Secrets d'una mirada (23)

"El meu ex-marit em destrossà la matriu a puntades de peu"

Quan escoltem l’experiència de vida de C., l’entrevistada d’avui, ens adonem del valor que la família té dins el desenvolupament de la persona i les tristes conseqüències de la soledat que han patit alguns d’usuaris de l’Alberg de Manacor. 

La primera afirmació és “no tinc ningú, som tota sola”. A la meva edat, 65 anys, els meus pares i els seus germans tots son morts. Tenia un germà amb qui no em relacionava i un fill que morí als 42 anys.”  

Nascuda a Palma i casada amb un home que la maltractava físicament, (“vaig patir grans pallisses, tant que en una d’elles em va destrossar la matriu a puntades de peu”, diu amb ràbia), va aguantar fins que s'aprova la llei del divorci que el perdé de vista definitivament. 

Laboralment ha treballat precàriament tota la vida, sense seguretat social, de cuinera de bar, cosidora i darrerament com a netejadora de fi d’obres. Per la qual cosa no ha tingut pensió de jubilació i ha malviscut gràcies a un pensió no contributiva i una renta social complementaria que no li permeten viure de forma independent: “me demanen 400 euros per una habitació que no puc pagar i si la pago no puc menjar”. 

Havia estat a l’alberg de Manacor, anteriorment a l’any 2014 i després del 2017 a 2019 que sortí voluntàriament. Volem recordar que l'Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que presta ininterrompudament la Fundació Trobada des de l'any 1992.

La soledat ha esta la seva companya, al que s’afegeixen problemes de salut irreversibles, como també la manca d’autonomia: voluntàries del “Metges del Món” es desplacen periòdicament a l’alberg per ajudar-la a la seva neteja personal i a vestir-se. 

“Don moltes gràcies de tot cor a la Fundació Trobada per tota l’atenció rebuda i d’una manera especial a aquestes nines que m’ajuden a coses que jo no puc fer”.

Agraïm les paraules de C. i desitjem que l'estada a l'Alberg sigui el més agradable possible i gaudeixi de la companyonia que necessita.