Reflexió

Valorant allò més essencial

Fa dies, setmanes i mesos que observo, visc i acompany moments. Un esclafit de riure després de setmanes que semblava gairebé impossible fer-ho. Poder-se permetre anar a la perruqueria, o berenar d’una simple panada, juntament amb els ulls brillant després d’aquell moment viscut. Ajudar-se mútuament, compartir el poc que es té amb l’altre. Tenir un telèfon per poder comunicar-se. Recollir flors silvestres i fer un ram per agrair la nostra feina. Mils formes de gestionar les emocions. Mirades emocionades. Entre moltes altres més.

Al final, són instants valorats en aquelles petites coses a les que no solem donar importància en el frenètic dia a dia que vivim. La veritat, és que a l'Alberg de Manacor, vivim situacions com aquestes dia a dia, però pot ser, durant aquest confinament, s’ha accentuat una mica més. Possiblement, allò que no es pot fer molt sovint o quasi mai, pren molt de valor. Per això, les persones beneficiàries del servei donen importància a allò més essencial. I, en conseqüència, fa que nosaltres també n’hi donem.

Ens emociona veure i compartir el que viuen i senten dia a dia i, sobretot, com treballen per tenir el present que volen. Pot ser, la situació viscuda degut a la pandèmia, ens permet aturar-nos per donar importància a allò realment important i essencial. Aquí, a la Fundació Trobada, aprenem dia a dia mútuament de totes i tots per esdevenir un aprenentatge de cada barrera que ens posa la vida en forma d’oportunitat.

Trobar l’alegria en les coses més senzilles pot ser sigui un dels meus objectius personals més importants. Intento compartir-ho amb ells, i alhora rep una carretada plena d’agraïment i aprenentatges. I parlant d’aprenentatges... Aquests tres mesos sí que ho ha estat un aprenentatge per tots nosaltres, com per la resta de la societat, imagino. Jo em quedo amb tot el que s’ha viscut i construït durant aquest temps que ens ha fet i ens fa créixer, tan a nivell professional com personal.

Gràcies.