Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pobresa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pobresa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de novembre del 2020

Coronavirus (3)

Sobrietat, responsabilitat i solidaritat, fils conductors del comportament individual en la situació actual

Avui més que mai, hi ha que està decobrint que no viu tot-sol en el món i que necessita molt del altres. S'experimenta en carn viva la total dependència uns dels altres, tan és així que en realitat podem dir que “som el que tu ens ajudes a ser”.

Aquesta dependència mutua ha tingut un origen inesperat, una causa imprevista, mai imaginada: estar sotmesos a l'assot d'una pandèmia que no respecta límits de cap mena.

En la voluntat plena i necessària d'altruisme es forja la força de la solidaritat que fará possible que moltes persones de forma individual i moltes famílies no entrin en l'espiral d'una pobresa severa.

Aquesta crisi afecta tots el nivells de la vida personal i social. El fet indiscutible és que ens necessitem el uns als altres i no podem renunciar a participar fins i tot d'allò de que disposam.

Cada un de nosaltres, des del seu grau de responsabilitat, hem de plantajar-nos què vol dir compartir comptant amb el repartiment de recursos que puguem aportar, sigui en efectiu o en espècie.

Avui, el treball, la feina, tot i ser un dret i un deure, no ho és per a tots, ni tant sols és el resultat d'una elecció. Tampoc no gaudeix de ser una activitat humana totalment lligada a una vocació que es pot exercir amb plena llibertat i dedicació.

El drama de la desocupació a causa de la pandèmia está provocant reaccions de tot tipus, no sols reivindicatives, si no també agressives i violentes.

Com es pot globalitzar la solidaritat?. Les estructures socials, econòmiques i polítiques poden canviar, però el cor humà és el mateix i s'ha de cuidar perquè aprengui a reaccionar responsablement davant qualsevol crisi.

La responsabilitat que, ara més que mai, s'ha de traduir en l'acompliment rigorós de les normes sanitàries, perquè tots podem ser subjectes actius o pasius de la transmissió de la malaltia.

El servei com a distintiu de sensibilitat: mirar el rostre de l'altre, sentir la seva proximitat i, fins a tot en alguns casos, patir i cercar la seva promoció. El servei no és mai ideològic, ja que no servei idees, si no persones. Així la solidaritat esdevé amor social i ens manté desperts i servint mentre hi hagi persones necessitades.

En aquest moments, la desocupació, la immigració, juntament amb la problemàtica personal i familiar que generen, no han de ser fenòmens aliens a la nostra sensibilitat ni deixar-nos indiferents.

L'atenció que hem de prestar inclou necessàriament nous gests de responsabilitat que ajudin a paliar els desequilibris econòmics i socials, i ha de procurar aquella solidaritat efectiva que estableix la justa jerarquia de valors i col·loqui en primer lloc la dignitat de la persona.

Som convidats a vetlar, a ser solidaris i a viure sobriament, la qual cosa significa decidir-nos per una organització social i econòmica que pensi més en la igualtat de tots i faci desaparèixer l'escàndol de les diferències.