dilluns, 3 de juny del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (5)

Forta pujada de la llista d'espera de l'Alberg fins a les 38 persones a 31 de maig passat

Quatre persones han ingressat a l’Alberg de Manacor aquest mes de maig passat, de les quals tres homes, un espanyol i dos estrangers extracomunitaris, han estat nous i un per reingrés.

Les edats dels nous ingressats oscil·la entre els 50 i 64 anys.

Igualment quatre han estat les baixes del centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones amb un total de 643 en tot el mes de maig.

Les racions mensuals pels residents han estat 776 per berenar, i 563 per dinar i igual nombre per sopar.

La llista d’espera per ingressar a l’Alberg no minva i a 31 de maig pujava fins a les 38 persones.

L’Alberg de Manacor és un servei d’acolliment i centre de dia concedit  pel Consell de Mallorca a la Fundació Trobada mitjançant concurs públic.






divendres, 31 de maig del 2024

Opinió

Basta d'insults: cal regenerar la democràcia i rehabilitar la política

 Quan ha ressonat la necessitat de rege­nerar la democràcia, ens sentim inter­pel·lats a actuar des de l’àmbit propi, no per emergència només, sinó per responsabilitat perenne. Cal re­habilitar la política per respon­dre a situacions semblants a les que avui vi­vim en els diversos escenaris de la nostra societat.

Les vivim i les patim, quan en tants llocs allò que hauria de ser l’art per a una autèntica convivència es degrada en una lluita aferrissada pel poder a costa de qualsevol preu.  Necessitem res­pondre aportant elements per a una regeneració ètica que es vagi gestant amb la lletra i l’esperit dels drets humans i oferint valors que il·luminin decisions i actuacions.  

Fa falta una millor política posada al servei del ver­tader bé comú, ja que, desgraciadament, avui la política sovint sol assumir formes que dificulten la marxa cap a un món dis­tint. Per nosaltres, regenerar la democràcia voldrà dir caminar sempre cap aquesta realitat distinta amb l’aportació valuosa de tota -de tota!- la ciutadania.

Cal parlar del gust de reconèixer l’altre que con­dueixi a la gestació d’un pacte social. Sense aquest reconei­xement sorgeixen maneres subtils de cercar que l’altre perdi tot significat i que no se li reconegui cap valor en la societat.

Cal fer una convocatòria general a rehabilitar la política, que és una altíssima vocació i una de les formes més precioses d’amor, perquè cerca el bé comú. Hem de reconèixer que l’amor, ple de petits gests d’atenció mútua, s’expressa també en les macro-rela­cions socials, econòmiques i polítiques.

La bona política uneix l’amor a l’esperança, i la confiança en les reserves de bé que hi ha en el cor de cada poble, malgrat tot i que en l’activitat política, el qui estima i ha deixat d’entendre la política com una recerca de poder té la seguretat que no es perden cap dels seus treballs realitzats amb amor, cap cansament generós ni cap dolorosa paciència. S’arriba així a una re­construcció en comú i a descobrir que un país creix quan mitjançant el diàleg social les diverses riqueses culturals di­aloguen de manera constructiva.

Però, no con­fonguem el diàleg amb un febril intercanvi d’opinions en les xarxes socials, moltes vegades orientat per informació medià­tica no sempre fiable. Són solament monòlegs que procedeixen paral·lels i s’imposen a l’atenció dels altres pels seus tons alts i agressius.

Entristeix que predomini el costum de desqualificar ràpidament l’adversari, aplicant-li epítets humi­liants, en lloc d’afrontar un diàleg obert i respectuós, on es miri d’assolir una síntesi superadora. Pitjor encara quan aquest llenguatge, habitual en el context mediàtic d’una campanya política s’ha generalitzat de tal manera que tothom el fa servir quotidianament.

Pensem-hi bé, que els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i decideixin sostenir amb respecte una paraula carregada de ve­ritat, més enllà de les conveniències personals. 

