Opinió

Existeixen un nombre superior de rebutjos que els 3.200, que són les tones de patates que es va pactar destruir

Aquesta era la notícia que publicava Diario de Mallorca el passat dissabte dia 25 d’aquest mes de setembre: “La conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i els principals portals productors de sa Pobla van acordar al juliol la destrucció d'almenys 3.200 tones de patates per a equilibrar el mercat i evitar una baixada de preus que perjudiqués el sector al no poder absorbir el mercat nacional l'excedent de producció generat a Mallorca que no ha pogut ser comercialitzat a nivell internacional”. 

Tota indignació es petita devora la grandària de la infàmia que suposa la destrucció d’aliments, siguin els que siguin, mentre les ONGs a nivell mundial s’esgargamellen i afusellen amb correus electrònics demanant col·laboració internacional per evitar la mort de fam de milers diaris de persones arreu del món. 

I l’Administració Pública ho justifica d’aquesta manera: “Si hagués sortit al mercat l'excedent de patates el preu hauria caigut molt més, aguditzant la crisi del sector. És una decisió complicada de prendre, però si deixem entrar aquestes més de 3.000 tones al mercat els preus s'haurien enfonsat, provocant una crisi de rendes al sector».  

I es queden tan “panxos”. I ho coneixem després de dos mesos llargs. Es més important que no s’enfonsin el preus que salvar la vida de les persones. És realment indignant. Clama al cel. Germans nostres que menjarien patates bullides ses vegades que fessin falta con tal de sobreviure. 

On són les ONGs que criden tan fort?. On és el Banc Mundial d’Aliments? Així es vana proclamant a la seva pàgina web: “El Grup Banc Mundial col·labora amb els seus associats per a millorar la seguretat alimentària i crear sistemes d'aliments amb capacitat d'alimentar a tots els habitants del planeta tots els dies. Les activitats inclouen el foment de tècniques agrícoles encertades en relació amb el clima, el millorament de les cadenes de subministrament per a reduir les pèrdues d'aliments i el reforçament de les xarxes de seguretat social per a assegurar que les famílies vulnerables tinguin accés a aliments i aigua.”  

On és la FAO (Agència de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura)?. Diu que: “és l'agència de les Nacions Unides que lidera l'esforç internacional per a posar fi a la fam. El nostre objectiu és aconseguir la seguretat alimentària per a tots, i al mateix temps garantir l'accés regular a aliments suficients i de bona qualitat per a portar una vida activa i sana. Amb més de 194 Estats membres, la FAO treballa en més de 130 països. Tots podem exercir un paper important en l'erradicació de la fam.”  

On és FESBAL (Federació Espanyola de Bancs d’Aliments)? Entre els seus objectius figura “la promoció de la labor, la imatge i la figura dels Bancs d'Aliments associats en la seva lluita contra la fam, la pobresa i el desaprofitament d'aliments mitjançant el seu aprofitament i repartiment a les persones més necessitades, contribuint a més, a millorar el medi ambient.”

Hem de pensar que tot això no són més que paraules buides i publicitat per a quedar be davant el públic. Haurem de creure que el mercat és omnipotent i a ell es sacrifiquen les víctimes més indefenses del nostre món i els polítics són titelles en les seves mans. 

O no pensem amb Síria, Afganistan, Àfrica Subsahariana, Haití i tants d’altres països que pateixen fam arreu del món, contant-se per milers els morts diaris, mentre fem oïdes sordes al seus gemecs?

Sinó és un crim contra la humanitat, al manco es inhumà. 

A la fi haurem de donar la raó al Papa Francesc quan titula el llibre de Andrea Tornielli i Giacomo Galeazzi: “Esta economía mata”  

 

Secrets d'una mirada (51)

"M'estim més estar a Espanya, perquè estant malament aquí, estic millor que a Colòmbia"

H. és un home de 51 anys natural de Medellín (Colòmbia), que va estudiar fins al segon curs de batxillerat. Ha tingut 10 germans i son pare va abandonar la família quan ell tenia 7 anys i sa mare fa 10 anys que és morta. 

“Acabats el estudis als 15 anys em vaig posar a fer feina venent alvocats pels carrers fins que vaig acomplir els 18 anys que vaig ingressar al exèrcit on hi vaig estar 4 anys.”  

Després va treballar a una fàbrica de cerveses durant 7 anys, descarregant caixes que venien de Barranquilla de Cartagena de Índies. 

“Per aquell temps vaig conviure amb una dona i tinc una filla que actualment te 27 anys. Vaig deixar la convivència amb la dona perquè la vaig trobar amb un altre home. Dissortadament no tinc relacions amb elles perquè sa mare ha predisposat la filla en contra meva”. 

Quan va deixar el treball de la fàbrica de cerveses, va estar 3 anys fent feina a un magatzem de fruites i posteriorment treballant en la construcció 4 anys mes, fins que es va traslladar a Cartagena on va muntar una petita tenda de menjars, venent panades, fritures, sucs de bananes, maracujà i altres. Allà hi va estar 8 anys fins que dues germanes seves que ja eren a Mallorca li van suggerir que vingués perquè aquí hi havia més oportunitats. 

“Arribat a Mallorca em vaig col·locar tot d'una dins l'hostaleria com a rentaplats a distints hotels fins que darrerament vaig fer feina a un conegut restaurant de la Costa del llevant mallorquí. I aquí acaba la meva vida laboral perquè l’arribada del virus va truncar totes les meves expectatives”. 

Gairebé tot aquest temps ha residit a Cala Millor. Però un temporada va viure a Artà amb un amic que li cobrava 300 euros mensuals fins que li va dir que li havia sortit una feina a Alemanya i se’n havia d’anar deixant l’habitatge. D’aquí se’n va anar una altra vegada a viure a Cala Millor. 

“Altra vegada a Cala Millor però sense tenir lloc on dormir. Tanta sort que em vaig topar amb el capellà i em va oferir dormir a la porxada de l’Església. Allà hi vaig estar uns dies mentre la treballadora social em cercava una feina a Palma, però no va trobar res i em va derivar a l’Alberg de Manacor”. 

Des que està a Mallorca mai s’havia trobat amb una situació tan precària. Tant és així que els seus contactes i amistats són tots a Cala Millor i són les persones que més el poden ajudar; però va perdre el telèfon, ha esgotat totes les prestacions que li tocaven pel temps de feina feta i no te cap dobler per comprar-ne un, i es troba totalment incomunicat i indefens. 

Li hem demanat sobre la convivència a l’Alberg i diu: 

 “Mai he viscut amb tanta gent i sa veritat és que estic incòmode, però a la vegada he de dir que som respectat per tothom. Se que no hi ha alternativa, o això o el carrer. M'estim més estar a Espanya perquè estant malament aquí estic millor que a Colòmbia, --somriu-- on hi ha molta delinqüència i la vida val pocs doblers. 

Acaba l’entrevista dient que les seves pretensions son molts senzilles: trobar una feina que em permeti viure independentment.

 

 

 

Opinió

 "Si volem canviar les coses, haurà de ser mitjançant la cooperació, la solidaritat, la comunitat i el compromís col·lectiu"

Entre les múltiples causes que provoquen  els riscos de marginació i que s’han pogut experimentar,  han dut gairebé sempre cap a dues de forma especial: la migració i les addiccions. 

Per això hem hem llegit el que ha escrit sobre aquestes matèries el lingüista, filòsof i politòleg Noam Chomsky, activista estatunidenc  que als seus noranta anys segueix essent una de les veus més pertinaços, actives i lúcides entre els intel·lectuals del món contemporani. Tenaç activista  traça una radiografia puntual, erudita i sense concessions sobre el món que estem deixant en herència als nostres nets, en risc davant amenaces com el canvi climàtic o la nova carrera armamentista nuclear..  

Encara que Chomsky defineix la migració actual com una catàstrofe i no creu sigui l'única, però si considera que és la migració humana mes important que hi ha hagut des de la segona guerra mundial. Kenneth Roth, de l'Observatori de Drets Humans lleva ferro i ha assenyalat recentment que si considerem el nombre total de refugiats que intenten arribar a Europa, es troba per sota de l'1% de la població. Europea. 

“Per a alguns països, com Alemanya, aquesta afluència és benvinguda tant des d'un punt de vista econòmic com social. Els refugiats, sobretot els procedents de Síria, són persones cultes, de classe mitjana, amb formació. Alemanya té un problema demogràfic. La societat no es reprodueix, per la qual cosa hi ha una manca de joves qualificats. Aquesta és una de les raons que Alemanya mostri una actitud oberta, en comparació amb altres països d'Europa”, diu Chomsky. 

Cal recordar que els refugiats no venen perquè vulguin. En realitat, les Nacions Unides han sol·licitat ajuda humanitària perquè els refugiats puguin quedar-se on desitgen, prop dels seus països d'origen. Però només han aconseguit la meitat de l'ajuda sol·licitada. “La manera més humana i constructiva de tractar als refugiats és contribuir al fet que romanguin en o prop dels seus propis països. El que implica proporcionar recursos, ajuda i, si fóssim honrats, indemnitzacions, perquè tenim molt a veure amb les causes de la fugida i la migració.” 

En el que afecta el consum d'estupefaents Chomsky considera que tota la droga s'ha ficat en el mateix sac i la seva criminalització ha fet molt de mal a la droga tova. “Pensem en el tabac, que és més letal que la marihuana, més letal fins i tot que les drogues dures. El consum de tabac ha descendit en funció de l'escala social, per la qual cosa ara és més un assumpte de classe. Comparat amb fa vint o trenta anys, en l'actualitat és menys probable que les persones cultes, en certa manera privilegiades, fumin. El tabac no estava criminalitzat. Han estat els processos educatius els que han portat a aspirar a una vida més sana, a millors dietes, etcètera, i la reducció del tabaquisme ha format part d'aquest procés". 

L'alcohol també és, en gran part, una qüestió de classe. És molt més letal que les drogues. A més, l'alcohol i el tabac no són només extremadament nocius per al consumidor, sinó també per als no consumidors. . “Si beus alcohol pots tornar-te abusiu i violent. Hi ha nombroses morts de no bevedors degudes a l'alcohol –accidents de trànsit, homicidis i altres–. No obstant això, l'alcohol no està criminalitzat; el seu ús es controla mitjançant processos educatius.” 

Conegut per les seves crítiques a la política exterior fins a convertir-se en el dissident número u dels Estats Units, Chomsky no perd l’optimisme i diu que encara li queden fons d’esperança: 

“Les persones que es lliuren i lluiten, amb freqüència tenint-ho tot en contra, amb la finalitat de crear espais decents per a la vida i un món millor. Elles són la meva font d'esperança.” 

La experiència ha demostrat que ni les guerres, ni la economia, ni la política ni les religions han estat capaços històricament de donar solucions viables i efectives al problemes de la societat. No més la solidaritat,  la cooperació i el compromís personal i col·lectiu podran canviar les coses.  

“Sense elles no hi ha res. Individualment, en una societat atomitzada, a penes existeix la possibilitat d'actuar. Es pot anar amb bicicleta en lloc de amb cotxe, però això és com voler derrocar una muntanya d'un bufo. Si volem canviar les coses, haurà de ser mitjançant la cooperació, la solidaritat, la comunitat i el compromís col·lectiu. Així ha estat sempre en el passat i no hi ha raons per a pensar que vagi a ser diferent en el futur.” 

El filòsof francès d'origen jueu Emmanuel Lévinas, diposita el principi d'humanització de qualsevol persona en la mirada de l'altre sobre mi: Aquesta mirada, que em reconeix, assenyala la alteritat com a eix ètic primordial de les relacions humanes: "Sóc, diu Lévinas, perquè sóc per a un altre, igual que ell és per a mi. No puc desvincular-me del relacional en la meva pràctica vital i aquesta regla impregna les diverses manifestacions creients en la seva pluralitat."

 

Moviment Alberg de Manacor 2021 (8)

Torna a pujar la llista d'espera de l'Alberg de Manacor fins a les 13 persones

Aquest mes d’agost passat han ingressat a l’Alberg de Manacor quatre usuaris, del quals un home estranger comunitari ho ha fet per primera vegada i els tres restants són reingressats. 

La mitjana de pernoctes diàries ha estat de 20 persones, el que suposa una absència també mitjana de 5 persones als quals per distintes circumstàncies se'ls reserva plaça: exclusió temporal per addiccions,  menys de tres nits seguides o estància als hospitals. El total mensual de pernoctes ha estat de 620. 

Al mateix temps hi ha hagut al centre dues persones de baixa. 

S’han servir pels usuaris residents un total de 671 racions de berenar, dinar i sopar. 

A dia 31 d’agost hi havia 13 persones en llista d’espera. 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca que gestiona la Fundació Trobada.