dimarts, 11 de maig de 2021

Secrets d'una mirada (48)

 

“Les atencions rebudes a l’Alberg de Manacor no les oblidaré en la vida”

L’entrevista d’avui ha tingut un moment de vertadera satisfacció per a la Fundació Trobada, per quant la persona entrevistada no ha permès sols que li formalitzéssim la primera pregunta, perquè abans del començament s’ha llançat amb aquestes paraules:  

“Abans de res vull manifestar el meu agraïment a l’Alberg per quant jo estava en un moment de vertadera desesperació: se m’havien tancat totes les portes, no trobava cap alternativa d’allotjament i la Fundació Trobada m’obrí les portes. Ha estat una atenció que no oblidaré en la vida”.  

Colombiana, S. nascuda a Cali, actualment te 47 anys. Sa mare morí quan era petita i ha viscut pràcticament baix la tutela de son pare, mort fa nou anys, però va conviure molt de temps amb una tia germana de sa mare de la qual guarda un molt agradable record. 

Va tenir una relació de parella que va acabar a l’any 2005. Preguntada por si ha tingut fills amb aquesta relació, fa broma: “No he tingut fills, però he tingut moixos, encara que a l’Alberg no me’n deixen tenir”. 

Abans de venir a Espanya va patir una malaltia autoimmune que es diu “lupus”, que consisteix en que el propi sistema immunitari ataca les cèl·lules i teixits sans per error. Això pot danyar moltes parts del cos, incloent les articulacions, pell, ronyons, cor, pulmons, vasos sanguinis i el cervell.  

Se li nota una certa cultura i, preguntada per quin estudis tenia, contesta que te el batxiller i alguns estudis d’administració d’empreses a nivell tècnic; ha fet pràctiques d'acupuntura, fisioteràpia i actualment fe una curset de quiromassatge per internet. 

“Vaig venir a España el mes d’agost de 2017 amb unes amigues que me convidaren i em pagaren el viatge, perquè jo no tenia intenció de venir ni doblers pel viatge d'avió. Férem escales a Panamà, Madrid i Palma i em vaig trobar per sorpresa amb tres companys d’estudis de Cali. El món es petit. Fou impressionant”. 

S’instal·là inicialment a Porto-Cristo on va fer de cuidadora durant un any d’un matrimoni major, però sense contracte, perquè no tenia certificat d’arrelament. “Allà em vaig empadronar perquè constés l’inici de la meva estada a Mallorca. Va ser una experiència molt agradable, em tractaren molt bé, m’ensenyaren molt i crec que aquesta és la meva vocació. L’ingrés del matrimoni a una residència va donar per finalitzada l’irregular relació laboral” 

Durant la estada a Porto-Cristo s’inicià una nova relació de parella: “Vaig tenir una relació amb un jove equatorià, amb el qual vaig fer feina de jardineria, també en negre, que a marxes forçades volia que ens caséssim i li vaig dir que no, ni per aconseguir el papers. Aquí es va iniciar l'embrutiment de la relació i un maltractament psicològic amb amenaces de denunciar-me a la policia i a conseqüència de tot això vaig estar ingressada a l’Hospital 4 dies amb un mal de cap insuportable sense saber la causa”. 

Va ser providencial la intervenció del serveis socials on detectaren immediatament que es tractava d’un cas de violència de gènere. 

Aleshores es va produir el primer ingrés a l’Alberg de Manacor el mes de juny de 2019 on hi va estar dos mesos i mig. Acte seguit va treballar cuidant una senyora que estava molt malalta i ingressava sovint a l’hospital i que posteriorment va morir. També va fer una suplència de treball cuidant un mes i mig a un conegut capellà. 

El darrer treball que he tingut al mes de setembre de 2020 va consistir en cuidar a una senyora, de la qual el seu fil em va dir: “Si aguantes la mala llet de ma mare, t’arranjaré el papers per assolir l’arrelament”. Posteriorment aquesta senyora va ingressar a una residència i el seu fill va quedar molt malament perquè no em va voler donar d’alta a la Seguretat Social, i l’expedient de sol·licitud del certificat de residència va quedar cancel·lat per segona vegada”. 

Ingressa a l’Alberg també per segona vegada el mes de març passat, on hi roman actualment.

Dona vitalista i optimista a pesar dels continus contratemps, estem segurs que la vida li donarà noves oportunitats i trobarà el camí que està reservat als qui no abandonen la lluita.


  


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada