Persones que ajuden a ajudar (1)

Jubilats Solidaris amb 

l'Alberg de Manacor

Avui començam una nova secció per fer-nos descobrir les persones que col·laboren d’una manera desinteressada amb l’alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d'inclusió Social del Consell de Mallorca. Així doncs, farem unes petites entrevistes a aquests cooperadors perquè ens mostrin llurs sentiments que els mouen a ajudar a altres persones que es troben sense sostre i en risc d’exclusió social.

Qui sou? - Som Elena i Francisco, dos jubilats que hem nascut fora de Manacor però de descendents manacorins i que volem ajudar als altres.

Com vàreu conèixer la Fundació Trobada? - Quan ens vàrem traslladar a viure a Manacor, teníem la inquietud de voler dedicar part del nostre temps a un menjador social o qualque altra acció solidària. Així que un dia passant pel Passeig Ferrocarril ens vàrem fitxar amb el cartell que hi ha a la façana de l’alberg, i pensat i fet, vàrem entrar a demanar com podíem col·laborar amb ells. Decidírem fer-los un sopar cada setmana.

Què us va moure fer menjar per vint-i-cinc persones? - Som jubilats i tenim moltes hores lliures a la setmana, a més ens agrada ficar-nos a la cuina. Així que decidírem dedicar un capvespre a cuinar pels usuaris de l’alberg de Manacor.

Quins menús esteu oferint? - Vivim a fora vila a una finca devora son Barba, hi tenim gallines i altres animals, un forn de llenya i un bon grapat de verdures. Així procuram realitzar menjars dels productes que ens dóna el camp. Croquetes de pollastre, canelons de carn, ous farcits amb beixamel, cocarrois de verdura, empanada gallega, aguiat de revoles ...

Quina experiència vos aporta fer aquest gest? - Nosaltres quan treballàvem ja teníem la necessitat d’ajudar d’alguna manera a altres persones, així col·laboràvem econòmicament amb Creu Roja i Metges Sense Fronteres. Una vegada jubilats, hem decidit també compartir el nostre temps i les nostres qualitats. Ens agrada tant donar! Fruïm de ficar-nos a la cuina sabent que hi haurà unes persones que gaudiran del nostre treball. A nosaltres ens aporta molt fer qualque cosa pels altres. Ens sentim més persones!

Què dirieu a altres persones que volen ajudar? En la mesura que vas fent anys, la vida t’ensenya que és molt fàcil quedar-te al carrer sense res, per culpa de l’alcohol, la droga, de l’economia o de mil coses que et poden passar. La vida ens dóna molt de bo, però també de dolent. Al final tots som iguals. I la nostra filosofia és fer als altres allò que t’agradaria que et fessin a tu. Qualsevol persona pot acabar a un alberg de gent sense sostre per mil circumstàncies distintes.

I la vostra experiència amb els usuaris de l’alberg? Nosaltres ens hem sentit molt acollits i volguts, fins i tot ens molesta tanta gratitud quan només compartim un poquet del que tenim. Són persones amb molt de respecte!