Existeixen un nombre superior de rebutjos que els 3.200, que són les tones de patates que es va pactar destruir

Aquesta era la notícia que publicava Diario de Mallorca el passat dissabte dia 25 d’aquest mes de setembre: “La conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i els principals portals productors de sa Pobla van acordar al juliol la destrucció d'almenys 3.200 tones de patates per a equilibrar el mercat i evitar una baixada de preus que perjudiqués el sector al no poder absorbir el mercat nacional l'excedent de producció generat a Mallorca que no ha pogut ser comercialitzat a nivell internacional”.

Tota indignació es petita devora la grandària de la infàmia que suposa la destrucció d’aliments, siguin els que siguin, mentre les ONGs a nivell mundial s’esgargamellen i afusellen amb correus electrònics demanant col·laboració internacional per evitar la mort de fam de milers diaris de persones arreu del món.

I l’Administració Pública ho justifica d’aquesta manera: “Si hagués sortit al mercat l'excedent de patates el preu hauria caigut molt més, aguditzant la crisi del sector. És una decisió complicada de prendre, però si deixem entrar aquestes més de 3.000 tones al mercat els preus s'haurien enfonsat, provocant una crisi de rendes al sector».

I es queden tan “panxos”. I ho coneixem després de dos mesos llargs. Es més important que no s’enfonsin el preus que salvar la vida de les persones. És realment indignant. Clama al cel. Germans nostres que menjarien patates bullides ses vegades que fessin falta con tal de sobreviure.

On són les ONGs que criden tan fort?. On és el Banc Mundial d’Aliments? Així es vana proclamant a la seva pàgina web: “El Grup Banc Mundial col·labora amb els seus associats per a millorar la seguretat alimentària i crear sistemes d'aliments amb capacitat d'alimentar a tots els habitants del planeta tots els dies. Les activitats inclouen el foment de tècniques agrícoles encertades en relació amb el clima, el millorament de les cadenes de subministrament per a reduir les pèrdues d'aliments i el reforçament de les xarxes de seguretat social per a assegurar que les famílies vulnerables tinguin accés a aliments i aigua.”

On és la FAO (Agència de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura)?. Diu que: “és l'agència de les Nacions Unides que lidera l'esforç internacional per a posar fi a la fam. El nostre objectiu és aconseguir la seguretat alimentària per a tots, i al mateix temps garantir l'accés regular a aliments suficients i de bona qualitat per a portar una vida activa i sana. Amb més de 194 Estats membres, la FAO treballa en més de 130 països. Tots podem exercir un paper important en l'erradicació de la fam.”

On és FESBAL (Federació Espanyola de Bancs d’Aliments)? Entre els seus objectius figura “la promoció de la labor, la imatge i la figura dels Bancs d'Aliments associats en la seva lluita contra la fam, la pobresa i el desaprofitament d'aliments mitjançant el seu aprofitament i repartiment a les persones més necessitades, contribuint a més, a millorar el medi ambient.”

Hem de pensar que tot això no són més que paraules buides i publicitat per a quedar be davant el públic. Haurem de creure que el mercat és omnipotent i a ell es sacrifiquen les víctimes més indefenses del nostre món i els polítics són titelles en les seves mans.

O no pensem amb Síria, Afganistan, Àfrica Subsahariana, Haití i tants d’altres països que pateixen fam arreu del món, contant-se per milers els morts diaris, mentre fem oïdes sordes al seus gemecs?

Sinó és un crim contra la humanitat, al manco es inhumà.

A la fi haurem de donar la raó al Papa Francesc quan titula el llibre de Andrea Tornielli i Giacomo Galeazzi: “Esta economía mata”