Secrets d'una mirada (50)

"Tanta sort que una senyora que em coneixia em va treure d’aquell ambient perquè anés a pentinar-la"

Avui entrevistem a M., una dona casada de 46 anys que ha arribat a l’Alberg fa dues setmanes. El seu home ha quedat al lloc del seu naixement, Caracas a Veneçuela. Té un fill de 25 anys, també casat amb un fill. 

“Som padrina” - diu amb orgull i un somriure. 

Son pare va morir fa quatre anys i la seva mare va contreure noves noces. Son cinc germans, tres homes i dues dones. 

És batxiller en ciències i maquilladora professional. Ha treballat com a perruquera, manicura, pedicura i es cuidadora qualificada de persones amb Alzheimer. I a Mallorca ha fet un curset de català per millorar la relació amb les persones de les illes. 

A Veneçuela va treballar a salons de bellesa i va esser operadora en projectes electorals, maquilladora en camerino  de Televisió i també ha fet feina rere la càmera en distints programes. 

“Una amiga de ma mare me va convidar a venir a Mallorca i em va acollir a ca seva. Vaig arribar el mes de febrer de 2019 –fa més de dos anys-. Actualment tinc el visat caducat”. 

A l’arribada a Manacor va fer feina tres mesos a una perruqueria, però va tancar al poc temps. Després va treballar a Cales de Mallorca a una tenda de souvenirs como netejadora i per organitzar les estanteries. A més els divendres i dissabtes feia neteja per les cases i el que sortia. 

“Treballant a la perruqueria vaig fer alguns clients que després en cridaven per a que les pentinés a domicili, però la pandèmia del covid-19 ho va paralitzar tot”. Després vaig fer feina un mes i mig a Porto Colom com a netejadora a una casa particular. 

Tot aquest temps va viure a casa de l’amiga de sa mare, a la qual ajudava  amb les tasques de la casa i col·laborava en la compra del menjar i demés despeses. 

“Una vegada vaig deixar de fer feina i no poder col·laborar en el manteniment de la casa, la senyora em va dir que ella no podia mantenir-me. Vaig estar vivint tot el confinament a casa d’una família, cosa que agraeixo infinitament. Però un membre de la parella tenia problemes mentals –tal volta pel confinament es va tornar agressiu-, el que va provocar la fuita de la casa de la seva filla i després en vaig anar jo.” 

Després se'n va anar a viure a Petra a casa d’una al·lota que li va prometre feina i en 15 dies no va trobar res. Torna a Manacor i un amic gai també veneçolà que anava a començar a fer feina a una tenda d’objectes sexuals que volien muntar un mallorquí i un alemany i inaugurar a l’estiu, la va convidar per a fer feina amb ell, però l’arribada del covi-19 va provocar que el projecte es trunqués.  

“Varen treure tota la mercaderia i em deixaren dormir alguns mesos a la cotxeria, però no tenia ni per menjar”. Dues prostitutes m’acolliren a ca seva, però pretenien que jo em prostituís i no vaig acceptar i per la qual cosa m’odien a mort. Tanta sort que una senyora que em coneixia em va treure d’aquell ambient perquè anés a pentinar-la i em va acollir a ca seva sis mesos.” 

S’interromp la conversa per dir-nos que el seu fill que és policia va tenir un accident amb fractura de tíbia i peroné fa tres mesos i fins ara no l’operen per manca de diners. Ho diu amb llàgrimes als ulls, comentant la lamentable situació del seu país. 

Quan realment es tancaren totes les portes, va acudir als serveis socials de l’Ajuntament per exposar la seva situació, i la derivaren a l’Alberg de Manacor, encara que algunes persones sense conèixer-ho ni cap fonament no li havien donat bones referències. 

“Estic molt agraïda a totes les persones que m’han ajudat aquest dos anys i mig, i d’una manera especial a l’acolliment delicat, afectuós i familiar que he rebut de l’Alberg de Manacor i sempre lloaré tant les instal·lacions com el menjar i sobre tot el respecte entre tots els usuaris.” 

S’acomiada amb l’enunciat de les grans aspiracions de la seva vida: assolir regularitzar la seva situació, treballar en l’estètica i dur aquí el seu nucli familiar.