diumenge, 5 de juliol del 2020

Secrets d'una mirada (26)

"He estat jutjat i condemnat a 10 anys de presó per tràfic de cocaïna i estafa"

Fill d’una família des-estructurada, M., de 43 anys, ha nascut a Mallorca de pares actualment divorciats dels quals un viu aquí i l'altre a la península. També té dos germanastres fills de posteriors parelles dels seus pares. 

Va contreure matrimoni, que fracassà, i del qual nasqueren  una filla que avui te 23 anys i un fill de 17, al que està obligat a passar una pensió de 270 euros mensuals. Actualment divorciat, encara que “mantinc bona relació amb meva ex-dona". 

“Vaig estudiar fins l’accés a la Universitat, però la caiguda en la toxicomania va condicionar totalment el meu futur fins a arribar a la delinqüència: jutjat i condemnat per tràfic de cocaïna i estafa a 10 anys presó que vaig acomplir ara fa quatre anys”. 

Comenta que per sortir del consum de drogues inicià el “Projecte Home” i li prometeren que el temps dedicat al projecte li seria commutat per temps de presó, cosa que no va esser així i es considera enganat. “Per mor d’aquest engany, vaig abandonar el projecte home”. 

“He rebut una gran ajuda de la “Creu Roja”, amb una psicòloga que em feia el seguiment i la medicació, fent tots els cursos que s’imparteixen: primers auxilis, tràmits per la subvenció d’estudis, etc.” 

“Darrerament vivia amb mon pare i també amb una al·lota que vaig conèixer, però ambdues relacions acabaren malament i em vaig veure en la necessitat de fer d’”okupa” a un xalet, propietat d’un banc. Obligat a sortir, finalment vivia a un cotxe fins que m’acolliren a l’Alberg de Manacor coincidint amb el començament de la pandèmia i l’estat d’alarma, ara fa tres mesos”. A l’ingrés vaig estar 8 dies confinat”. 

Actualment manifesta que duu una vida molt més controlada i es troba molt millor i considera que al centre hi ha bona convivència amb les diferències normals. Dóna moltes gràcies a La Fundació Trobada per tot el que fa per ells i en concret per  el seguiment de la metadona que pren periòdicament. La seva il·lusió és deixar totalment la droga, conviure amb una parella, fer feina y dur una vida normal.  

Finalment vol afegir: “Avui he perdut la cartera, que la vaig deixar a un banc de sa plaça. No hi tenia doblers però m’han deixat sense DNI, targeta de la Seguretat Social i la de la Biblioteca”. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada