dimarts, 20 de febrer del 2024

Xerrades

Xerrada de la Directora de la Fundació Trobada al IES Mossèn Alcover amb el títol "Desmuntem els estigmes de les persones sense llar"

Tal com ja informàvem a aquest mateix lloc s’han iniciat una ronda de xerrades per part de la Directora de l’Alberg Noelia Hernández García per distints centres educatius de Manacor sobre les persones en exclusió i/o en risc d’exclusió social.

Així, dies passats, va esser al centre IES Mossèn Alcover on va iniciar el cicle amb el tema concret sobre “Els estigmes de les persones sense llar” i aquests són els que es varen exposar:

“La majoria tenen problemes d’alcohol”, però segons l’Institut Nacional d’Estadística” un 59% no consumeix drogues i només un 20% té de problemes de consum abusiu.

“No estan massa bé del cap”, però l’INE només reconeix que l’11% té problemes de salut mental greu.

“Son vagos i es guanyen la vida mendicant”. Molts d’ells participen en projectes d’inserció laboral en els que cobren molt poc per treballar. L’INE diu que un 67% fa més de dos anys que no treballa i un 33%, menys de dos anys.

“Son persones que no valen saber res de la seva família.” Amb diferents percentatges l’INE detalla les causes de l’allunyament de la seva família: uns són abandonats durant la infància, altres son fills de pares amb problemes de consum, altres han estat maltractats, altres són fills de pares amb malalties físiques i finalment, la meitat varen sofrir agressions sexuals.

“Fan una mica de por, són una font d’inseguretat”. Cada any es registren més de mig centenar de persones sense sostre que moren als carrers i, part d’elles, tenen morts violentes: cada cinc dies mor una persona sense llar a Espanya.

“Es gent que va d’un lloc a l’altre, són transeünts”. En els albergs de baixa exigència de Mallorca es registren anualment un mínim del 50% d’usuaris mallorquins.

“És un problema impossible d’evitar”. La Unió Europea assumeix l’objectiu d’erradicar la pobresa i l’exclusió social.

“No se sap molt bé què s’ha de fer”. Sí sabem què fer, però volem fer-ho? Estam disposat a fer-ho?. A Espanya hi ha 3.360.631 habitatges secundaris, dels quals 3.106.422 estan buits.

“Tot-hom voldria ajudar-los, però és difícil saber com”. El dia de la inauguració d’un centre per a persones en exclusió social a Palma, hi hagué una gran manifestació en contra. Així no s’ajuda.

Fins aquí els estigmes exposats per la Directora i la resposta de l’Institut Nacional d’Estadística sobre el tema.

Després de l’exposició de cada un dels estigmes els estudiants assistents a la xerrada debatien i valoraven el tema contrastant les dades estadístiques de l’INE amb les seves opinions.

Finalment varen parlar dels hàbits que poden ajudar a no arribar a l’exclusió social, posant en pràctica el que està a les nostres mans, es a dir, que es poden fer individualment coses com:  no consumir drogues, tenir relacions sanes, conservar i potenciar els vincles familiars, practicar esport, tenir empatia i no jutjar, donant per suposat l’acompliment de les obligacions com a ciutadà (estudi o treball, respecte, tracte correcte i cordial, etc.)

Es de valorar molt positivament l’alta participació dels estudiants, fent moltes preguntes i obrint debats sobre qüestions morals i socials.



dissabte, 17 de febrer del 2024

Opinió

El Grup Parlamentari de VOX presenta una "Proposició no de LLei" contra la immigració

El Grup Parlamentari Vox ha presentat al Parlament de les Illes Balears una iniciativa tipus “Proposició no de llei”, en la qual el Parlament Balear insta al Govern d’Espanya en 19 propostes, de les qual triem les 9 més sagnants, el següent:

“A exhortar que totes les administracions públiques traslladin el missatge clar que qualsevol immigrant que entri de manera il·legal a Espanya mai podrà regularitzar la seva situació al nostre país ni rebre cap mena d'ajuda pública.

