Formació

 

Proposta tècnica per a la Convivència Intercultural de la Fundació Trobada

Seguint amb els projectes de formació destinats als professionals i usuaris de l’Alberg de Manacor, la Fundació Intercoopera ha elaborat una proposta del que serà un full de ruta per a la Convivència Intercultural de la Fundació Trobada.

“L’objectiu que guia aquesta proposta no és un altre que millorar la convivència intercultural del centre gestionat per la Fundació Trobada, tenint en compte la veu de tots els actors que hi són presents en l’espai, així com una relació positiva d’aquest amb l’entorn comunitari o del barri”.

Aquesta intervenció constaria de 6 fases: 1) Planificació inicial; 2)fase d’anàlisi orientada a conèixer el punt de partida; 3) Una part central de sensibilització per generar espais d’aprenentatge i sensibilització; 4)Fase propositiva i de projecció; 5)Redacció d’una proposta de full de ruta centrat en la convivència inter-cultural; 6)Avaluació final.

El pla de treball consistiria en primer lloc desenvolupar cada una de les fases amb les explicacions adients per el coneixement del objectius que es pretenen assolir i en segon lloc les actuacions pertinents a cada un d’elles.

Així dintre les actuacions previstes per cada una de les fases senyalaríem les següents: 1)Breu mapeig social (sociograma) per identificar relacions i influències dintre de la Fundació i Reunions de planificació; 2)entrevistes al personal tècnic de la Fundació, tallers de diagnòstic amb persones usuàries; 3)formació en diversitat cultural i convivència inter-cultural, tallers participatius d’aprenentatge per a persones usuàries, accions comunitàries; 4)sessions internes de treball entre la Fundació Intercoopera i la Fundació Trobada per definir els eixos del pla, sessions participatives (tècnics/persones usuàries);5) redacció del Full de Ruta de caràcter intern (Fundació Intercoopera/Fundació Trobada); 6)Jornada de presentació del Pla.

El projecte, que tindrà començament aquest mes d’octubre proper i està previst que finalitzi abans de Pasqua, serà co-dirigit per la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernández García i el Director Tècnic de la Fundació Intercoopera, David Abril Hervás, Professor de Sociologia a la UIB i membre de l’Observatori Social de les Illes Balears

“Existeixen altres experiències prèvies que poden servir d’estudi per al present treball, com puguin ser el pla de convivència del centre d’acollida de San Isidro (Madrid) gestionat per Càritas, el projecte de convivència de l’alberg municipal de Saragossa o el del centre d’acollida i inserció social “El Refugi” (Sevilla).”  

La Fundació Trobada és la concessionària del servei d’Alberg per a la Part Forana de Mallorca atorgat per l’Institut Mallorquí d’Afers Social del Consell de Mallorca.

         

 

 

Regularització-Ja

Sis organitzacions presenten propostes dirigides a garantir vies  d’entrada segures i regulars de migrants que evitin la irregularitat administrativa

El Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que en aquests moments està en procés de reforma, és un instrument clau en la política migratòria i eina fonamental per a promoure la inclusió de la població migrant a Espanya.

L'aliança formada per sis organitzacions especialitzades en l'acompanyament social i jurídic de persones migrants i refugiades (Andalusia Acull, Càritas, CEAR, CONVIU Fundació Cepaim,  Xarxa Acull i Servei Jesuïta a Migrants) valoren positivament algunes de les reformes proposades pel Govern, reconeixent que s'han incorporat aportacions clau compartides per les entitats socials, com ara la reducció del període de residència prèvia per a obtenir la regularització o la simplificació dels procediments d'arrelament . No obstant això, consideren que encara existeix un ampli marge de millora.

Per a això, aquestes sis organitzacions han presentat una bateria de propostes dirigides a garantir vies d'entrada segures i regulars que evitin la irregularitat administrativa, com ara la concessió de visats, la flexibilització de la figura de la re-agrupació familiar per a procurar el dret a la vida en família de les persones migrants i la rebaixa dels períodes de residència exigits per a sol·licitar les autoritzacions de residència i treball com a única via per a evitar situacions d'exclusió i des-protecció.

També s'incorporen propostes relatives a la pròpia tramitació de les autoritzacions, que en l'actualitat representa la primera barrera amb la qual es troben les persones migrants per a poder regularitzar la seva situació. Es proposa reforçar les vies presencials de presentació de sol·licituds d'expedients d'estrangeria, amb mesures com la creació de punts d'informació, acompanyament i orientació a les persones, amb la finalitat de reduir l'elevada bretxa digital que s'adverteix en l'accés a l'administració d'estrangeria, la traducció de la documentació als idiomes més habituals o l'ús d'intèrprets.

