Llista d'espera

Fa mal la persistent i endèmica llista d'espera de l'Alberg de Manacor

A dia d’avui son 21 persones les que tenen sol·licitada plaça per ingressar a l’Alberg de Manacor. Fa mal la xifra. La xifra no, fa mal la impotència de no poder atendre a persones que es troben en situacions d’extrema necessitat i en risc d'exclusió social. 

De les 21 persones, 17 son homes i 4 dones, de totes les edats: 6 entre 20 i 30 anys; 2 entre 30 i 40; 6 de 40 a 50 i 6 persones majors de 50 anys, aquests amb evidents dificultats per a trobar feina. 

En quant a les nacionalitats de procedència hi ha 9 espanyols, 9 marroquins i 3 Europeus. Dos d’ells estan en llista des del mes de gener, 6 s’inscrigueren els mes de març, altres 6 el mes d’abril i son 7 els inscrits aquest mes de maig. 

Respecte als seus documents d’identificació, 4 tenen passaport (algú ja caducat), NIE 5, DNI 7, 2 estan en situació irregular, 1 amb Targeta Verda i 2 que no consta cap document. 

La meitat dels sol·licitants manifesten no tenir lloc per dormir, en concret son 11 els que dormen al carrer; n’hi ha 5 que ho fan a casa d’amics i/o familiars; 2 estan provisionalment a pisos socials de l'Administració i 2 es consideren Okupas. 

La majoria, 18, no rep cap prestació econòmica i n’hi ha 3 que en reben, però que resulta tan escassa que no permet viure de forma independent i autònoma, sobre tot pel que afecta al preu actual del lloguer de l’habitatge. 

18 sol·licitants dels 21 manifesten no tenir cap feina, i la resta amb una situació provisional de precarietat laboral manifesta. 

La majoria gaudeixen de bona salut mental i física i només 3 declaren tenir qualque problema, però de escassa entitat.

Què passa? Quines són les causes, les situacions, els motius que empenyen a aquestes persones a trobar-se sense família que les aculli, sense recer i sense feina que les doni el suport necessari per l’autosuficiència. 

S’escolten explicacions fàcils, solucions peregrines, acusacions personals crues i injustificades, responsabilitats públiques a balquena, però sempre tot va dirigit a tercers, com si les causes no naixessin d’una societat de la qual no més formen part els altres i no tots.  

Com si tot s'hagués de solucionar mitjançant institucions més o menys professionalitzades, per organismes o serveis públics. 

I l’empresa privada, no més existeix pel benefici? I la responsabilitat personal o individual? No n’hi ha?. On és el granet d’arena que cadascun de nosaltres pot aportar per posar remei a aquesta situació? 

Es demana que podria fer jo per aquest home/dona que es al carrer? On es aquella frase que diu: “si has de menester res”? O no més l’hem de dir als qui ens poden tornar el favor? 

On és l’humanisme, la humanitat, el bon cor, l’ajuda mútua, la compassió en sentit literal “patir amb”?; la reflexió de que un dia et pot passar a tu?. No t’agradaria t’ajudessin?  

La llista d’espera de l’Alberg fa mal. A tu, no? 

L’Alberg de Manacor presta el servei d’acollida per a la Part Forana del que és titular el Consell de Mallorca.