A eliminar les subvencions a associacions, organitzacions, fundacions o ONGs que promoguin o facilitin de qualsevol forma la immigració il·legal i el tràfic de persones, així com a endurir les penes contra les màfies de la immigració il·legal i a tots els seus col·laboradors.

A suspendre la cooperació al desenvolupament amb el Senegal o qualsevol altre país que no col·labori en la gestió dels fluxos immigratoris fins que no es desenvolupin i compleixin els acords bilaterals subscrits per a la cooperació en matèria de gestió de l'emigració internacional amb el propòsit d'impedir l'arribada d'immigrants il·legals.

A suspendre la cooperació al desenvolupament amb tots aquells països que porten paralitzades les negociacions amb la UE per a signar Acords de readmissió d'immigrants il·legals, com ara Algèria o el Marroc.

Que en tots els municipis d'Espanya s'iniciïn els estudis i tràmits necessaris per a l'elaboració i aprovació d'una Ordenança reguladora del procediment sancionador per als incompliments de la ciutadania en relació a les seves obligacions amb el Padró Municipal amb la finalitat que els immigrants il·legals no puguin empadronar-se.

Que, en cas de produir-se la reubicació d'immigrants il·legals a nostra (regió/localitat) per mandat del Ministeri de l'interior, augmentar i reforçar la presència policial amb la finalitat de garantir la seguretat dels veïns i tenir controlats als immigrants il·legals mentre es tramiten els seus expedients d'expulsió.

A posar tots els mitjans necessaris per a no habilitar cap partida pressupostària destinada a fi de la reubicació d'immigrants il·legals a nostra (localitat/regió).

Que, com ocorre amb la política exterior i les relacions internacionals, la política en matèria de cooperació internacional, així com totes les ajudes relacionades amb aquesta, siguin competència exclusiva del Govern de la Nació.

A suspendre de manera immediata qualsevol pagament destinat a Palestina o, si és el cas, a qualsevol ONG que operi en Palestina per a la realització d'una auditoria urgent d'aquests pagaments a l'efecte de determinar si han estat destinats, o no, a ajuda humanitària; amb l'objectiu d'evitar que ni un sol euro dels espanyols vagi destinat a organitzacions terroristes com Hamàs.

Basta de polítiques des de bombolles allunyades de la vida, desconnectades de la realitat de les persones. Basta de que el populisme instrumentalitzi el malestar social. Portem molt temps esperant que vinguessin millors temps per als drets de les persones. Esperant agotzonats creient que així no s'anaven a travessar més línies vermelles que atemptessin contra els drets i la democràcia.

Vam haver d'empassar carros i carretes perquè el discurs de l'odi i de la xenofòbia que llançaven alguns no envaís tot, però crec que ens confonem.
El discurs avança perquè ens deixem envair, deixem que el discurs de l'odi i la indiferència ens inoculi i s'encebi contra els més febles. És que els migrants ens porten tots els mals? No és veritat. Veiem com la desigualtat creix, com cada dia és més difícil trobar una casa digna on viure, el camp es despobla i la terra gemega, la pèrdua de valors socials i democràtics ens minen
.

 

Principio del formulario

Diuen que els migrants són el problema: que ens roben les ocupacions, copen les atencions mèdiques i atempten contra la nostra identitat i valors, entre altres coses.

Qui estan sumant en les nostres societats envellides? Qui cuiden dels nostres majors i petits perquè tinguem un futur? Qui treballen el nostre camp i porten els aliments a les nostres taules? Per què no atallem els mals que realment ens fan mal i deixem de buscar bocs expiatoris entre aquells que no poden defensar-se?

Per què no implementem polítiques universalistes que enfrontin la desigualtat, que reformin el nostre mercat laboral, que ens ajudin a gestionar la diversitat i tantes altres coses que coneixem? És que en aquest context de "salvi's qui pugui" continuarem deixant que continuïn fent mal a aquests, o deixant que els pobres hagin de barallar contra els pobres per unes engrunes?

Deixarem que es desmantelli l'estat de dret, en llaures a no sé quina seguretat, al fet que continuïn utilitzant el discurs de la por, del mur o de la invasió

Com viurem junts? Aquesta és la mare de totes les batalles. Per què no ens asseiem junts a la taula? En una taula on siguem capaces que totes les persones tinguem un lloc i puguem aportar, somiar, lluitar, treballar, cuidar-nos i créixer junts.



 



dijous, 15 de febrer del 2024

Donatiu

IES Manacor ha organitzat una fireta de llibres de segona ma per a donar el producte a la Fundació Trobada

Es freqüent que entitats jurídiques i persones físiques demostrin la seva sensibilitat envers del col·lectius més desfavorits de la nostra societat.

Així fa alguns dies que l’Institut d’Ensenyança Secundària (IES) Manacor va organitzar un fireta de llibres de segona ma a la biblioteca de les instal·lacions amb la intenció de posar-les a la venda.

La recaptació de 206,70 euros ha estat donada a la Fundació Trobada, que és l’entitat que a Manacor treballa en favor de persones en risc d’exclusió social com a concessionària del servei alberg per persones sense sostre atorgat pel Consell de Mallorca per a tota la Part Forana de l’Illa.

Aquestes donacions ajuden al finançament de les despeses pròpies del servei, tenint en compte que l’acolliment de l’Alberg suposa menjador amb dinar, berenar i sopar, llit per dormir als vespres, neteja i bugaderia, assessorament i acompanyament als usuaris i altres serveis que presta un equip de 10 professionals de provada qualificació.

La Fundació vol donar les més expressives gràcies per la generositat demostrada per aquest Centre Educatiu, gest que ens consta vol esser seguit per altres Instituts i Col·legis.

Per aquest motiu ens complau anunciar que la Directora de la Fundació Noelia Hernández iniciarà un ronda de xerrades per distints col·legis de la Comarca amb la intenció sensibilitzar als alumnes sobre el sensellarisme, estigmes i els serveis que es presten per intentar ajudar a pal·liar la situació.

De tot això s’informarà a aquest blog oportunament.




 


dimarts, 6 de febrer del 2024

Visita

Un grup Conselleres del PSIB-PSOE visiten les dependències de l'Alberg de Manacor de la Fundació Trobada

Ahir mati visitaren les instal·lacions  i dependències de l’Alberg de Manacor un grup de Conselleres del PSIB-PSOE: Catalina Cladera, portaveu, Sofia Alonso, Maria Antònia Truyols i Beatriz Gamundí, Conselleres. Les acompanyava la secretària general del PSIB-PSOE a Manacor Núria Hinojosa.

Per part de la Fundació Trobada les reberen José L. García Mallada, Fundador i membre del Patronat i la directora Noelia Hernández García.

Visitaren les distintes dependències de planta baixa, primera i segona, sala d’estar, menjador, habitacions, cuina, bugaderia, banys per acabar en la terrassa on perllongaren l’estància en distesa i amable conversa.

En principi el representants de l’alberg donaren un pinzellada sobre la història de la Fundació des de la seva creació a l’any 1992 i la precària situació dels primers anys, on no més s’oferia sopar, llit i berenar, fins arribar al 2013 que es va signar el primer contracte amb l’Institut Mallorquí d’Afers Socials del Consell de Mallorca, després de fer una reforma-ampliació del edifici per donar cabuda a les 25 places de que actualment es disposa. A partir de l’any 2017 l’Alberg funciona com a un servei permanent i centre de dia.

Altres temes de la conversa varen esser la variada problemàtica dels usuaris, tant comunitaris com extra-comunitaris, sobre tot els referent a la seva salut i circumstàncies: persones amb més de 50 anys d’edat, els procedents del magreb amb situació  irregular, la precarietat de salut d’alguns usuaris/es, que necessiten l’atenció especialitzada que la Fundació no pot oferir perquè no esta dins els seus objectius, etc.

També es va tocar el tema del finançament que l’Administració acompleix amb normalitat, però que quant acaba el contracte signat i se perllonga amb pròrrogues tàcites, el pagament es demora fins a terminis in-assumibles.

I aquí va sortir el tema pel qual la Fundació lluita de fa estona i que l’Administració promet però no arriba: el concert. Fugir dels concursos quatre-anuals per signar una concertació permanent.  Pensen els patrons de l’entitat que s’han donat proves suficients de bon servei, unes instal·lacions autoritzades, absència total de reclamacions per part dels usuaris/es, trenta-dos anys d’acompliment escrupolós de les normes i una dedicació acurada dels professionals contractats. I que tot això mereix un contracte permanent en forma de concert.

Han dit els visitants que coneixien l’aspiració de la Fundació i que ho han tractat dins les seves reunions i prometen que ho lluitaran des de la seva posició, tenint en compte que actualment no governen.

Finalment visitaren el local planta baixa de la finca confrontant, on estan instal·lades les dependències administratives i se’ls va lliurar un exemplar del llibre commemoratiu del 30è Aniversari de la Fundació “Batecs de l’Alberg”.

Un  agraïment sincer per la visita de  Conselleres del PSIB-PSOE i per la seva disposició a prestar ajuda dins les seves possibilitats.





dilluns, 5 de febrer del 2024

Informe Oxfam-Intermón

Informe Oxfam-Intermón sobre la desigualtat en el món

Des de l'any 2020, i durant els primers anys d'aquesta dècada, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s'ha duplicat amb escreix. Durant el mateix període, la riquesa acumulada de prop de 5000 milions de persones a nivell global s'ha reduït.

 Si cadascun dels cinc homes més rics gastés un milió de dòlars diaris, els portaria 476 anys esgotar la seva riquesa conjunta.

 Set de les 10 empreses més grans del món tenen un director general mil-milionari, o a un mil-milionari com el seu principal accionista.

A nivell mundial, els homes posseeixen 105 bilions de dòlars més de riquesa que les dones: aquesta diferència de riquesa equival a més de quatre vegades la grandària de l'economia estatunidenca.  

L'1% més ric de la població mundial posseeix el 43% dels actius financers globals.

 L'1% més ric de la població mundial genera tantes emissions de carboni com els dos terços més pobres de la humanitat.

 Als Estats Units, la riquesa d'una família negra mitjana representa només el 15,8% de la d'una família mitjana blanca.

 Al Brasil, en mitjana, els ingressos de les persones blanques superen en més d'un 70% als de les persones afro-descendents.

Únicament el 0,4% de les 1600 empreses més grans i influents del món es comprometen públicament a pagar als seus treballadors i treballadores un salari digne i a advocar pel pagament de salaris dignes en les seves cadenes de valor.

Una treballadora del sector sociosanitari necessitaria 1200 anys per a guanyar el que un director general d'una de les empreses de la llista “Fortune 100” acumula en mitjana en tan sols un any.

Oxfam Intermón calcula que el món veurà el seu primer bilionari en tan sols 10 anys, mentre que serien necessaris més de dos segles per a erradicar la pobresa.

Un conegut estadista espanyol, gran defensor dels drets humans i de les llibertats sostenia que “si no hi ha llibertat econòmica, ni hi ha cap mena de llibertat”, però afegia: “Estic d’acord en que un ciutadà tingui cinc cases, però no estic d’acord en que hi hagi ciutadans que en tinguin cap”.





divendres, 2 de febrer del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (1)

Segueix a l'alça la llista d'espera de l'Alberg de Manacor amb un total de 47 persones

La cronificació endèmica de les estàncies  impedeixen el desitjable moviment d’entrades i sortides de l’Alberg. Així només dues persones han ocupat les dues baixes hagudes el mes passat: un home jove estranger extra-comunitari i una persona per reingrés.

De les 25 places disponibles, la mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20, per mor d’absències justificades, i el total mensual ha estat de 619 pernoctes.

El menjador ha servit 775 racions de berenar i 620 de dinar i sopar.

La llista d’espera segueix a l’alça amb un total de 47 persones, el que suposa una nou rècord de persones inscrites.

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana del qual la Fundació Trobada és la concessionària.





dissabte, 27 de gener del 2024

Opinió

Davant el dolor del altres, aturem-ho tot!

La indiferència enfront del sofriment aliè s’ha convertit en una actitud amb carta de normalitat en les societats contemporànies benestants. Mirar cap a un altre costat; anestesiar-se a base de consum compulsiu d’experiències, d’objectes, de sèries de Netflix; passar sense mirar ni aturar-se.  .  .

