"L'entrada a l'Alberg de Manacor ha estat el final d'un malson"
Paisans marroquins l'orientaren a A.
per a demanar acollida a l'Alberg de Manacor. Jove, 23 anys, amb
estudis universitaris de literatura anglesa, fill de pare professor de
ensenyança primària i mare dedicada a la cura del seus dos germans de 17
i 14 anys, s'aventurà a venir a Espanya per millorar la seva vida i
assolir feina.
"L'arribada
a l'Alberg de Manacor, fa tres setmanes ha estat el final d'un malson
de 4 mesos des de la sortida de Marroc", diu amb emoció. Desembarcà a Amsterdam
(Holanda), posteriorment a Alacant fins a arribar a Porto Cristo: tres mesos de dormir al carrer.
La
precària situació econòmica de Marroc, la dificultat de trobar feina,
els salaris de misèria i la corrupció galopant li van empènyer a creuar
l'estret i, malgrat les penúries d'aquests 4 mesos, no pensa tornar al
seu país.
"L'estada
a l'alberg ha estat un punt d'inflexió a la meva vida: aquí he trobat una
porta oberta al futur, la satisfacció de les necessitats primàries, la
targeta sanitària i l'assessorament d'un equip de professionals que m'han obert els ulls cap a noves realitats", confessa agraït.
La
pretensió immediata es trobar una feineta per a cobrir les despeses del
seu sobreviure i dels estudis que també es planteja recuperar.
Desitgem a A. que s’acompleixin els seus desitjos.
 |
| Equip de voluntaris de l'Alberg de Manacor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada