Reglament d'Estrangeria

Clam de sis ONG d'àmbit estatal instant el Govern Central la reforma del Reglament d'Estrangeria

En la reunió mantinguda el mes de Juny passat amb Santiago Yerga, director general de Migracions (dependent de la Secretaria d'Estat de Migracions), representants de les entitats socials d'àmbit estatal que acompanyen a les persones estrangeres residents a Espanya en els seus processos d'inserció i autonomia li han traslladat una proposta conjunta perquè la projectada reforma del Reglament de la Llei d'Estrangeria (RELOEX) doni resposta urgent a la creixent situació de des-protecció de milers de persones estrangeres que viuen al nostre país i que s'ha vist aguditzada a causa de la Covid-19. 

 
La Llei d'estrangeria (LOEX) i el seu Reglament (RELOEX) estableixen un sistema progressiu d'accés als drets i llibertats, que reconeix, en tot cas, el dret de totes les persones estrangeres que viuen a Espanya a la lliure circulació per territori nacional, la salut, l'educació i la protecció social, per exemple. 

 

Actualment, al nostre país s'estima que més de mig milió de persones no poden exercir els seus drets pel simple fet de no complir amb un requisit administratiu, com no tenir més de tres anys de residència a Espanya o no comptar amb un contracte de treball de més d'un any de durada a jornada completa. 

 
Els principals problemes que, en la pràctica, detectem des de les organitzacions socials es refereixen al desenvolupament del RELOEX, que condiciona la regularitat administrativa al compliment d'uns criteris que no responen a la realitat social, laboral i econòmica que tenim, que deixa en situació d'exclusió a un alt percentatge de la població migrant, truncant els seus processos d'integració i incorporació a la societat espanyola. 

 
El vigent Reglament d'Estrangeria es va aprovar l'any 2011. Moltes coses han canviat des de llavors en la realitat social, econòmica, en l'escenari laboral i també en la interpretació jurisprudencial de la norma. 

 

Durant la reunió amb el director general de Migracions, les organitzacions socials hem assenyalat la urgència de simplificar i flexibilitzar determinats suposats del Reglament per a donar resposta a la creixent des-protecció que sofreixen milers de persones estrangeres, amb major motiu en el context actual de crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia, que està tenint un impacte molt més profund en la població migrant. 

 
Aquesta modificació de la normativa d'estrangeria és necessària per a: 

- Adequar la norma als estàndards de drets humans. 
- Facilitar que les persones estrangeres puguin arribar Espanya des del seu país d'origen amb les autoritzacions de residència i treball necessàries. 
- Garantir que les persones estrangeres que estan en el territori espanyol obtinguin les autoritzacions de residència i treball necessàries. 
- Assegurar que les persones estrangeres que ja compten amb les autoritzacions no les perdin. 

 
En el document de propostes traslladat per les organitzacions socials al director general s'aborden reformes en quatre apartats concrets: adequació de la normativa interna als estàndard internacions de drets humans; l'establiment de vies legals i segures; les autoritzacions de residència i treball; i el problema de la irregularitat sobrevinguda. 

 TRADUEIX 

Aquest conjunt de propostes permetria actualitzar la legislació d'estrangeria conforme als canvis socials, econòmics, laborals i jurídics produïts des de 2011. Amb això es facilitaria, a més, la resolució, de manera adequada, de la situació de milers de persones estrangeres que ja estan a Espanya i que, en mancar d'aquestes autoritzacions, queden exposades a situacions d'explotació laboral, exclusió social i residencial. 
 

Cap societat pot desenvolupar el seu veritable potencial quan hi ha obstacles jurídics o polítics que impedeixen a sectors sencers de la població contribuir a aquesta societat, com és el cas de la població migrant.

Secrets d'una mirada (50)

"Tanta sort que una senyora que em coneixia em va treure d’aquell ambient perquè anés a pentinar-la"

Avui entrevistem a M., una dona casada de 46 anys que ha arribat a l’Alberg fa dues setmanes. El seu home ha quedat al lloc del seu naixement, Caracas a Veneçuela. Té un fill de 25 anys, també casat amb un fill. 

“Som padrina” - diu amb orgull i un somriure. 

Son pare va morir fa quatre anys i la seva mare va contreure noves noces. Son cinc germans, tres homes i dues dones. 

És batxiller en ciències i maquilladora professional. Ha treballat com a perruquera, manicura, pedicura i es cuidadora qualificada de persones amb Alzheimer. I a Mallorca ha fet un curset de català per millorar la relació amb les persones de les illes. 

A Veneçuela va treballar a salons de bellesa i va esser operadora en projectes electorals, maquilladora en camerino  de Televisió i també ha fet feina rere la càmera en distints programes. 