Aquesta actitud és el revers d’un sistema que precaritza i accelera les nostres vides. No hi ha temps ni espai per a la interrupció, per aturar-nos i ajupir-nos a acompanyar i alleujar el sofriment aliè, o per posar-nos dempeus i alçar la veu contra les causes que el provoquen.

Com reaccionem davant el dolor dels altres?, què ens ancora a la inacció?, en què ens fixem o no parem esment?, a quins reclams responem?, quin és l’imperatiu humà que no estem escoltant?.

Seria un error pensar que aquesta indiferència és solament fruit d’una irresponsabilitat individual, com si de sobte haguéssim oblidat la nostra condició d’essers humans i ens haguéssim posat a mirar a un altre costat per decisió pròpia.

La indiferència forma part de l’estratègia mateixa d’una sistema que ens embolcalla subtilment, que ens atura els sentits, que ens va embenant els ulls, que ens fa dubtar dels fets mateixos.

La situació que estem vivint a Palestina n’és un bon exemple. L’evidència de l’horror de l’atac terrorista de Hamàs assassinant famílies senceres i l’evidència de l’horror dels bombardejos indiscriminats de l’exèrcit israelià sobre població civil ha quedat amagada per una xarxa d’opinions i informacions que han posat entre nosaltres i els fets centenars de pantalles en forma d’arguments geopolítics.

És el que Pepe Laguna va anomenar fa uns anys com a “bena de la complexitat”, molt pròpia de les argumentacions neoliberals. Davant això, Pepe ens animava a recuperar la lògica “del que és evident”. I deia: “El discurs “del que és evident” troba en la indignació la seva expressió més adequada. Davant el sofriment de les víctimes l’asèpsia del llenguatge políticament correcte no té lloc, cal cridar contra la perversió d’un sistema assassí”.

El que és evident, en aquest cas, és la mort de milers de civils innocents sota bombes d’un exèrcit que en nom d’una suposada legítima defensa, actua contra el dret internacional humanitari. L’ONU ha repetit sense aturar que “la invocació per part d’Israel del dret immanent a la legítima defensa és injustificable, ja que no és atacat per un estat, sinó per un grup armat d’un territori ocupat”. Recuperar “el que és evident” és ja un primer pas per superar la indiferència que ens afebleix els sentiments.

La interpretació i l’anàlisi de la realitat i de les desigualtats i violències que s´hi generen resulta fonamental per comprendre i comprometre’s, sens dubte. Però la transformació del reconeixement en acció és encara més crucial per a una implicació efectiva enfront del sofriment dels altres. Fer-nos càrrec de la realitat, del seu pes i encarregar-nos-en: aquesta és l’acció que ens exigeix el Dret Internacional Humanitari.

La Fundació Trobada, que presta atenció i ajuda a persones en risc d’exclusió social per mancança de mitjans de sobre-vivència amb dignitat, no vol deixar d’alçar la veu contra la vulneració dels drets del poble palestí que no solament es veu privat de la llibertat i ajuda humanitària, sinó del dret a la seguretat i a la pròpia vida.

 Basta ja!, aturem aquest contrasentit!, aturem-ho tot!  i defensem la vida aliena com defensaríem la nostra.





dilluns, 15 de gener del 2024

Opinió

 Drets socials en perill?

Encara que Abdelatwab va viure durant sis anys en situació d'exclusió, mai es va deixar caure del tot. El jove marroquí va sobreviure en parcs, en una casa abandonada, en els llocs habilitats en les fires amb les quals ha recorregut tota Espanya i fins i tot en una teteria on treballava sense contracte a canvi de sostre i menjar. El jove va arribar a les costes espanyoles com a menor estranger no acompanyat, un d'aquests xavals als quals es diuen MENAS, els nens migrants convertits en un dels principals focus del discurs de l'odi de l'extrema dreta. Res va ser fàcil per a Abderraman, ni per a la majoria d'adolescents que migren solos a sòl espanyol, però l'augment del poder de l'extrema dreta desperta el temor que altres joves com ell, així com qualsevol persona en situació irregular, afrontin encara més riscos dels que ja encaren en l'actualitat.

