dimarts, 20 de febrer del 2024

Xerrades

Xerrada de la Directora de la Fundació Trobada al IES Mossèn Alcover amb el títol "Desmuntem els estigmes de les persones sense llar"

Tal com ja informàvem a aquest mateix lloc s’han iniciat una ronda de xerrades per part de la Directora de l’Alberg Noelia Hernández García per distints centres educatius de Manacor sobre les persones en exclusió i/o en risc d’exclusió social.

Així, dies passats, va esser al centre IES Mossèn Alcover on va iniciar el cicle amb el tema concret sobre “Els estigmes de les persones sense llar” i aquests són els que es varen exposar:

“La majoria tenen problemes d’alcohol”, però segons l’Institut Nacional d’Estadística” un 59% no consumeix drogues i només un 20% té de problemes de consum abusiu.

“No estan massa bé del cap”, però l’INE només reconeix que l’11% té problemes de salut mental greu.

“Son vagos i es guanyen la vida mendicant”. Molts d’ells participen en projectes d’inserció laboral en els que cobren molt poc per treballar. L’INE diu que un 67% fa més de dos anys que no treballa i un 33%, menys de dos anys.

“Son persones que no valen saber res de la seva família.” Amb diferents percentatges l’INE detalla les causes de l’allunyament de la seva família: uns són abandonats durant la infància, altres son fills de pares amb problemes de consum, altres han estat maltractats, altres són fills de pares amb malalties físiques i finalment, la meitat varen sofrir agressions sexuals.

“Fan una mica de por, són una font d’inseguretat”. Cada any es registren més de mig centenar de persones sense sostre que moren als carrers i, part d’elles, tenen morts violentes: cada cinc dies mor una persona sense llar a Espanya.

“Es gent que va d’un lloc a l’altre, són transeünts”. En els albergs de baixa exigència de Mallorca es registren anualment un mínim del 50% d’usuaris mallorquins.

“És un problema impossible d’evitar”. La Unió Europea assumeix l’objectiu d’erradicar la pobresa i l’exclusió social.

“No se sap molt bé què s’ha de fer”. Sí sabem què fer, però volem fer-ho? Estam disposat a fer-ho?. A Espanya hi ha 3.360.631 habitatges secundaris, dels quals 3.106.422 estan buits.

“Tot-hom voldria ajudar-los, però és difícil saber com”. El dia de la inauguració d’un centre per a persones en exclusió social a Palma, hi hagué una gran manifestació en contra. Així no s’ajuda.

Fins aquí els estigmes exposats per la Directora i la resposta de l’Institut Nacional d’Estadística sobre el tema.

Després de l’exposició de cada un dels estigmes els estudiants assistents a la xerrada debatien i valoraven el tema contrastant les dades estadístiques de l’INE amb les seves opinions.

Finalment varen parlar dels hàbits que poden ajudar a no arribar a l’exclusió social, posant en pràctica el que està a les nostres mans, es a dir, que es poden fer individualment coses com:  no consumir drogues, tenir relacions sanes, conservar i potenciar els vincles familiars, practicar esport, tenir empatia i no jutjar, donant per suposat l’acompliment de les obligacions com a ciutadà (estudi o treball, respecte, tracte correcte i cordial, etc.)

Es de valorar molt positivament l’alta participació dels estudiants, fent moltes preguntes i obrint debats sobre qüestions morals i socials.



dissabte, 17 de febrer del 2024

Opinió

El Grup Parlamentari de VOX presenta una "Proposició no de LLei" contra la immigració

El Grup Parlamentari Vox ha presentat al Parlament de les Illes Balears una iniciativa tipus “Proposició no de llei”, en la qual el Parlament Balear insta al Govern d’Espanya en 19 propostes, de les qual triem les 9 més sagnants, el següent:

“A exhortar que totes les administracions públiques traslladin el missatge clar que qualsevol immigrant que entri de manera il·legal a Espanya mai podrà regularitzar la seva situació al nostre país ni rebre cap mena d'ajuda pública.

A eliminar les subvencions a associacions, organitzacions, fundacions o ONGs que promoguin o facilitin de qualsevol forma la immigració il·legal i el tràfic de persones, així com a endurir les penes contra les màfies de la immigració il·legal i a tots els seus col·laboradors.

A suspendre la cooperació al desenvolupament amb el Senegal o qualsevol altre país que no col·labori en la gestió dels fluxos immigratoris fins que no es desenvolupin i compleixin els acords bilaterals subscrits per a la cooperació en matèria de gestió de l'emigració internacional amb el propòsit d'impedir l'arribada d'immigrants il·legals.

A suspendre la cooperació al desenvolupament amb tots aquells països que porten paralitzades les negociacions amb la UE per a signar Acords de readmissió d'immigrants il·legals, com ara Algèria o el Marroc.

Que en tots els municipis d'Espanya s'iniciïn els estudis i tràmits necessaris per a l'elaboració i aprovació d'una Ordenança reguladora del procediment sancionador per als incompliments de la ciutadania en relació a les seves obligacions amb el Padró Municipal amb la finalitat que els immigrants il·legals no puguin empadronar-se.

Que, en cas de produir-se la reubicació d'immigrants il·legals a nostra (regió/localitat) per mandat del Ministeri de l'interior, augmentar i reforçar la presència policial amb la finalitat de garantir la seguretat dels veïns i tenir controlats als immigrants il·legals mentre es tramiten els seus expedients d'expulsió.

A posar tots els mitjans necessaris per a no habilitar cap partida pressupostària destinada a fi de la reubicació d'immigrants il·legals a nostra (localitat/regió).

Que, com ocorre amb la política exterior i les relacions internacionals, la política en matèria de cooperació internacional, així com totes les ajudes relacionades amb aquesta, siguin competència exclusiva del Govern de la Nació.

A suspendre de manera immediata qualsevol pagament destinat a Palestina o, si és el cas, a qualsevol ONG que operi en Palestina per a la realització d'una auditoria urgent d'aquests pagaments a l'efecte de determinar si han estat destinats, o no, a ajuda humanitària; amb l'objectiu d'evitar que ni un sol euro dels espanyols vagi destinat a organitzacions terroristes com Hamàs.

Basta de polítiques des de bombolles allunyades de la vida, desconnectades de la realitat de les persones. Basta de que el populisme instrumentalitzi el malestar social. Portem molt temps esperant que vinguessin millors temps per als drets de les persones. Esperant agotzonats creient que així no s'anaven a travessar més línies vermelles que atemptessin contra els drets i la democràcia.

Vam haver d'empassar carros i carretes perquè el discurs de l'odi i de la xenofòbia que llançaven alguns no envaís tot, però crec que ens confonem.
El discurs avança perquè ens deixem envair, deixem que el discurs de l'odi i la indiferència ens inoculi i s'encebi contra els més febles. És que els migrants ens porten tots els mals? No és veritat. Veiem com la desigualtat creix, com cada dia és més difícil trobar una casa digna on viure, el camp es despobla i la terra gemega, la pèrdua de valors socials i democràtics ens minen
.

 

Principio del formulario

Diuen que els migrants són el problema: que ens roben les ocupacions, copen les atencions mèdiques i atempten contra la nostra identitat i valors, entre altres coses.

Qui estan sumant en les nostres societats envellides? Qui cuiden dels nostres majors i petits perquè tinguem un futur? Qui treballen el nostre camp i porten els aliments a les nostres taules? Per què no atallem els mals que realment ens fan mal i deixem de buscar bocs expiatoris entre aquells que no poden defensar-se?

Per què no implementem polítiques universalistes que enfrontin la desigualtat, que reformin el nostre mercat laboral, que ens ajudin a gestionar la diversitat i tantes altres coses que coneixem? És que en aquest context de "salvi's qui pugui" continuarem deixant que continuïn fent mal a aquests, o deixant que els pobres hagin de barallar contra els pobres per unes engrunes?

Deixarem que es desmantelli l'estat de dret, en llaures a no sé quina seguretat, al fet que continuïn utilitzant el discurs de la por, del mur o de la invasió

Com viurem junts? Aquesta és la mare de totes les batalles. Per què no ens asseiem junts a la taula? En una taula on siguem capaces que totes les persones tinguem un lloc i puguem aportar, somiar, lluitar, treballar, cuidar-nos i créixer junts.



 



dijous, 15 de febrer del 2024

Donatiu

IES Manacor ha organitzat una fireta de llibres de segona ma per a donar el producte a la Fundació Trobada

Es freqüent que entitats jurídiques i persones físiques demostrin la seva sensibilitat envers del col·lectius més desfavorits de la nostra societat.

Així fa alguns dies que l’Institut d’Ensenyança Secundària (IES) Manacor va organitzar un fireta de llibres de segona ma a la biblioteca de les instal·lacions amb la intenció de posar-les a la venda.

La recaptació de 206,70 euros ha estat donada a la Fundació Trobada, que és l’entitat que a Manacor treballa en favor de persones en risc d’exclusió social com a concessionària del servei alberg per persones sense sostre atorgat pel Consell de Mallorca per a tota la Part Forana de l’Illa.

Aquestes donacions ajuden al finançament de les despeses pròpies del servei, tenint en compte que l’acolliment de l’Alberg suposa menjador amb dinar, berenar i sopar, llit per dormir als vespres, neteja i bugaderia, assessorament i acompanyament als usuaris i altres serveis que presta un equip de 10 professionals de provada qualificació.

La Fundació vol donar les més expressives gràcies per la generositat demostrada per aquest Centre Educatiu, gest que ens consta vol esser seguit per altres Instituts i Col·legis.

Per aquest motiu ens complau anunciar que la Directora de la Fundació Noelia Hernández iniciarà un ronda de xerrades per distints col·legis de la Comarca amb la intenció sensibilitzar als alumnes sobre el sensellarisme, estigmes i els serveis que es presten per intentar ajudar a pal·liar la situació.

De tot això s’informarà a aquest blog oportunament.




 


dimarts, 6 de febrer del 2024

Visita

Un grup Conselleres del PSIB-PSOE visiten les dependències de l'Alberg de Manacor de la Fundació Trobada

Ahir mati visitaren les instal·lacions  i dependències de l’Alberg de Manacor un grup de Conselleres del PSIB-PSOE: Catalina Cladera, portaveu, Sofia Alonso, Maria Antònia Truyols i Beatriz Gamundí, Conselleres. Les acompanyava la secretària general del PSIB-PSOE a Manacor Núria Hinojosa.

Per part de la Fundació Trobada les reberen José L. García Mallada, Fundador i membre del Patronat i la directora Noelia Hernández García.

Visitaren les distintes dependències de planta baixa, primera i segona, sala d’estar, menjador, habitacions, cuina, bugaderia, banys per acabar en la terrassa on perllongaren l’estància en distesa i amable conversa.

En principi el representants de l’alberg donaren un pinzellada sobre la història de la Fundació des de la seva creació a l’any 1992 i la precària situació dels primers anys, on no més s’oferia sopar, llit i berenar, fins arribar al 2013 que es va signar el primer contracte amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials del Consell de Mallorca, després de fer una reforma-ampliació del edifici per donar cabuda a les 25 places de que actualment es disposa. A partir de l’any 2017 l’Alberg funciona com a un servei permanent i centre de dia.

Altres temes de la conversa varen esser la variada problemàtica dels usuaris, tant comunitaris com extra-comunitaris, sobre tot els referent a la seva salut i circumstàncies: persones amb més de 50 anys d’edat, els procedents del magreb amb situació  irregular, la precarietat de salut d’alguns usuaris/es, que necessiten l’atenció especialitzada que la Fundació no pot oferir perquè no esta dins els seus objectius, etc.

També es va tocar el tema del finançament que l’Administració acompleix amb normalitat, però que quant acaba el contracte signat i se perllonga amb pròrrogues tàcites, el pagament es demora fins a terminis in-assumibles.