A més, s'insisteix en la necessitat de protegir l'accés a la justícia i a la denúncia segura per a les persones en situació administrativa irregular que són víctimes de delicte, de manera que la condició de víctima prevalgui sobre l'estatut de residència, i puguin evitar-se situacions de gran des-protecció, expulsió, infra-denuncia i impunitat del denunciat/infractor.

La normativa d'estrangeria ha de garantir que no hi hagi nens i nenes en situació irregular i per a això es requereix continuar aprofundint en els instruments de protecció i reconeixement de drets de les nenes i nens migrants, acompanyats o no per les seves famílies. En aquest sentit, s'han d'incorporar propostes més àmplies que les del text presentat quant a l'autorització de residència legal per a menors que han nascut a Espanya o l'adaptació del sistema de determinació de l'edat a la normativa internacional, entre altres.

Les sis organitzacions signants consideren necessari continuar avançant en la modificació del Reglament d'Estrangeria de forma dialogada i participada per a desenvolupar una política migratòria que no sols posi el focus en les necessitats del mercat laboral espanyol, sinó que s'abordi tots els obstacles normatius i estructurals que impedeixen a la població migrant la seva plena participació en la societat espanyola en igualtat de drets.

Iniciativa Legislativa Popular

Se reactiva la Iniciativa Legislativa Popular que regularitza 500.000 migrants

Sumar ha anunciat un acord amb el PSOE per a reactivar la Iniciativa Legislativa Popular  (ILP) per a regularitzar uns 500.00 migrants que ja viuen i treballen a Espanya. Així, la vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, ha tuitat: “Mig milió de persones estan més prop de guanyar drets. Mig milió de persones que viuen i treballen al nostre país i que són les nostres veïnes i veïns. No perdem ni un minut més. Contra el racisme, drets”.

Díaz reaccionava així a una informació del diari Públic que avançava l'acord entra les dues formacions. D'acord amb la informació de Público, Sumar i PSOE han arribat a un acord per a desbloquejar la ILP i tornar a activar la seva tramitació, que es trobava embussada en el període d'esmenes parcials.

El Congrés va secundar a l'abril passat la tramitació de la iniciativa popular amb l'únic vot en contra de Vox, secundada per més de 600.000 signatures, per a regularitzar al voltant de 500.000 persones migrants. A partir d'aquí, va passar al tràmit parlamentari, subjecte a esmenes i a un futur vot final.

Segons recorda Públic, el període d'esmenes parcials s'ha anat prorrogant fins a deu vegades, amb el risc que la ILP quedés aparcada, i afegeix que fonts parlamentàries de Sumar coneixedores de la negociació han confirmat a Público que en la reunió que celebrarà aquest dimarts, la Mesa del Congrés acordarà concloure aquest període d'esmenes aquest dimecres.

La Iniciativa Legislativa Popular reclama una regularització extraordinària dels qui ja viuen i treballen a Espanya pel fet que “els criteris d'accés a la residència són altament restrictius i de molt difícil compliment”, i d'altra banda, “el procediment administratiu implementat és lent, burocràtic i compta amb un elevat marge de discrecionalitat a l'hora de concedir les autoritzacions o la seva renovació”.

Lamini Sarr, portaveu del moviment que va portar al Congrés la regularització de migrants, va dir en el registre de la ILP en el Congrés: “Hem sofert tot tipus de racisme fins a arribar aquí”. “Per a moltes persones en situació d'irregularitat és impossible aconseguir papers”, defensava Sarr: “Entre ells hi ha famílies amb nens que no poden accedir a la salut o a l'educació, es troben en una roda d'un sistema pervers que les manté en l'extrema precarietat”. 

Sarr, senegalès, a la seva arribada a Espanya es va veure empès a treballar com a manter per a sobreviure, i recordava que entre el prop de mig milió de persones en situació irregular hi ha jornaleres, temporers treballadores sexuals i nens que “havent nascut a Espanya hereten l'estatus migratori dels seus pares”.

La iniciativa recorda el treball de les comunitats de migrants en situació irregular durant la pandèmia en sectors imprescindibles com les cures, el repartiment a domicili o la recollida de fruita i verdura, quan van pagar “un altíssim preu en forma de contagis i morts”. “La nostra societat té un deute de gratitud amb un dels seus col·lectius més vulnerables”, diu el text.

La iniciativa va començar la seva marxa fa dos anys, quan el Moviment “RegularizacionYa”, conformat per persones migrants i organitzacions antiracistes de tota Espanya, una gran campanya de recollida de signatures.

La Constitució preveu que els ciutadans puguin portar les seves pròpies propostes legislatives al Congrés presentant 500.000 signatures. Al febrer de 2023 la Junta Electoral Central va ratificar que la iniciativa havia aconseguit el mig milió necessàries per a iniciar la seva tramitació parlamentària. S'han reunit més de 700.000.

Espanya compta amb el precedent de la regularització empresa en 2004 pel Govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.

Racisme

El racisme del segle XXI es manifesta en la estructura político-econòmica i en la indiferència

Ja no queden racistes. Ningú es declara com a tal obertament. Ningú, excepte un grapat de neonazis. Els quals, per cert, serveixen per a demostrar que un no és racista, perquè no exigeix l'extermini d'altres races ni porta una esvàstica tatuada al braç. La discriminació racial ens sembla així un fenomen històric tan remot com la Hispània visigoda. I ens ho sembla per dues raons: d'una banda, a causa del descrèdit científic i polític del racisme biològic després de la segona guerra mundial. Per un altre, degut al final dels sistemes segregacionistes en les seves múltiples versions entre 1945 i 1994: feixista, colonial, meridional, rhodesià i sud-africà.

Avui no queden (gairebé) racistes perquè (gairebé) ningú defensa explícitament ni el racisme biològic ni la segregació. Però pensar que el fenomen s'esgota en aquestes dues versions és desconèixer la seva història i el paper que ha exercit en el sistema polític econòmic mundial des de fins del segle XV.

Per dir-ho clarament: sense racisme no hi ha capitalisme. És possible que existeixi una modalitat del sistema on no sigui necessària la discriminació per raça o ètnia, però és una modalitat que encara no hem experimentat en el món. Ara com ara, podem parlar de capitalisme utòpic.

I ho és perquè el capitalisme real necessita mà d'obra barata que incrementi el marge de beneficis. La mà d'obra barata s'ha aconseguit de diverses maneres, però una de les formes fonamentals des del segle XV és mitjançant la identificació de determinades races o ètnies amb determinada funció en el sistema capitalista global: el que el sociòleg Immanuel Wallerstein denomina “etnitització del treball".

El cas més extrem és el de l'esclavitud de població subsahariana. Això no té parangó en l'Antiguitat ni en l'Edat mitjana, on la servitud forçosa no s'associava a cap tret corporal concret. De fet, en l'Edat mitjana europeu els esclaus eren fonamentalment blancs, que és el que hi havia més a mà (per això la paraula esclau prové d'eslau).

Una vegada que comença, la etnitització del treball no cessa: només es transforma. La desaparició de l'esclavitud en el segle XIX va coincidir amb la generalització del treball contractat en règim de servitud que va afectar essencialment indis i xinesos, així com la segona onada de colonització europea, que va permetre convertir a milions d'africans i africanes lliures en treballadores forçoses de manera permanent o temporal. Avui, la gran majoria de productes industrials i bona part dels miners i agropecuaris es produeixen en països del Sud Global. O al Nord Global amb mà d'obra racialitzada.

No fan falta moltes lectures per a confirmar-ho: basta sortir al carrer i comprovar quina gent exerceix determinades professions o la procedència dels productes que consumim. Mentre això sigui així, el sistema politicoeconòmic dominant és racista, atès que la raça continua exercint un paper clau en la distribució discriminatòria de persones en el mercat laboral. Sense esclavitud, sense racisme biològic, sense colonialisme. En el segle XXI.

Però el racisme del segle XXI no es manifesta només en l'estructura politicoeconòmica global. Té moltes més cares. I una de les més terribles és la indiferència: racisme és la disposició diferencial a deixar morir. No fer res per impedir el genocidi d'Israel en Palestina és racisme. La insensibilitat davant la mort de milers de persones procedents d'Àfrica subsahariana que tracten d'arribar a Europa també és racisme. Ho és mentre existeixi un element ètnic o racial per a explicar la nostra indiferència. El racisme, deia Wallerstein és una ideologia que serveix per a mantenir a ratlla als grups humans dels escalafons més baixos. Els ensenya el seu lloc en l'ordre global de les coses i justifica aquest lloc. I no hi ha millor manera d'ensenyar a un grup el que val que mostrar la més absoluta indiferència davant la seva mort.

Alfredo González-Ruibal (“Diario Público”)

Moviment Alberg de Manacor 2024 (8)

Quatre persones van poder entrar a l'Alberg de Manacor aquest mes d'agost passat

Quatre persones han estat alta aquest mes d’agost passat a l’Alberg de Manacor: tres ho han fet per nou ingrés i l’altre per reingrés. Els nous ingressats han estat tres homes, un espanyol, un altre comunitari i el tercer extracomunitari.

Al mateix temps hi ha hagut tres baixes al centre.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 persones amb un total mensual de 675 pernoctes.

El menjador ha servit 775 berenars, 664 dinars i 664 sopars.

La llista d’espera per ingressar a l’Alberg a 31 d’agost passat pujava fins a les 49 persones.

 L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que, per concessió administrativa, presta la Fundació Trobada.