Jove nascuda a Inca de pares marroquins, no sap parlar espanyol
Una
parella de nacionalitat marroquina vivien i treballaven a Inca, quan
nasqué la seva filla D. Dos anys desprès, per motius que no venen
al cas, se'n tornaren al seu país.
Una
vegada instal·lats allà de vell nou, D. dugué una vida normal i
feu estudis primaris no més durant tres anys. Al deu anys no tornà
a escola i quedà a casa ajudant a sa mare en les tasques
domèstiques.
Acomplits
el 19 anys tornà a Espanya en companyonia del seu pare i del seus
germans menors amb la intenció de legalitzar la seva identitat (DNI)
per haver nascut a Espanya, cosa que va fer amb l’assessorament
d’un advocat. Aquí visqueren 5 mesos i s’entornaren a Marroc.
Ara
ja fa dos anys que tota la família viu a Portocristo, però
desavinences familiars han ocasionat que els seus germans siguin a un
centre de menors i ella ha treballat un temps a una carnisseria
mentre vivia amb un conco germà de sa mare.
El
fet que visqué tota la infància i adolescència a Marroc ha fet que
no parli en espanyol a pesar d’haver nascut a Espanya.
Actualment
passa per un període d’adaptació: la bona relació amb la
comunitat marroquí a Manacor feu que el la conduí a l’alberg de
Manacor, on ha trobat l’acolliment que necessitava juntament amb
les altres usuàries del centre.
Es
la primera vegada que dorm a un alberg i està satisfeta dels serveis
que presta. El tracte i el menjar ho considera normal
Dos
son els seus objectius: aprendre a parlar espanyol i fer cursos de
capacitació per a treballar a la hosteleria i la restauració.
Li
desitgem el millor a aquesta «inquera-marroquí», sobre tot un
futur de completa integració en la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada