Assemblees Alberg de Manacor

LES ASSEMBLEES: els espais que donen veu a les persones usuàries de l'Alberg

Tot i que no estem molt segurs de què significa exactament “tornar a la normalitat” o “la nova normalitat” enmig de tota aquesta situació pandèmica, ens alegrem poder dir que la Fundació ha decidit anar recuperant els espais que considerem que són saludables i beneficiosos per totes les persones que formem part de l’alberg. 

Un dels espais que més valoren els professionals, i també les persones usuàries, és l’assemblea mensual. 

Fa unes setmanes que a l’alberg ens tornem a retrobar per compartir aquells temes que tenen a veure amb la convivència, amb les necessitats del grup, amb la comunicació, etc.  Encara que aprofitem aquest temps per fer comunicacions importants per part de l’entitat, l’assemblea mensual també té l’objectiu de donar veu a cada una de les persones usuàries del servei. 

Alguns exemples dels temes tractats són la revisió del reglament intern, recordar els horaris i les tasques personals, repàs dels menús especials, etc. En la darrera trobada, els usuaris també han manifestat la necessitat d’aconseguir un televisor, aparell que la Fundació està gestionant a través d’una subvenció; un passamans per a l’escala de l’entrada que també s’està preparant, ambientadors per a les habitacions, entre d’altres coses. 

En les assembles sempre surten temes complicats a tractar perquè, si la convivència entre els nuclis familiars sovint és complexa, ho és més encara entre vint-i-cinc persones que possiblement no tenen cap tipus de vincle. Tot i així, seria injust no esmenar les bones paraules que tenen les persones usuàries d’agraïment, d’empatia, i de suport entre elles. 

També vàrem crear una bústia on poder deixar missatges anònims, ja que som conscients que algunes persones se poden sentir incòmodes o alguns temes poden generar més conflicte a l’hora d’exposar-los en públic en el grup. Les 
aportacions de la bústia es llegeixen en l’assemblea o en tallers de convivència. 

Sovint hi ha demandes, però també hi ha missatges divertits, bromes, fins i tot idees que ens aporten i que són molt fructíferes pel centre. 

Aquests espais són màgics per a nosaltres. Difícilment no sortim emocionats d’una assemblea ja que, tot i que pot haver moments de tensió, sempre hi ha algú que ens roba una rialla que es contagia a la resta del grup.  

Això ens recorda que, tot i no tenir un vincle de sang ni d’amistat, tot i que les problemàtiques personals poden ser molt diverses i distants, el que ens uneix i ens reuneix a nosaltres en les assembles és la mateixa invisibilitat de no tenir un sostre on romandre aquesta nit. Pot ser no venen d’Ucraïna, però també tenen en comú que ja no poden perdre res més. Ens uneix el mateix vertigen.