Tant de bo que aquests herois s’estiguin gestant silenciosament en el cor de la nostra societat. 




dijous, 23 de maig del 2024

Donatiu

L'Alberg de Manacor rep mantes, llençols i coixineres del centre Ca l'Ardiaca de Palma

Ca l’Ardiaca de Palma es un centre d’acollida de baixa exigència que pertany a la xarxa d’Inclusió Social de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, organisme del Consell de Mallorca, on es cobreixen les necessitats bàsiques (allotjament, alimentació i vestimenta) de les persones que hi romanen.

La baixa exigència, condició pròpia també de l’Alberg de Manacor, consisteix en no penalitzar la persona atesa si no vol, o no pot, fer canvis en les situacions de problemàtiques socials.

En aquesta ocasió Ca l’Ardiaca ha fet una crida a totes les entitats de la xarxa d’Inclusió Social per si estaven interessades en material propi dels Albergs que tenien de sobres.

Així, en uns moments de que l’Alberg de Manacor tenia certes necessitats, s’ha rebut una donació de 25 mantes de llit i 25 mantes de sofà, així com també 25 jocs de llençols i coixineres.

Al igual que l’Alberg de Manacor també han rebut donacions altres entitats de la xarxa que recollien els seus articles de forma simultània a la donació per a Manacor.

No es pot fer menys que agrair profundament a Ca l’Ardiaca aquest gest generós dirigit a totes les entitats socials de la xarxa que comparteixen amb el centre les mateixes necessitats i inquietuds.

La Fundació Trobada, titular de l'Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’Inclusió Social del Consell de Mallorca, és concessionària del servei d’acollida per a la Part Forana.


dijous, 16 de maig del 2024

Formació

Els professionals de la Fundació Trobada participen als cursos "Apoyos Autodirigidos" "d'HOGAR SÍ i Pro-Habitatge" per acompanyar a les persones usuàries de l'Alberg

Aquesta proposta és impulsada per LLAR SÍ i Pro-habitatge  en el marc dels projectes Drets a l'Habitatge i H4YFUTURO, finançats amb fons "Next Generation" procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència gestionats pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.
LLAR SÍ (abans Fundació Rais), Pro-habitatge, Drets a l'Habitatge i H4Y FUTURO són entitats que en general treballen en favor del dret a l’habitatge per aconseguir que ningú visqui al carrer, donant resposta a les necessitats residencials, especialment de les persones en situació de major dificultat. 

Aquest cursos, s'emmarquen en les estratègies de upskilling i reskilling de tots dos projectes i es presenta com una oportunitat per a millorar les competències professionals per a oferir en l'àmbit de l'atenció al sensellarisme un acompanyament no institucionalitzador que fomenti i permeti, en els casos que s'hagi pogut perdre, recuperar l'autonomia a les persones.

Aquesta activitat formativa va dirigida a compartir l'experiència dels aprenentatges adquirits durant l'execució dels projectes Drets a l'Habitatge i H4Y Futuroprofessionals de les administracions públiques i també poden participar altres persones professionals del tercer sector entre els quals participen els treballadors de la Fundació Trobada.

La matèria dels cursos és ample i variada. 

Des-institucionalització: on es busca empoderar a les persones en situació de sensellarisme, promovent la seva autonomia i vida en la comunitat en contrast amb altres models. 

Principis fonamentals: diferències entre el model assistencial tradicional i el model centrat en la persona; honestedat i anàlisi crític, re-plantejant-se el rol d’acompanyament a les persones.

Enfocament de les fortaleses: com contribueix a afavorir processos d’autonomia i a recolzar a les persones a identificar els seus propis recursos. 

Enfocament del trauma: relació entre esdeveniments traumàtics i sensellarisme i com ambdós s’influeixen mútuament. Tres línies en l’acompanyament: la finestra de la tolerància, els vincles naturals i el capital social com estratègies per millorar la seva qualitat de vida.

