Secrets d'una mirada (9)

Jove usuari estranger amb ganes d'integrar-se al nostre país

Chakib, quan va arribar a l’alberg de Manacor, que pertany a la Xarxa d'Inclusió Social de l'IMAS i que gestiona l'entitat Fundació Trobada, no comprenia res de castellà ni català, només parlava anglès, francès i àrab. Jove de 26 anys nascut a Fes amb ganes de conèixer mon i integrar-se en la nostra societat, conèixer-la i participar d’ella sense deixar de ser un musulmà i marroquí. Amb estudis de comptabilitat.

Han passat vuit mesos i ja parla quasi perfectament el castellà i comprèn un poc el català. És emprenedor, responsable i amb moltes ganes de viure i conèixer. Utilitza, entén i domina les noves tecnologies (internet, mòbils, informàtica). Però, no té permís de residència, cosa que el dificulta per cercar feina, demanar ajudes o apuntar-se a projectes de formació. Han de passar tres anys vivint al nostre país perquè li donin els papers de residència. Tot seguit, li vàrem fer una petita entrevista sobre les seves motivacions i experiències.

Com és què et vares decidir a sortir del teu país i venir a Mallorca?

Jo vivia amb els meus pares a Fes i havia acabat els cursos de comptabilitat, a la ciutat hi ha poca feina si no tens uns bons padrins que et col·loquin, cosa que jo no tenia. Els meus pares tenen un amic que havia estat un bon grapat d’anys a Manacor treballant i ens deia que hi havia molta feina. Així, que pensat i fet, els pares em varen donar els seus estalvis, i vaig viatjar fins a Mallorca.

Com va ser la teva experiència a Mallorca?

Va ser molt negativa, estava en una casa amb altres persones que pagàvem 140 euros cada un al mes per poder dormir i menjar, fins que s’acabaren els doblers i em tiraren carrer. Va ser molt dur, que gent del teu país et deixi al carrer sense res, sense parlar espanyol, sense una manta. Així que algunes persones en varen informar de l’existència de l’alberg i vaig demanar poder-hi entrar. Amb els temps, la cosa va millorar.

Com et trobes ara a l’alberg de la Fundació Trobada?

Ara ha canviat radicalment la meva existència. Hi va haver un moment que volia tornar al meu país del malament que em sentia, quasi no menjava, la salut la tenia dèbil, i els ànims per terra. Però, de colp i volta, la direcció de l’alberg em va oferir poder ser voluntari del centre i tot es transformà per a mi. Vaig renéixer, tot el meu sacrifici i patiment ara tenia senti. Tenia un aixopluc i una responsabilitat. Estic molt content i agraït amb la gent de l’alberg.

Quin és el teu objectiu de cara al futur?

La meva intenció és treballar a l’hostaleria de recepcionista o en la comptabilitat. Domin l’anglès i el francès, el castellà ja el parl amb fluïdesa, i vull estudiar alemany enguany mateix. He de tenir paciència i esperar dos anys més per poder accedir al nombre d’identificació d’estranger. Jo només vull treballar per poder-me casar i tenir una família amb una llar. Aquest és el meu objectiu de la vida avui.

Amb un semblant d’il·lusió i esperança m’acomiad d’en Chakib, que torna a les seves tasques de voluntari de l’alberg de Manacor.

Fes