Secrets d'una mirada (31)

 "Visc amb la il·lusió que els meus pares una dia em convidin a passar el cap de setmana amb ells".

Mallorquí, nascut a Palma, J.V. de 51 anys, de mare de Murcia i pare d'Albacete, es home de poques paraules i fa un esforç per contar-nos els avatars de la seva vida. 

Va estudiar EGB, però ben aviat es posà a fer feina en principi de jardiner i després de picapedrer, que han estat les úniques ocupacions laborals que ha tingut.

Als 20 anys, pels problemes d’addicció a l’alcohol i les drogues els seus pares el tragueren fora de ca seva. S’havien divorciat també pels les addiccions a l’alcohol de son pare i anava vivint a temporades amb mon pare i ma mare per separat. 

“He freqüentat la rehabilitació de les meves addiccions a centres com REMAR a Barcelona, al qual m’acompanyà ma mare i també al Projecte HOME, dos mesos a Binissalem i dos mesos a Palma. Em recuperava un poc i tornava a recaure, em tornava a recuperar i tornava recaure: això ha estat la meva vida, caure i aixecar-me, caure i aixecar-me.”

Roman fadrí, encara que ha tingut algunes parelles, però no s'han consolidat perquè quan s’adonaven de les seves addiccions, s’allunyaven i es trencava la relació. 

“L’assistenta social de Cala Millor fa dos anys m’orientà per ingressar a l’Alberg de Manacor, que vertaderament ha estat el meu centre de rehabilitació: ara puc dir amb orgull que fa un any que no he provat l’alcohol.”

Un tribunal mèdic el diagnosticà d’una incapacitat d'un 52% originada per les seves addiccions, per la qual cosa l’Associació “Estel de Llevant”, entitat que treballa des de 1996 a les comarques de Llevant i Migjorn de Mallorca per i amb les persones amb trastorn de salut mental i els seus familiars, l’acollí com a treballador:

“Sempre he treballat a Estel de Llevant en jardineria i pintura: avui he estat pintant a Sant Llorenç; també posem tanques a finques rústiques; i altres treballs com neteja de playes i feinetes de paleta o picapedrer”.

Els seus pares s’han reconciliat i viuen junts, però el nebot, fill de la seva germana i la seva parella amb un fill, han viscut a ca ells, cosa que dificultava l’acostament de J.V. Ara ja no hi son.

“Actualment em trobo molt millor. Vaig a veure els meus pares amb freqüència. Ho faig amb l'autobús, dino amb ells i a les 5 del capvespre torno amb l’autobús. Tinc d'il·lusió que un dia em convidin a passar el cap de setmana amb ells, però fins ara no m’han convidat. Per mon pare estaria fet, però és ma mare que no vol.”

Esta satisfet del tractament que rep a l’alberg: l’horari de feina és de 8 a 14.30 i els monitors li guarden el dinar. Té els horabaixes lliures i ha assistit al tallers que la Fundació, mitjançant els professionals Aina i Rafel, imparteix amb regularitat.

Tant de bo que aquesta sia la rehabilitació definitiva de les addiccions i pugui gaudir en el futur del calor familiar reconciliant-se amb el seus pares amb vida de pau i tranquil·litat.