Co-producció: treballar junts per a transformar, millorar i resoldre problemes col·laborativament, dissenyant i facilitant processos de co-producció. 

Suports autodirigits: obrir-se a nous enfocaments orientats a la devolució del control i de la elecció a les pròpies persones.

Caixa d’eines per a l’autonomia: catàleg d’eines en l’àmbit d’acompanyament professional i experiència d’implementació de les eines en una pràctica basada en una situació real. Analitzar xarxes de suport ja existents. 

Solucions des de l’allotjament:  normativa del dret a l’habitatge, estratègies per fomentar un lloguer assequible, acompanyament especialitzat  en l’accés a habitatges públics i privats.

Sortides autònomes i vida en comunitat: plans d’autonomia centrats en la persona, promoure sortida autònoma i manteniment fora del sistema d’atenció especialitzada en sense-llarisme, incrementar l’ús dels serveis comunitaris. 

Treball amb joves en situació de sense-llarisme des de la metodologia Housing First for Youth:  especificitat del treball amb joves, el sense-llarisme juvenil respon a altres causes i té altres respostes. Valorar si aquesta metodologia és la més idònia per combatre el sense-llarisme juvenil.

Promoure una acurada formació dels seus professionals ha estat sempre un dels objectius permanents de la Fundació Trobada. Per això s’ha ofert aquests cursos, dels quals es triaran els més adients per millorar, si cal, l’acompanyament a les persones de l’Alberg de Manacor.







dilluns, 6 de maig del 2024

Opinió

Contra la "necronomia": revisar i introduir canvis en els nostres estils de vida i actuar col·lectivament

Revisar els nostres estils de vida

La majoria de les opcions que triem en la nostra vida quotidiana són eleccions restringides, ja que es fan en el marc d’un esquema o conjunt de valors determinat. Tries en les quals no posem en joc valors fonamentals, l’elecció és una qüestió de quins són els millors mitjans per aconseguir el que és valorat. En les eleccions últimes, tot i això, es comença pels valors fonamentals mateixos, triem entre diferents maneres de vida, més o menys concordes als nostres ideals de moralitat, per la qual cosa en l’opció que prenguem ens estem jugant la coherència ètica, la pròpia identitat moral.

Doncs bé: cal sostenir que, en l’actualitat, totes les opcions que prenem en la nostra vida quotidiana han adquirit el caràcter d’eleccions últimes. Com escalfar o refredar les nostres llars, quines peces de roba ens posem, aprofitar o no les increïbles ofertes que les línies aèries “low cost” ens ofereixen per volar a qualsevol dels molts càlids paradisos insulars, de què alimentar-nos... un endimoniat efecte papallona fa en l’actualitat que fins i tot l’acte més petit que afrontem al llarg d’un dia qualsevol de la nostra vida estigui carregat de conseqüències sobre l’existència de milions de persones.

Habitem un món de «comunitats de destinació solapades», en el qual no tan sols les trajectòries dels països s’entrellacen les unes amb les altres, sinó en el qual les trajectòries dels individus mateixos s’entrecreuen de maneres cada vegada menys evidents, però no per això menys reals.

 No es tracta de fer seure a la banqueta l’individu absolent el «sistema»; no es tracta de desconèixer les dimensions estructurals dels problemes a què ens enfrontem. Però és fonamental assumir que res és possible sense una implicació real i efectiva del màxim d’individus en una dinàmica de canvi de les pautes de consum característiques del nostre model de creixement.

Com assenyala Monbiot: «No podem continuar culpant només al govern o a les institucions de la parsimònia amb què el món està responent al canvi climàtic. Aquests no poden fer res fins que nosaltres vulguem. En aquests moments ho volem tot: platges amb palmeres, cotxes monstruosos, televisors amb pantalla de plasma i una consciència tranquil·la [...]

