Secrets d'una mirada (46)

"És la segona vegada que ingrés en l'alberg i l'he trobat molt canviat"

Ja havia estat a l’Alberg de Manacor amb anterioritat a l’any 2014, l’home que avui entrevistem, A.R. de 66 anys, recentment jubilat. Nascut a Petra, ha viscut tota la vida a Manacor. 

“Ma mare va morir quant jo vaig néixer i mon pare es va tornar a casar i me dugueren a ca sa padrina, la mare de ma mare i vaig viure amb ells fins que moriren ara fa més de trenta anys”. 

“Només tinc estudis d’EGB i vaig començar tot d'una a fer feina de picapedrer fins que vaig tenir l’edat per entrar a la mili, on hi vaig estar tres anys de voluntari a “La Legión”, a Madrid”. 

Es va casar, no tingueren infants i sa dona va morir als vuit anys de matrimoni amb 43 anys. A partir d'aquí vaig començar a beure i la cosa es va torçar. 

És conegut per haver fet feina a la funerària, quatre anys al Cementeri Municipal i més tard a l’empresa de Mobles Miquel Cerdó fins que aquesta va tancar. 

“Quant vaig estar a l’Alberg per primera vegada a l’any 2014. Ja hi havia en Rafel i na Noelia i encara no hi havia aquestes oficines. Vaig conèixer una usuària també de l’alberg que era alemanya de Berlin, divorciada d’un home suís. Ambdós sortirem plegats de l’Alberg i anàrem a viure a Cala Ratjada. Al cap d’un any i mig tornàrem a Manacor i visquérem fins que ella va morir ara fa un any. Tenia 60 anys d’edat”. 

Després d’aquesta segona pèrdua de la parella, es tornava trobar tot sol i va buscar el consol en la beguda, engatant-se en tant en quant. Tampoc no ha trobat cap habitatge per viure. 

Ha viscut de l’atur tres anys i un any i mig de l’ajuda que donen als que esgoten l’atur; finalment ha començat a cobrar la pensió de jubilació de poc més de sis-cents euros. 

Fa deu dies que es a l’Alberg aquí i ho ha trobat tot bastant més canviat que l’altra vegada: diu que hi ha molt més control, tot està més a retxa. “Abans només ens donaven sopar i ara hi ha berenar, dinar i sopar”. 

Mostra molta disponibilitat per ajudar a les tasques de l’Alberg: “Aquesta setmana em toca granar les voreres i estic disposat a fer tot el que em comandin i ajudar, perquè trobo que hem de donar una ma mentre puguem a tota aquesta gent que es aquí”. 

“Estic molt agraït de tot el que fa la Fundació Trobada. Vull assentar-me, vull assentar el cap. M’agradaria anar a una residència o llogar una petita habitació per a viure amb tranquil·litat els anys que em queden”. 

Sinceritat i bona disposició son qualitats que dignifiquen a l’entrevistat d’avui. Li desitgem una feliç estància.

Protagonistes de l'Alberg de Manacor (3)

Toni Miró Gallego, dominic manacorí, inspirador del projecte de l'Alberg de Manacor, 23 anys a Paraguai

La proximitat geogràfica del domicili de la família Garcia-Prohens i el Convent de la Comunitat de Germans Dominics de Manacor fou la circumstància que creà un vincle d’amistat entre els futurs patrons de la Fundació Trobada i el Superior de la Comunitat Dominicana Fray Toni Miró Gallego. 

Toni Miró havia creat poc temps abans el moviment “Casal de la Pau” que contemplava entre els seus fins "el treball d'educació per la pau i la formació integral de la joventut i l'infància mitjançant el fil conductor de la "Pedagogia de la Pau" recolzada i promocionada per l'UNESCO; promoure valors fonamentals en la societat, com la defensa de la nostra cultura, l'actitud solidària amb totes les gents i tots els pobles; el respecte i la defensa de l'entorn natural i l'estimació per l'entron urbà; comprometre’s en el treball social del nostre poble i comarca incorporant-se en grups ja formats o promovent la creació d’uns nous grups i activitats de caire social." 

