Secrets d'una mirada (32)

"Vaig arribar a Málaga des de Tànger després de tres dies de pastera per la mar"

Avui parlem amb J., jove marroquí emigrant de 21 anys i molt a prop d’acomplir els tres anys que roman a Espanya. 

Va néixer a la ciutat de Beni Melal, Marroc, capital de la província homònima i de la regió de Beni Melal-Jenifra, situada en el centre del país amb una població de més de 200.000 habitants. 

“Som el major de quatre germans. El pare era casat per segona vegada amb ma mare i tenia 5 fills de l’anterior matrimoni. Morí fa dos anys als 73 d’una aturada cardíaca i no vaig poder assistir als oficis funeraris.” 

“Vaig fer els estudis fonamentals obligatoris que son nou cursos, dels 6 als 15 anys, però després em posaren a fer feina al camp amb maquinària i també de paleta”. 

Viatjà des de la seva ciutat fins a Tànger que hi ha 12 hores de cotxe i d’aquí en pastera fins a Málaga, amb una travessia per la mar que durà tres dies: era estiu i feia bon temps. Allà hi va estar sis dies, fins que embarcà en avió fins a Mallorca. 

“Vaig venir directament a Manacor, a casa d’uns veïnats del meu poble de Marroc que m’acolliren tres mesos. Després vaig llogar una habitació vivint amb altres persones i fent feina en negre a Petra i Felanitx”. Vaig pagar 150 euros per la còpia del contracte de lloguer i així poder-me empadronar”. 

Ara duu 7 mesos a l’Alberg de Manacor, a plena satisfacció per la bona convivència i el tracte respectuós, però sobre tot amb la il·lusió de prest poder sol·licitar de l'Administració Pública el certificat de resident per arrelament durant tres anys que s’acompleixen el proper mes de setembre i que l’habilitaria a poder fer feina de forma regular. 

Actualment fa feina a una carnisseria (Halal), amb un germà major, fill de la primera esposa de son pare. Venen tota mena de productes àrabs. 

“L’objectiu principal del viatge a Espanya és treballar per ajudar a ma mare i els meus germans que van a lloguer, i arribar a poder comprar una casa i tenir l’habitatge en propietat”. 

Jove, amb il·lusió, feiner, tota la vida per endavant, té totes les possibilitats d’assolir els seus objectius.  

Així ho desitgem.