Aniversari Declaració Universal de Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, avui fa 75 anys, es proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH)

Comença el preàmbul de la Declaració dient que “dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món”.  

“El desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat i que les quatre llibertats (la llibertat d'expressió, la llibertat de creences i de culte, la llibertat de viure sense misèria i la llibertat de viure sense por), són proclamades com l'aspiració màxima de les persones” (afegeix el preàmbul).

Així mateix -segueix assenyalant el preàmbul- “tots els membres de les Nacions Unides s'han compromès a assegurar, en cooperació amb les Nacions Unides, la promoció del respecte universal i l'observança dels drets humans i les llibertats fonamentals”.

Entre els articles mes importants i que afecten de forma directa a la majoria de les persones en risc d’exclusió social destaca el núm. 16 que reconeix “el dret a casar-se i a fundar una família, essent aquesta l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.”

I l’Article 23: “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social”.

També l'Article 25: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”.

 Això no obstant, les belles paraules del Preàmbul de la Declaració estan lluny de ser efectives per a gran part de la humanitat. Encara estem lluny d’una globalització dels drets humans més bàsics i un exemple són les xacres de la fam al món i el tràfic de persones.

 En aquests 75 anys hi ha hagut una evolució dels Drets Humans i ja parlem dels drets de quarta generació, que inclouen el dret a un medi ambient saludable. Sense voler negar que la DUDH ha tingut una repercussió sobre la millora de les condicions de vida de moltes persones, no podem obviar que “també hi ha interpel·lacions a aquests drets; les primeres, les del sofriment dels que pateixen la pobresa, la desigualtat, l’exclusió, la desatenció i l’oblit social” (J. Ordóñez).

Tant de bo que aquest 75è aniversari de la DUDH serveixi per a una reflexió sobre la cada vegada més necessària defensa i actualització dels DDHH, començant per estar atents a si hi ha vulneracions en el nostre entorn, seguint per la denúncia i finalment treballant per a garantir la seva màxima aplicació, com a garantia de la dignitat de totes les persones.