Aquest ideàri es treballava amb distints grups de aduls i joves que es reunien setmanalment i debatien no sols les idees sino projectes de top tipus en els que poder materialitzar l'ideari, que no sempre va esser comprés pels estaments civils i també religiosos, fins i tot ratllar al Casal de comunista. 

Seria molt llarga la llista de projectes que dugué a terme el Casal de la Pau als anys noranta i del que destaquen: Comerç Just, Oficina d’Informació Juvenil, Casal Obert (Reforç d’Estudis), Guarderia i un projecte de Restauració de l’Ermita de Manacor, de la qual és propietària la comunitat del Convent de Dominics, amb voluntaris d’origen nacional i internacional. 

També dugué projectes a l'interior del recinte conventual, com l'arranjament del saló d'actes "Font i Roig", un racó de pregària, la renovació del trispol del Temple del Convent amb l'escut dominicà, la restauració de l'orgue i de la capella lateral Sant Isidre.

Per altra banda la família Garcia-Prohens volia correspondre a la ciutat de Manacor la bona acollida que havien tingut les empreses de serveis de les quals era titular amb qualque iniciativa social que fos al seu abast i que la societat manacorina i els pobles voltants poguèssin necessitar.

Aviat confluïren ambdues inquietuds socials i Toni Miró havia insinuat varies vegades la necessitat d'un servei d’acolliment nocturn temporal. Abans s’havien fet consultes a alguns Ajuntaments per a recaptar opinions sobre possibles serveis necessaris mancats a la Comarca i tots coincidiren amb el servei proposat per Toni. 

Simultàniament s’anava gestant la creació de l’entitat Fundació Trobada (nom que Toni Miró sugerí) per part de la família Garcia-Prohens, que els seus patrons invertiren el capital necessari per a la  constitució i redacció dels seus Estatuts, cosa que tingué lloc el dia 22 d’abril de 1992, i acte seguit l’adquisició de la seu a l'edifici del Passeig Ferrocarril, 18, cantonada carrer Velazquez, 11. 

Poc temps després Toni Miró marxà com a Missioner a Paraguai per desenvolupar allà el seu apostolat com a Rector d'una parròquia i dur a terme també projectes de caire social.

La distància no ha ha estat obstacle per continuar mantenint una relació amistosa i econòmica, per quant administra els fons del projecte Cooperació Internacional de la Fundació i que consisteix amb unes subscripcions de beques per estudiants de Paraguai i que es recapten i envien periòdicament a la ciutat de San Roque González de Sant Cruz (Tavapy), on Toni exerceix el seu ministeri sacerdotal. 

Des de fa diversos anys, Fr. Toni Miró està sent objecte d'una permanent fustigació per part de les autoritats locals de Sant Roque González (Paraguai) amb la finalitat de frenar la seva labor de promoció i conscienciació social. "El diumenge 1 de juliol de 2012, va tenir lloc una celebració eucarística, presidida pel Bisbe, Mons. Joaquín Robledo, en la qual van participar els sacerdots, religioses i religiosos, laiques i laics de la diòcesi, a més de fr. Leoncio Vallejo OP, qui treballa pastoralment en el lloc, per a manifestar-li públicament el seu suport i solidaritat. El mes de maig anterior els frares del Paraguai havien enviat un escrit de solidaritat i denúncia, davant els intents per destruir l'espai creat en la parròquia de promoció de la cultura, la salut, l'educació i les organitzacions socials." (De la publicació "Dominicos Provincia de Hispania")

Toni Miró és Director de la Unitat Acadèmica de la Universitat de Carapeguá des de l’any 2015. Exerceix, a més, com a docent de les càtedres de Dret Humà, Dret Canònic i Ètica Professional en la citada Unitat Acadèmica. Va ser director de la carrera de Periodisme a distància fins a 2012. Actualment dirigeix la ràdio comunitària “Tavapy FM» de Sant Roque González de Santa Cruz, així com del Centre Cultural de la citada ciutat. 

Visita amb certa freqüència Manacor, sempre que les seves obligacions acadèmiques i pastorals li permeten. Vingué el mes d’agost de 2019 i tingué una reunió amb els subscriptors de beques i fer un canvi d’impressions, informar de les tasques que duu a terme i mostrà un reportatge que sobre la parròquia de la Tavapy va emetre la 2ª Cadena de Televisió Española, de la qual cosa informà a aquest blog 

A les fotos Toni Miró amb un grup de subscriptors de beques i amb els patrons de la 

Fundació Trobada.

 

 

Secrets d'una mirada (24)

Relacions de parella frustrades i problemes físics l'abocaren a demanar acolliment a l'alberg

Natural de Cadis, P.,  l’entrevistat d’avui de 57 anys, treballador de la construcció en principi per compte d’altri i després com a autònom, és un home fort i de complexió robusta, que conegué a una menorquina, puericultora amb qui es va casar després de quatre anys de relacions.

Vinguérem a Mallorca fa més de 35 anys, vivint a Porto-colom, Cala Murada i darrerament a Manacor. Han tingut un fill de 29 anys i una filla de 22 que ja fan vida independent a Sevilla: ell com a empresari i la filla com professora d’educació física.

«Les relacions de parella als set o vuit anys de matrimoni començaren a fallar. Discussions contínues en presència dels fills que m’aconsellaven la separació, però jo aguantava per mor de la meva filla, en la qual sempre hi ha hagut més bona relació».

«La meva ex-dóna era bessona i el marit de la germana morí de càncer i m'ho digueren de rampellada. La notícia em va impactar i produir un fort xoc, perquè tinc una gran sensibilitat, i com a conseqüència s’incrementaren les discussions: bronques i més bronques. “Deixa tranquil a mon pare” -deia la nostra filla a sa mare”.

Conta que a un moment d’una agre discussió la va empènyer un poquet sense que li produís cap lesió. Ella sempre s'ha negat a presentar denúncia, però els metges o infermeres informaren al Jutjats, de manera que en un judici ràpid fou condemnat a 33 dies de treballs per a la comunitat i ordre d'allunyament de 200 metres, que a un moment donat no va acomplir -cosa ell ho nega o als menys ho posa en dubte- i fou novament condemnat a 4 mesos de presó.

En sortir de la presó va ingressar per primera vegada a l’Alberg de Manacor, derivat per l’assistenta social de la presó. Era l’any 2017 i  hi va estar uns quants mesos, casi un any. L'alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la part forana i que gestiona la Fundació Trobada.

«Estant a l’Alberg vaig conèixer una dóna equatoriana amb la qual hi vaig anar a viure. Jo treballava i compartia les despeses de la casa, però la diferència de cultures i l’excés de gelosia va frustrar la relació i em vaig veure al carrer»

En mig de tots aquests esdeveniments, començà a patir un dolors tan insuportables a l’esquena que es va veure obligat a passar pels quiròfans i intervingut de les vertebres L4 i L5. Confiava que la operació allunyaria el dolors, però no ha estat així: «Tinc uns patiments que son molt mal de suportar que fins i tot m’han ocasionat també depressió, per la qual cosa vaig visitar el psicòleg i estic prenent un munt de medicaments. Ja em veus, haig de caminar amb una crossa».

«Estic de baixa des del mes de febrer de l’any passat. El mes d’agost, que s’acompleixen els 18 mesos que com a màxim puc estar de baixa, he de passar pel tribunal metge per saber si em donen d’alta o bé una incapacitat parcial o total per a l'activitat de picapedrer».

Reconeix que per la seva edat té poques probabilitats de tornar a la feina i desitja poder tenir uns ingressos que li permetin viure amb independència i dignitat fins a arribar a l’edat de jubilació.

«Agraeixo molt les atencions rebudes en aquesta nova estada a l’alberg que és una gran família i una solució temporal per aquelles persones que es troben en dificultats, com és el meu cas.»

Tant de bo s'acompleixin els seus desitjos.

Moviment Alberg de Manacor 2019 (2)

Per primera vegada en la història la llista d'espera supera el nombre de places ocupades a l'Alberg de Manacor

El mes de febrer passat el nombre de llista d’espera ha arribat a les 30 persones, superant així les 25 places que actualment estan totalment ocupades.

