Secrets d´una mirada (11)

Paloma, una lluitadora contra les adversitats

Avui entrevistam a una dona de 54 anys amb moltes penalitats al llarg de la vida. Nascuda a Madrid, provinent d'una família senzilla i humil va immigrar a Lleida, on es va casar, va tenir un fill i tot va anar de meravella. Al cap d'uns anys, les coses es varen començar a tòrcer, el seu marit va començar a consumir cocaïna i alcohol, d’aquesta manera el matrimoni es convertí en un calvari que acabà amb el divorci. De colp i volta es quedà al carrer amb el seu fill menor d’edat, la casa embargada, multitud de factures i el compte del banc bloquejat. La situació era terrible! Així que va decidir-se venir a Mallorca a la recerca de feina, ja que aquí tenia els seus germans.

Paloma, arribà a l’alberg de Manacor, que pertany a la Xarxa d’Inclusió Social del Consell de Mallorca, ara fa vuit anys amb una salut molt delicada. Li varen diagnosticar Toxoplasmosis, Pneumònia, Bipolarisme i defenses baixes, a més d’anar perdent progressivament la visió dels ulls. Amb el seu estat, la Fundació Trobada, la va derivar a Casa Família, un centre de l’IMAS per a persones en situació de risc d'exclusió social amb problemàtica de salut. Al llarg d’aquests anys, ha patit diversos maltractaments de gènere essent la vida un autèntic vall de llàgrimes.

Fa cinc mesos va entrar altra vegada l'alberg de la Fundació Trobada per pura necessitat de poder refer la seva vida i tenir un espai on dormir i menjar. Paloma, a pesar de tot, està plena de vida, amb ganes de lluitar i superar tots els entrebancs que l’existència li ha anat posant . «He arribat desesperada a l’alberg de Manacor, aquí m’han ajudat molt. M’he sentit protegida, estimada i sostinguda. Amb tot el que m’ha passat a la vida, ara em passen moltes coses positives». Ens comentava amb la veu tremolosa i els ulls que li espiren. «Aquests mesos a la Fundació Trobada, ha tornat l’alegria al meu cor, la meva autoestima ha augmentat, he d’agrair moltíssim, a totes les persones del centre que m’han ajudat a alçar els ànims en moments difícils: usuaris, monitors i professionals les vull donar públicament les gràcies de tot cor».

El futur d’aquesta dona es presenta incert però amb esperances i amb moltes ganes de lluitar: «Cuidar la meva salut és l’objectiu prioritari d’avui. M'agradaria tenir una feina, així estaria ocupada la meva ment. Poder viure a una habitació on descansar i estar millor. Això és el que deman avui a la vida». Amb un posat resignat i melancòlic, però sense deixar la mitja rialla, Paloma confia en el demà, espera un nou dia que li doni la possibilitat de poder viure una vida digna de tot ésser humà en aquest món.