Moviment Alberg de Manacor 2023 (11)

Pujada preocupant de la llista d’espera per a l’Alberg de Manacor que arriba fins a les 42 persones 

La cronificació de les estades no ha permès admetre ingressos ni reingressos de persones a l’Alberg de Manacor aquest mes de novembre passat: immigració irregular i la conseqüent impossibilitat d'accedir al mercat laboral, manca de recursos econòmics i l'agreujament de la crisi de l'habitatge són factors determinants d'aquesta situació.

No més una persona ha causat baixa al centre.

La llista d’espera s’ha disparat de forma alarmant fins a les 42 persones, assolint un nou record des de que existeixen registres d'aquest control.   

Si be el nombre de places disponibles és de 25, la mitjana de pernoctes diàries ha estat de 21 persones, per absències justificades. El total mensual ha estat de de 644 pernoctes.

Al menjador s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar.

La Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor,  és la entitat concessionària del servei d’acolliment per a la Part Forana que presta el Consell de Mallorca.

 

Celebració

Aquest any 2023 s'acompleixen 31 anys del llançament de la companya global en favor de les Persones sense Llar

Des de la Fundació Trobada creiem fermament que tot ésser humà és irrepetible, i té dret a viure en dignitat. Per això sabem que és fonamental donar visibilitat a les persones sense llar per a aconseguir que tinguin accés a les xarxes de serveis i participació en el teixit comunitari que ens vincula.

Aquest 2023 es compleixen 31 anys del llançament de la campanya global per les Persones sense Llar. Aquesta iniciativa global intenta visibilitzar a un col·lectiu molt vulnerable format per persones que van quedant al marge d'assumptes tan importants com l'accés a un treball digne, a un habitatge o a construir relacions amb la societat.

El lema triat enguany per a la campanya del Dia Mundial de les Persones Sense Llar és «Comparteix la teva xarxa«, i vol incidir en la importància de les xarxes de suport personals, familiars, socials, laborals… perquè una persona arribi a una situació del denominat sensellarisme, o perquè pugui sortir d'ella.

D'acord amb estadístiques de l'any 2018 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), s'estima que actualment unes 900 milions de persones viuen en assentaments informals o campaments, sense incloure a les persones que viuen als carrers. És un problema greu que mereix una atenció prioritària.

Amb la celebració d'aquest Dia Mundial es pretén generar propostes per a ajudar a aquelles persones que s'han quedat sense llar per raons diverses: factors estructurals i institucionals, situació econòmica, familiar o social, desastres naturals, condició de desplaçats o refugiats, entre altres causes.

Les persones sense llar tendeixen a ser excloses i marginades socialment, i aquesta situació s'ha vist afectada davant els efectes de la pandèmia per COVID-19, sense comptar amb cap mena de protecció, assistència ni accés als serveis bàsics, pel fet que deambulen i dormen als carrers o en llocs públics.

S'estima que l'esperança de vida de les persones sense llar es troba entre els 42-52 anys d'edat, la qual cosa representa uns 30 anys menys que la població general.

El fet de no tenir una llar afecta les relacions socials i genera un impacte en la salut física i mental de les persones afectades, la qual cosa implica l'adopció de conductes additives, des-estructuració del grup familiar, desnutrició, hipotèrmia, depressió i paranoies.

Es requereix l'aplicació de polítiques públiques integrals de protecció i restitució de llars a les persones afectades, així com garantir els seus drets humans fonamentals d'accés a un habitatge adequat i a la salut, així com generar fonts de treball per al seu manteniment. És necessari efectuar ajustos en la normativa legal per a disminuir els desnonaments i desallotjaments sense allotjament alternatiu.

Visita

El Director Insular d'Inclusió Social Andreu Jaume Castanyer visita les instal·lacions de la Fundació Trobada 

Avui dilluns dia 20 ha visitat l’Alberg de Manacor el neu Director Insular d’Inclusió Social Andreu Jaume Castanyer, acompanyat pel Cap del Servei Sebastià Cerdà i han estat atesos per la Directora de la Fundació Noelia Hernández.

La reunió ha tingut lloc al principi al local destinat a oficines veïnat de l’Alberg, que precisament fou subvencionat pel Consell amb una operació de canvi d’ús d’habitatge a local comercial.

A continuació han visitat la totalitat de les dependències de l’Alberg situades a la planta baixa i a les dues plantes en altura: al mateix temps que han anat saludant i presentant-se primer de tot al personal professional i igualment a les persones usuàries que han trobat al seu pas.

Després de comentar el Sr. Jaume que actualment s’estava familiaritzant amb tots el serveis dels seu departament, la directora Noelia ha comentat “la intenció de caminar cap el nou paradigma de dignificar els usuàries i convertir el dormitoris de deu o dotze places en habitacions mes reduïdes. Aleshores s’havia sol·licitat a l’Ajuntament autorització per edificar una habitació més a la segona planta, però havia estat denegada, d’acord amb el Pla General de Manacor -conclou Noelia-

“Així i tot- ha comentat el director insular- l’Alberg de Manacor, juntament amb Pastoral Penitenciària, són els dos serveis que estan situats en la posició més avançada cap una concertació del servei, cosa factible al marge del reglament, aplicant normativa del Govern”

Al respecte Noelia ha manifestat “la inseguretat i preocupació d’haver de concórrer cada quatre anys, quan és un servei d’una necessitat comprovada al llarg de més de trenta anys i la laboriosa tasca de presentació de la infinitud de documents per a la licitació de forma reiterada cada quatre anys”.

El cap de servei Sebastià Cerdà ha reiterat “l’interès actual de l’Administració Pública -i ho tenen molt clar- en que a llarg dels quatre propers anys s’arribi a materialitzar la concertació del servei concretant que les dues entitats que es situen en la posició més avançada són Pastoral Penitenciària i l’Alberg de Manacor”.

Ha finalitzat la reunió amb el lliurament d’un exemplar a cada un del visitants del llibre “Batecs de l’Alberg” commemoratiu del 30è Aniversari de la Fundació i alguns exemplars més pels arxius i biblioteques dels distints departaments del Consell. El Sr. Jaume ha acabat felicitant a la Fundació pel seu caràcter familiar i pel mèrit que suposa haver assolit l’actual nivell de professionalitat.

Celebració

Els antics i el nous treballadors de la Fundació Trobada celebren la nova etapa de l'Alberg de Manacor

Com s’informava des d’aquest mateix blog, el passat dia 1 de novembre l’Alberg de Manacor la Fundació Trobada encetava una nova etapa amb millores substancials del recursos humans i dels econòmics gràcies a la nova concessió del servei d’Alberg per a la Part Forana atorgat pel Consell de Mallorca.

Aquests primers dies s’han anat incorporant els 5 nous treballadors contractats que amb els antics sumen el total de 10 contemplat al nou contracte signat amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS.

Aquest augment de la plantilla dels treballadors així com l’autonomia en el servei de menjador han estat les característiques principals del nou contracte.

Aquesta etapa ha començat amb unes jornades de formació del personal amb les quals s’han donat a conèixer la història i les distintes etapes de la Fundació al llarg dels 31 anys de la seva creació fins a arribar als moments actuals i també per informar del reglament intern del centre i les obligacions de cada treballador.

Una vegada finalitzada les jornades de formació i gràcies al generós donatiu d’una persona que vol romandre a l’anonimat, s’han reunit al restaurant vegetarià de Manacor Pep, Margalida i María José, membres del patronat de la Fundació i els treballadors antics i nous: Noelia, Rafel, Maria Antònia, Mariela, Hèctor, Kevin, Àmbar, Cristina i  Neus; el desè treballador Justin era de viatge i es troba de retorn.  

Un animat col·loqui de més d’una hora de durada entre els assistents va tenir lloc al post-dinar per acabar amb unes paraules d’en Pep que, en representació del Patronat i de forma emotiva ha agraït la presència dels assistents, el reconeixement institucional que suposa aquesta nova etapa de l’Alberg i desitjant esdevingui una millora substancial del servei pels usuaris sense oblidar promoure encara més el caràcter familiar del qual tradicionalment ha gaudit el centre.

Moviment Alberg de Manacor 2023 (10)

La cronificació de les estàncies d'algunes persones usuàries congelen altre mes el moviment de l'Alberg de Manacor

Dues han estat les persones que han pogut ingressar aquest mes d’octubre passat: dos homes, un espanyol i un estranger extracomunitari, gràcies a les dues baixes del centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 21 amb un total mensual de 642 pernoctes.

El servei de menjador ha repartit 775 racions al mes de berenar dinar i sopar el pels usuaris residents.