Als governs no els interessa qüestionar les nostres il·lusions. Si les seves aspiracions i les nostres difereixen massa, perden les eleccions. No actuaran amb contundència fins que nosaltres els demostrem que hem canviat.

Introduir canvis en el nostre estil de vida

 «Poden, un socialista o una comunista del segle xxi, no ser vegetarians?», es pregunta Jorge Riechmann. Poden no ser-ho una cristiana o un cristià? Quins elements del nostre estil de vida són incompatibles amb el nostre ideal de vida? És molt fàcil elaborar una checklist de la necronomia quotidiana i de les seves alternatives. Que cadascú faci la seva. Però que la faci. I que intenti complir-la en un exercici de no col·laboració amb la injustícia. I no tan sols en relació a hàbits de consum: quant cuidem i quant descurem?, com de central és l’àmbit reproductiu en les nostres vides?, quina part del temps de què disposem el dediquem a cura de la vida i quant al seu «maltrate»? Cuidem tot el que puguem, canviem les nostres prioritats.

Actuar col·lectivament

Han existit i existeixen en l’actualitat nombrosíssimes iniciatives agrupades sota denominacions com a economia social i solidària, economia del bé comú, economia per a la vida, economia del pro-comú o economia alternativa. Iniciatives pràctiques, locals, properes, entre les quals cal distingir matisos i discrepàncies, però que en general comparteixen uns quants principis bàsics:

1. Que l’objectiu de l’economia ha de ser arribar a satisfer les necessitats bàsiques de tota la població, sense fer dependre el benestar d’algunes persones de l’exclusió d’unes altres.

 2. Que les activitats i els processos econòmics han de ser ecològicament i socialment sostenibles.

 3. Que aquestes activitats s’han de regir pels principis de la democràcia, la igualtat i la no discriminació, responent sempre a les aspiracions i a les decisions polítiques de la comunitat en la qual s’insereixen. Pràctiques socials pròximes i reals, orientades per forts principis normatius, però que no es quedin en la simple afirmació ideològica. Pràctiques de col·laboració, de cooperació, de comunió, de solidaritat, de simplicitat, d’autocontenció, que desmenteixin el discurs avui hegemònic de l’amoral i asocial “homo economicus”. Aquest és el repte i el valor de les economies alternatives: constituir-se en inèdits viables, en solucions practicables no percebudes que ens permetin visualitzar, ara i aquí, aquest altre món possible que encara no és.

Influir col·lectivament amb perspectiva de canvi estructural

 Parlem de la importància de l’acció sociopolítica organitzada i del vot. Que sí, que ja sé que vivim temps de desafecció, guanyada a pols per una política institucional que cada vegada està més malalta i que fa emmalaltir. Sé de què parlo.

Però, nosaltres que podem usar totes les eines de la democràcia (perquè la majoria de la humanitat no pot, pel règim polític o per la seva situació econòmica: les persones pobres voten molt menys que les acomodades) per canviar la realitat ho hem de fer. Podem triar on i com fer política, però no podem triar no fer política. No participem políticament en funció dels nostres interessos i necessitats, sinó en funció dels interessos i les necessitats de les persones més vulnerades. La nostra participació política ha de sorgir d’una opció a favor seu. És el seu benestar, i no el nostre, el que ens guia l’acció.

(El material d’aquest article esta tret de la conferència del Doctor en Sociologia Imanol Zubero, que va pronunciar durant la inauguració del crus 2023-2024 a la Universitat del País Basc).






dijous, 2 de maig del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (4)

L'Alberg de Manacor roman al complet i la llista d'espera no baixa de les 25 persones

Aquest mes passat han ingressat a l’Alberg de Manacor 5 persones: 2 per reingrés i 3 homes estrangers extracomunitaris.

Al mateix temps hi ha hagut 3 baixes del centre.

La llista d’espera es mantén alta amb 25 persones.

Han pernoctat una mitjana diària de 19 persones, encara que són 25 les places disponibles i es reserva la plaça per absència fins a tres dies. El total del mes ha estat de 591 pernoctes.

Les racions mensuals de berenar han estat 750 i 591 de dinar i sopar.

L’Alberg de Manacor presta el servei d’acolliment nocturn i centre de dia, com a concessionària del Consell de Mallorca.




divendres, 26 d’abril del 2024

Celebració

La Fundació Trobada celebra amb persones usuàries i professionals l'aniversari de la seva constitució un dinar de companyonia 

Amb motiu del 32è aniversari de la Fundació Trobada, el patronat i direcció ha volgut celebrar l’esdeveniment amb un dinar de companyonia amb les persones usuàries i professionals.

Desprès de dinar a gust de tots els comensals, s’ha llegit un escrit d’agraïment redactat per alguns usuaris i que es reprodueix íntegrament a continuació:

En aquesta gran ocasió, celebrem el 32è aniversari de la constitució de la Fundació Trobada, i volem expressar el nostre més sincer agraïment i reconeixement pels seus esforços incansables i la seva dedicació al servei de la comunitat.

Al llarg de 32 anys, la Fundació ha demostrat el seu ferm compromís de brindar assistència i suport als necessitats, la qual cosa ha marcat una diferència positiva en la vida de moltes persones.

Apreciem i admirem els nombrosos assoliments de la Fundació, incloent:

Proporcionar refugi, aliments i atenció mèdica a les persones sense llar.

Oferir programes educatius i de capacitació per a ajudar-los a rehabilitar-se i reintegrar-se a la societat. 

Difondre una cultura de la tolerància i l'empatia. Promoure els nobles valors humans.

L'impacte de la Fundació no es limita a les persones sense llar, sino que abasta a tota la comunitat. El seu treball dur i la seva comunicació constants amb tots el sectors de la societat de la societat han contribuït a fer del món un lloc millor. 

Agraïm a tots els que han contribuït a l'èxit de la Fundació Trobada, des dels fundadors fins als voluntaris i empleats.

La seva dedicació i sacrifici són el que ha convertit a aquesta organització en un símbol d'esperança i canvi en la nostra comunitat.
Desitgem a la Fundació Trobada molt més èxit i prosperitat en el seu camí, i estem segurs que continuarà exercint el seu paper de lideratge en el servei a la comunitat i el suport als necessitats.
Amb el més sincer agraïment i reconeixement.

Acabada la lectura del escrit, el representant del patronat José L. García Mallada ha respost atorgant una felicitació mútua per a tots els membres del patronat, la Directora de l’Alberg Noelia Hernández i demés professionals per l’esforç assolint l’arribada a aquesta data, amb el desig que es pugui celebrar aquest aniversari molts anys mes.

Al mateix temps i dirigint-se als usuaris de l’Alberg, ha manifestat que els problemes del usuaris son els problemes de la Fundació desitjant sincerament que molt prest puguin sortir de la seva situació.





dimecres, 24 d’abril del 2024

Conferència

L'Alberg de Manacor, punt de referència a la conferència d'ahir a s'Agrícola del dominic manacorí Toni Miró

Ahir 23 d’abril i dia del llibre el dominic manacorí Toni Miró va pronunciar un conferència a la sala d’actes de l’Associació Cultural s’Agrícola que duia per títol “Paraguai, una illa envoltada de terra”.

La presentació fou feta pel l’amic del conferenciant José L. García Mallada que va fer un recorregut pels set anys al decenni dels anys 90 del segle `passat en que el dominic fou vicari i rector de la Parròquia de Sant Josep i prior del convent Sant Vicens Ferrer. Va fer referència al projectes que dugué a terme, com la creació del moviment Casal de la Pau, la Llar d’Infants, associació  la Botiga Solidària, distintes actuacions a l’Ermita de Santa Llúcia i millores a convent i al temple.

