Carta als Reis 2022

Feina, família i habitatge són les tres

coses que demanem als Reis

d'Orient per l'any 2022. 

Els qui treballem, els patrons de la Fundació Trobada i els usuaris de l’Alberg de Manacor enguany volem escriure una carta conjunta als Reis d’Orient perquè ens duguin aquelles coses que són molt necessàries pel nostre col·lectiu. 

Estimats Reis d’Orient: 

Convivim amb uns homes i dones que tenen unes mancances que son essencials pel desenvolupament normal de la persona, que inclús a vegades atempten a la pròpia dignitat i de les quals, per circumstàncies que no venen al cas, s’han vist privats i han estat necessitats de residir a aquest alberg de forma conjunta amb 25 persones. 

Tres són les mancances que els han dut a viure aquí: la manca de feina, de família i d’habitatge. I aquestes són les tres coses que us demanem per ells. Però ens preguntareu perquè tenen aquestes mancances i vos contestem. 

1. Manca de feina  

La casuística es variada: uns han arribat a aquest país de forma irregular i la manca del certificat de residència no les permet signar contractes de treball;  altres son descartats del mercat de treball per la seva edat; la pandèmia i la conseqüent crisi econòmica ha dut una reducció dels llocs de treball inclús de persones qualificades; altres tenen problemes de salut mental i necessiten un tipus de treballs específic; inclús ni ha que encara arrosseguen les conseqüències de la crisi de 2008.    

2. Manca de família 

Uns tenen la família fora perquè la seva vinguda ha estat per aconseguir un millor nivell de vida del que tenien al seu país; altres en realitat han quedat tot sols per defunció dels seus parents i no tenen ningú que les aculli; altres tenen algú familiar d’enfora però sense possibilitats de poder-ho atendre; ho hem de dir també compareix qualcú amb problemes de sociabilitat i adaptació a les habituals normes de convivència. 

Però hem de dir, en contra del que alguns pensen, que tota persona, sigui que sigui la causa de la seva situació, està en possessió de dignitat humana i pel mateix motiu ha d’esser tractada amb respecte i ajudada com a tal. 

3. Manca d’habitatge 

Es conseqüència de les dues mancances anteriors. Es veritat que alguns tenen una pensió assistencial, ingrés mínim vital o ajudes similars, però aquestes són tan minses que gairebé no cobreixen el cost del lloguer d’una habitació i no resta per l’alimentació, altres despeses i imprevists. 

Tal volta, estimats Reis d’Orient, ens digueu que són coses, sobre tot feina i habitatge que estan dins les nostres mans i sobre tot en mans de les administracions públiques.  

Idò sí. Teniu raó. I per això vos demanem: 

Que  dugueu dosis d’empatia pels empresaris perquè  habilitin llocs de feina amb menys exigència formativa; als constructors que inverteixin en habitatge social per aquells col·lectius amb baix poder adquisitiu, i que emprenguin projectes socials pels col·lectius mes vulnerables. 

 A les famílies que els hi dugueu paquets de tendresa perquè no deixin al carrer a persones de la seva pròpia sang o al menys els hi ajudin temporalment fins que assoleixin sortir de la seva situació. 

 Als governants du-los un carretada de sensibilitat social: que les lleis que promulguen se'n recordin sempre dels més dèbils, que no es deixin cegar pel neo-liberalisme salvatge i sàpiguen regular les lleis del mercat girant la mirada cap a aquest col·lectiu que es veu privat del més elemental per dur una vida més digna.

A la societat en general fes-los una reflexió que interpel·la: "que ajudin als vulnerables de la societat de la mateixa manera que si els s’hi trobessin –que tot pot esser- , voldrien esser ajudats". 

Ah, una cosa vos volem demanar - i tots hi estem d’acord-: si no podeu dur tot el que us demanem perquè els paquets son molt feixucs, al menys als nins no deixeu de portar-los moltes de juguetes. 

Amb la nostra esperança vos desitgem un feliç 2022.  

 

Donatius

Campanya conjunta amb l'Ajuntament, Càritas i Creu Roja de recollida de productes sanitaris

Un altre any s’ha dut a terme la campanya conjunta de recollida d’aliments i productes sanitaris amb l’Ajuntament, Càritas i Creu Roja. 

Com a resultats de la recollida d’enguany, la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’inclusió social del Consell de Mallorca,  ha rebut les donacions dels col·legis Es Canyar, La Salle, IES Portocristo i Joan Mesquida.

Els articles que es demanaven han estat: desinfectants, sabons, fregalls, mascaretes, productes higiene femenina, espuma d’afaitar, paper WC, gel i xampú i cremes. 

És del tot necessària i adequada l’ensenyament en matèries que es puguin fer servir en la vida i el futur desenvolupament social i laboral dels alumnes, però l’educació a la solidaritat completa la formació humana necessària per fer de la societat una comunitat d’homes i dones iguals en dignitat.

  

 

Dia Internacional del Migrant

 

Avui 18 de desembre Dia Internacional del Migrant: “Aprofitar el potencial de la mobilitat humana”

El treball és la raó principal per la qual les persones migren internacionalment, la qual cosa fa que els treballadors migrants constitueixin una gran majoria dels moviments migratoris  del món. 

Existeixen diversos els factors que incideixen en els moviments de població. Aquests moviments, que poden ser voluntaris o forçosos, són el resultat de desastres, crisis econòmiques i situacions de pobresa extrema o conflicte, la magnitud i la freqüència del qual no deixen d'augmentar. En 2020, hi havia uns 281 milions migrants internacionals, la qual cosa correspon al 3,6% de la població mundial. 

Tots aquests factors tindran repercussions de gran importància en les característiques i l'abast de la migració en el futur, i determinaran les estratègies i polítiques que els països hauran d'implementar per a aprofitar el potencial de la migració, sense deixar de costat la protecció dels drets humans fonamentals dels migrants. 

Gràcies als seus coneixements, xarxes i competències, els migrants contribueixen a forjar comunitats més fortes i resilients. El panorama socioeconòmic mundial pot configurar-se mitjançant decisions de pes que permetin abordar els reptes i les oportunitats que plantegen la mobilitat mundial i els moviments de població. 

El Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular brinda l'oportunitat i imparteix les orientacions necessàries per a estar a l'avantguarda de la mobilitat humana i d'aquesta manera aprofitar les possibilitats que aquesta ofereix. 

Des de la seva creació, fa 70 anys, amb el propòsit de traslladar als europeus desplaçats per la Segona Guerra Mundial, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha prestat assistència a milions de migrants en el món, i actualment continua encapçalant les labors orientades a promoure una gestió humana i ordenada de la migració per a benefici de tots, incloses les comunitats d'origen, de trànsit i de destinació. 

En l'actualitat, una gran quantitat de persones viu en un país diferent d'aquell on van néixer, el major número fins ara. En 2019, el nombre de migrants va aconseguir la xifra de 272 milions, 51 milions més que en 2010. 

Al setembre de 2016, els caps d'estat i governs es van reunir per primera vegada en l'Assemblea General de l'ONU per a debatre qüestions relacionades amb la migració i els refugiats. El Pacte Mundial és el primer acord intergovernamental negociat, sota els auspicis de les Nacions Unides, que abasta totes les dimensions de la migració internacional. 

Els Dies Internacionals ens donen l'oportunitat de sensibilitzar al públic en general sobre temes de gran interès, com ara els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut. Al mateix temps, pretenen cridar l'atenció dels mitjans de comunicació i els Governs per a donar a conèixer problemes sense resoldre que precisen la posada en marxa de mesures polítiques concretes.

Dia dels Drets Humans

Avui, 10 de desembre, es celebra l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948

El Dia dels Drets Humans se celebra cada 10 de desembre, dia en què, en 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH).  

La Declaració Universal de Drets Humans és un document històric que proclama els drets inalienables que corresponen a tota persona com a ésser humà, independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. Està disponible en més de 500 llengües i és el document que més s'ha traduït a tot el món. 

El Dia dels Drets Humans d'enguany està relacionat amb la “Igualtat” i l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. Sobre aquesta base i principi les Nacions Unides treballen per a trobar solucions a formes arrelades de discriminació que afecten les persones més vulnerables de les nostres societats. Només a través de la igualtat, la inclusió i la no discriminació, es poden reduir les desigualtats i reprendre la nostra ruta cap a la consecució de l'Agenda 2030. 

La pobresa en augment, les desigualtats generalitzades i la discriminació estructural són violacions dels drets humans i suposen un dels majors desafiaments globals del nostre temps. El poder fer-los front d'una manera eficaç requereix de mesures basades en els drets humans, un compromís polític renovat i la participació de tots, especialment dels més afectats.  

Necessitem d'un nou contracte social que comparteixi el poder, els recursos i les oportunitats d'una manera més justa, i que estableixi les bases d'una economia sostenible basada en els drets humans. 

Els drets humans, incloent els drets econòmics, socials i culturals, així com el dret al desenvolupament i el dret a un medi ambient segur, net, saludable i sostenible, són bàsics per a construir una nova economia basada en els drets humans que doni suport a societats millors, més justes i més sostenibles per a les generacions presents i futures. Una economia amb base en els drets humans ha de ser la base d'un nou contracte social. 

La injustícia en relació a les vacunes a causa de la injusta distribució i l'acaparament de les vacunes contravé normes internacionals legals i de drets humans, així com l'esperit de la solidaritat global. La crida a una agenda comuna i a un nou contracte social entre els Governs i els seus pobles és el que es necessita en aquests moments per a poder reconstruir la confiança i assegurar una vida digna per a tots. 

Els drets humans tenen el poder d'abordar les causes originàries del conflicte i la crisi, ateses les demandes, eliminant les desigualtats i l'exclusió i permetent que les persones participin en la presa de decisions que afecten les seves vides. 

Les societats que protegeixen i promouen els drets humans per a tothom són societats més resilients, estan més ben capacitades gràcies als drets humans per a capejar crisis inesperades com a pandèmies i les repercussions de la crisi climàtica. 

La igualtat i la no discriminació són claus per a la prevenció: tots els drets humans per a tots garanteix que tothom té accés als avantatges de tipus preventiu que suposen els drets humans però, quan unes certes persones o grups són exclosos o s'enfronten a discriminació, la desigualtat impulsarà el cicle dels conflictes i les crisis.

Moviment Alberg de Manacor 2021 (11)

Segueixen 8 persones en llista d'espera  a l'Alberg de Manacor el mes de novembre passat

Quatre persones han ingressat a l’alberg aquest mes de novembre passat: només i home extracomunitari ho ha fet per primera vegada perquè les altres tres han estat reingressats. 

Al mateix temps quatre han estat les persones que han causat baixa al centre. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 22 amb un total mensual de 659. 

Al mateix temps i durant el mes s’han distribuït 750 racions de berenar, dinar i sopar. 

El nombre de persones en llista d’espera en mantén en 8, xifra semblant als mesos anteriors. 

Com hem dit en anteriors articles, la pandèmia i la conseqüent crisi econòmica contribueixen a que el moviment de l’alberg sigui gairebé inexistent.  

 

 

Informe FOESSA

La Fundació FOESSA revela que ja són més de 6 milions de persones en exclusió severa al nostre país

Baix el títol “Societat expulsada i dret a ingressos”, la Fundació FOESSA (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada), ha publicat l'informe Anàlisi i Perspectives 2021 on s'analitza quin està sent l'abast de la pandèmia en la cohesió social a Espanya. 

Les dades revelen que la pandèmia està impactant de manera preocupant i negativa en les condicions de vida i nivells d'integració social de les persones i famílies. 

Aquest impacte s'acreix més en el cas de les famílies més vulnerables, la qual cosa ha fet que augmentin les desigualtats; de fet, en els últims dos anys les persones que es troben en exclusió severa han augmentat en 2 milions, sent ara més de 6 milions de persones. D'aquestes persones els perfils més afectats són les famílies nombroses (47%) o les llars monoparentals (49%), especialment quan la persona sustentadora principal és una dona. 

L'habitatge, energia, aigua i internet són drets humans sistemàticament vulnerats, i l'ocupació ni tan sols assegura aquests recursos ni una integració social. 
 
L'informe posa també el focus en dos aspectes que generen una gran desigualtat, com la bretxa digital i la falta de protecció de drets socials. En aquest sentit planteja una sèrie de reptes per a incidir en els des-ajustaments estructurals del nostre model de desenvolupament social i en una sortida de la crisi per a tots que no deixi realment a ningú enrere. 

Aquests reptes serien: crear ocupació decent; la necessitat urgent de polítiques públiques suficients i d'un sistema públic de provisió d'habitatge; impulsar mesures que redueixin la bretxa digital; invertir en infància i en polítiques orientades a la família; dur a terme polítiques sòlides d'equitat i solidaritat respecte a la població immigrant; que els nostres públic de salut integri una perspectiva de salut mental col·lectiva i comunitària; i que el IMV (Ingrés Mínim Vital) millori la cobertura i protecció per a ser una sustentació econòmica efectiva i sostenible per a les famílies que necessiten d'aquests ingressos. 

La pandèmia de COVID-19 ha evidenciat, amb les seves greus conseqüències en el conjunt de la població, la necessitat de re-impulsar i enfortir l'estat de benestar social per a respondre a totes les necessitats i demandes socials. En aquest sentit, és necessari insistir en l'escàs caràcter protector que, avui dia, brinda el IMV i la necessitat de coordinar els esforços bolcats en aquest instrument amb les diferents rendes d'inserció presents, sota diferent nomenclatura, en les comunitats autònomes, i altres ajudes econòmiques i prestacions socials. 

Per tant, la relació entre les diferents rendes garantistes existents en les comunitats autònomes i l'acabada de crear a nivell estatal, el IMV, està assenyalant una sèrie de dèficits en la coordinació i consens de criteris entre totes dues administracions públiques que afecta les llars i persones sol·licitants d'aquest últim. 