Persecució de les persones sense papers a través de la col·laboració dels ajuntaments amb els cossos policials, retirada d'ajudes que fomentin la inclusió dels migrants en situació irregular, obstaculització de l'empadronament, criminalització a la població estrangera a través de l'altaveu de desenes d'executius autonòmics i municipals… Les propostes electorals llançades durant les últimes campanyes i els acords aconseguits comunitats i municipis després dels comicis del 28M donen pistes dels drets que l'extrema dreta aposta per arrabassar a les persones migrants, a les quals les traves legislatives ja solen empènyer a greus situacions de vulnerabilitat.

A vegades, les mesures aplicades es caracteritzen per un tall simbòlic i altres aconsegueixen una aplicació més real. “Però el cor ideològic és el que denominen ‘el nativisme’. Sobre la base d'aquest pensament, les nacions pertanyen a un grup natiu i, per tant, aquest grup natiu ha de protegir-se de possibles entrades d'individus exògens”. “Per això utilitzen tant la metàfora de les cases. Igual que les cases, per a ells les nacions tenen propietaris i altres que no ho són. No significa que no pugui haver-hi hostes però, en general, creuen que el primer que cal fer és atallar la immigració, particularment la procedent d'Àfrica, aquella amb poc poder adquisitiu o de religió musulmana”.

I quan aconsegueixen més poder, el primer risc té a veure amb la normalització d'aquest discurs racista, islamòfob i xenòfob entre l'opinió pública. Generalment les mesures d'aquests partits amb efectes de major abast no solen ser les més sorprenents en un primer impacte, sinó aquelles reformes més petites aparentment més subtils i administratives, que acaben calant en la societat. També en immigració. Quan aquest tipus de formacions arriben al poder i poden prendre decisions en les polítiques públiques, les majors reformes no venen d'aquelles propostes que generen un gran xoc de canvi, com podria ser la ‘expulsió de tots els migrants en situació irregular’, que solen generar molt de debat però no acaben sent possibles d'aconseguir. En canvi, aquelles “micro-reformes” que no criden tant l'atenció, com podrien ser petits canvis administratius o un discurs d'odi constant “van generant un canvi i, a poc a poc, acaben aixecant barreres en la vida de les persones afectades, com un augment de la discriminació o la falta de finançament per a programes d'inclusió”.

Realitat, legislació i “desig”

Diversos dels pactes de govern parlen de perseguir els migrants en situació irregular. “Dins de l'exercici de les seves competències posarà en coneixement de les Forces i Cossos de seguretat de l'Estat els possibles casos d'immigració il·legal”, sostenen els textos. Aquest punt, a penes concretat fins al moment, alerta als experts en migracions davant la possibilitat que es  pretengui que determinats serveis municipals o autonòmics enviïn dades a la policia amb la intenció d'advertir de persones que es troben en situació irregular a Espanya quan fan ús dels seus drets com a ciutadans residents en determinades regions.

Altres pactes contemplen la col·laboració “amb la policia en la identificació d'immigrants il·legals perquè puguin ser expulsats” a través de mitjans “personals o documentals”. Ja llavors la seva proposta xocava amb la realitat: la legislació en matèria de protecció de dades prohibeix la cessió massiva de dades entre administracions quan la finalitat és diferent de l'objectiu per al qual es van recollir.

En aquest cas, els pactes defensaven el transvasament de la informació sobre la situació administrativa dels pacients inclosa en el seu historial mèdic, una cosa prohibida per l'actual normativa. Malgrat les garanties legals, algunes ONG han mostrat preocupació davant el compromís de denunciar des d'institucions públiques alienes a l'àmbit policial l'estatus administratiu dels veïns d'un municipi.

 “Recollir en els acords específicament la persecució de la immigració irregular per a posar en coneixement els casos que es detectin ja evidència que no hi ha una aposta pel fet que aquestes persones accedeixin a una xarxa de drets, sinó que potencien una societat excloent i que aquestes persones siguin perseguides per la seva condició”, indica Natalia Slepoy, responsable de l'àrea d'incidència política en Xarxa Acull. “Mesures com aquesta dificultarien a les persones sense papers portar amb tranquil·litat la vida quotidiana, si existeix el risc que els serveis municipals avisin a la policia”, sosté Javier de Lucas, catedràtic de filosofia de dret en la Universitat de València i expert en migracions.