Han causat baixa del centre 7 persones i igualment s’han donat entrada a 7 usuaris, del quals 1 ho ha estat per reingrés i els 6 restants, ciutadans estrangers extracomunitaris, 2 homes i 4 dones, han ingressat per primera vegada.

Les pernoctes totals del mes ha estat de 648 amb una mitja diària de 23 persones.

També s’han distribuït 700 racions mensuals de berenar, dinar i sopar per als usuaris residents.

L'Alberg de Manacor és un servei prestat per la Fundació Trobada amb el suport del Consell de Mallorca.

Pati de l'Alberg de Manacor - Fundació Trobada

Fira d'Entitats Juvenils

La Fundació Trobada participará en la Fira d'Entitats Juvenils de Manacor

.A La Fira d’Entitats Juvenils de Manacor, que es celebrarà el dia 31 de maig a la plaça de Ramon Llull de 10 del matí a 20 hores del capvespre, hi participarà La Fundació Trobada.

Es una fira amb la finalitat d’arribar al màxim d’entitats del municipi que directament o indirectament fan feina o tenen contacte amb l’àmbit juvenil, i tenint Manacor com a plataforma d’actuació.

Hi haurà muntats estants de les diverses associacions i organitzacions, oferint uns tallers o activitats als joves de les tasques que es realitzen per donar-se a conèixer i convidar-los a participar.

Esperem que sigui una ocasió per engrescar als joves a participar de les associacions que hi ha a la nostra ciutat.

Agraïm anticipadament amb la vostra assistència.

Educant per a l'Inclusió

Xerrada al Col·legi La Salle de Manacor

El passat 21 de Febrer ens vàrem apropar al centre educatiu La Salle de Manacor per a compartir amb alguns alumnes la nostra tasca i la realitat de persones que es troben en risc i/o exclusió social. Compartir l’experiència era el nostre principal objectiu: per una banda, explicar com era el dia a dia a l’Alberg i per altra banda, conèixer la realitat de les persones que es troben en risc i/o exclusió social. Per a treballar aquest últim punt un usuari de l’alberg els hi va poder explicar aquesta realitat a partir de la seva història, en primera persona, aspecte que va propiciar que els alumnes s’apropessin al tema.

Treballar aquests temes en els centres educatius ho consideram bàsic per a poder construir una societat compromesa i, també, esdevenir una educació que s’ajusti a la realitat social que vivim. Agraïm la participació i interès dels alumnes per a conèixer una part de la societat que actualment està exclosa però que treballem per a què no hi estigui.

Gràcies. A l’escola La Salle per a donar importància a una realitat social que vivim diàriament, per visibilitzar la realitat de persones en risc i/o exclusió social. I als alumnes per implicar-se, reflexionar, qüestionar-se, canviar la mirada, conscienciar-se, interessar-se, brindar ajuda,...

GRÀCIES.

Secrets d'una mirada (9)

Jove usuari estranger amb ganes d'integrar-se al nostre país

Chakib, quan va arribar a l’alberg de Manacor, que pertany a la Xarxa d'Inclusió Social de l'IMAS i que gestiona l'entitat Fundació Trobada, no comprenia res de castellà ni català, només parlava anglès, francès i àrab. Jove de 26 anys nascut a Fes amb ganes de conèixer mon i integrar-se en la nostra societat, conèixer-la i participar d’ella sense deixar de ser un musulmà i marroquí. Amb estudis de comptabilitat.

Han passat vuit mesos i ja parla quasi perfectament el castellà i comprèn un poc el català. És emprenedor, responsable i amb moltes ganes de viure i conèixer. Utilitza, entén i domina les noves tecnologies (internet, mòbils, informàtica). Però, no té permís de residència, cosa que el dificulta per cercar feina, demanar ajudes o apuntar-se a projectes de formació. Han de passar tres anys vivint al nostre país perquè li donin els papers de residència. Tot seguit, li vàrem fer una petita entrevista sobre les seves motivacions i experiències.

Com és què et vares decidir a sortir del teu país i venir a Mallorca?

