Encara que Abdelatwab va
viure durant sis anys en situació d'exclusió, mai es va deixar caure del tot.
El jove marroquí va sobreviure en parcs, en una casa abandonada,
en els llocs habilitats en les fires amb
les quals ha recorregut tota Espanya i fins i tot en una teteria on
treballava sense contracte a canvi de sostre i menjar. El jove va arribar a les costes espanyoles com a
menor estranger no acompanyat, un
d'aquests xavals als quals es diuen MENAS, els
nens migrants convertits en un dels principals focus del discurs de l'odi de l'extrema dreta. Res va
ser fàcil per a Abderraman, ni per a la majoria d'adolescents que migren
solos a sòl espanyol, però l'augment
del poder de l'extrema dreta desperta
el temor que altres joves com ell, així com qualsevol persona en situació irregular, afrontin encara més riscos
dels que ja encaren en l'actualitat.
Persecució de les persones
sense papers a través de la col·laboració dels
ajuntaments amb els cossos policials, retirada
d'ajudes que fomentin la inclusió dels migrants en situació irregular, obstaculització de l'empadronament, criminalització a la població estrangera a través
de l'altaveu de desenes d'executius
autonòmics i municipals… Les propostes electorals llançades durant les últimes campanyes
i els acords aconseguits comunitats i municipis després dels comicis del 28M donen pistes dels drets que l'extrema
dreta aposta per arrabassar a les persones migrants, a les quals les traves legislatives ja solen empènyer
a greus situacions de vulnerabilitat.
A vegades, les mesures
aplicades es caracteritzen per un tall simbòlic i altres aconsegueixen
una aplicació més real. “Però el cor ideològic és el que denominen ‘el nativisme’. Sobre la base
d'aquest pensament, les nacions
pertanyen a un grup natiu i, per
tant, aquest grup natiu ha de protegir-se de possibles entrades d'individus
exògens”. “Per això utilitzen tant la metàfora de les cases. Igual que les cases, per a ells les nacions tenen
propietaris i altres que no ho són.
No significa que no pugui haver-hi hostes però,
en general, creuen que el primer que cal fer és atallar la immigració, particularment la procedent d'Àfrica,
aquella amb poc poder adquisitiu o de
religió musulmana”.
I quan aconsegueixen més
poder, el primer risc té a veure amb la normalització d'aquest discurs
racista, islamòfob i xenòfob entre l'opinió pública. Generalment
les mesures d'aquests partits amb
efectes de major abast no solen ser les més sorprenents en un primer impacte, sinó aquelles reformes més
petites aparentment més subtils i administratives, que acaben calant en la societat. També en
immigració. Quan aquest tipus de formacions
arriben al poder i poden prendre
decisions en les polítiques públiques, les majors reformes no venen d'aquelles propostes que generen un gran
xoc de canvi, com podria ser la ‘expulsió
de tots els migrants en situació
irregular’, que solen generar
molt de debat però no acaben sent
possibles d'aconseguir. En canvi, aquelles “micro-reformes” que no criden tant l'atenció, com podrien ser petits
canvis administratius o un discurs
d'odi constant “van generant un
canvi i, a poc a poc, acaben aixecant barreres en la vida de les persones afectades, com un augment de la
discriminació o la falta de
finançament per a programes d'inclusió”.
Realitat, legislació i “desig”
Diversos dels pactes de govern
parlen de perseguir els migrants en situació
irregular. “Dins de l'exercici de les seves competències posarà en coneixement de les Forces
i Cossos de seguretat de l'Estat els
possibles casos d'immigració il·legal”, sostenen els textos. Aquest punt, a penes concretat fins al moment,
alerta als experts en migracions davant la
possibilitat que es pretengui que determinats serveis municipals o autonòmics enviïn dades a la policia
amb la intenció d'advertir de
persones que es troben en situació irregular
a Espanya quan fan ús dels seus drets com a ciutadans residents en determinades regions.
Altres pactes contemplen la
col·laboració “amb la policia en la
identificació d'immigrants il·legals perquè puguin ser expulsats” a través de mitjans “personals o documentals”. Ja
llavors la seva proposta xocava amb la realitat: la
legislació en matèria de protecció de dades prohibeix la cessió massiva de dades entre administracions quan la
finalitat és diferent de l'objectiu
per al qual es van recollir.
En aquest cas, els pactes defensaven el transvasament de la informació
sobre la situació administrativa dels
pacients inclosa en el seu historial
mèdic, una cosa prohibida per l'actual normativa. Malgrat les garanties legals, algunes ONG han
mostrat preocupació davant el
compromís de denunciar des d'institucions públiques
alienes a l'àmbit policial l'estatus administratiu dels veïns d'un municipi.
“Recollir en els acords específicament la
persecució de la immigració irregular per a posar en coneixement els casos que
es detectin ja evidència que no hi ha una
aposta pel fet que aquestes persones accedeixin a una xarxa de drets, sinó que potencien una societat
excloent i que aquestes persones
siguin perseguides per la seva condició”, indica Natalia Slepoy,
responsable de l'àrea d'incidència política en Xarxa Acull. “Mesures com aquesta dificultarien a
les persones sense papers portar
amb tranquil·litat la vida quotidiana, si existeix el risc que els serveis municipals avisin a la policia”, sosté Javier de Lucas, catedràtic de filosofia de dret en la Universitat de València i expert en migracions.
Els recents pactes també s'acarnissen amb
les ONG que ajuden a les persones migrants en situació irregular, a les quals se’ls acusa de “col·laborar amb les
màfies de tràfic de persones”.
Reduir els fons autonòmics a aquestes
associacions sol impactar directament en
persones amb noms i cognoms, estrangeres o no, la inclusió de les quals en la
societat depèn del suport
d'organitzacions sense ànim de lucre, ja sigui per a assessoria legal per a tractar d'arreglar els seus papers,
ajudes a l'alimentació o formacions
d'idiomes o determinats oficis.
Alguns programes electorals
per a les eleccions del 23J il·luminen fins on arriba
la seva mirada en matèria migratòria, encara que el seu compliment únicament seria possible en cas
d'aconseguir major influència en el
Govern central atès que es tracta de polítiques de responsabilitat estatal. Els document inclouen
les accions que duria a terme en cas
de comptar amb competències per a això: a més d'incidir a acabar amb els fons
destinats a rebre als migrants sense
papers -claus per a evitar que aquestes persones deambulin pels carrers en un país que no coneixen amb el consegüent risc d'exclusió-, aposten
per buscar la manera d'impedir l'empadronament dels
qui resideixen irregularment a Espanya.
Obstaculitzar l'empadronament, que depèn de
l'àmbit municipal, és una d'aquestes
mesures petites a les quals es referíem abans.
Polítiques discretes,
silencioses, però amb capacitat per a generar conseqüències
greus en els qui les sofreixen: “Per a les persones en situació irregular, l'empadronament és la porta d'entrada d'altres drets: la sanitat,
l'educació, la certificació del
temps de permanència a Espanya per a començar a comptar el seu temps de residència per a poder aconseguir els
papers en un futur… És un tema
vital”, sosté la portaveu de
Xarxa Acull.
Gonzalo Fanjul, director de recerca
de la Fundació "Peer Causa", veu “difícil” que els ajuntaments impedeixin
l'empadronament de manera sistemàtica
a les persones sense papers. “Significaria
que una part important de la seva població quedaria fora del radar de les institucions”, sosté l'expert en migracions, encara que conclou amb un matís: “Encara que gairebé
res de la política migratòria
respon a criteris racionals. Seria una mesura
administrativa amb conseqüències molt serioses”.
A nivell estatal, les formacions
xenòfobes aposten per acabar amb una de les poques vies existents perquè les
persones que viuen sense papers durant anys a Espanya puguin aconseguir una
targeta de residència si demostren el seu arrelament al país i
presenten una oferta de contracte de treball, una competència únicament
estatal. “Suprimir la institució de l'arrelament com a manera de regular la immigració il·legal”, aquesta proposta suposaria, recorden els experts, abocar a la clandestinitat indefinida a aquells centenars de milers de
persones sense papers
que no poden ser expulsades.
“Tot el que sigui reduir les
escasses vies d'integració que existeixen
actualment a Espanya i evitar el contacte dels migrants amb les institucions
augmenta la seva vulnerabilitat”,
adverteix Fanjul. “És poc probable però, si arribessin
a aconseguir complir la seva paraula, tindria
conseqüències molt greus”, afegeix
