Memòria Alberg de Manacor 2021

53 persones foren ateses a l'Alberg de Manacor el passat any de 2021

Ha sortit la Memòria que anunciàvem dies passats on es recullen les dades corresponents a l’any 2021 de l’Alberg de Manacor, com ampliació de la Memòria General de la Fundació Trobada ja presentada. 

El nombre d’usuaris atesos ha estat de 53 persones, que suposa un usuari més que l’any anterior. 

Per sexes hi hagut un 16,75% de dones i un 83,02 d’homes, el suposa una diferència en relació a l’any anterior que va ser d’un 25% i un 75% respectivament. 

Per edats, entre 30 i 59 anys d’ambdós sexes suposa una majoria del 62,27%, mentre de 18 a 29 anys han estat un 22,64% i els majors de 60 anys un 15,09%. 

Per nacionalitats dels 53 atesos, 24 han estat espanyols, 13 marroquins, 9 americans, 4 europeus i 3 africans. Dels espanyols procedien 11 de les Illes Balears, 4 d’Andalusia, 3 d'Extremadura i 2 de Catalunya; de Múrcia i de Castella i Lleó 1 de cada Comunitat Autònoma. 

Per ocupació, una majoria del 50,94% són aturats, que havien treballat o en cerca del primer treball; un 28,30% son actius potencials, un 13,21 treballen i la resta són jubilats o pensionistes no contributius i incapacitats. 

En relació a la seva activitat o professió, un 43,39% procedeixen de l’agricultura, ramaderia i pesca; un 30,19 de la construcció, un 16,98 de l'Hosteleria i la resta es reparteix entre activitats administratives, comerç i altres serveis. 

L’estat civil dels usuaris és majoritàriament fadrí/a amb un 62,26%, un 18,86% de separats i divorciats. La resta, casats i vídues un altre 18,86%. 

Pel que respecta a l’estada, els de curta durada (menys de 60 dies) han estat 16 usuaris amb un mitjana de permanència de 31 dies i els de llarga durada (més de 60 dies) han estat 37 usuaris amb una mitjana de permanència de 230 dies. 

En quant al nombre de pernoctes mensuals durant l’any 2021 ha oscil·lat entre 600 el mes de Juliol, el que suposa de mitjana  una vintena de pernoctes diàries i 719 el mes de desembre, el suposa 23,60 de mitjana diària. 

Les dades ara presentades són semblants a les de l’any anterior de 2020, pel que afecta al perfil del necessitat del servei. No més es pot fer notar la poca rotació d’usuaris, provocada per la cronificació de les estades de llarga duració de 37 usuaris amb la mitjana de 230 dies, es a dir, més de 7 mesos i mig.  

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta la Fundació Trobada.

Tot el document ho podeu trobar si cliqueu aquí

 

 

Memòria General 2021

Publicada la Memòria General de la Fundació Trobada de Manacor corresponent a l'any 2021

Ha estat publicada la Memòria de la Fundació Trobada corresponent a l'any 2021. Es publiquen dos documents: la Memòria General de la entitat i un altre específic dedicat exclusivament a l’Alberg de persones sense sostre, que es l’objectiu prioritari de la Fundació.

La Memòria General descriu les activitats desenvolupades a la Sala d’Art i Cultura destinada  a fer exposicions de pintura, escultura, ceràmica i arts manuals de reconeguts artistes de tots els indrets, però també per donar oportunitats als nous valors que comencen. 

 Així el mes de març de 2021 es va fer una exposició de quadres de distints pintors sobre l’obra “Viatges Estel·lars” representada per “Estela Teatre”, amb la participació d’un grups d’usuaris i voluntaris de l’Associació “Estel de Llevant”. 

Una altra activitat exposada a la Memòria és la Cooperació Internacional a Paraguai. Es tracta d’un programa de beques per facilitar als joves de la població uruguaiana "San Roque González de Santa Cruz" poder accedir a l’educació superior o formació professional. 

La solidaritat de la Fundació Trobada uneix dos continents (Manacor a Europa i San Roque a Amèrica) separats de 10.000 km. L’educació és un bé aquí i una necessitat d’allà. Es poden subscriure beques per nins i per a joves des de 10 euros mensuals. 

Enguany, les beques de Paraguai, han ajudat a 14 becats amb una quantia total de 5.841,88 Euros amb suposa una mitjana de 417,27 euros. Aquestes beques s’han complementat amb el rebut des de l’ONG del frares dominics “Seves Amazòniques”. S’ha augmentat la suma de l’oferta mensualment perquè, a part dels problemes de la pandèmia i els econòmics que tenien els joves, el cost de les despeses també ha augmentat. 

La Fundació Trobada també disposa d’aquest medi de comunicació, un bloc digital que publica periòdicament notícies, activitats i opinions relatives al funcionament de l’entitat. La Memòria també es fa ressò amb el nom de “Reflexions i vivències publicades al bloc” al punt num. 4 que està a la pàgina 10. 

Però l’objectiu prioritari de la Fundació Trobada és l’Alberg de persones sense sostre. Tant és així que es redacta la seva Memòria en un document distint amb el nom de “Servei d’Acollida amb Alberg de suport a la xarxa d’Inserció Social de Mallorca, per a persones en situació d’exclusió social a la Part Forana de Mallorca (Manacor)” i,  que, per la seva importància i extensió, ho publicarem a un altre article d’aquest bloc. 

Si es vol llegir íntegra la Memòria General es pot clicar aquí

 

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2022 (2)

Baixa sensiblement la llista d'espera de l'Alberg de Manacor

Set persones han trobat plaça a l'alberg de Manacor aquest mes de febrer passat, de les quals sis han estat per nou ingrés i una per reingrés.

 

Els sis nou ingressats han estat cinc homes i una dona, tres espanyols i tres estrangers extra-comunitaris.

 

Això ha estat debut a que al mateix temps hi han causat baixa set places del centre que han estat ocupades immediatament. 

La mitjana diària de pernoctes ha estat de 21 persones amb un total mensual de 600. 

Al menjador s'ha servit 700 racions de berenar, dinar i sopar durant el mateix període de temps. 

La llista d’espera baixa de forma considerable fins a les 6 persones, el que suposa una reducció de 9 persones, es a dir, un 60% damunt la xifra del mes anterior.

 

L’alberg de Manacor és un servei per a la Part Forana que presta el Consell de Mallorca mitjançant la Fundació Trobada.

 

 

Moviment Alberg de Manacor 2022 (1)

La llista d'espera de l'Alberg de Manacor segueix augmentant fins arribar a les 15 persones

Quatre persones per nou ingrés - dos espanyols, un estranger comunitari i un extracomunitari – són les altes que hi hagut a l’Alberg de Manacor el passat mes de gener. 

Al mateix temps sis persones han causat baixa del centre. 

La mitjana de pernoctes diàries han estat de 22 persones i 677 el total mensual. 

S’han servit 775 racions de berenar, dinar i sopar durant aquest període. 

La llista d’espera ha augmentat amb quatre persones més que el mes passat, fins a arribar a les 15 persones. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana que presta per concessió la Fundació Trobada.

 

Nou model assistencial

La primera enquesta a persones usuàries de la xarxa d'inclusió de l'IMAS determina la perspectiva de gènere, la salut mental i els grups d'edat com a pilars del nou model assistencial  

Els resultats de l’estudi elaborat per personal tècnic de l’àrea que atén a persones sense llar planteja la necessitat d’adequar els serveis i centrar-los en nous perfils específics

L’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) ha realitzat per primera vegada una enquesta a les persones usuàries dels seus centres de la xarxa d’inclusió social amb l’objectiu de determinar les seves característiques i necessitats específiques i articular així polítiques efectives que donin resposta a les necessitats del col·lectiu.  

L’estudi es va dur a terme entre els mesos de gener i febrer de 2021, coincidint amb l’activació del protocol per ona de fred,  a un total de 191 de les persones allotjades a Ca l’Ardiaca, sa Placeta, Primera Acollida, Casa de Família i als pisos dels programes de Housing First i Housing Led. 

La vicepresidenta segona de l’IMAS, Magdalena Gelabert, ha destacat que «cal construir el nou model d’inserció social a partir de tres pilars bàsics que seran la perspectiva de gènere, les malalties mentals i els grups d’edat perquè les necessitats de cada un dels perfils d’aquests col·lectius no són les mateixes i necessiten una atenció específica». 

Actualment, més del 82% de les persones de la xarxa són homes i la presència de dones és minoritària, per la qual cosa, des de la vicepresidència segona de l’IMAS, que gestiona l’àrea d’Inclusió Social, han començat a adequar espais específics per a dones als centres de la xarxa d’inclusió i plantegen la creació d’un centre de primera acollida només per a aquest col·lectiu. Igualment, s’està treballant en la formació del personal de l’IMAS des de la perspectiva de gènere per  millorar l’atenció a les persones usuàries segons el seu sexe. 

La majoria de persones en risc d’exclusió tenen entre 45 i 64 anys, un 24,6% tenen menys de 44 anys, i un 13,1% en té més de 65. En aquest sentit, el director insular, Guillermo Montero, ha explicat que ja s’han posat en marxa els tràmits necessaris per a impulsar el projecte d’un centre especialitzat en l’atenció a les persones joves amb programes específics d’inserció laboral per «evitar que visquin en l’ambient de cronificació de les persones que ja duen molts anys a la xarxa i no tenen edat per accedir al món laboral». A més, s’està treballant amb la Direcció Insular d’Atenció a Sociosanitària en l’agilització de l’accés a les residències de les persones usuàries de la xarxa majors de 65 anys com per formar el personal d’aquests centres de gent gran en l’atenció específica de les persones majors que provenen de programes d’inclusió. 

El principal problema de salut que al·leguen les persones enquestades són malalties mentals (34,6%). Per donar-hi resposta, l’IMAS ja treballa en la incorporació de psicòlegs perquè tots els centres de la xarxa en disposin d’un de propi, a més dels que ja treballen a serveis com Casa de Família i sa Placeta o els programes de Housing First i Housing Led. Igualment, l’IMAS té previst treure a licitació un nou servei sociosanitari per allotjar i atendre aquelles persones sense sostre que requereixen una atenció especial, bé per problemes derivats d’una malaltia mental i per qualque tipus de discapacitat física. 

La Direcció Insular d’Inclusió Social de l’IMAS compta aquest any 2022 amb un pressupost de 3,7 milions d’€ que s’emprarà majoritàriament en adquisició de noves instal·lacions i l’adequació de les instal·lacions d’acord amb les necessitats específiques de cada un dels perfils que podem trobar entre els les persones usuàries de la xarxa i que han quedat paleses arran d’aquesta enquesta. 

Dades de l’enquesta 

De les 191 persones entrevistades, un 82% són homes i majoritàriament de nacionalitat espanyola. Per edats, la gran majoria de les persones enquestades tenen entre 45 i 54 anys, mentre que just un 7,3%  tenen menys de 34 anys,  un 17,3% entre 34 i 44 anys i un 26,2% entre 55 i 64 anys. Quant als estudis, just un 11% reconeix no tenir cap tipus d’estudis, mentre que la majoria (un 41,9%) ha cursat estudis primaris, seguit d’un 33% que compta amb estudis secundaris i un 6,3% que ha realitzat estudis superiors. 

Pel que fa als motius pels quals han perdut el lloc on vivien abans d’accedir als recursos de la xarxa, els principals són problemes econòmics (46%), laborals (31,4%), familiars (30,9%), per consum d’alcohol o drogues (27,7%) i problemes de salut (17,3%). En aquest sentit, un 40,3% de les persones enquestades assegura que vivia en una casa pròpia, mentre que un 33% ho feia a un pis compartit o a casa d’amics o familiars. Si desglossam aquesta dada des de la perspectiva de gènere, les dones majoritàriament vivien a una casa pròpia (46,9%) enfront del 39,5% d’homes. Igualment, quasi un 70% de les persones usuàries enquestades d’ambdós sexes enquestats reconeixen haver dormit qualque vegada al carrer i un 56% reconeix que l’allotjament individual seria la seva llar ideal. 

Pel que respecta als ingressos econòmics, un 46,6% just compten amb ajudes públiques com la pensió (27,7%) o el subsidi d’atur (8,4%) i un 50,8% reconeix estar satisfet amb les ajudes socials. De les 191 persones usuàries entrevistades, un 37,2% ha acudit recentment a les oficines del SOIB, un 29,8% dels tallers d’inserció i un 12,6% a centres de formació. Quant a les necessitats mèdiques de les persones usuàries de la xarxa d’inclusió, el percentatge més gros (un 34,6%) assegura patir qualque malaltia mental. 

L'Alberg de Manacor pertany a la xarxa d'inclusió de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca.

 

FOESSA

FOESSA presenta la primera radiografia social completa de la crisi de la COVID-19 en tota Espanya 

L’informe amb consideracions generals com “l’alerta de que la cohesió social al nostre país ha sofert un "xoc" sense precedents a conseqüència de la tensió que ha sofert” i l'activitat econòmica i l'ocupació a causa de la irrupció del SARS CoV-2. 

També afegeix que “la precarietat laboral durant la crisi sanitària s'ha duplicat i aconsegueix a gairebé 2 milions de llars”. 

Però el que interessa és conèixer les propostes concretes que l’informe ofereix con tal de perfeccionar el sistema de protecció social a futur i són aquestes: 

1. Mantenir de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l'habitatge o la protecció social amb les necessàries adaptacions a períodes d'estabilitat econòmica. El repte del sistema de protecció social és evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat i intensificació de l'exclusió severa es transformin en cròniques.  

2. Millorar la cobertura de l'Ingrés Mínim Vital, ja que suposa un notable avanç social per a corregir el desequilibri entre la protecció social de la població laboral estable i aquella que és precària o en situació d'exclusió social. De les 850.000 llars beneficiaris previstos inicialment, a setembre de 2021, només 315.913 llars, el 37% dels previstos inicialment. Una mitjana de 2 persones beneficiàries per cada 10 persones en situació de pobresa severa a Espanya.  

3. Re-impulsar el model d'estat de benestar en el seu conjunt, amb una orientació clara cap a l'accés als drets com a canal per a la inclusió social i el "rescat" dels sectors més exclosos.  

4. Implementar mesures que redueixin la hiper-flexibilitat, millorant l'organització social del temps de treball també en les ocupacions de sectors exclosos, no qualificats, en ocupacions temporals i precàries – els sectors anomenats "essencials" de la neteja, l'hostaleria i les labors agrícoles entre altres -, i que posin fi a les situacions d'irregularitat.  

5. Haurien de complementar-se, així mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, a manera d'estímuls a l'ocupació, bé a partir de prestacions complementàries per als treballadors de baixos salaris, bé com a deduccions fiscals reemborsables.  

6. Entre els reptes pendents, també està el de garantir un sistema de salut públic de qualitat i el d'un canvi d'estratègia i paradigma en l'àmbit de l'atenció a persones en situació de dependència i amb necessitat de cures.  

7. Posar en marxa polítiques enfront de l'exclusió residencial, ja que des de 2018 s'ha duplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 7,2% en 2021) o en situació d'amuntegament (fins al 4% en 2021). A més, la COVID-19 ha fet empitjorar o tensionar la majoria dels indicadors d'accés i manteniment de l'habitatge. Gairebé es duplica el nombre de llars, passant de 1,1 a més de 2 milions, que van sofrir retards, o no van tenir diners suficients, per al pagament d'algun de les despeses relacionades amb l'habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.  

8. Superar la bretxa educativa provocada per l'apagada digital. Les polítiques públiques hauran de posar els mitjans necessaris perquè totes les persones puguin superar la bretxa digital. De mitjana, en 2020 un 15% de les llars amb menors de 15 anys indiquen que les seves qualificacions són pitjors que en 2019. Un percentatge que augmenta de manera considerable en les llars més vulnerables: el 31% de llars en els quals viuen nens, nenes i adolescents (NNA) de minoria gitana i el 25% de llars del quartil més baix d'ingressos.  

9. Avançar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant els enormes reptes globals que afronten les polítiques socials com són, entre altres, l'envelliment de la població, la lluita contra l'exclusió social, la protecció de menors vulnerables i la integració de la població immigrant, precisem de serveis socials adaptats a les noves realitats socials.  

Ens afegim a aquestes propostes per aconseguir perfeccionar el sistema de protecció social i, com a conseqüència, una millora de vida de les persones més vulnerables.