“Una amiga de ma mare me va convidar a venir a Mallorca i em va acollir a ca seva. Vaig arribar el mes de febrer de 2019 –fa més de dos anys-. Actualment tinc el visat caducat”. 

A l’arribada a Manacor va fer feina tres mesos a una perruqueria, però va tancar al poc temps. Després va treballar a Cales de Mallorca a una tenda de souvenirs como netejadora i per organitzar les estanteries. A més els divendres i dissabtes feia neteja per les cases i el que sortia. 

“Treballant a la perruqueria vaig fer alguns clients que després en cridaven per a que les pentinés a domicili, però la pandèmia del covid-19 ho va paralitzar tot”. Després vaig fer feina un mes i mig a Porto Colom com a netejadora a una casa particular. 

Tot aquest temps va viure a casa de l’amiga de sa mare, a la qual ajudava  amb les tasques de la casa i col·laborava en la compra del menjar i demés despeses. 

“Una vegada vaig deixar de fer feina i no poder col·laborar en el manteniment de la casa, la senyora em va dir que ella no podia mantenir-me. Vaig estar vivint tot el confinament a casa d’una família, cosa que agraeixo infinitament. Però un membre de la parella tenia problemes mentals –tal volta pel confinament es va tornar agressiu-, el que va provocar la fuita de la casa de la seva filla i després en vaig anar jo.” 

Després se'n va anar a viure a Petra a casa d’una al·lota que li va prometre feina i en 15 dies no va trobar res. Torna a Manacor i un amic gai també veneçolà que anava a començar a fer feina a una tenda d’objectes sexuals que volien muntar un mallorquí i un alemany i inaugurar a l’estiu, la va convidar per a fer feina amb ell, però l’arribada del covi-19 va provocar que el projecte es trunqués.  

“Varen treure tota la mercaderia i em deixaren dormir alguns mesos a la cotxeria, però no tenia ni per menjar”. Dues prostitutes m’acolliren a ca seva, però pretenien que jo em prostituís i no vaig acceptar i per la qual cosa m’odien a mort. Tanta sort que una senyora que em coneixia em va treure d’aquell ambient perquè anés a pentinar-la i em va acollir a ca seva sis mesos.” 

S’interromp la conversa per dir-nos que el seu fill que és policia va tenir un accident amb fractura de tíbia i peroné fa tres mesos i fins ara no l’operen per manca de diners. Ho diu amb llàgrimes als ulls, comentant la lamentable situació del seu país. 

Quan realment es tancaren totes les portes, va acudir als serveis socials de l’Ajuntament per exposar la seva situació, i la derivaren a l’Alberg de Manacor, encara que algunes persones sense conèixer-ho ni cap fonament no li havien donat bones referències. 

“Estic molt agraïda a totes les persones que m’han ajudat aquest dos anys i mig, i d’una manera especial a l’acolliment delicat, afectuós i familiar que he rebut de l’Alberg de Manacor i sempre lloaré tant les instal·lacions com el menjar i sobre tot el respecte entre tots els usuaris.” 

S’acomiada amb l’enunciat de les grans aspiracions de la seva vida: assolir regularitzar la seva situació, treballar en l’estètica i dur aquí el seu nucli familiar.

Moviment Alberg de Manacor 2021 (6)

A l'Alberg de Manacor l'estiu marca una tendència a més moviment d'altes i baixes

L’entrada de l’estiu marca una nova tendència cap a més moviment en les entrades i sortides a l’Alberg de Manacor. 

Així aquest mes passat han entrat 7 persones, de les quals 5, tres homes i dues dones, ho han fet per primera vegada i les altres dues ja hi havia estat abans.

Els nous ingressats són tres estrangers extracomunitaris, un  comunitari i un espanyol. Les seves edats oscil·len entre els 18 i els 49 anys. 

Les baixes al centre han estat de tres persones. 

El nombre de pernoctes diàries és d’una mitjana de 21 persones que dóna un total de 616 pernoctes mensuals. 

S’han repartit un total de 719 raciones berenar, dinar i sopar per als usuaris residents durante el mes de juny. 

La llista d’espera segueix baixant i a 30 de juny era de 5 persones.  

Un fenomen que actualment es produeix és l’absència freqüent d’usuaris per un parell de vespres o esgotar el temps que la Fundació reserva per tornar a incorporar-se. Aquest fet  fa dubtar de la vertadera necessitat d’algunes persones i precisa d’un estudi amb més profunditat.   

L’Alberg de Manacor és un servei que presta la Fundació Trobada mitjançant conveni amb el Consell de Mallorca.  

 

 

Immigració

 

Es flexibilitza la normativa que regula les condicions de l'arrelament laboral per obtenir el permís de residència.

La Secretaria d’Estat de Migracions acaba de publicar l’esperada Instrucció SEM 1/2021 sobre el procediment relatiu a les autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral. 

El Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per Llei orgànica 2/2009 (d'ara endavant, “ROEX”) preveu l'arrelament com una de les figures que permeten l'accés a la residència per circumstàncies excepcionals en l'article 124 del seu text. Són tres els supòsits que s'han desenvolupat reglamentàriament: arrelament laboral, arrelament social i arrelament familiar. El literal del precepte sobre arrelament laboral estableix el següent: 
"Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que manquin d'antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen o al país o països en què hagi residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l'existència de relacions laborals la durada de les quals no sigui inferior a sis mesos. 

A l'efecte d'acreditar la relació laboral i la seva durada, l'interessat haurà de presentar una resolució judicial que la reconegui o la resolució administrativa confirmatòria de l'acta d'infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que l'acrediti.” 

Amb data 25 de març de 2021, el Tribunal Suprem ha dictat la sentència 1184/2021 en la qual interpreta aquest article. En concret, l'Alt Tribunal especifica que el paràgraf segon d'aquest 124.1 no implica que l'acreditació de la relació laboral i de la seva durada hagi de dur-se a terme exclusivament a través dels mitjans establerts en ell (resolució judicial o acta d'infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social), sinó que podrà demostrar-se per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret. 

Aquesta doctrina jurisprudencial ha estat ratificada en les posteriors sentències 1802/2021 i 1806/2021. En elles el Tribunal Suprem recorda que el criteri d'arrelament s'ha configurat com l'existència de vincles que uneixen a l'estranger amb el lloc en què resideix, ja siguin de tipus econòmic, social, familiar, laboral, acadèmic o altres que siguin rellevants per a apreciar l'interès de l'estranger a residir al nostre país i determinin la prevalença de tal interès particular per a la concessió del permís de residència temporal sol·licitat.  

Sobre aquesta base, l'Alt Tribunal fa èmfasi en el fet que no qualsevol circumstància dona lloc a l'arrelament, sinó que ha d'existir “una vinculació especial amb el nostre país”. Per això, refereix expressament el fet que és oportú entendre que en el cas de l'arrelament laboral la relació de treball ha d'haver-se donat en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud.  

Al costat de la línia marcada el Tribunal Suprem cal tenir en compte a l'hora d'aplicar el que es preveu en el art.124.1 del ROEX quin ha estat l'evolució que hi ha hagut en aquesta matèria en l'àmbit del dret de la Unió Europea (UE), la jurisprudència del Tribunal de Justícia (TJUE) o quins criteris s'hagin fixat en el pla internacional. 

La Instrucció esmentada també desenvolupa detalladament els requisits generals per sol·licitar l’arrelament laboral que, a més de la permanència continuada a Espanya i la manca d’antecedents penals, detalla els tipus de relacions admesos, modalitats contractuals i nombre d’ocupadors, la forma d’acreditar les relacions laborals i aquestes que estiguin excloses. 

Son petites passes que donen les Administracions Públiques per flexibilitzar la normativa sobre estrangeria i a la vegada, i, el que és més important, pal·liar situacions de evident injustícia que pateixen emigrants que han vingut al nostre país cercant una millora de vida que no han trobat al seu lloc de naixement. 

Tant de bo que immigrants en situació irregular, entre que es troben usuaris de l’alberg,  es puguin acollir a aquesta instrucció per assolir el dret fonamental al treball tant necessari per a la dignificació de la persona.

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2021 (5)

Baixa sensiblement la llista d’espera a l’Alberg de Manacor

Quatre persones, tres homes i una dona han estat donades d’alta aquest mes passat a l’Alberg de Manacor. D’aquestes dos són espanyols i dos estrangers extracomunitaris. 

De les quatre persones ingressades, dues ho han fet per primera vegada i les dues restants ho han estat per reingrés. 

Al mateix temps hi ha hagut deu baixes del centre. 

També ha baixat sensiblement la llista d’espera que a dia 31 del mes de maig estava situada en sis persones. 

És clar que aquest mes s’està iniciant una modificació en el comportament mensual d’ingressos i sortides de l’Alberg.  

El que pensem ha pogut influir en aquest canvi son:  l’inici d’una nova estació amb la temprança de temperatures, la des-escalada en les restriccions a conseqüència de la pandèmia i una millora en les expectatives empresarials respecte a la contractació laboral. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones: ha estat més freqüents les absències nocturnes amb reserva de plaça per les raons adduïdes abans. El total mensual de pernoctes ha estat de 624. 

Es mantenen en xifres semblants el nombre de raciones mensuals de berenar, dinar i sopar que s’han servit als usuaris residents que han estat 768. 

La Fundació Trobada de Manacor presta el servei d’acollida 24 hores a persones sense sostre de la Part Forana mitjançant  conveni amb el Consell de Mallorca.