Els recents pactes també s'acarnissen amb les ONG que ajuden a les persones migrants en situació irregular, a les quals se’ls acusa de “col·laborar amb les màfies de tràfic de persones”. Reduir els fons autonòmics a aquestes
associacions sol impactar directament en persones amb noms i cognoms, estrangeres o no, la inclusió de les quals en la societat depèn del suport d'organitzacions sense ànim de lucre, ja sigui per a assessoria legal per a tractar d'arreglar els seus papers, ajudes a l'alimentació o formacions d'idiomes o determinats oficis.

Alguns programes electorals per a les eleccions del 23J il·luminen fins on arriba la seva mirada en matèria migratòria, encara que el seu compliment únicament seria possible en cas d'aconseguir major influència en el Govern central atès que es tracta de polítiques de responsabilitat estatal. Els document inclouen les accions que duria a terme en cas de comptar amb competències per a això: a més d'incidir a acabar amb els fons destinats a rebre als migrants sense papers -claus per a evitar que aquestes persones deambulin pels carrers en un país que no coneixen amb el consegüent risc d'exclusió-,  aposten per buscar la manera d'impedir l'empadronament dels
qui resideixen irregularment a Espanya. Obstaculitzar l'empadronament, que depèn de l'àmbit municipal, és una d'aquestes mesures petites a les quals es referíem abans.

Polítiques discretes, silencioses, però amb capacitat per a generar conseqüències greus en els qui les sofreixen: “Per a les persones en situació irregular, l'empadronament és la porta d'entrada d'altres drets: la sanitat, l'educació, la certificació del temps de permanència a Espanya per a començar a comptar el seu temps de residència per a poder aconseguir els papers en un futur… És un tema vital”, sosté la portaveu de Xarxa Acull.
Gonzalo Fanjul, director de recerca de la Fundació "Peer Causa", veu “difícil” que els ajuntaments impedeixin l'empadronament de manera sistemàtica a les persones sense papers. “Significaria que una part important de la seva població quedaria fora del radar de les institucions”, sosté l'expert en migracions, encara que conclou amb un matís: “Encara que gairebé res de la política migratòria respon a criteris racionals. Seria una mesura administrativa amb conseqüències molt serioses”.

A nivell estatal, les formacions xenòfobes aposten per acabar amb una de les poques vies existents perquè les persones que viuen sense papers durant anys a Espanya puguin aconseguir una targeta de residència si demostren el seu arrelament al país i presenten una oferta de contracte de treball, una competència únicament estatal. “Suprimir la institució de l'arrelament com a manera de regular la immigració il·legal”, aquesta proposta suposaria, recorden els experts, abocar a la clandestinitat indefinida a aquells centenars de milers de persones sense papers
que no poden ser expulsades.

“Tot el que sigui reduir les escasses vies d'integració que existeixen actualment a Espanya i evitar el contacte dels migrants amb les institucions augmenta la seva vulnerabilitat”, adverteix Fanjul. “És poc probable però, si arribessin a aconseguir complir la seva paraula, tindria conseqüències molt greus”, afegeix




dilluns, 8 de gener del 2024

Premsa

 La Premsa Balear es fa ressò de la saturació dels Albergs i de la manca d'habitatge assequible

La premsa provincial (Diario de Mallorca i Ultima Hora) contempla aquets dies la situació preocupant de les persones sense llar, atribuint aquesta circumstància a l’encariment del cost de l’habitatge, assenyalant que el problema esta centrat en la manca de places dels albergs.

En realitat el que succeeix és que l’objectiu principal  dels albergs és l’atenció als cassos clàssics d’exclusió social, amb persones sense llar vinculades a malalties mentals i/o addiccions, i actualment es veuen superats pels cassos d’exclusió residencial, amb persones que inclús disposen d’una pensió o treball, encara sia precària o en l’economia submergida, però insuficients per pagar una habitatge, encara sia una sola habitació.