Les normatives específiques i els criteris jurídics diferenciats en cada territori requereixen una harmonització a nivell estatal que permeti convertir al IMV en una prestació igual per a tot l'estat, sent les RMI (Rendes Mínimes Inserció), segons la situació de la persona/família una prestació complementària, o una prestació subsidiària per a aquells supòsits als quals el IMV no dona cobertura, per exemple, les persones estrangeres en situació administrativa irregular.

Si bé l'abast o taxa de cobertura del sistema de garantia de rendes és encara molt baix per a aconseguir el seu objectiu de forma generalitzada, és important assenyalar el calat que aquestes retribucions estan tenint en les economies de les famílies. Si bé la quantitat màxima no podria qualificar-se com el mínim ingrés necessari per a viure, com el seu nom suggereix, sí que està ajudant al fet que les llars no caiguin encara més a situacions de pobresa. Parlàvem de supervivència i, efectivament, el IMV pot estar ajudant en nivells tan bàsics com poder menjar durant tot el mes o dormir més abrigats. Per tant, és necessari enfortir aquesta mesura per a aconseguir que sigui, efectivament, un suport que ajudi a sostenir la vida, un suport vital. 

 

Moviment Alberg Manacor 2021 (10)

La crisi econòmica derivada de la pandèmia, l'encariment i escassetat de l'habitatge provoquen la cronificació de les estàncies de l'Alberg

No més dues persones han entrat a l’Alberg de Manacor aquest mes d’octubre passat:  un home espanyol  que ha ingressat per primera vegada i una altra persona per reingrés. 

Al mateix temps hi ha hagut dues baixes al centre. 

La mitjana de persones que han pernoctat ha estat de 23 amb un total mensual de 710 pernoctes. 

També s’han distribuït 775 racions de berenar, dinar i sopar. 

Encara hi ha una llista d'espera de 7 persones. 

La crisi econòmica derivada de la pandèmia, l’encariment i l’escassetat de l’habitatge provoca la cronificació de les estàncies a l'Alberg que hem comentat amb freqüència. 

L'Alberg de Manacor presta el servei d'acolliment a la Part Forana de les persones sense sostre d'acord amb el Consell de Mallorca. 

 

 

Notícia

Manifest de la Campanya del Dia de les persones sense llar

Diguem prou: Ningú sense llar. 

Sota el lema “Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix” 

Avui 31 d’octubre celebrem el Dia de les Persones sense Llar. 

Després de 20 anys de campanyes continuem aixecant la veu davant la greu situació de des-protecció social i falta d’oportunitats a les quals ens trobem milers de persones en situació de sense llar. 

Garantir la protecció social és un dret fonamental per a sortir de la situació en la que ens trobem. Han d’existir mesures per a prevenir les situacions d’exclusió social; mesures per a enfortir i concretar el desenvolupament i posada en marxa de polítiques públiques que ens facilitin recursos i eines perquè sigui una realitat que totes les persones puguem viure amb dignitat a una llar pròpia, en pau i permanent. 

Tots els que ens trobem en aquest situació hem de tenir les eines necessàries per a elaborar el nostre projecte de vida i somiar-nos vivint com a ciutadans de ple dret. 

Des d’un enfocament d’accés als Drets Humans i, tal com la nostra Constitució recull, demanem: 

A les Administracions Públiques: 

• -L’existència d’un parc públic d’habitatges socials per a persones i famílies en situació de sense sostre i sense habitatge en l’estat espanyol. L’habitatge és un instrument fonamental perquè aconseguim la condició de ciutadans amb plens drets. 

• -L’existència d’un enfocament de polítiques d’ocupació per a persones amb un difícil accés al mercat laboral vetllant per una formació adequada. L’ocupació de qualitat és una font d’inclusió social i de protecció enfront de la pobresa. 

• -Garantir la universalitat, gratuïtat  i l’accés del dret a la salut de tots els ciutadans, especialment, els més desfavorits. Els problemes de salut poden ser tant causa d’exclusió social com efecte d’aquella. 

• -Desenvolupar unes polítiques de prevenció del sensellarisme (sensesostre), que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats. 

• -Una garantia d’ingressos que no sols cobreixi les nostres necessitats bàsiques, sinó que també ens permeti gaudir de la cultura, de l’oci i de les xarxes socials. 

• -Una major coordinació entre les institucions per a pal·liar les conseqüències directes que tenen en nosaltres i les nostres famílies les diferents situacions d’exclusió social en les quals ens trobem. 

A vosaltres, els ciutadans i els nostres veïns, dir-vos que el sensellarisme és sempre una vulneració de drets que té solució. Superant prejudicis i pors vos convidem a conèixer les diferents situacions personals i socials de molts de nosaltres, perquè entre tots cerquem el benestar general per damunt del particular. 

Que el compromís socials ajudi a tenir una societat més justa.