"Sensellarisme"

Un video simulant una persona sense llar tema de la primera clase de Treball Social a la Universitat Balear 

Un experiment social dut a terme en la UIB ha evidenciat una realitat incòmoda: les persones sense sostre no tenen rostre. El resultat és un documental d'una mica més de deu minuts de durada titulat ‘Què hi ha entre aquests cartons?’ que posa davant el mirall a professors i estudiants en el mateix campus. I no surten airosos. 

«Molts de nosaltres hem pensat que alguna vegada ens agradaria tenir el super-poder de ser invisibles. Jo em vaig sentir així, però no és una cosa bonica. Sents que no existeixes, que no importes a ningú. Això fa mal», va relatar ahir Beatriz Mandilego, estudiant de quart de Treball Social i actriu improvisada en el curt. 

La proposta va sortir d'Alfonso López, professor de Treball Social en la UIB que està fent una tesi sobre la problemàtica de les persones sense llar en Balears. Mandilego es tendiria en el sòl coberta amb una manta simulant ser una sense sostre, i una càmera col·locada a distància gravaria la reacció de la gent. L'estudiant es va col·locar en diverses localitzacions del campus durant dues hores: només dues persones es van parar per a interessar-se per la seva situació. 

«Em va cridar l'atenció que no es parés gairebé ningú, i més quan es tractava d'alumnes de Treball Social o companys de professorat. Quan precisament nosaltres som els que ensenyem que en aquesta situació cal parar-se, fer costat a aquesta persona sense recursos i interessar-nos pels motius que li han portat a estar així. Companys de carrera, al no poder identificar-la perquè portava la cara tapada, passaven de llarg», lamenta López, que ahir va projectar el documental en la seva classe de primer curs. 

«Em va decebre. Estem en una carrera en la qual lluitem per la inclusió de tots els col·lectius, i vaig sentir indiferència», va coincidir Mandilego. 

Els estudiants i docents sotmesos a escrutini per la cambra expressen desdeny i alguns no amaguen el seu desgrat pel cos tendit en el sòl que tenen davant els seus ulls. «Una dona va agarrar la seva bossa súper forta quan em va veure, això em va impactar molt. També em va molestar per companys de carrera que estan en comissions contra l'exclusió d'altres col·lectius, i em pregunto per què no existeix un moviment de suport a les persones sense llar. Fa mal veure a gent de la meva facultat que es vol dedicar al mateix que jo i no es va parar», va indicar Mandilego. 

Només va haver-hi dues persones que van mostrar algun interès en la suposada sense sostre: «La primera vegada vaig sentir un gran alleujament perquè algú s'havia preocupat per la meva situació. Em va preguntar si estava bé i en aquest moment va significar molt». 
El documental conclou amb algunes dades cridaneres. L'últim recompte realitzat en 2019 per voluntaris de Creu Roja i altres entitats va llançar la xifra de 255 persones sense llar a les illes. El nombre de dones en aquesta situació ha augmentat un 104% des de 2015. I, una xifra que bandeja prejudicis: el 40% són nascuts en l'arxipèlag. 
«Sortir del carrer és molt difícil» 
«Molts dels quals estan avui al carrer tenen formació i estudis. Estem en la Universitat i pot semblar-nos que mai ens tocarà a nosaltres, però no és així. Hi ha persones que simplement han tingut mala sort i han caigut al carrer. I quan caus al carrer és molt difícil sortir», va destacar López. 
El professor va obrir el debat posterior a la projecció del documental amb una pregunta obligada: «Us pariu quan pel carrer veieu a un sense sostre?» Una alumna va referir que va participar en el recompte de 2019: «Vaig obrir els ulls, són persones que carreguen amb una motxilla molt pesada». 

Si voleu veure el video clikar aqui-