Desmuntant el mite migratori: 5 veritats incòmodes
Alberto Ares, investigador de migracions,
exposa i desmunta 5 mites sobre la realitat migratòria. Sobre cadascun
d'aquests mites, Ares presenta la realitat amb dades des d'estadístiques
oficials, estudis especialitzats de governs, universitats i organismes
internacionals, així com d'institucions especialitzades tant en l'àmbit
econòmic, social, polític i de seguretat.
1.- “Ens envaeixen”
Els nivells de migració internacional s'han
mantingut relativament estables durant anys, representant el 3% de la població
mundial. Així mateix, el percentatge de població que arriba a Espanya i a
Europa de manera irregular cada any no supera el 5 o 10% de la migració total.
A Espanya, el creixement de població dels últims anys es deu a l'increment de
les persones migrants, que han aportat considerablement a la nostra economia i
la nostra societat envellida.
2.- “Reben més ajudes”
Les persones migrants aporten més del que
reben a l'estat, contribuint significativament al creixement econòmic i la
innovació. La veritat és que els immigrants aporten a l'economia molt més del
que reben en ajudes. Així ho avala un recent estudi en la comunitat murciana
que demostra que, els immigrants aporten a l'Estat un 70% més del que reben, i
un 30% més que els espanyols natius. Durant el període 2014-2018, els
immigrants a la UE van aportar una quantitat neta de més de 1.500 euros anuals
per càpita, la qual cosa suposa 47 vegades més que la població nativa.
3.- “Menys seguretat”
Aquest mite relaciona la immigració amb
l'augment dels índexs de delinqüència. No hi ha proves que donin suport a
l'afirmació que la immigració augmenta la delinqüència. De fet, alguns estudis
mostren un descens de la delinqüència en ciutats amb alta immigració. Dades de
l'Institut Nacional d'Estadística espanyol indiquen que els espanyols cometen
més delictes que els estrangers en termes absoluts. Així mateix, els estudis
demostren que la regularitat promou la seguretat, és a dir, l'estada regular
permet a les institucions saber qui viu en les seves comunitats i quines
necessitats tenen, així com assegurar la responsabilitat de tots els membres de
la comunitat davant la justícia i davant els seus veïns; així com protegir les
persones de l'explotació laboral i abusos.
4.- “Ens lleven el treball”
Aquest mite crea un ambient de competència
entre els treballadors natius i les persones migrants. Els estudis demostren
que, en general, els migrants no competeixen pels mateixos llocs que els
treballadors locals, i sovint exerceixen funcions essencials en societats
envellides. De fet, 9,93 milions de ciutadans extracomunitaris estaven ocupats
a la UE en 2022, la qual cosa representa el 5,1% de la mà d'obra total. D'altra
banda, les persones migrants de països no pertanyents a la UE guanyen
aproximadament un 30% menys que els treballadors espanyols.
5.- “Més murs”
Aquest és un mite molt estès, però la
realitat demostra que les mesures restrictives de control fronterer per a
reduir la immigració són ineficaces i causen morts i deshumanització. Encara
que el món ha vist multiplicar-se per deu la construcció de murs des de 1990,
aquestes barreres no han frenat la migració. Com ens recorda el Papa Francesc:
“Tots, tots els murs cauen, avui, demà, o dins de cent anys, però tots cauen.
No és una solució. El mur no és una solució. Construïm ponts i no murs. Ponts
que ens permetin derrocar els murs de l'exclusió i l'explotació. Passem de la
cultura del rebuig a la cultura de la trobada”.
En la seva exposició, Alberto Ares
reconeixia com es fa necessari un canvi en el marc de discussió, perquè parlar
d'immigració és parlar de nosaltres mateixos, del nostre propi desenvolupament
com a societat. Davant tots aquests mites, hem d'assumir el coratge no sols de
dir la veritat, sinó de defensar els drets de les persones més vulnerables en
la nostra societat.
Testimonis d'esperança: arrelats i
enamorats
Davant la "crisi de sentit
col·lectiu", que com apuntàvem està marcada per sentiments de por, d'ansietats
distòpiques, de polarització, de cerca de salvadors i d'una desvinculació amb
el món de la vida i dels valors; estem cridats a alimentar la confiança bàsica,
la humanitat i les claus de sentit.
Hem de deixar de culpar dels complexos
reptes socials a les persones migrants i com a societat encarar-los per a
continuar caminant amb esperança. Necessitem re-connectar amb el món de la vida
i dels valors, apostant pel bé comú com a humanitat, i alimentant l'esperit de
comunitat.
