dimecres, 18 de desembre del 2024

INMIGRACIÓ

 

Desmuntant el mite migratori: 5 veritats incòmodes

Alberto Ares, investigador de migracions, exposa i desmunta 5 mites sobre la realitat migratòria. Sobre cadascun d'aquests mites, Ares presenta la realitat amb dades des d'estadístiques oficials, estudis especialitzats de governs, universitats i organismes internacionals, així com d'institucions especialitzades tant en l'àmbit econòmic, social, polític i de seguretat.

1.- “Ens envaeixen”

Els nivells de migració internacional s'han mantingut relativament estables durant anys, representant el 3% de la població mundial. Així mateix, el percentatge de població que arriba a Espanya i a Europa de manera irregular cada any no supera el 5 o 10% de la migració total. A Espanya, el creixement de població dels últims anys es deu a l'increment de les persones migrants, que han aportat considerablement a la nostra economia i la nostra societat envellida.

2.- “Reben més ajudes”

Les persones migrants aporten més del que reben a l'estat, contribuint significativament al creixement econòmic i la innovació. La veritat és que els immigrants aporten a l'economia molt més del que reben en ajudes. Així ho avala un recent estudi en la comunitat murciana que demostra que, els immigrants aporten a l'Estat un 70% més del que reben, i un 30% més que els espanyols natius. Durant el període 2014-2018, els immigrants a la UE van aportar una quantitat neta de més de 1.500 euros anuals per càpita, la qual cosa suposa 47 vegades més que la població nativa.

3.- “Menys seguretat”

Aquest mite relaciona la immigració amb l'augment dels índexs de delinqüència. No hi ha proves que donin suport a l'afirmació que la immigració augmenta la delinqüència. De fet, alguns estudis mostren un descens de la delinqüència en ciutats amb alta immigració. Dades de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol indiquen que els espanyols cometen més delictes que els estrangers en termes absoluts. Així mateix, els estudis demostren que la regularitat promou la seguretat, és a dir, l'estada regular permet a les institucions saber qui viu en les seves comunitats i quines necessitats tenen, així com assegurar la responsabilitat de tots els membres de la comunitat davant la justícia i davant els seus veïns; així com protegir les persones de l'explotació laboral i abusos.

 

4.- “Ens lleven el treball”

Aquest mite crea un ambient de competència entre els treballadors natius i les persones migrants. Els estudis demostren que, en general, els migrants no competeixen pels mateixos llocs que els treballadors locals, i sovint exerceixen funcions essencials en societats envellides. De fet, 9,93 milions de ciutadans extracomunitaris estaven ocupats a la UE en 2022, la qual cosa representa el 5,1% de la mà d'obra total. D'altra banda, les persones migrants de països no pertanyents a la UE guanyen aproximadament un 30% menys que els treballadors espanyols.


5.- “Més murs”

Aquest és un mite molt estès, però la realitat demostra que les mesures restrictives de control fronterer per a reduir la immigració són ineficaces i causen morts i deshumanització. Encara que el món ha vist multiplicar-se per deu la construcció de murs des de 1990, aquestes barreres no han frenat la migració. Com ens recorda el Papa Francesc: “Tots, tots els murs cauen, avui, demà, o dins de cent anys, però tots cauen. No és una solució. El mur no és una solució. Construïm ponts i no murs. Ponts que ens permetin derrocar els murs de l'exclusió i l'explotació. Passem de la cultura del rebuig a la cultura de la trobada”.

En la seva exposició, Alberto Ares reconeixia com es fa necessari un canvi en el marc de discussió, perquè parlar d'immigració és parlar de nosaltres mateixos, del nostre propi desenvolupament com a societat. Davant tots aquests mites, hem d'assumir el coratge no sols de dir la veritat, sinó de defensar els drets de les persones més vulnerables en la nostra societat.

Testimonis d'esperança: arrelats i enamorats

Davant la "crisi de sentit col·lectiu", que com apuntàvem està marcada per sentiments de por, d'ansietats distòpiques, de polarització, de cerca de salvadors i d'una desvinculació amb el món de la vida i dels valors; estem cridats a alimentar la confiança bàsica, la humanitat i les claus de sentit.


Hem de deixar de culpar dels complexos reptes socials a les persones migrants i com a societat encarar-los per a continuar caminant amb esperança. Necessitem re-connectar amb el món de la vida i dels valors, apostant pel bé comú com a humanitat, i alimentant l'esperit de comunitat.





dimarts, 10 de desembre del 2024

Safata solidària

Campanya d'Embotits Matas a benefici del menjador social de Can Gazà i Fundació Tardor

Aquest és el segon any consecutiu de la campanya d’assolir 500 safates solidàries amb la intenció de col·laborar amb el menjador de Can Gazà i Fundació Tardor.

Es tracta d’una iniciativa llançada l’any passat per l’empresa Embotits Matas, amb domicili a Maria de la Salut, Codi Postal 07519, Cami Vell d’Arta, Pol. 4.

Cada safata duu 1 quilo de salsitxes i el seu preu es de 5 euros. L’ingrés s’ha de fer posant +Bandeja solidaria al compte: ES85 0128 0597 7901 0003 0667

Embotits Matas agraeix anticipadament a tots els col·laboradors d’aquesta iniciativa per la seva desinteressada generositat i la Fundació Trobada recolza  la iniciativa convidant al públic a afegir-se al projecte. 

Bones Festes de Nadal!!




dilluns, 2 de desembre del 2024

Moviment Alberg de Manacor 2024 (11)

39 persones en llista d’espera de l’Alberg de Manacor a dia 30 de novembre

Tres persones han causat baixa al centre el mes passat i les places han estat immediatament ocupades per tres homes, un espanyol i dos estrangers extra-comunitaris.

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 amb un total mensual de 653 pernoctes.

La llista d’espera roman al alça amb 39 persones a dia 30 de novembre passat.

El menjador ha servit 750 racions mensuals de berenar, 638 de dinar i les mateixes de sopar.

El servei d’Alberg per a la part Forana és una prestació de la Fundació Trobada de Manacor per concessió administrativa del Consell de Mallorca.