Immigració (2)

És la immigració una solució al problema de la baixa natalitat i envelliment progressiu del país?

Fent un repàs dels escrits i/o entrevistes d'aquest bloc que es presenten baix el títol genèric de "Secrets d'una mirada", qualsevol lector pot apreciar el nombre important d'usuaris del Marroc que resideixen a l'alberg.

Això convida a pensar quins són els factors que poden influir a triar Mallorca i Espanya en general, com a alternativa per viure o, almenys, desenvolupar la seva vida laboral buscant un millor futur.

Partint del fet de la proximitat geogràfica, que sempre és un factor determinant a l'hora de partir, encara que no sempre, també hi juga l'efecte cridada dels companys i coneguts magrebins, familiars i no familiars, ja instal·lats aquí de temps enrere i que els hi ha anat bé econòmicament.

Un nombre important provenen de la regió marroquina del Rif: es tracta d'una regió tradicionalment aïllada i desfavorida. Els seus habitants són de parla berber, sobretot els que són del Rif Intern i que s'estén des de Ceuta fins a Jebha i després apareix prop de Nador, en el Cap Tres Forcas i el massís de Beni Bucraa, i cap a l'interior comprèn les zones de Tetuan i Chauen.

Aquest aïllament sens dubte és debut a les històriques revoltes independentistes de la zona, per la qual cosa ha estat castigada freqüentment per la pobresa i ignorància amb la idea que això podria acabar amb les ànsies secessionistes. Actualment es vol rompre tímidament aquesta xacra històrica amb el foment dels estudis berbers, de la cultura i llengua de la zona.

Les dificultats que es troben aquí no les fa desistir d'intentar afermar-se a Espanya, intentant venir per segona o tercera vegada, si cal. No es pot oblidar que els qui arriben amb un visat de turista, deixen deliberadament que prescrigui el termini com tal de no tornar al seu país, això si no han vingut amb pastera superant innumerables dificultats físiques i econòmiques, amb la conseqüència per ambdós grups de romandre en situació irregular fins a l'acompliment dels tres anys que la llei contempla com a termini per sol·licitar el certificat de resident per arrelament.

I neixen les preguntes: tan negre és el futur del país de procedència? O, tanta promesa de futur i prosperitat veuen aquí?

Els entrevistats sempre responen que de cap manera volen tornar al seu país a pesar de totes les dificultats. Allà no hi ha treball, els sous són de misèria, només viuen bé una petita quantitat de ciutadans i la corrupció és un mal endèmic. Com també, la immigració dels joves del món rural, és l'única esperança per a moltes famílies de sortir de la misèria, quedant endeutades per a molt de temps o venent part del seu ramat.

No volem promoure falses esperances, però han arribat campanes que el govern central estudia acurçar el termini per demanar l'arrelament i inclús de fer per decret una regularització massiva d'un nombre importants d'immigrants en situació irregular.

Es veritat que alguns magrebins tenen tendència a relacionar-se només amb persones del seu país, fent un vedat tancat, i demostrant resistència a integrar-se i participar de la vida social i això és una dificultat que han de superar per vèncer l'aïllament si volen conviure en una societat multicultural com l'europea.

Encara que no sigui opinió compartida per motius ideològics, en bona economia la immigració de gent jove i en edat laboral podria ser una solució al problema de la baixa natalitat i l'envelliment progressiu del nostre país.