Opinió

Empatia

La paraula “empatia” sol definir-se com la “capacitat d'identificar-se mentalment amb una persona . . . i comprendre els seus sentiments”. Aquesta és l'experiència a la qual som conduïts a mesura que anem prenent consciència de la nostra solidaritat amb els altres éssers humans.

L'empatia és més àmplia que la compassió. Ens sentim moguts per la compassió cap als quals sofreixen. Però empatitzem amb les persones encara que no sofreixin. Sofrim amb els qui estan sofrint, però també ens alegrem amb les persones feliços, estimem als qui ens estimen, plorem amb els qui ploren i lluitem amb els qui lluiten. Compartim els seus sentiments perquè, com nosaltres, són persones amb sentiments.

D'aquesta manera, sentim amb tots els que sofreixen: els famolencs, els sense sostre, els aturats, les víctimes d'abusos i explotació, els malalts i moribunds, els presoners i els solitaris. I alhora que permetem que el seu dolor ens commogui, també empatitzem amb la seva heroica paciència o la seva ira cap als qui els fan sofrir. . . .

L'empatia s'estén a tots els éssers humans. Podem arribar a sentir empàticament amb persones que són superficials, nècies o neuròtiques, amb les quals estan ferides o trencades, incloses les que són alcohòliques o drogodependents?

I que dir dels discapacitats mentals o de les persones el dolor de les quals ens resulta insuportable?. Tots som membres de la mateixa família humana.

Podem aprendre també a sentir alguna simpatia i comprensió cap als qui fan el mal: lladres i mentiders, hipòcrites i assassins? No es tracta d'aprovar el que han fet reconeixent que en altres circumstàncies nosaltres mateixos podríem haver actuat igual que ells.

Si apreciem la unicitat de la raça humana, la nostra empatia s'estendrà també a les personis realment bones i heroiques en el món l'amor gratuït del qual excedeix tot quant tu i jo puguem dir. Sense cap enveja, ens alegrem que existeixin aquestes personis. Cada persona te un paper únic d'exercir.

Fins que superem el nostre ego i descobrim la nostra unicitat com a éssers humans, continuarem comparant-nos i compartint, fent-nos sofrir, lluitant i assassinant. La nostra espècie només sobreviurà si comencem a reconèixer que tots som una mateixa carn i formem una sola família.