També feu una llarga descripció de l’origen de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, en què Toni Miró fou l’inspirador i autor intel·lectual del projecte juntament amb la família García-Prohens, autor material, citant la celebració el dia d’ahir 22 d’abril del 32è aniversari de la elevació a escriptura pública la constitució de la Fundació.

Posteriorment prengué la paraula el conferenciant fent una descripció històrica del país de Paraguai destacant el seu caràcter d’illa, envoltada de terra, i la influència que aquesta circumstància ha tingut i encara te sobre el habitants. Guerres amb els països veïnats i dictadures ferotges que ofegaren el país i els seus habitants i que  han fet de Paraguai l’estat dels més pobres del continent amb baix nivell econòmic i social i una pobresa del 25 per cent.

Destacà la profunda religiositat dels paraguaians en forma de pietat popular, però allunyada de l’evangeli cristià, un baix nivell de formació dels docents  així com una corrupció endèmica que fa de mur de contenció del que hauria de ser un país amb progrés sostenible.

Com a Director General de La universitat Catòlica de Carapegua i Llicenciat amb Mitjans de Comunicació, dona classes a alumnes finançades en part per beques subscrites per ciutadans de Manacor i que recapta la Fundació Trobada i també per una institució de l’Ordre Dominicana que es diu “Selvas Amazònicas”.

També va fer menció a un moviment associatiu (Coordinadora pro pueblo) de camperols paraguaians per defensar-se dels atacs dels grans terratinents que vulneren amb freqüència els seus drets i formació per el cultiu ecològic i sostenible. Aquesta associació rep el recolzament de l’Església, que és la Institució millor valorada del Paraguai, al marge de que els Bisbes i la Conferència Episcopal paraguaiana en bloc no dubten en denunciar la corrupció endèmica dels polítics i demés administracions públiques.

Actualment a Paraguai inicia tímidament un període de recuperació, gràcies a alguns moviments crítics amb el govern “Colorado” que aspiren a assolir canvis i un Paraguai millor.

La intervenció de Toni Miró va acabar amb un torn de preguntes dels assistents, que havien escoltat amb gran atenció i a plena satisfacció l’exposició de la situació actual del “país, envoltat de terra”.



dissabte, 13 d’abril del 2024

Visita

Toni Miró, dominic manacorí, impulsor de l'Alberg de Manacor, ara fa 32 anys

Aquests dies es troba entre nosaltres el dominic manacorí Toni Miró Gallego, impulsor de l’Alberg de Manacor, aviat farà 32 anys,  juntament amb la família García Prohens, creadora de la Fundació Trobada.

Conta Fra Toni que es troba a Manacor per a passar tres mesos de descans de les variades tasques que ha dut i duu a Paraguai: Rector de la Parròquia de Mare de Déu del Roser al poble de San Roque González de Santa Cruz, (Tavapy),  Director General de la Universitat Catòlica de Carapeguá, ex-Canceller-Secretari de la Diòcesi i membre de la Comunitat de dominics d’Asunció.

La relació de la Fundació Trobada amb Fray Toni Miró neix als mateixos inicis de la seva creació, com a titular de l’Alberg de persones sense sostre a Manacor a l’any 1992, amb domicili al Passeig Ferrocarril 18, cantonada carrer Velázquez, 11.

L’alberg va esser un mes dels distints projectes que, com a vicari i desprès Rector de la Parròquia de Sant Josep, va impulsar durant els set anys de la seva estància, al qual s’han d’afegir, la botiga solidària, avui anomenada “Casal de la Pau – S’Altra Senalla” i les subscripcions de beques d’estudis pels joves de Paraguai, tres projectes que, encara avui, es troben en ple funcionament. També va impulsar una guarderia infantil, la restauració de l’ermita de Santa Llúcia i el moviment Casal de la Pau, amb grups de adolescents, joves i adults.

