la immigració il·legal”, aquesta proposta suposaria, recorden els experts, abocar a la clandestinitat indefinida a aquells centenars de milers de persones sense papers
que no poden ser expulsades.

“Tot el que sigui reduir les escasses vies d'integració que existeixen actualment a Espanya i evitar el contacte dels migrants amb les institucions augmenta la seva vulnerabilitat”, adverteix Fanjul. “És poc probable però, si arribessin a aconseguir complir la seva paraula, tindria conseqüències molt greus”, afegeix




dilluns, 8 de gener del 2024

Premsa

 La Premsa Balear es fa ressò de la saturació dels Albergs i de la manca d'habitatge assequible

La premsa provincial (Diario de Mallorca i Ultima Hora) contempla aquets dies la situació preocupant de les persones sense llar, atribuint aquesta circumstància a l’encariment del cost de l’habitatge, assenyalant que el problema esta centrat en la manca de places dels albergs.

En realitat el que succeeix és que l’objectiu principal  dels albergs és l’atenció als cassos clàssics d’exclusió social, amb persones sense llar vinculades a malalties mentals i/o addiccions, i actualment es veuen superats pels cassos d’exclusió residencial, amb persones que inclús disposen d’una pensió o treball, encara sia precària o en l’economia submergida, però insuficients per pagar una habitatge, encara sia una sola habitació.

“A això se suma fins i tot la situació generada per la creixent arribada d'immigració irregular en pasteres. Encara que la majoria busquen la manera d'arribar a la península i des d'allí traslladar-se a altres països europeus, com França, alguns es queden a l'illa i tampoc tenen on allotjar-se”.

Des de Creu Roja s'insisteix que el servei que desenvolupa té el personal necessari per a prestar aquesta ajuda gràcies al finançament del Consell, i en què el problema radica en el fet que la xarxa d'albergs i centres d'allotjament no està dissenyada per a l'enorme volum de persones el problema de les quals no és d'exclusió social, sinó residencial. (Diario de Mallorca)

Per una altra banda, “Ultima Hora” publica una estadística feta per l’Associació de Directors i Gerents en Serveis Socials en la qual analitza els pressupostos de 404 Ajuntaments de més de 20.00 habitants de l’Estat Espanyol.

Segons les dades de l'informe, Manacor dedica 55,72 euros per habitant al departament de Serveis Socials, la qual cosa el situa molt lluny de la mitjana de les Illes Balears que estaria en 95,98 euros per habitant. Precisament, l'ajuntament de la capital del Llevant és l'únic de Balears que ha entrat en aquesta llista de 37 municipis d'Espanya qualificats com a «pobres» en considerar que la inversió per habitants és inferior a 56,74 euros, que és el 60% de la mitjana de despesa realitzada pels ajuntaments”.

“Des del Ajuntament de Manacor, la delegada de Cohesió Social i Educació, Carme Gomila, assegura que aquestes dades «ens obliguen a fer un replantejament i pensar en com cal invertir els recursos». Gomila assenyala que el municipi o els canvis pressupostaris que es van executar, el seu departament va rebre l'any passat gairebé un milió d'euros per part del IMAS i el Govern. Malgrat això, Gomila reconeix que Manacor actua com a capital de comarca i que les administracions supramunicipals han de fer costat als consistoris en problemàtiques com l'habitatge. «Cal fer polítiques transversals i replantejar el model», destaca”. (Última Hora)

Hem de tenir en compte que la Fundació Trobada de Manacor amb gaire bé 32 anys d’història, 21 d’ells va funcionar amb mitjans propis i amb donatius particulars. A partir de l’any 2013 ha signat distints contractes, aconseguits mitjançant concursos, amb el Consell de Mallorca, titular del servei d’acollida per persones en situació d’exclusió Social a la Part Forana.

Per una altra banda Diario de Mallorca publicava aquests dies que hi ha previsió d’emergència social per ona de fred, i que s’està elaborant un pla dissenyat per fer front a aquestes circumstàncies i que se activarà els pròxims dies, a la vista de les previsions publicades per l’Agencia Estatal de Meteorologia, cosa que agreuja encara més la actual situació. 

Que el nou any que ara comencem ens doni a tots, Administracions Públiques, Entitats Socials, Organitzacions No Governamentals i també als ciutadans particulars, llums suficients per arbitrar idees que resolguin un problema que afecta a les persones més vulnerables.

Feliç Any 2024!!. 




 


dimarts, 2 de gener del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2023 (12)

45 persones en llista d'espera: nou rècord des de la creació de l'Alberg a l'any 1992

No més una dona de procedència extra-comunitària ha pogut ingressar per nou ingrés a l’Alberg de Manacor aquest mes de desembre passat, ocupant així l’única plaça que ha causat baixa al centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 19. Tenint en compte que el nombre de places disponibles és de 25, la diferència es deguda a exclusions o incompareixences temporals i  hospitalitzacions, circumstàncies aquestes en que es reserven la plaça.

El total mensual de pernoctes ha estat de 603.

Les racions mensuals de berenar han estat 775, de dinar 625 i de sopar 625.

El total de persones en llista d’espera segueix augmentant, arribant a les 45, tres més que el més passat i nou rècord des de que existeix aquest control i la creació de l'Alberg.

L’Alberg per persones es risc d’exclusió social és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana, concedit mitjançant concurs a la Fundació Trobada de Manacor.