Secrets d'una mirada

 “Al meu país creuen que els doblers aquí estan amuntegats als arbres”

Fa 16 anys que Mamadou Ndiaye treballa durant la temporada com a conserge en un hotel d'Alcúdia

Mamadou Ndiaye era funcionari de presons al Senegal. L'estabilitat laboral i econòmica li va permetre obtenir un visat a Espanya en 2003, quan tenia 31 anys. Va decidir no tornar al seu país per tirar endavant la seva família. De turista va passar a migrant en situació irregular.

 “Al principi gairebé retorn al meu país. Vaig treballar durant dos anys sense papers en el camp, des de les 5 de la matinada fins a les 9 de la nit. Era quan ningú no volia treballar en el camp”, recorda en referència als anys de bonança econòmica. 16 hores seguides, amb un únic dia lliure a la setmana i un sou de 600 euros mensuals: a 1,5 euros l'hora. 

Els estalvis anaven per a la família “extensa”, en un país on s'idealitza la vida a Europa. “Quan un arriba aquí, allà creuen que els doblers estan amuntegats als arbres i només has d'allargar la mà per agafar-los. La gent creu que, realment, tot està fet en arribar-hi”.

Per gestionar la regularització en els temps de Zapatero es va traslladar a Madrid, on va exercir la venda ambulant. “El dia de les noces dels reis vaig guanyar més de 500 euros amb CD a 2,5 euros. Tota Espanya era allà. Mai he fet tants doblers en una jornada”, recorda entre rialles.

 D'aquí va tornar a Verger, on va aconseguir el seu primer contracte legal com a electricista. “Ens van explotar igualment. Era una empresa molt gran d'un polític molt important del PP”, revela. Llavors va veure una oferta de treball al periòdic com a conserge en un hotel d'Alcúdia. “Vaig enviar un currículum i, després de l'entrevista, em van dir que la feina era meva. Jo no sabia on estava Palma. Molt menys Alcúdia”, reconeix.

Conrear la terra

Han passat 16 anys i, des de llavors, reparteix la seva vida entre Mallorca i el Senegal. Treballa sis mesos a l'illa i els altres sis els passa amb la seva dona i els seus set fills. Allà conrea la terra i aconsegueix uns ingressos extra, ja que no té dret a cobrar l'atur per residir a l'estranger. 

No obstant això, paga el lloguer de la seva habitació a Alcúdia tot l'any perquè, si no, "seria impossible” trobar un lloc on viure. “El concepte africà de família és diferent, molt més extens. Jo mantinc gairebé 25 boques i entenc que aquest és el meu paper. Espanya, evidentment, té més llibertat i més drets humans. Quant a Mallorca, m'encanta. He conegut molt bona gent”, explica.

La vida dels manters:  "tots volem venir a Mallorca, però es duríssim"

Mamadou creu que l'educació i el fet de ser musulmà marca la manera de ser dels seus compatriotes. “Som molt tranquils, treballadors i sociables”, assegura sobre els senegalesos, que confereixen una gran importància a la vida en comunitat.

“Existeix una gran germanor entre nosaltres. Quan algú arriba a qualsevol lloc d'Espanya, la família del Senegal contacta amb qualsevol persona que pugui donar una mà als seus. Aprenen l'idioma fins que puguin volar amb les seves pròpies ales”. 

En aquests primers moments, la venda ambulant és el recurs natural per subsistir. “Si estan venent al carrer, és perquè no tenen papers. Només estàs tranquil quan per fi aconsegueixes un treball regularitzat”, conclou.

Marcos Torío, "Ara Balears", 28.11.2024

Mamadou Ndiaye

Periodista Marcos Torío del diari  "Ara Balears"

Formació

Primer taller per a la Convivència Intercultural de la Fundació Trobada

Ja es va anticipar a aquest blog el dia 30 de setembre passat, la notícia de dur a terme un projecte que serveixi de guia per a millorar la convivència intercultural del centre gestionat per la Fundació Trobada

Aquest projecte pretén tenir en compte la veu de tots el actors que hi són presents en l’espai, així com una relació positiva d’aquest amb l’entorn comunitari o bel barri.

