Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rafel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rafel. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de gener del 2021

Secrets d'una mirada (43)

"Una ordre d'allunyament em va treure de la meva propietat i em vaig veure al carrer"

Un perfil cada vegada més freqüent entre els usuaris de l’alberg és el d’aquells homes i dones de més de cinquanta anys que no tenen espai dins el mercat laboral, bé sia pel la manca de especialitat o simplement perquè l’empresa es permet triar al treballador com a conseqüència d'una oferta abundant de persones mes joves que estan a l’atur. 

És el cas de l’entrevistat d’avui, M. de cinquanta-vuit anys, nascut a Badajoz, però vingut a Mallorca de ben petit amb els seus pares. 

És el major de tres germans. Té els estudis d’EGB fins que als catorze anys en que els seus pares ja el posaren a fer la feina de l’olivera que era la industria que aleshores tenia més oferta de treball a Manacor: cendrers, anells, collars, rosaris, copes,  llevataps i figuretes de tota classe. 

“Després vaig fer de fuster i també de ferrer, fent ferratges de persianes. A “Hierros y Aceros” hi vaig fer feina en tres etapes i posteriorment també he fet feina a la construcció d’encofrador fins fa dos anys que estic a l’atur, que ja he esgotat i tinc una ajuda de 430 euros amb el que malvisc”. 

Es va casar als vint-i-cinc anys amb una al·lota de setze anys de la qual va tenir un fill que ara te trenta-tres anys, amb el qual manifesta que te una bona relació però ens veuen molt poc. 

“A la mort dels meus pares rebérem en herència un habitatge que gaudíem el meu germà segon i jo. Amb el germà que te una discapacitat del 65% tinguérem diferències a l’hora de compartir les feines de neteja i conservació de l’habitatge fins que finalment em va denunciar davant els tribunals i el jutge va dictar ordre d’allunyament contra mi de setze mesos, per la qual cosa vaig haver d’abandonar l’habitatge i veure’m al carrer.” 

Expulsat del seu propi habitatge: aquesta ha estat la crua realitat. Va viure en principi a un camió de ferralla i després a dos coxes també abandonats fins que un conegut que també havia estat a l’alberg el va orientar per a demanar plaça a Manacor. 

“Vaig demanar plaça per entrar a l’Alberg el mes d’agost i em diguérem que hi havia una llarga llista d’espera. Finalment em concediren la plaça el mes de novembre: tant de bo que tenia un sac de dormir. . . .” 

Sospira perquè arribi el mes de setembre en que caduca l’ordre d’allunyament. 

“Tinc una enorme il·lusió perquè s’acompleixi el termini  d’allunyament. Vull recuperar l’usdefruit de l’habitatge en propietat i que és l’únic que tinc i que necessito per a viure a cobert. He de consultar amb un advocat perquè, si no ho podem compartir, la incapacitat del meu germà li dona una certa preferència, perquè és la part més dèbil, però voldria poder arribar a un acord per compartir l’habitatge”.  

El subsidi que cobra finalitza a l’any 2023, en que haurà de renovar la sol·licitud. Te molt poques esperances de trobar feina per mor de la seva edat i la actual situació de pandèmia que no afavoreix tampoc el mercat de treball. 

“Vull sobreviure com pugui fins a arribar l’edat de jubilació en que la pensió que em correspongui sens dubte millorarà les expectatives d’una vida més digna”. 

Coneix el personal de l’Alberg de Manacor i en especial anomena en Rafel, que presta un bon servei de la qual cosa està molt agraït tant per ell com per la resta de personal i monitors. 




diumenge, 9 d’agost del 2020

Secrets d'una mirada (30)

"Tinc 63 anys, no penso jubilar-me  i faré feina fins el cos aguanti"

Avui ens respon un home nigerià, C. de 63 anys, casat amb 7 fills, tots majors de 18 anys.  Nascut a Kano, situada al nord i tercera ciutat més gran de Nigèria amb gairebé 4 milions habitants, cursà estudis secundaris.

Abans de decidir-se a venir a Espanya, va fer feina en la venda d’articles de segona ma i a una tenda d’articles per a la refrigeració. 

Home de profundes conviccions religioses ens compta que “a la regió de Kano, d’on jo som, hi ha bastants de cristians, no sabria dir el percentatge, acompanyats per preveres nadius i sobre tot per missioners anglesos i irlandesos, però la majoria de la població és de religió musulmana”

Decidit a millorar el seu nivell de vida i el de la seva nombrosa família, fa 15 anys s’embarcà amb avió fins a Marroc i d’aquí a Málaga amb vaixell, on hi va romandre dos dies i després vingué a Mallorca. 

“Cada dos anys vaig al meu país a veure la meva família. Un fill meu va venir amb mi una vegada, però va esser denunciat i se'n va haver de tornar a Nigèria.”

“Inicialment vaig fer feina a una bugaderia de Can Picafort durant vuit anys amb contracte. Sempre vaig fer feina amb contracte, fins que no el me renovaren i vaig quedar al carrer. L'assistenta social de l’Ajuntament m’orientà per venir a l’Alberg de Manacor”.

Ha estat a l’alberg varies vegades, la primera va esser a l’any 2013 i ha entrat i sortit tres vegades, debut a que no més ha pogut signar contractes de feina temporals de cinc, sis, set mesos cada anys a una fusteria que el contracta segons la necessitat. Enguany no més ha fet tres mesos de feina i el temps cotitzat no li basta de cobrar l’atur. 

Així i tot, es manifesta esperançat que milloraran les circumstàncies: “a pesar de la edat que tinc, no penso jubilar-me, treballaré fins que el cos aguanti. Tampoc sé si cobraré pensió de jubilació perquè no crec em bastin els anys de cotització que tinc”. 

Demanat per l’ambient de l’alberg, diu: “Mai m’he sentit discriminat pel color de la meva pell. Si hi ha disputes entre els companys, no intervinc entre altres coses perquè no entenc moltes coses del que diuen. Estic molt content i dono moltíssimes gràcies a Aina, Rafel i Noelia pel tracte que he rebut a aquest casa”.

 


dijous, 6 de juny del 2019

Concert Solidari (2)

Generosa resposta de públic a la tramponada a benefici de l'Alberg de Manacor 

Més de 200 persones assistiren ahir dimecres a la tramponada organitzada per la Fundació Trobada en benefici de l’Alberg de Manacor.

Entre els assistents no faltaren els membres del Patronat de la Fundació,  benefactors, representacions de diferents partits polítics, així com d’entitats socials de Manacor com Estel de Llevant.

Amb una organització perfecte, l’acte va començar amb la presentació per part de Sebastià Adrover de la modesta oferta gastronòmica d’un pa amb oli i un bistec de llom torrat que serviren amb diligència els usuaris/voluntaris de l’alberg. Després del trampó oferiren gelat amb ensaïmada.

A continuació el cantautor manacorí Roger Pistola acompanyant-se a la guitarra ens oferí durant més d’una hora els més selecte del seu repertori.

Després tingué lloc una rifa de regals que havien donat diferents firmes comercials, a las quals des d’aquí es vol manifestar l’agraïment més sincer de la Fundació Trobada.

Tancà la festa la Directora de la Fundació Noelia Hernàndez agraint l’esforç de l’equip de treballadors Aina, Rafel, Hèctor i dels usuaris/voluntaris que havien fet possible aquesta vetlada; però sobre tot l’agraïment va esser a la nombrosa presència de públic que tan generosament havia contribuït a l’èxit de la convocatòria.

Mil gràcies a tots.