Jo vivia amb els meus pares a Fes i havia acabat els cursos de comptabilitat, a la ciutat hi ha poca feina si no tens uns bons padrins que et col·loquin, cosa que jo no tenia. Els meus pares tenen un amic que havia estat un bon grapat d’anys a Manacor treballant i ens deia que hi havia molta feina. Així, que pensat i fet, els pares em varen donar els seus estalvis, i vaig viatjar fins a Mallorca.

Com va ser la teva experiència a Mallorca?

Va ser molt negativa, estava en una casa amb altres persones que pagàvem 140 euros cada un al mes per poder dormir i menjar, fins que s’acabaren els doblers i em tiraren carrer. Va ser molt dur, que gent del teu país et deixi al carrer sense res, sense parlar espanyol, sense una manta. Així que algunes persones en varen informar de l’existència de l’alberg i vaig demanar poder-hi entrar. Amb els temps, la cosa va millorar.

Com et trobes ara a l’alberg de la Fundació Trobada?

Ara ha canviat radicalment la meva existència. Hi va haver un moment que volia tornar al meu país del malament que em sentia, quasi no menjava, la salut la tenia dèbil, i els ànims per terra. Però, de colp i volta, la direcció de l’alberg em va oferir poder ser voluntari del centre i tot es transformà per a mi. Vaig renéixer, tot el meu sacrifici i patiment ara tenia senti. Tenia un aixopluc i una responsabilitat. Estic molt content i agraït amb la gent de l’alberg.

Quin és el teu objectiu de cara al futur?

La meva intenció és treballar a l’hostaleria de recepcionista o en la comptabilitat. Domin l’anglès i el francès, el castellà ja el parl amb fluïdesa, i vull estudiar alemany enguany mateix. He de tenir paciència i esperar dos anys més per poder accedir al nombre d’identificació d’estranger. Jo només vull treballar per poder-me casar i tenir una família amb una llar. Aquest és el meu objectiu de la vida avui.

Amb un semblant d’il·lusió i esperança m’acomiad d’en Chakib, que torna a les seves tasques de voluntari de l’alberg de Manacor.

Fes

Moviment Alberg de Manacor 2016 (3)

8 altes i 4 baixes és el moviment de l'alberg de Manacor del mes de Març passat

Durant el mes de març passat es produïren 5 altes per nou ingrés, 4 homes i una dona, i 3 reingressats: al mateix temps hagué 4 baixes del centre.

També s'ha donat una mitjana de pernoctes diaris de 20,15 persones, el que suposa un total mensual de 625, equivalent al nombre de racions de berenar i sopar.

Es duu un control de quina ha estat la font del coneixement de l'alberg: un derivat del serveis socials de Sa Pobla, una altres derivats de l'Associació Marroquí de Balears a Manacor i la resta han arribat per indicació d'amics del mateix alberg o demanant al bars. 

Secrets d'una mirada (6)

Alemanys sense sostre a Manacor

Sepp vol tornar a tenir una casa i una feina. El carrer és dur i la solitud ha fet mossa en ell, juntament amb la malaltia d’un càncer als pulmons per culpa de l’amiant. De nacionalitat alemanya, va quedar enamorat de la nostra illa de Mallorca fa una vintena d’anys quan va venir de vacances l’any 1979 i decidí quedar-se. Tenia trenta anys, molta joventut i salut a vessar, amb els anys, es va integrar totalment en la societat manacorina, parlant i entenent perfectament el mallorquí. Professional de la construcció és un oficial de primera amb formació alemanya, molt feiner i responsable com bon germànic que és. Però la crisi ha fet trontollar tota la seva vida de benestar i de seguretats, fa un grapat d’anys va perdre la feina, la casa, la parella i darrerament també la salut. Totes aquestes circumstàncies feren que el nostre bon amic sol·licitara ingressar a l’Alberg de Persones sense Sostre de la Fundació Trobada, que pertany a la Xarxa d'inclusió social de l’IMAS.