Aquests dies s’ha treballat el primer taller consistent amb un breu mapeig social (sociograma), per identificar relacions i l’impacte que té la Fundació a nivell contextual (Institucional, organitzacional i de base social).

Aquesta és la primera actuació de les  6  previstes  i que correspon a la primera fase: la planificació inicial.

En pròximes dades tindran lloc les actuacions que corresponen a les fases d’anàlisi, sensibilització, fase propositiva, proposta de full de ruta i avaluació final. De totes elles s’anirà informant puntualment a aquest blog.

El taller, com la totalitat del projecte està co-dirigit per la Directora de la Fundació Trobada Noelia Hernández García i el Director Tècnic de la Fundació Inter-coopera, David Abril Hervás, Professor de Sociologia a la UIB i membre de l’Observatori Social de les Illes Balears.

La Fundació Trobada es la concessionària del servei d’Alberg per a la Parat Forana atorgat pel Consell de Mallorca.

 

 

 

Exposició

 Avui, 22 de novembre, inauguració de l’exposició de pintura de Miquel Nicolau a la Fundació Trobada

El pintor Miquel Nicolau Riera obri per tercera vegada una exposició de les seves obres a la Fundació Trobada.

La inauguració tindrà lloc avui divendres dia 22 a les 19.30 hores a la tercera planta de l’edifici de García-Prohens, situat al Passeig de Ferrocarril, num. 14 de Manacor

L’exposició romandrà oberta des del dia 22 de Novembre fins a l’11 de desembre de 2024 de les 18 a les 21 hores.

Per la indubtable categoria de les seves obres cal esperar una l’afluència considerable de públic a la inauguració així com un notable èxit a les vendes.

Formació

Les professionals tècniques de la Fundació Trobada participen a les Jornades de “Derechos a la vivienda” y “Hay Futuro”, projectes pilots d’innovació social 

Un total de 60 persones han participat a Mallorca de 'Drets a l'Habitatge' i 'H4Y Futuro', projectes pilots d'innovació social, que s'han desenvolupat des de l'any 2022 a l'illa, gràcies al finançament dels fons  “Next Generation” EU, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Drets Socials, per part de pro-habitatge i de Llar Sí a Mallorca, amb la col·laboració de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

El Director Insular D'Inclusió Social, Andreu Jaume ha explicat que "l'experiència ens ha demostrat que iniciar el procés d'inserció sociolaboral a partir de l'accés a l'habitatge i l'acompanyament basat en el disseny d'un itinerari específic, individual i segons les necessitats que pot tenir cadascuna de les persones usuàries, millora l'autoconfiança i augmenta les possibilitats d'èxit d'inserció".

Jaume ha diu així mateix que "el perfil de les persones en risc o situació d'exclusió social ha canviat i entre els usuaris de la Xarxa hi ha molts casos amb capacitat d'inserció plena en la societat", motiu pel qual, ha anunciat, "s'està treballant en la posada en marxa de nous serveis emmarcats dins de la metodologia “housing” i adaptats a les noves realitats, que evitin la cronificació i institucionalització, i alhora donin resposta a l'actual crisi residencial que hi ha a l'illa".

La directora de Planificació Estratègica de l'Associació pro-habitatge, Dámaris Barajas, ha explicat que l'objectiu dels projectes 'Drets a l'Habitatge' i 'H4Y Futuro' "era demostrar que hi ha altres solucions no basades en allotjaments col·lectius, si no basades en habitatge i en un treball més personalitzat que reforci l'autonomia de les persones, que reverteix aquests processos d'institucionalització, en els quals les persones deixen de prendre decisions i segueixen endavant amb el seu projecte vital".

