Estrangeria

El ministre José Luis Escrivá vol flexibilitzar la regularització dels treballadors immigrants 

Poques vegades una instrucció de migració va generar tant de debat. Els plans de José Luis Escrivá d'aprovar una directriu que rebaixi els requisits establerts per a regularitzar a immigrants sense papers que, després de dos anys a Espanya, realitzin una formació que permeti la seva inclusió en el mercat laboral, ha despertat reticències entre les organitzacions sindicals i amb el Ministeri de Treball.

Tots es mostren a favor de la inclusió de les persones migrants que porten anys vivint a Espanya sense papers, però els actors crítics qüestionen una de les raons de fons que empeny al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a tirar endavant aquesta mesura: la seva utilització com un mecanisme per a donar resposta a la cobertura de llocs vacants en sectors com l'hostaleria i la construcció.

El ministre no planeja fer una nova reforma reglamentària ni una regularització extraordinària d'immigrants. La mesura anunciada consisteix simplement a modificar la instrucció interna que regula l'aplicació d'una de les vies amb les quals ja compten els immigrants sense papers a Espanya per a regularitzar-se: l'arrelament de formació, una fórmula creada pel Ministeri de Migracions al juliol de 2022 en el marc de la seva reforma del reglament d'Estrangeria.

L'arrelament per formació és una via perquè les persones sense papers puguin regularitzar la seva situació, creada al juliol de 2022 com una de les principals novetats impulsades per la reforma del reglament d'Estrangeria, la principal iniciativa aprovada pel ministre Escrivá en matèria de migració. Aquesta figura permet que les persones que acreditin viure a Espanya durant un mínim dos anys i manquin d'antecedents penals podran accedir a un permís de residència (que no permet treballar) d'un any de durada si es comprometen a “realitzar una formació per a l'ocupació reglada o a obtenir una acreditació oficial de qualificacions professionals”.

Una vegada finalitzada la formació, els interessats poden obtenir un permís de residència i treball de dos anys, sempre que provin haver superat els seus cursos i presentin un contracte de treball relacionat amb el curs realitzat i les condicions del qual garanteixin almenys el salari mínim interprofessional.

El Ministeri vol modificar els detalls de la seva aplicació, que havien estat desenvolupats en una instrucció interna. Segons l'esborrany de la nova instrucció,  el Ministeri planeja relaxar una sèrie de requisits. Abans imposava un mínim de 200 hores en els cursos desenvolupats pel SEPE i ara pretén retirar aquesta exigència en els temps. També busca acabar amb el requisit de la presencialitat al 100%, permetent els formats híbrids per a facilitar la conciliació dels migrants sol·licitants, especialment en el cas de dones amb fills.

A més, actualment, el contracte que els sol·licitants han de presentar per a aconseguir un permís de treball una vegada superat el curs ha d'estar relacionat amb la formació rebuda. Ara, el Ministeri flexibilitza una mica més aquest punt, permetent que el contracte aportat pugui estar vinculat al sector d'activitat del curs.

El ministeri considera que l'aplicació de la norma ha estat “massa rígida” i s'han trobat que alguns dels requisits xoquen amb la realitat de les persones sense papers. Segons sosté el gabinet d'Escrivá, les associacions que treballen amb migrants els han traslladat que els períodes molt prolongats de formació i l'exigència de presencialitat poden “afavorir que persones migrants prefereixin treballar en l'economia submergida, en condicions a vegades d'explotació, davant la impossibilitat d'estar un temps llarg sense ingressos”.

Aquesta és la raó defensada de manera oficial. Des dels sindicats es mostren preocupats per un altre possible motiu que, sospiten, explica l'interès d'Escrivá a facilitar més l'arrelament per formació: possibles pressions rebudes per part de la patronal -que ha aplaudit la mesura- davant la falta de mà d'obra, especialment en el sector de la construcció i de l'hostaleria.

A l'Alberg de Manacor es troben immigrants que es poden veure contemplats als suposats prevists per aquesta norma.