Amb el seu canvi de Convent a la darreria del anys noranta per integrar-se a la Comunitat de Dominics de Paraguai, la Fundació Trobada ha seguit amb l’Alberg i la recaptació de beques d’estudis i un grup de voluntaris mantenen amb il·lusió a ple rendiment el “Casal de la Pau – S’Altra Senalla”, domiciliada al carrer d’en Bosch num. 12 de Manacor.

Durant l’actual estada a Manacor, ciutat que estima i recorda amb freqüència i enyorança des de Paraguai, s’ha posat en contacte amb el Rector Toni Amorós oferint els seus serveis a les parròquies com a prevere, participant en la presidència de les eucaristies i en les processons de la Setmana Santa que acabem de celebrar.

Lamenta amb tristesa el tancament del Convent de Dominics de Manacor als començaments de l’actual segle, allà on ell es va enriquir i madurar espiritual i humanament i somnia amb poc convenciment que un dia es torni obrir, encara que el anys no passen de bades i les vocacions escassegen.

Les vingudes de Fra Toni a Manacor fa uns anys eren anuals, mentre els seus pare vivien, però darrerament les freqüències es distancien, encara que els mitjans de comunicació amb les xarxes socials faciliten que tinguem contactes assíduament.

Li desitgem una feliç estada a Manacor i la recuperació de noves forces per a continuar prestant el serveis propis de la seva vocació dominicana a les comunitats paraguaianes.  

 


dilluns, 8 d’abril del 2024

Iniciativa Legislativa Popular

Recolzament a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre regularització extraordinaria de persones immigrants

Durant l'any 2022, unides en la Plataforma Essencials, 14.000 persones voluntàries, procedents de més de 900 organitzacions socials, van aconseguir presentar 611.821 signatures vàlides davant la Junta Electoral Central. Una fita altament significativa ja que només una de cada deu Iniciatives Legislatives Populars (ILP) aconsegueix superar les 500.000 signatures que exigeix la Llei orgànica d'Iniciatives Legislatives Populars per a iniciar el tràmit legislatiu en el Congrés dels Diputats.

Aquesta gran mobilització ciutadana, d'una enorme diversitat, ha convertit aquesta ILP en una de les iniciatives legislatives que ha rebut més suport popular de la història democràtica espanyola. Un treball coordinat entre la comissió promotora conformada pel Moviment auto-organitzat de persones migrants “Regularització YA”, la Fundació per a la Ciutadania Global, XARXES, la Fundació por Causa, Aliança per la Solidaritat i el partit Per Un Món Més Just; i les més de 14 mil persones auto-convocades en tot el territori nacional.

Exemple d'això és el suport rebut de més de 80 ajuntaments espanyols, un capítol insular, una diputació i un parlament autonòmic que, després d'aprovar mocions en els seus respectius plens, a petició del Moviment Regularització YA, han enviat al Congrés dels Diputats el seu aval a la iniciativa. Entre aquests municipis cal destacar ciutats com Barcelona, València, Bilbao o Santiago de Compostel·la, per esmentar algunes, així com el Cabildo de Tenerife, la Diputació de Cadis i el Parlament Basc. Aquestes mocions han comptat amb el suport d'una àmplia diversitat de l'espectre ideològic.

Aquesta serà la segona vegada que es presenti la ILP, ja que es va exposar al maig de l'any passat davant la mateixa comissió, però no va seguir el tràmit parlamentari que corresponia, per l'avançament electoral.

Motius per a la regularització

La irregularitat condemna a milers de persones, més de 500 mil, a l'explotació laboral, la invisibilitat enfront de les institucions, la des-protecció legal o l'exclusió de facto de serveis públics essencials com l'educació i la sanitat. Prop d'una tercera part de les persones en situació administrativa irregular són nenes i nens menors d'edat, la qual cosa suposa una greu amenaça per als seus drets més bàsics.
A més, la irregularitat comporta la pèrdua d'una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat espanyola. 

La immensa majoria dels immigrants adults en situació administrativa irregular treballen en sectors de difícil ocupació. Una estimació recent de la Fundació per Causa i la Universitat Carles III calcula que cada treballador regularitzat suposaria una aportació fiscal neta mitjana de 3.400 euros per persona i any.

Per això, la ILP reclama una regularització extraordinària dels qui ja viuen i treballen al nostre país davant la lentitud dels procediments ordinaris que impedeixen el seu accés a drets. Una iniciativa que no és aliena a pràctiques polítiques estatals i europees, ja que des de l'any 1996 s'han promogut 9 regularitzacions extraordinàries tant per governs del Partit Popular com del PSOE.

D'aquesta manera, s'insta el Govern de torn a atendre amb caràcter d'urgència aquest reclam popular i participatiu, i brindar a més de mig milió de persones immigrants l'oportunitat d'una vida digna amb tot el dret.

A l’ILP s’han adherit la Conferència Episcopal Espanyola que per boca del seu President , defensa la "impressionant iniciativa del poble" que "planteja una qüestió ètica basada en la dignitat sagrada de tota vida humana, imprescindible perquè l'Estat no es redueixi a una 'banda de lladres'"
" 'Regularitzar' és néixer normal en l'Estat el que ja és normal, encara que amb les limitacions de la il·legalitat, en la nostra societat"
"Les màfies han de ser denunciades, combatudes i, des d'aquí, qüestionar la involuntària col·laboració amb els seus objectius criminals de moltes de les organitzacions “compassives”, també les de l'Església".

"És hora de superar una polarització provocada per interessos polítics i abordar conjuntament qüestions nuclears per al bé comú des de l'escolta de tots, el diàleg i el pacte que asseguri el respecte a la dignitat humana i l'acostament al bé comú nacional i global". 

L'arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, ha apostat per liderar l'exigència d'institucions de l'Església perquè el Congrés dels Diputats prengui en consideració l'ILP sobre regularització d'immigrants, que es votarà aquest dimarts.

Una iniciativa, secundada per més de 700.000 signatures encara que, com adverteixen diferents organismes, podria caure en sac foradat si, com sembla, tant PP com PSOE i VOX decideixen per votar en contra que es debati en el Parlament.

 




diumenge, 7 d’abril del 2024

Opinió

 

La violència també fereix el béns que hem de compartir

Notícia recent d’aquests dies: més de dos mil milions de persones no disposen d’un element tan necessari com és l’aigua. I molts milions que en disposen a mitges per la carestia i la contaminació.

 «No plou!» És la frase més que sentida darrerament en alguns indrets de la nostra geografia, mentre els aqüífers van minvant i la reserva d’aigua escasseja i, en alguns llocs, augmenta la salinització.  

«La violència que hi ha en el cor humà, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire, i en els éssers vius.

 Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha nostra oprimida i devastada terra. Oblidem que nosaltres som terra i el nostre propi cos està constituït pels elements del planeta, el seu aire és el que ens dona l’alè i la seva aigua ens vivifica i restaura

Veiem la necessitat de créixer en consciència col·lectiva i sentir-nos més corresponsables quant a compartir els béns elementals perquè siguem més solidaris els uns dels altres en allò que ens afecta a tots i són béns que necessàriament hem de compartir.

 No podem viure el descans fictici dels qui viuen tranquils, al marge dels problemes que la humanitat viu cada dia i la gent pateix. 

Vivim un moment en què tenim vertadera necessitat de transformar la nostra visió de les coses i treballar perquè canviïn a millor. Ho esperen els més pobres, aquells als quals els afecta més la manca de recursos i la insolidaritat a l’hora de compartir.

Tant de bo que als llocs on hi ha més violència, els recursos necessaris per a viure hi arribin i se superi la venjança, l’odi i molts interessos econòmics que ho impedeixen.