"Els resultats dels projectes presentats aquesta jornada demostren que, amb un enfocament basat en habitatge, primer, i a treballar aquesta autonomia en l'habitatge, en una planificació que lideri la pròpia persona, a la qual se li retorna la capacitat de prendre decisions sobre el seu propi projecte vital, i a la qual s'acompanya, a més, a reprendre els llaços amb l'entorn i a recuperar la integració en la comunitat, per a aquests llaços que li acompanyaran en el futur, perquè el suport que se'ls brinda és temporal", aquests projectes "són reeixits", ha remarcat, convençuda que "l'abordatge d'una solució" al sensellarisme "ha de combinar habitatge i atenció des de serveis socials, amb un acompanyament".

En aquesta jornada s'han inscrit personal professional de l'àmbit, en la qual han participat les professionals tècniques de la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, així com una delegació de personal directiu i tècnic del Govern de Navarra i de l'Ajuntament de Pamplona, que s'ha desplaçat aquests dies a Mallorca per a assistir a la trobada i prendre nota del model mallorquí.

 

Més donatius

Veïnats de Petra i l'Associació Cultural s'Agrícola aporten aliments a l'Alberg de Manacor

Veïnats de Petra han obsequiat a les persones usuàries de l’Alberg de Manacor amb dues caixes amb aliments ben empaquetats, com es poden veure a la fotografia adjunta.

Aquest donatiu te el valor afegit de que els donants han volgut romandre dins anonimat.

També aquesta setmana l’Associació Cultural s’Agrícola ha celebrat el seu 125è Aniversari amb una sèrie d’actes la cloenda dels quals va tenir lloc ahir diumenge, a l’església del Convent de Sant Vicenç Ferrer, amb el lliurament de premis i obsequis a diverses persones i entitats lligades a la història de l’organització i un concert de Miquela Lladó, acompanyada per Jordi Tugores a la guitarra i Gori Matas a l’acordió.

Al final els assistent a l’acte foren convidats a un generós piscolabis, del qual han fet partícips a les persones usuàries de l’Alberg de Manacor, com es por veure a les fotografies adjuntes.

La Fundació Trobada, titular de l'Alberg vol aprofitar aquesta notícia del blog per donar les mes expressives gràcies a ambdós donants

L’Alberg de Manacor es un servei del Consell de Mallorca atorgat a la Fundació Trobada.

 

Reunió Xarxa d'Inclusió Social

Després de 33 anys la Fundació Trobada acull la reunió dels integrants de la Xarxa d’Inclusió Social del Consell Mallorca

La Fundació Trobada,  titular de l’Alberg de Manacor, va viure ahir un esdeveniment històric acollint la representació de les associacions i fundacions que pertanyen a la Xarxa d’Inclusió Social del Consell de Mallorca, per quant aquestes reunions sempre s’han fet a Ciutat.

Es va començar amb una visita a les instal·lacions de l’Alberg per seguidament degustar un modest piscolabis a la Sala d’Art i Cultura de la Fundació just abans de començar la reunió.

La comitiva ha anat encapçalada pel Director d’Inclusió Social Andreu Jaume Castanyer i el cap de servei Sebastià Cerdà. El nombre dels visitants superava les 25 persones, provinents de Ca l’Ardiaca, La Placeta, El Refugi, Can Gazà, Housing Firts i Housing Led, Pastoral Penitenciària, Ajuntament de Palma, Menjador Social de la Fundació Tardor,  Casa de Família, UMES (Unitat Mòbil d’Emergència Social), Equip de Valoració, Estudi 6, Primera Acollida.

El principal objectiu d’aquesta xarxa és gestionar i subministrar amb qualitat i eficàcia els serveis, recursos i prestacions socials destinats a les persones que es troben en situació o risc d’exclusió social a Mallorca, cobrir les necessitats socials bàsiques d’aquest conjunt de la població i millorar-ne la qualitat de vida.

L’acte va començar amb les paraules de benvinguda de José L. García, en representació del Patronat de la Fundació Trobada manifestant la satisfacció dels patrons, professionals y treballadors perquè la direcció d’Inclusió Social triés les instal·lacions de Manacor per aquesta reunió. La seva intervenció va acabar amb un punt de color interpretant una peça musical al piano.

Seguidament el cap de Servei Sebastià Cerdà feu una exposició, entre altres qüestions, de les gestions realitzades per a l’adquisició d’un edifici en propietat per oferir un integral servei socio-sanitari.