“A això se suma fins i tot la situació generada per la creixent arribada d'immigració irregular en pasteres. Encara que la majoria busquen la manera d'arribar a la península i des d'allí traslladar-se a altres països europeus, com França, alguns es queden a l'illa i tampoc tenen on allotjar-se”.

Des de Creu Roja s'insisteix que el servei que desenvolupa té el personal necessari per a prestar aquesta ajuda gràcies al finançament del Consell, i en què el problema radica en el fet que la xarxa d'albergs i centres d'allotjament no està dissenyada per a l'enorme volum de persones el problema de les quals no és d'exclusió social, sinó residencial. (Diario de Mallorca)

Per una altra banda, “Ultima Hora” publica una estadística feta per l’Associació de Directors i Gerents en Serveis Socials en la qual analitza els pressupostos de 404 Ajuntaments de més de 20.00 habitants de l’Estat Espanyol.

Segons les dades de l'informe, Manacor dedica 55,72 euros per habitant al departament de Serveis Socials, la qual cosa el situa molt lluny de la mitjana de les Illes Balears que estaria en 95,98 euros per habitant. Precisament, l'ajuntament de la capital del Llevant és l'únic de Balears que ha entrat en aquesta llista de 37 municipis d'Espanya qualificats com a «pobres» en considerar que la inversió per habitants és inferior a 56,74 euros, que és el 60% de la mitjana de despesa realitzada pels ajuntaments”.

“Des del Ajuntament de Manacor, la delegada de Cohesió Social i Educació, Carme Gomila, assegura que aquestes dades «ens obliguen a fer un replantejament i pensar en com cal invertir els recursos». Gomila assenyala que el municipi o els canvis pressupostaris que es van executar, el seu departament va rebre l'any passat gairebé un milió d'euros per part del IMAS i el Govern. Malgrat això, Gomila reconeix que Manacor actua com a capital de comarca i que les administracions supramunicipals han de fer costat als consistoris en problemàtiques com l'habitatge. «Cal fer polítiques transversals i replantejar el model», destaca”. (Última Hora)

Hem de tenir en compte que la Fundació Trobada de Manacor amb gaire bé 32 anys d’història, 21 d’ells va funcionar amb mitjans propis i amb donatius particulars. A partir de l’any 2013 ha signat distints contractes, aconseguits mitjançant concursos, amb el Consell de Mallorca, titular del servei d’acollida per persones en situació d’exclusió Social a la Part Forana.

Per una altra banda Diario de Mallorca publicava aquests dies que hi ha previsió d’emergència social per ona de fred, i que s’està elaborant un pla dissenyat per fer front a aquestes circumstàncies i que se activarà els pròxims dies, a la vista de les previsions publicades per l’Agencia Estatal de Meteorologia, cosa que agreuja encara més la actual situació. 

Que el nou any que ara comencem ens doni a tots, Administracions Públiques, Entitats Socials, Organitzacions No Governamentals i també als ciutadans particulars, llums suficients per arbitrar idees que resolguin un problema que afecta a les persones més vulnerables.

Feliç Any 2024!!. 




 


dimarts, 2 de gener del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2023 (12)

45 persones en llista d'espera: nou rècord des de la creació de l'Alberg a l'any 1992

No més una dona de procedència extra-comunitària ha pogut ingressar per nou ingrés a l’Alberg de Manacor aquest mes de desembre passat, ocupant així l’única plaça que ha causat baixa al centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 19. Tenint en compte que el nombre de places disponibles és de 25, la diferència es deguda a exclusions o incompareixences temporals i  hospitalitzacions, circumstàncies aquestes en que es reserven la plaça.

El total mensual de pernoctes ha estat de 603.

Les racions mensuals de berenar han estat 775, de dinar 625 i de sopar 625.

El total de persones en llista d’espera segueix augmentant, arribant a les 45, tres més que el més passat i nou rècord des de que existeix aquest control i la creació de l'Alberg.

L’Alberg per persones es risc d’exclusió social és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana, concedit mitjançant concurs a la Fundació Trobada de Manacor.