Porta cinc anys enfrontant-se a una realitat de gana, de necessitat, de misèria, de malaltia, una realitat «invisible» per a la gran majoria de la població però que ell i els companys de l’alberg enfronten diàriament. Ens comenta: «No t'acabes d'acostumar; hi ha dies molt durs i extrems, però aprens a portar-los amb dignitat... he viscut molt bé, he guanyat molts de doblers, he tingut diferents dones i ara em costa trobar-me a l’alberg als cinquanta-quatre anys, sóc una persona amb molta experiència de la vida i tinc moltes inquietuds». Sepp és una persona atenta i educada, amb una formació intel·lectual acurada, li agrada pintar, l’art i llegir literatura, però amb un caràcter fort i a vegades radical. Com a bon alemany li agrada molt la cervesa i les converses entre persones. La darrera conversa amb ell ens explicava: «Ara fa un any m’operaven de càncer de pulmó, en varen tallar tres quartes parts d’un d’ells, i ara en manca l’aire i em fatig molt ... A més tinc molts de problemes amb les dents: no puc menjar de tot, la digestió em costa i inclús evit el riure. No vull tornar a Alemanya, em sent mallorquí i aquí tinc molts de coneguts i la meva vida. ».

A l’Alberg de Manacor la majoria són homes, d'entre 35 i 56 anys. Encara que la presència de dones va a més. Aquests homes es passen el dia al carrer, i el carrer envelleix molt i quan van al centre, encara que només sigui per donar-se una dutxa o tenir uns hàbits de desdejuni, menjar i sopar se senten confortats i alleujats. Hi ha persones que porten tota la vida al carrer; les circumstàncies els van portar al carrer i ja no han sabut o no han pogut sortir. En aquests casos, la labor de motivació dels mediadors redobla el seu valor. Aquestes són les persones invisibles de la nostra societat local que des de la Fundació Trobada intentam ajudar i dignificar la seva vida.

Premsa Local (7)

MANACOR NOTICIAS es fa ressò a l'edició de ahir  del moviment d'usuaris de l'Alberg 

El diari digital MANACOR NOICIAS publicà aquest diumenge passat el moviment d'entrades i sortides d'usuaris de l'alberg de la Fundació Trobada de Manacor, pertanyent a la xarxa d'inclusió social del Consell de Mallorca.

MANACOR NOTICIAS és un diari digital dirigit per Rafael Galadón San Miguel, domiciliat al carrer Joan Segura núm. 8-1º de Manacor i que recull notícies sobre cultura, esports, política i economia de Manacor i Comarca.

Tota la informació a MANACOR NOTICIAS

Concert al Teatre Municipal

Els alumnes de Xavier Gelabert celebren el fi de curs a benefici de la Fundació Trobada

Con cada any els alumnes de Piano de Xavier Gelabert celebren el seu tradicional concert de fi de curs.

Enguany tindrà la col·laboració dels alumnes de Flauta de l'Escola de Música de Petra, i una de les alumnes estrenarà una obra de Josep Ros.

L'acte serà diumenge proper dia 21 a les 19 hores al Teatre Municipal de Manacor.

L'entrada té un preu simbòlic de 2 euros i anirà destinada íntegrament a l'alberg de persones sense sostre de la Fundació Trobada.

El nostre més sincer agraïment a Xavier Gelabert, els seus alumnes i a tots els que participaran amb aquest donatiu.

Xavier Gelabert, compositor director i professor de música 

Festa del Comerç "Manacoritza't"

Pastis de pobre gegant per 3.000 persones a la Plaça del Palau de Manacor

Baix el lema "Manacoritza't", l'Associació de Comerciants de Manacor ha organitzat una gran festa elaborant un gegant pastis de pobre per a més de 3.000 persones.

L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte dia 30 de maig a les 18.30 hores a la Plaça del Rector Rubí (davant la Cafeteria El Palau) i està inclòs dins el programa  de les Fires i Festes de Primavera de Manacor de 2015.

Entre la quantitat de voluntaris que col·laboraran servint el pastis hi haurà alguns usuaris del l'alberg per persones sense sostre de Manacor del qual es titular la Fundació Trobada i que pertany a la xarxa d'inclusió social del Consell de Mallorca.

La recaptació anirà totalment a aquesta entitat, de la qual cosa volem manifestar el nostre agraïment d'una manera especial a l'Associació organitzadora. 

Programa Fires i Festes Primavera de Manacor 2015