Responsabilitat, amor i compassió. Passam a l'acció?
L’alberg de persones en risc i/o
exclusió social de Manacor, que pertany a la Xarxa d’Inclusió
Social del Consell de Mallorca i que gestiona la Fundació Trobada,
experimenta en els darrers dies una saturació de les places que
podem oferir com a servei. Nit rere nit venen a dormir 25 persones
que no tenen sostre, no tenen un lloc a on anar a dormir, i algunes
tantes queden sense plaça.
Els humans som
éssers socials, hem nascut per viure en comunitat, en un entorn
cooperatiu. No podríem sobreviure sense les relacions socials i
sense l’ajuda que ens ofereixen els demés. Algú imagina com és
una vida en la que no tens un amic al qui telefonar, un metge al que
visitar, un pagès al qui comprar-li la fruita, un familiar que te fa
companyia quan ho necessites? I què significa això? Molt més del
que pot semblar en un primer cop d’ull. Ser éssers socials implica
que som persones amb una Responsabilitat cap a la societat, que tot
allò que tenim gràcies a viure en societat i en un sistema
cooperatiu implica que genera en mi una Responsabilitat cap a ella
també. Sóc molt conscient que això pot incomodar a més d’un
lector.
Ja arriba el moment
de desenvolupar aquest sentit de la Responsabilitat cap a allò que
està passant al meu costat, cap a les persones que estan patint
d’alguna manera aquí i a l’altre part del món. Aquest compromís
implica dues emocions bàsiques i inherents en les persones: l’Amor
i la Compassió. L’Amor és el desig de voler que els altres
estiguin bé i siguin feliços (aquesta definició que no fa justícia
al significat de la paraula és per no extendre’m més aquí, ja
que, mínimament, podria ser tema d’un article sencer). La
Compassió és el desig de que els altres s’alliberin del patiment
i aquesta emoció es veu reflectida en els nostres actes d’amor i
d’acceptació diaris i constants cap a un/a mateix/a i caps als
altres.
Quan observem o
podem percebre el patiment aliè, el patiment de l’altre, quan
podem desenvolupar aquesta sensibilitat, és quan la nostra
Responsabilitat passa al plànol de la consciència. I quan n’ets
conscient d’aquesta Responsabilitat, llavors, no queda més remei
que passar a l’acció.
Cada dia veig
persones en risc i/o exclusió social que necessiten de les nostres
accions, aquestes que reflecteixen la nostra Responsabilitat. És
veritat que els nostres usuaris necessiten la roba que ja no empram,
els aliments que nosaltres ja no consumirem, necessiten totes i cada
una de les bones accions que feim i ferem. Però també necessiten
que dignifiquem la seva vida ja que fins ara no hem fet res més que
excloure’ls, tot el contrari del que significa l’Amor i la
Compassió.
És per aquest
motiu que no podem construir un món millor des de l’
individualisme, sense (pre)ocupar-nos del que passa a l’altre,
sense responsabilitzar-nos del patiment i de les mancances dels
altres. Així doncs, avui vos/ens convit a ser conscients de la
nostra Responsabilitat per fer d’aquest un món una mica millor.
Passam a l’acció?
Noelia
Hernández García
Directora
Fundació Trobada
