Economia Social

Economia social: Societats més justes, equilibrades i inclusives

Parlar avui d'Economia Social és molt més fàcil que fa uns anys, quan a penes es coneixia la dimensió soci econòmica d'aquest model empresarial i sobretot la seva contribució a aspectes com el medi ambient, el benestar de les persones i la construcció de societats més justes on es redueixin les desigualtats socials i territorials.

En aquest context, l'Economia Social és una història d'èxit i una palanca del canvi que aporta solucions en sectors tan claus com l'habitatge, l'energia, la re-industrialització, la pesca, la banca cooperativa i ètica, l'alimentació sostenible, l'exclusió social, la pobresa, l'educació i la digitalització; a més d'estar compromesa amb un desenvolupament sostenible i un creixement econòmic equilibrat que contribueixi a solucionar una qüestió tan important com és el repte demogràfic.

En aquests moments, l'Economia Social és una realitat empresarial inqüestionable a Espanya i a Europa i està a l'avantguarda de les principals transformacions de la Unió Europea. Aquestes afirmacions les constaten des de Governs europeus, a la Comissió Europea, el mateix Parlament Europeu i la resta d'institucions de la UE fins a organitzacions internacionals com la OIT, l'OCDE a la Resolució sobre Economia Social adoptada per Nacions Unides. Totes elles han aprovat resolucions per a potenciar aquest model empresarial en el món, identificant-la com a actor clau per al futur dels països. Estem vivint un moment històric. Un moment sense precedents tant a nivell estatal com internacional, culminat amb la Resolució del Consell de Ministres europeus aprovada durant la presidència Espanyola, amb l'objectiu d'incrementar la presència de les empreses d'economia social en l'escenari europeu.

La majoria dels Governs de la UE estan compromesos amb l'Economia Social. També al novembre del passat any i en el marc de la Conferència Europea d'Economia Social celebrada a Sant Sebastià es va aprovar el Manifest de Sant Sebastià aprovat per 19 governs. Aquest document ha tingut continuïtat respecte als compromisos governamentals sota la presidència belga de la Unió Europea amb la declaració de Lieja, signada aquest mes de febrer de nou per 19 governs i que fixa un full de ruta i una aposta per aquest model d'empresa, que aposta per reconstruir les nostres economies i societats pensant en les persones en primer lloc, sense deixar a ningú enrere i combatent desafiaments existencials per a l'ésser humà com el canvi climàtic o les desigualtats socials i territorials cada vegada més presents.

A Espanya, i en el marc de la CEPES, hi ha més de 43.000 empreses socials que donen ocupació a més de 2.5 milions de persones. Són companyies de totes les grandàries, presents en tots els sectors i líders en molts dels casos, que aporten el 10% del PIB. A Europa, i en marc de Social Economy Europe–l'entitat més representativa de l'Economia Social europea–, hi ha més de 2,8 milions d'empreses i entitats que facturen el 8% del PIB europeu i els seus 14 milions d'ocupacions suposen actualment prop del 7% de les ocupacions. Parlem de cooperatives, de mutualitats, de societats laborals, de confraries de pescadors, de centres especials d'ocupació, d'empreses d'inserció, de bancs cooperatius, ètics i alternatius, d'institucions de microcrèdits i d'associacions i fundacions, totes elles treballant pel benestar de les persones.

Totes aquestes tipologies d'empreses i entitats tenen un denominador comú, “les persones prevalen per sobre del capital” i aquesta “primacia” condiciona el com es fan les coses i per a què. I en aquesta resposta està la raó de ser que en aquests moments, governs de tot el món, institucions europees i internacionals hagin situat a l'Economia Social en l'epicentre de les seves agendes polítiques, econòmiques i socials, en les seves pròpies paraules, “l'economia social està en el cor de la nostra economia” ja que és la millor manera de construir des de l'econòmic, societats més inclusives i resilients.