Seguidament intervingué Toni, l’usuari de l’Alberg de Manacor, tenint en compte que havia acomplit deu anys de presó i havia estat víctima de addiccions, ha volgut esser testimoni del procés que ha fet des de que va ingressar, trencant amb el passat i recuperant la seva dignitat como a persona.

A continuació la Directora de la Fundació Noelia Hernández feu una breu introducció per contextualitzar el Projecte d’Interculturalitat que la Fundació ha posat en marxa donant la paraula al Monitor de l’Alberg M. Justin Kashara que ha desenvolupat el contingut del projecte que te per objecte “millorar la convivència intercultural del centre, tenint en compte la veu de tots els actors que hi són presents a l’espai, així com una relació positiva d’aquest amb l’entorn comunitari o del barri”.

Per més informació sobre aquest projecte, es pot llegir l’article d’aquest mateix blog titulat “Formació” del dia 30 de setembre passat.

A aquest moment de la reunió es va obrir un torn de paraules, començant Noelia exposant la necessitat de que les reunions fossin mes participatives, trencant l'unilateralisme, amb mes informació de les entitats, inter-comunicació, inter-acció entre les entitats de la xarxa. Seguidament  s'inicià un animat diàleg amb la intervenció de moltes persones que lliurament expressaven simultàniament la seva opinió amb varietat de temes -que el moderador hagué de corregir- confirmant i reforçant la idea de Noelia de la necessitat de participació dels representants a les reunions de la xarxa.  Seguidament es va donar per finalitzada la reunió.

Es de justícia de felicitar a l’equip de persones de l’Alberg, encapçalat per Noelia Hernández que han fent feina durant molt de temps per a que arribas aquest dia, que ha transcorregut a plena satisfacció de tots el presents.

La Fundació Trobada presta el servei d’Alberg per a la Part Forana concedit per concurs pel Consell del Mallorca.

                                              

Donatius

Segueixen amb més freqüència del habitual modests donatius en espècie a les persones usuàries de l’Alberg de Manacor

Sembla que vivim temps d’una sensibilitat especial envers dels mes vulnerables de la societat.

Darrerament una senyora de Petra en ha dut un tros de tartà i dos plats de “perritos calientes” i el Col·legi d’Ensenyament, Infantil i Primari de Ses Comes que ha fet arribar uns paquets de galletes.

No tenen importància la quantia ni el valor material o econòmic de les donacions, siguin en diners o en espècie

Si els aliments lliurats ajuden a posar un punt de color i dolçor a l’alimentació habitual, no menys important és el gest de generositat desinteressada. I que l’Alberg de Manacor te cada dia més presència dins el cor dels ciutadans.

Si pensem que les persones usuàries de l’Alberg son un col·lectiu invisible, aquests accions demostren que paulatinament esta guanyant visibilitat, cosa que no solament és positiu sinó que també vol dir que la societat també guanya en sensibilitat i humanitat.

La Fundació Trobada, titular de l’Alberg, vol expressar les més efusives gràcies a la persona i col·lectiu dels presents donatius. 

L’Alberg per a la Part Forana de Mallorca és un servei del Consell de Mallorca atorgat per concessió administrativa a la Fundació Trobada de Manacor. 

Moviment Alberg de Manacor 2024 (10)

Set persones han pogut ingresar a l'Alberg de Manacor aquest mes d'octubre passat

Cinc persones, estrangeres extra-comunitaris, per nou ingrés i dues per reingrés han estat les altes registrades a l'Alberg de Manacor aquest mes passat.

El total mensual de les pernoctes han de 665, amb una mitjana diària de 22 persones.

Les racions del menjador han de 750 per berenar, 620 per dinar i gual nombre per sopar.

La llista d'espera a dia 31 d'octubre era de 34 persones.

L'Alberg d'acollida és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana contractat mitjançant concurs públic amb la Fundació Trobada de Manacor.

