Secrets d'una mirada (35)

 "Tinc 62 anys, salut i experiència:  m'agradaria trobar una feina de la meva gran vocació que és  la mar"

Natural de Barcelona, L., de 62 anys, és l’usuari just arribat a l’alberg que avui entrevistem. 

Fadrí que, una vegada acabats els estudis de batxillerat, es posà a treballar d’auxiliar administratiu a un agència de transports, de la qual era propietari un senyor de llinatge Florit i que curiosament era de Manacor. Posteriorment va esser representant d'annexes de perruqueria de senyores, pintes, tints, tisores. . . . 

“Em vaig allistar voluntari quatre anys com a paracaigudista a l’exercit de terra, tenint en compte que el servei militar era obligatori, per a continuació fer alguns treballs esporàdics al camp i també de cambrer a Lleida. Després vaig anar un any a Suïssa com a cambrer i perfeccionar la llegua alemanya”. 

Posteriorment va venir a Menorca, on hi va treballar 10 anys (1981-1992), alternant feines d'hostaleria i marineria, perquè la mar és la seva gran vocació. Li es igual pescar llagosta, arrossegament, recollir posidònia o mariner de vaixells d’oci. 

A l’any 1992 se'n va anar a Veneçuela per poc temps on feu de repartidor de llibres i tornà a Menorca amb la intenció de fer doblers per invertir a Veneçuela. “Allà me’n hi vaig tornar i  vaig muntar un restaurant i un petit hostal; també feia de guia a excursions turístiques pels paratges d’aquell país que son meravellosos. D’aqueixa manera em vaig guanyar la vida durant 25 anys.” 

Quan les coses es posaren malament a Veneçuela i fidel a la seva vocació marinera l’any 2015 tornà a Espanya i en concret a Galícia on va posar al dia la seva documentació necessària per poder convalidar el títol de patró portuari. “Però el mon de la pesca a Galícia es d’un ambient tancat i jo ja tenia gairebé 60 anys i vaig decidir venir a Mallorca. He cobrat 18 mesos d’ajuda del temps que he quedat aturat”. 

Ara fa un any que és a Mallorca i ha romàs a Ca l’Ardiaca i fet feines temporals de manteniment a l’Ajuntament de Palma. 

Des de que és a l’Alberg de Manacor està inscrit a SOIB a una oferta de feina a Escorca per a majors de 30 anys amb un sou de 1.000 euros: “Em fa il·lusió encara sia una feina temporal i hagi de viure a Escorca a una tenda de campanya”. 

“Som conscient de l’edat que tinc i que és un inconvenient per a trobar feina, però al mateix temps tinc salut, ganes, il·lusió i experiència per aportar a un projecte de la mar: m'és igual el tipus de feina, palangre, arrossegament, amb barca de bou o amb barca petita. Voldria trobar a la mar la meva darrera oportunitat de fer feina abans d’arribar a l’edat de jubilació”. 

S’agraeixen les mostres d’agraïment expressades pel l’entrevistat d’avui per les atencions rebudes a l’Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’Albergs del Consell de Mallorca. Tant de bo que vegi assolits els seus desitjos de trobar a la mar la darrera esprintada de la seva vida laboral.   

Secrets d'una mirada (27)

 "Me demanaven 400 euros per un paper que acredités el domicili per empadronar-me"

Natural de Marroc, H. de 36 any de edat, vingué a Mallorca, via Barcelona, com a turista on i va estar una setmana, i es va quedar aquí perquè allà no tenia feina.

Els seus pares son vius i ell és casat amb dues filles de 7 i 5 anys que quedaren al seu país i no les ha vist en els dos anys que duu a Mallorca.

ha viscut sis mesos amb dos companys marroquins i no es va empadronar tot-d'una perquè li demanaven 400 o 550 euros per donar-li el document que acredités el domicili.

Ha fet feina com a picapedrer a 4 o 5 euros l’hora i l’obligaven a fer més hores que no cobrava.

«També he fet feina al camp però aquí amb treballadors espanyols a 6 o 7 euros l´hora i pagaven bé i cobrava totes les hores i com que no tinc papers,  no signàvem contracte de treball i tot ho fem en negre».

«Tinc moltes dificultats per aprendre el castellà, gaire bé no llegeixo i no sé escriure, però el gran inconvenient és que no puc memoritzar gens ni una mica».

«Un marroquí procedent de Bèlgica i de vacacions a Mallorca em va informar de l’existència de l’alberg de Manacor»

Fa un any i mig que roman a l’Alberg on va esser empadronat immediatament i està a l’espera que s’acompleixin els tres anys per poder sol·licitar el certificat de resident.

«L'únic vici que tinc és el tabac i a vegades he de demanar doblers per comprar-ne o un cigarret directament perquè no tinc cap cèntim. La meva família tampoc té doblers i la meva il·lusió és poder fer feina al camp i manar un tractor perquè tinc el permís de conduir.»

Lamenta que ara no hi hagi classes de castellà perquè es conscient de l’importància de la llengua per poder fer feina.

«No tinc queixes de l’alberg, perquè la convivència i la relació amb la direcció son correctes. El menjar també ho ho trobo bó».

És un exemple més de l’important quantitat de immigrants extracomunitaris que romanen al nostre país de forma irregular i que l’única sortida per a la seva normalització és la transició dels tres anys d’estància continuada que la llei exigeix per a poder sol·licitar el certificat de residència per arrelament i així aspirar a un lloc de feina. L'alberg de Manacor és un servei d'acolliment de 24 hores que presta la Fundació Trobada de Manacor mitjançant un conveni amb el Consell de Mallorca.

Secrets d'una mirada (13)

A peu d'Arta a Manacor plovent per ingressar a l'Alberg de Manacor

No pareix creïble el que contava l’entrevistat d’avui. L. A., xop com una sopa, arribà a l’alberg de Manacor després de fer a peu el trajecte d’Artà a Manacor amb una aigua que queia com un torrent i enormes bòfegues als peus.

Cuiner professional, com mostren les fotos de més baix, després de fer feina tres mesos a un restaurant rural del Llevant de Mallorca i, acomplit el seu contracte, no més li pagaren una mensualitat ja que tant sols no va tenir doblers per desplaçar-se a Manacor ni ningú conegut que l’ajudés.

 Gràcies a la plaça buida que deixà un usuari ingressat d’urgència a l’Hospital, fou acollit a l’alberg, volent deixar constància del seu agraïment pel l'interès mostrat per tots els professionals de la Fundació Trobada, titular del centre, que pertany a la Xarxa d’inclusió Social del Consell de Mallorca, i que feren i continuen fent gestions necessàries per normalitzar la seva sorprenent i deplorable situació.

La extensa història laboral de l’entrevistat confirma la seva professionalitat: ha fet feina de xef de cuina als millors Restaurants de països com Itàlia, Argentina (A l’Antàrtida, atenent a comensals com Mandela, Menem, Borges. . .), Astúries, Galícia, Barcelona (Port Olímpic), Mallorca (S’Estanyol), Gran Canària y França.

El currículum que presenta aixecarà sense dubte l’interès de 

restauradors i hotelers que demandaran els seus serveis.

Un professional així mereix que la sort i la disponibilitat del mercat l’acompanyi.