I aquí va sortir el tema pel qual la Fundació lluita de fa estona i que l’Administració promet però no arriba: el concert. Fugir dels concursos quatre-anuals per signar una concertació permanent.  Pensen els patrons de l’entitat que s’han donat proves suficients de bon servei, unes instal·lacions autoritzades, absència total de reclamacions per part dels usuaris/es, trenta-dos anys d’acompliment escrupolós de les normes i una dedicació acurada dels professionals contractats. I que tot això mereix un contracte permanent en forma de concert.

Han dit els visitants que coneixien l’aspiració de la Fundació i que ho han tractat dins les seves reunions i prometen que ho lluitaran des de la seva posició, tenint en compte que actualment no governen.

Finalment visitaren el local planta baixa de la finca confrontant, on estan instal·lades les dependències administratives i se’ls va lliurar un exemplar del llibre commemoratiu del 30è Aniversari de la Fundació “Batecs de l’Alberg”.

Un  agraïment sincer per la visita de  Conselleres del PSIB-PSOE i per la seva disposició a prestar ajuda dins les seves possibilitats.





dilluns, 5 de febrer del 2024

Informe Oxfam-Intermón

Informe Oxfam-Intermón sobre la desigualtat en el món

Des de l'any 2020, i durant els primers anys d'aquesta dècada, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s'ha duplicat amb escreix. Durant el mateix període, la riquesa acumulada de prop de 5000 milions de persones a nivell global s'ha reduït.

 Si cadascun dels cinc homes més rics gastés un milió de dòlars diaris, els portaria 476 anys esgotar la seva riquesa conjunta.

 Set de les 10 empreses més grans del món tenen un director general mil-milionari, o a un mil-milionari com el seu principal accionista.

A nivell mundial, els homes posseeixen 105 bilions de dòlars més de riquesa que les dones: aquesta diferència de riquesa equival a més de quatre vegades la grandària de l'economia estatunidenca.  

L'1% més ric de la població mundial posseeix el 43% dels actius financers globals.

 L'1% més ric de la població mundial genera tantes emissions de carboni com els dos terços més pobres de la humanitat.

 Als Estats Units, la riquesa d'una família negra mitjana representa només el 15,8% de la d'una família mitjana blanca.

 Al Brasil, en mitjana, els ingressos de les persones blanques superen en més d'un 70% als de les persones afro-descendents.

Únicament el 0,4% de les 1600 empreses més grans i influents del món es comprometen públicament a pagar als seus treballadors i treballadores un salari digne i a advocar pel pagament de salaris dignes en les seves cadenes de valor.

Una treballadora del sector sociosanitari necessitaria 1200 anys per a guanyar el que un director general d'una de les empreses de la llista “Fortune 100” acumula en mitjana en tan sols un any.

Oxfam Intermón calcula que el món veurà el seu primer bilionari en tan sols 10 anys, mentre que serien necessaris més de dos segles per a erradicar la pobresa.

Un conegut estadista espanyol, gran defensor dels drets humans i de les llibertats sostenia que “si no hi ha llibertat econòmica, ni hi ha cap mena de llibertat”, però afegia: “Estic d’acord en que un ciutadà tingui cinc cases, però no estic d’acord en que hi hagi ciutadans que en tinguin cap”.





divendres, 2 de febrer del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (1)

Segueix a l'alça la llista d'espera de l'Alberg de Manacor amb un total de 47 persones

La cronificació endèmica de les estàncies  impedeixen el desitjable moviment d’entrades i sortides de l’Alberg. Així només dues persones han ocupat les dues baixes hagudes el mes passat: un home jove estranger extra-comunitari i una persona per reingrés.

De les 25 places disponibles, la mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20, per mor d’absències justificades, i el total mensual ha estat de 619 pernoctes.

El menjador ha servit 775 racions de berenar i 620 de dinar i sopar.

La llista d’espera segueix a l’alça amb un total de 47 persones, el que suposa una nou rècord de persones inscrites.

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana del qual la Fundació Trobada és la concessionària.