Secrets d'una mirada

Un jove, actualment usuari de l’Alberg de Manacor, va sortir de Marroc amb pastera als 13 anys 

Parlem amb H. usuari de l’Alberg de Manacor, que conta la seva vida amb una transparència i naturalitat envejables per a la seva edat. Rara vegada trobem una persona tan alegre, simpàtica, optimista, extravertida i  respectuosa com l’entrevistat d’avui i que a la vegada hagi passat per situacions límit essent tan jove.

Nascut a Casablanca, Marroc, va fer els estudis primaris fins als 13 anys en que els seus pares li pagaren el “bitllet” de la pastera per sortir del país.

Va partir d’Agadir amb un tio i un cosí seus, però foren interceptats per la policia que les va detenir, però al seu tio i cosí les deixaren seguir, però ell, con que era menor d’edat, el tornaren a ca seva.

“Va ser una detenció de pel·lícula, la pastera anava carregada al màxim, amb perills continus de que trabuqués, la gent que volia fugir, un avió que volava damunt la pastera, llanxes que ens perseguien, en definitiva, una situació de pànic col·lectiu”. Així conta el nostre entrevistat la tràgica travessia per la mar.

La segona vegada que va partir va ser més ordenada, amb menys gent y amb més tranquil·litat. Con que seguia essent menor d’edat l’internaren a un centre de menors, en principi a Lanzarote y després a Tenerife.

“Els centres estaven massificats i tothom volia fugir. Jo també me’n volia anar i les vaig dir que tenia 20 anys, però no em cregueren perquè no tenia entrades al cabells del cap”.

Allà hi va estar cinc anys, fins que va acomplir la majoria d’edat al 18 anys i que el llançaren al carrer: “busca’t la vida, -em digueren- i vaig fer feina d’ajudant de cambrer, guanyava 1900 euros mensuals i ajudava a la meva família. També vaig aprofitar per fer un viatge a ca nostra, a Marroc ja que no coneixia els meus germans petits”.

Definitivament va deixar les Illes Canàries i es va embarcar a Tànger per tornar a Espanya, però aquesta vegada va anar a Màlaga i d’allà va fer una volta per Madrid, Barcelona fins que va arribar a Mallorca a l’estiu de 2022.

“A Inca viuen la meva tia i el meu cosí, i vaig estar amb ells poc temps. Tenen una família nombrosa i no podien acollir-me, però un amic meu em va deixar una casa a Cales de Mallorca i vaig demanar plaça a l’Alberg de Manacor, mentre treballava també d’ajudant de cambrer i m’explotaven al màxim”.

Al quinze dies d’haver-ho demanat li concediren la plaça i ara fa un any que és a l’Alberg, però no podia fer feina tot d’huna perquè esperava la renovació dels papers.

“Fa dos mesos que faig feina a Deixalles, traslladant, pujant i baixant mobles; és una feina molt feixuga i sempre hi ha treballadors de baixa que jo tinc que substituir. Guany 1.200 euros al mes i procuro ajudar, com sempre, a la meva família”- comentant que no és per aquí on vol que vagi el seu futur.

A la pregunta de que troba de l’alberg em contesta que “estic satisfet, tenir un sostre, un plat i un llit sempre es d’agrair; el servei és impecable i el personal les tracta amb respecte, encara que els usuaris tots són molt diferents, de distint caràcter, edat i idees”.

Sorpresa per la resposta a la pregunta sobre el seu futur que denota grans aspiracions: “No estic conforme amb el que fet fins ara i tinc ambicions de convertir-me amb un empresari de la venda online. Vull preparar-me, fins a aconseguir el que vull. No se si ho assoliré, però les aspiracions no les me llevarà ningú”, al mateix moment que mostra el “secret d’una mirada” reptadora.

La veritat és que el nostre jove entrevistat llança el tir enfora i gaudeix de dues condicions indispensables per assolir el que vol: joventut i il·lusió.

Agraïm profundament la sinceritat de les seves paraules i desitgem que s’acompleixin els seus projectes de futur.

L’Alberg és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana, atorgat per concessió administrativa a la Fundació Trobada de Manacor.