Secrets d'una mirada

Un jove, actualment usuari de l’Alberg de Manacor, va sortir de Marroc amb pastera als 13 anys 

Parlem amb H. usuari de l’Alberg de Manacor, que conta la seva vida amb una transparència i naturalitat envejables per a la seva edat. Rara vegada trobem una persona tan alegre, simpàtica, optimista, extravertida i  respectuosa com l’entrevistat d’avui i que a la vegada hagi passat per situacions límit essent tan jove.

Nascut a Casablanca, Marroc, va fer els estudis primaris fins als 13 anys en que els seus pares li pagaren el “bitllet” de la pastera per sortir del país.

Va partir d’Agadir amb un tio i un cosí seus, però foren interceptats per la policia que les va detenir, però al seu tio i cosí les deixaren seguir, però ell, con que era menor d’edat, el tornaren a ca seva.

“Va ser una detenció de pel·lícula, la pastera anava carregada al màxim, amb perills continus de que trabuqués, la gent que volia fugir, un avió que volava damunt la pastera, llanxes que ens perseguien, en definitiva, una situació de pànic col·lectiu”. Així conta el nostre entrevistat la tràgica travessia per la mar.

La segona vegada que va partir va ser més ordenada, amb menys gent y amb més tranquil·litat. Con que seguia essent menor d’edat l’internaren a un centre de menors, en principi a Lanzarote y després a Tenerife.

“Els centres estaven massificats i tothom volia fugir. Jo també me’n volia anar i les vaig dir que tenia 20 anys, però no em cregueren perquè no tenia entrades al cabells del cap”.

Allà hi va estar cinc anys, fins que va acomplir la majoria d’edat al 18 anys i que el llançaren al carrer: “busca’t la vida, -em digueren- i vaig fer feina d’ajudant de cambrer, guanyava 1900 euros mensuals i ajudava a la meva família. També vaig aprofitar per fer un viatge a ca nostra, a Marroc ja que no coneixia els meus germans petits”.

Definitivament va deixar les Illes Canàries i es va embarcar a Tànger per tornar a Espanya, però aquesta vegada va anar a Màlaga i d’allà va fer una volta per Madrid, Barcelona fins que va arribar a Mallorca a l’estiu de 2022.

“A Inca viuen la meva tia i el meu cosí, i vaig estar amb ells poc temps. Tenen una família nombrosa i no podien acollir-me, però un amic meu em va deixar una casa a Cales de Mallorca i vaig demanar plaça a l’Alberg de Manacor, mentre treballava també d’ajudant de cambrer i m’explotaven al màxim”.

Al quinze dies d’haver-ho demanat li concediren la plaça i ara fa un any que és a l’Alberg, però no podia fer feina tot d’huna perquè esperava la renovació dels papers.

“Fa dos mesos que faig feina a Deixalles, traslladant, pujant i baixant mobles; és una feina molt feixuga i sempre hi ha treballadors de baixa que jo tinc que substituir. Guany 1.200 euros al mes i procuro ajudar, com sempre, a la meva família”- comentant que no és per aquí on vol que vagi el seu futur.

A la pregunta de que troba de l’alberg em contesta que “estic satisfet, tenir un sostre, un plat i un llit sempre es d’agrair; el servei és impecable i el personal les tracta amb respecte, encara que els usuaris tots són molt diferents, de distint caràcter, edat i idees”.

Sorpresa per la resposta a la pregunta sobre el seu futur que denota grans aspiracions: “No estic conforme amb el que fet fins ara i tinc ambicions de convertir-me amb un empresari de la venda online. Vull preparar-me, fins a aconseguir el que vull. No se si ho assoliré, però les aspiracions no les me llevarà ningú”, al mateix moment que mostra el “secret d’una mirada” reptadora.

La veritat és que el nostre jove entrevistat llança el tir enfora i gaudeix de dues condicions indispensables per assolir el que vol: joventut i il·lusió.

Agraïm profundament la sinceritat de les seves paraules i desitgem que s’acompleixin els seus projectes de futur.

L’Alberg és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana, atorgat per concessió administrativa a la Fundació Trobada de Manacor.