Torna pujar lleugerament la llista d’espera que arriba fins a les 25 persones (el mateix nombre de les places disponibles totalment ocupades).

L’Alberg de Manacor és un servei d’acollida del Consell de Mallorca per a la Part Forana que, rere quatre licitacions, ha estat adjudicat a la Fundació Trobada de Manacor des del dia 1 d'aquest mes de Novembre. 

Nova etapa

Després de quatre licitacions -tres fallides- l'IMAS del Consell de Mallorca adjudica a la Fundació Trobada el Servei d'Alberg per a la Part Forana de Mallorca

Cas insòlit a la història de les licitacions del Consell de Mallorca que s’hagi d’arribar a una quarta licitació per adjudicar un servei, segons manifesten persones acreditades.

La Fundació Trobada ha vingut funcionant in-interrompudament des del mes de maig de 1992 amb el seus propis recursos econòmics, ajudes esporàdiques de voluntaris, donants i simpatitzants fins a l’any 2013 en que es va signar el primer contracte amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

A l’any 1917 es va signar un nou contracte -sempre com adjudicatària del concurs corresponent- per dos anys, per lo tant, des de l’any 2019 fins avui hi ha hagut quatre anys de pròrrogues del mateix contracte, amb uns inexplicables problemes administratius propis dels pagaments de contractes prorrogats.

No es el lloc aquí per detallar els motius de les licitacions fallides, que, en general, han estat de caire jurídic-administratiu amb criteris excessivament rigoristes, màxim tenint en comte que, a tres de les quatre licitacions, la Fundació Trobada era l’única entitat licitant.

La naturalesa de la licitació i la dotació pressupostària exigia que l’àmbit del concurs fos europeu, el que requeria la publicitat corresponent i altres característiques específiques que distingien aquesta licitació de les anteriors, ocasionant que l’Administració Publica mirés més prim.

Les dotacions d’infraestructura i material necessaris exigides a l’adjudicatària en el contracte actual no són significativament diferents a les que ja es disposava amb anterioritat: en concret dependències per allotjar 25 usuaris/usuàries, cuina, dormitoris, menjador/sala d’estar,  banys, bugaderia, neteja, aigua, electricitat, telèfon, fax, internet, estris de cuina i electrodomèstics adients (microones, cafetera, torradora. . .)

Les novetats més importants es refereixen a la dotació de personal i a l’autonomia de la cuina que abans era un servei diferenciat prestat directament per l’IMAS.

En quanta a la cuina, el contracte dona opció a que el servei pugui ser ofert per un càtering, si bé s'ha de comptar amb les instal·lacions mínimes de preparar berenars i per a la conservació en fred i regeneració menjars calents.

S’ha optat per el servei de càtering signant un contracte amb el servei de càtering de la Fundació Aproscom, entitat que compta amb un equip humà i unes instal·lacions preparades, modernes i a punt per donar resposta a la diversitat culinària que avui es demanda, al mateix temps que  treballa pel seu principal objectiu que és la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual, originant-se així una sinergia entre ambdues entitats signants especialitzades en la protecció de persones vulnerables.

En quant a la dotació de personal, augmenta el 100%, ja que es passa de 5 a 10 treballadors i queda de la següent manera: 1 Director Tècnic, 2 Titulars superiors, 5 monitors amb torns que han cobrir les 24 hores i els set dies de la setmana i 1 Auxiliar de neteja, tots ells a jornada completa i 1 auxiliar de neteja a mitja jornada.

També es dona l’opció a comptar amb el suport de personal voluntari.

El servei d’Alberg de Manacor pertany a la Xarxa d’Inserció Social del Consell de Mallorca, per la qual cosa s’ha de treballar conjuntament en l’Equip Tècnic del servei i l’Equip de Valoració (EV) de l’IMAS per determinar les condicions d’accés, moviments dins la Xarxa, temps d’estada i circuit de casos, aplicant el Pla Individual d’Intervenció (PII).

Comença avui, dia 1 de Novembre de 2023 un nova etapa per a la Fundació Trobada i pel servei d’Alberg per a la Part Forana de Mallorca, i es fa amb la il·lusió pròpia de comptar amb millors recursos humans i econòmics sempre amb l’objectiu de donar el millor servei a les persones mes vulnerables de la societat, els que no tenen sostre, família ni treball.

Desprès de 31 anys al servei de la Part Forana de Mallorca, sembla que La Fundació Trobada amb aquest contracte ha rebut un reconeixement institucional per a la tasca ben feta, els serveis ben prestats, la provada professionalitat dels treballadors, i la encomiable constància del Patronat.

És un moment en que sorgeix un sentiment de gratitud a l’Administració Pública, banca, donants i simpatitzants que han col·laborat a que la Fundació Trobada superés inevitables dificultats i arribés a la inauguració d’aquesta nova etapa.

Donatiu

 L'Associació Eixam comparteix amb l'Alberg de Manacor el berenar rere la recollida voluntària de residus a la Torre dels Falcons de Porto Cristo 

Eixam neix a principis d’enguany com un grup de persones que s’ajunten per a dur a terme activitats de caire social, mediambiental i col·laboratiu amb la recollida de productes alimentaris, de neteja, recollida de joguines, etc,  a altres associacions, a escoles, a Instituts.

També desenvolupen activitats que contribueixen a crear una petita comunitat i recuperar l’essència de barri en base crear tallers de torró casolà, on padrins i nets fan una activitat conjunta.

Es important que les tasques que duen a terme tinguin la difusió necessària per a sensibilitzar  a tothom que estiguin interessats en temes mediambientals i socials, perquè Eixam és un col·lectiu on tothom hi té cabuda i que la millor manera d’ajudar és actuar.

  L’Ajuntament de Manacor ha mostrat interès amb la seva feina i predisposat a col·laborar amb l’associació, col·laboració que també esperen dels ciutadans de Manacor.

Dissabte passat en concret dugueren a terme un recollida voluntària de residus a la Torre dels Falcons de Porto Cristo amb xifres molt satisfactòries de participació i dels objectius aconseguits: les dues hores que ha durat l'acció, des de les 9.30 a les 11.30h, les 38 persones voluntàries presents han aconseguit recollir un total de 476 kg de residus, repartits entre 391 kg de rebuig, 75 kg de vidre i 10 kg d'envasos.

L'Ajuntament de Manacor ha col·laborat oferint guants, pinces, bosses d'escombraries i els vehicles de la brigada que han vingut a recollir les bosses de residus i altres materials.

Ha acabat la jornada amb un berenar de companyonia també ofert per l’Ajuntament amb fruita i begudes Puig que ha ofert refrescos que han fet la tasca  més lleugera.

La quantitat del berenar ha estat la suficientment generosa perquè una part fos lliurada a l’Alberg de persones sense sostre de Manacor.

Des del Patronat, personal i usuaris de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg, volem agrair sincerament a l’Associació Eixam la sensibilitat social de compartir amb el mes desfavorits, al mateix temps que desitgen que tinguin molts encerts en les seves tasques.

Dia de les persones sense llar

Quan no hi ha un sostre es vulneren altres drets fonamentals com el dret a l'aigua, a la higiene, a la Seguretat, a l'alimentació, l'ús de les tecnologies i a la salut física i mental

És la denúncia que fan les entitats que formen part de l’Àrea de Pastoral Caritativa i Social de l’Església Catòlica (la Fundació Social La Sapiència; Pastoral Penitenciària; Projecte Sojorn; Pastoral de la Salut; Justícia i Pau i Càritas Mallorca) amb motiu del dia de les persones sense llar el pròxim 29 d'octubre.

Les entitats socials de Pastoral Caritativa reclamen més protecció per a les persones que viuen una situació sense llar, més respecte i bon tracte, especialment per a les dones, un col·lectiu que va en augment i que no compta amb recursos públics adequats per a atendre les seva situació de dona i sense sostre. 

Precisament la falta de drets i la des-protecció social que sofreixen aquestes persones és l'eix de la campanya que ha llançat Càritas “Comparteix la teva xarxa. No deixis que es quedin fora de cobertura”, on també es reclama a la societat que ampliï la seva mirada i que es posi en el lloc de les persones que viuen una situació diferent, persones que tenen un passat i un futur.

L'increment de dones que viuen una situació sense sostre i que necessiten serveis públics més específics no és únic. Col·lectius com les persones majors o persones amb alguna problemàtica de salut mental, també necessiten adaptar els recursos que l'administració ofereix.

El ‘sensellarisme’ és un problema social que no sols aglutina a les persones en situació de carrer. El nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d'exclusió residencial que es tingui en compte. D'acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d'allotjament en allotjament són la cara més coneguda d'aquest fenomen. Les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.

Des de les entitats socials de l'Església entenen que és imprescindible continuar posant el focus en el dia a dia de les persones sense llar, dels seus drets, de la protecció que necessiten i de la importància de posar recursos per a millorar l'atenció que necessiten.

Des de la Fundació Trobada ens adherim als objectius de l’organització d’aquesta diada i en particular al foment de l’atenció a les dones i que a l’Alberg de Manacor supera el 20 per cent de les places.

Drets Humans

El respecte al Drets Humans és una tasca per aconseguir sense rendir-se i en la qual urgeix emprar-se a fons

Diuen els historiadors de la cultura i de l'antropologia que el valor suprem en les societats mediterrànies de l’antiguitat era l'honra . De la mateixa manera que, en bona part, es pot afirmar que el valor suprem per a les gents del nostre temps és la riquesa. En aquell temps per salvar i assegurar l'honra, el bon nom, la dignitat personal o social, la gent agredia als altres, els menyspreava i si calia fins els matava.

En l'actualitat, per acumular riquesa, moltes persones s'envileixen, no dubten a perdre la pròpia dignitat, cometen injustícies i violències, i, si cal, pot succeir que li llevin la vida a éssers innocents tirant mà de crueltats i violències repugnants. Però es pot trencar tant amb l'honra com amb la riquesa com a valors determinants de la vida. Es pot entendre clarament que el mateix per l'honra que per la riquesa es destrossen les relacions humanes. Honra i riquesa divideixen, separen i enfronten a les persones. I les enfronten fins a l'extrem de generar odis i violències inimaginables.

Però se li pot donar a tot això un gir radicalment diferent: aviat es dona compte que, en definitiva, tot es redueix al «principi bondat» com a força determinant de la vida. La qual cosa sembla una afirmació ingènua i simplista. 

Bondat és no voler mai, ni per res, distingir-se i situar-se sobre d'uns altres els qui no admeten ser superiors o més dignes que els altres. Per això els privilegiats de sempre, els amics de dignitats, títols, oripells i trons d'honor, tots aquests diuen que això és «relativisme»,  i «pèrdua de valors». En realitat, es tracta de gents de baixa qualitat humana, persones que caminen sobrats d'autoestima, els eterns complaents en el seu propi «ego», individus que mai van a cap part perquè mai surten de si mateixos, ni paren de donar voltes entorn de la seva pròpia dignitat, sobrecarregats de tanta dignitat i bloquejats en la bombolla de semblant pallassada.

Bondat és, abans de res i sobretot, tenir respecte als altres, a tots, siguin els qui siguin, pensin com pensin, visquin com visquin. Sense enjudiciar a ningú, sense reprendre a ningú, sense tirar en cara mai res, sense passar factures mai i per més que un es crea amb dret a passar-les. 

Per això el respecte és tolerància i acceptació del pluralisme cultural, nacionalista, social, polític i religiós. Però és clar: vistes així les coses, resulta evident que el respecte, viscut de forma tan incondicional, és segurament l'actitud més difícil de la vida. Sobretot quan s'imposen raons de valor absolut que poden justificar i fins a exigir que es falti al respecte a uns altres «pel bé d'ells mateixos».

Bondat és, a més del que acabo de dir, traduir aquesta bondat en respecte als drets humans de les persones. Però, com bé sabem, els drets humans són un projecte per aconseguir, una meta per aconseguir, amb enorme esforç i sense rendir-se a l'esgotament que comporta aquesta tasca. Es tracta, en efecte, dels drets humans que es veuen lesionats diàriament a tot arreu. Però sobretot als països pobres, entre els més oblidats i agredits pel sistema econòmic i polític imperant. És una tasca impossible d'aconseguir a curt i mitjà termini. Però és l'única tasca seriosa en la qual urgeix emprar-se a fons.

Acord marc contra el sensellarisme a Espanya

Segons l'INE a Espanya a l'any 2022 hi havia 28.552 persones sense llar: un 24,5% en els últims 10 anys 

L'Acord marc del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència vol  donar solució al sensellarisme impulsat per l'Estratègia nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023-2030.

El sensellarisme és una forma d'exclusió social extrema que vulnera els drets fonamentals de les persones. El nombre de persones sense llar ha crescut en un 24,5% en els últims 10 anys; a Espanya hi ha 28.552 persones sense llar. Les situacions de sensellarisme s'estan agreujant, més del 40% de les persones sense llar porta en aquesta situació més de 3 anys (11.471 persones). Les respostes que s'estan donant al sensellarisme a Espanya, no aconsegueixen revertir aquesta tendència ni eliminar aquest fenomen; més encara, donat l'actual context socioeconòmic tot indica que el nombre de persones en situació de sensellarisme podria continuar augmentant si no es prenen les mesures adequades per a prevenir-lo.

L'exclusió residencial i el sensellarrisme ha augmentat en els últims tres anys, afectant a un de cada cinc llars a Espanya.

Segons l’Enquesta sobre Persones sense Llar de l’INI de 2022 a Espanya hi ha 28.552 persones sense llar, de les quals 7.276 estan en situació de carrer, 11.498 en albergs i centres i 9.778 en pisos i pensions per a persones sense llar; aquest número podria ser encara major si es tenen en compte aquelles que estan al marge del sistema.

El sensellarisme és cada vegada més freqüent en dones, persones joves i persones d'origen estranger, amb creixements del 47,4%, el 35,4% i el 36,1%(3) respectivament.

El número de les persones que porten menys d'un mes en situació de sensellarisme s'ha incrementat en un 68,61% des de 2012; l'increment percentual és major en la població femenina.

L'increment de places (49,6% des de 2006) i l'augment de la despesa (de 144,6 milions en 2006 a 345 en 2020) en centres per a persones sense llar no s'ha traduït en una reducció de les persones en aquesta situació, per la qual cosa es requereix revisar les respostes que s'ofereixen des del sistema d'atenció, orientant-lo cap a respostes més eficients i sostenibles, que apostin per l'autonomia i la vida independent.

El sensellarisme és un problema estructural. El 40% de les persones es troba sense llar per problemes associats a l'habitatge (desnonaments, impossibilitat de continuar pagant l'allotjament, habitatge en ruïnes) i el 27% va perdre el seu treball.

El 82% de les persones en situació de sensellarisme  opinen que necessiten un habitatge o una habitació per a sortir de la situació en la qual es troben i el 78% que necessita un treball.

L'habitatge no sols és la principal necessitat de les persones sense llar, sinó que és la porta d'accés efectiu a altres drets fonamentals (salut, autodeterminació, seguretat…), alhora que un lloc segur que protegeix les persones de la violència i els delictes que més de la meitat de les persones sense llar sofreixen quotidianament.

A Espanya existeix una limitada dotació d'habitatges de promoció pública (tant en règim de compra com en règim de lloguer), la qual cosa dificulta l'accés a habitatge assequible i de qualitat a les persones en risc o situació de sensellarisme i el desenvolupament d'una vida autònoma fora del sistema.

El 50,3% de les persones sense llar ha estat víctima d'algun delicte o agressió, sent els delictes més freqüents els insults, amenaces i robatoris.

El Govern d'Espanya a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les Comunitats Autònomes a través de les seves corresponents Conselleries en el si del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció
a la Dependència, acorden adoptar un Acord marc Nacional per a donar solució al sensellarisme a Espanya que serà impulsat per la futura Estratègia Nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023-2030

El Marc nacional buscarà aconseguir els següents objectius generals:
1. Erradicar el sensellarisme de carrer en 2030: «Ningú que no vulgui dorm al carrer en 2030».
2. Prevenir les situacions de carrer.
3. Revertir la institucionalització.
Compromisos:
1. Participar en el disseny, la implementació i avaluació de l'Estratègia Nacional, i contribuir a la consecució dels objectius aquí marcats.
2. Crear instruments i mecanismes de coordinació i cooperació entre els serveis socials i els departaments d'habitatge.
3. Desenvolupar un sistema de prevenció orientat a la detecció i l'atenció precoç i la reducció de les conseqüències del sensellarisme, mitjançant:
– La priorització de la prevenció destinada a reduir els danys, mitigar els impactes i atendre les persones en situació de sensellarisme amb llargues trajectòries de carrer i necessitats més complexes, seguint els models de Housing first i Housing Led.
– L'impuls de la prevenció primària i secundària a través de la detecció iprogrames «re-allotjament ràpid».
4. Transformar progressivament el sistema d'atenció a persones sense llar donant resposta a les situacions que no puguin prevenir-se, oferint solucions personalitzades i integrals, orientades a l'habitatge i amb enfocament de desinstitucionalització, que activin respostes normalitzades establint circuits més àgils i efectius per a garantir l'accés als recursos i altres sistemes de protecció social (ocupació…).
5. Impulsar la formació dels professionals d'atenció a les persones sense llar amb la finalitat de transformar el model d'intervenció.
6. Assignar suficients recursos econòmics a la transformació del sistema i fomentar l'accés a un habitatge assequible i de qualitat per a persones que estan sense llar i altres perfils en risc, mitjançant l'impuls de l'habitatge social i de promoció pública a través de:
– L'ús dels recursos del FSE+ i FEDER en el marc financer 2021-2027 combinant de manera complementària suports socials i habitatge
– L'ús dels fons que l'Administració General de l'Estat posa a disposició i el cofinançament d'aquests mitjançant fons de les comunitats autònomes i les
entitats locals i especialment dels recursos del Pla d'habitatge.
– Increment del finançament propi per al desenvolupament de les mesures i solucions al sensellarisme.
7. Generar coneixement sobre la realitat del sensellarisme i incorporar els aprenentatges obtinguts de la innovació i els projectes experimentals en les polítiques públiques en cada territori.
8. Sensibilitzar a la ciutadania sobre la necessitat d'una actuació pública d'erradicació del sensellarisme i lluitar contra els delictes d'odi que sofreixen les persones que estan sense llar (aporofobia).

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2023 (9)

Els ingressats aquest mes passat de setembre a l'Alberg de Manacor són joves de menys de 35 anys

Tres persones han estat donades d’alta per nou ingrés aquest mes de setembre passat: dos homes i una dona estrangers extra-comunitaris de edat compresa entre els 25 i 35 anys.

Al mateix temps 3 persones han estat baixa del centre, places que han estat ocupades pels nous ingressats.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 21 persones que dona un total mensual de 627 pernoctes.

L’Alberg de Manacor disposa de 25 places i la diferència amb la mitjana de pernoctes es deu a absències justificades i/o hospitalitzacions amb reserva de plaça.

S’han repartit durant el mes 750 racions de berenar, dinar i sopar.

La llista d’espera per ingressar a l’Alberg roman als mateixos paràmetres de mesos anteriors i no baixa de les 20 persones.

El servei d’Alberg a la Part Forana és una concessió per concurs atorgat pel Consell de Mallorca a la Fundació Trobada.

 

Moviment Alberg de Manacor 2023 (8)

La llista d'espera de l'Alberg de Manacor baixa fins a les 20 persones

Segueix la tònica dels darrers mesos en quant al moviment d’entrades i sortides de l’Alberg de Manacor. 

 

Així,  dues persones, un home i una dona, estrangers extracomunitaris, han ingressat per primera vegada aquest mes d’Agost passat. Igual nombre han causat baixa del centre. 

 

Encara que el nombre de places és de 25, la mitjana de pernoctes diàries és de 20,29. Aquesta diferència s’explica perquè, en primer lloc, es reserva la plaça si es donen fins a tres absències seguides no justificades, i en segon lloc es reserva la plaça “sine die” si l’absència és deguda a un ingrés hospitalari.

 

Així i tot el nombre de pernoctes total del mes d’agost ha estat de 629.

 

Al menjador pels usuaris residents s’han servit 775 racions de berenar, dinar i sopar.

 

La llista d’espera ha baixat fins a 20 persones, debut a que s’han analitzat les circumstàncies dels inscrits a la llista i alguns d’ells no acompleixen el requisits exigits per a la inscripció.

 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per tota la Part Forana que gestiona la Fundació Trobada.

Palau del Consell de Mallorca

 

Moviment de l'Alberg de Manacor 2023 (7)

El moviment del mes de Juliol passat de l'Alberg de Manacor roman semblant al dels mesos anteriors

Les dues places de l’Alberg de Manacor que han quedat desocupades aquest mes de Juliol passat, han estat cobertes seguidament per un espanyol i un estranger extra-comunitari.

Segueix la llista d’espera amb una xifra semblant als mesos anteriors amb 25 persones.

La mitjana de pernoctes mensual ha estat de 24,24 que dona un total mensual de 606 pernoctes.

També s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar per als residents.

L’Alberg per a la Part Forana és un servei finançat pel Consell de Mallorca que presta la Fundació Trobada de Manacor.