I com ho fa? Amb un teixit empresarial que genera ocupacions estables, de qualitat i inclusius, reinvertint gran part dels seus beneficis o totalment en la fi social de l'empresa, creant ocupacions, generant mecanismes d'igualtat i diversitat en les plantilles, disminuint les bretxes salarials i integrant laboralment a col·lectius vulnerables. En la presa de decisions preval la democràcia i el benestar de les persones, per la qual cosa estem davant un model econòmic que no sols és competitiu, innovador i en creixement, sinó que permet resoldre crisis socials i territorials, contribuint a redistribuir la riquesa d'una forma més equitativa i construint societats més cohesionades que fomenten la igualtat d'oportunitats per a totes les persones.
En el 2015, el Consell de la UE va definir l'Economia Social com un motor de desenvolupament a Europa i la pròpia Estratègia Espanyola d'Economia Social 2027 parla de “empreses resilients, que prevalen la sostenibilitat enfront del resultat a curt termini i amb capacitat d'adaptació davant situacions econòmiques adverses”. Una capacitat d'adaptació que, com ha demostrat la pandèmia i destaca Nacions Unides (2023), generen “un nou equilibri entre l'eficiència econòmica i la resiliència social i ambiental”.

L'Economia Social promou un desenvolupament industrial sostenible que afavoreix una transició doble, verda i digital justa. A més, tal com diu l'OCDE en el seu informe del 2022, accelera la innovació social i tecnològica reforçant el capital social i econòmic dels territoris, ajudant a revitalitzar zones rurals i despoblades. Aquest potencial, ha fet que la Comissió Europea l'hagi identificat com un dels 14 ecosistemes claus per a la recuperació d'Europa.
Especialment important i reconeguda és la fortalesa de l'Economia Social en l'àmbit rural, perquè ajuda a generar economia, ocupació i a fixar la població, sent a vegades l'únic model empresarial en molts llocs. El Parlament Europeu en 2022 va reconèixer la importància d'aquest model d'empresa “com a catalitzador del desenvolupament dels recursos locals i per a contrarestar la despoblació”, a més de prestar serveis essencials com “la salut, les cures de llarga durada, l'educació i la formació professional, la cultura i la promoció del patrimoni cultural, les tecnologies avançades, l'habitatge, l'oci, l'economia circular, les energies renovables i la gestió de residus; que, a causa del seu arrelament local i al seu caràcter social i integrador, formen part intrínseca del model social europeu”.

Tots aquests anys d'història i d'evolució, han permès demostrar que des de les empreses de l'Economia Social es promou la competitivitat i, al mateix temps, la consecució d'un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu sent una oportunitat única perquè una Unió Europea més social arribi als seus ciutadans, detecti les seves necessitats reals i els converteixi en actors de les solucions a molts dels desafiaments actuals com la desocupació, el treball precari, l'exclusió social, la discriminació, el canvi climàtic, la crisi energètica, l'accés a la salut, l'educació, un habitatge assequible o la falta de cohesió social i territorial.

Crec que hi ha dues preguntes que ha de fer-se qualsevol empresa: Qui som? Per a què existim? Aquelles empreses que a l'hora de respondre a això tinguin un compromís amb un caràcter més humà, més social, més verd, més sostenible, són empreses que van una mica més enllà del compte d'explotació, en molts casos fan memòries socials i són empreses que la seva mirada no és curt-terminista. Són empreses que escolten les persones i entenen les demandes socials. Que es preocupen pel seu entorn i pel planeta. Que busquen com millorar les competències professionals i solucionar inquietuds. Empreses que tenen tendència a ajudar, no sols en els bons moments sinó també en els moments de crisis, com en la pandèmia passada. Llavors sí, llavors aquesta empresa respon a l'essència de l'Economia Social.

Són algunes dades que reflecteixen el seu compromís amb la societat. Un model empresarial amb valors, que dona prioritat a les persones, a les causes socials i mediambientals per sobre del repartiment dels beneficis, a més d'oferir oportunitats de finançament i de formació. Valors que són coincidents amb els quals prioritza la Unió Europea: cohesió social, cohesió territorial, economia verda, sostenibilitat, digitalització i millora de les competències.

Juan Antonio Pedreño (e-Diario.es)