Opinió

 El Govern Central estudia un nou model per a atorgar un habitatge de manera directa a les persones sense llar

(Article publicat per elDiario.es, amb la signatura de Cristina Armunia Berges amb data 20 d’octubre de 2021)

A Espanya hi ha unes 30.000 persones sense un sostre, i per a erradicar aquest problema el Ministeri de Drets Socials es planteja finançar projectes a l'estil Housing First, un model d'intervenció social que trenca amb el tradicional i que ja s'ha posat en marxa en països com Finlàndia, Bèlgica o França. 

Què passaria si a cada persona sense llar se li proporcionés un lloc estable per a viure sola? Per a aquesta pregunta no existeix una única resposta. Hi ha tantes possibilitats com persones sense llar hi ha a Espanya i, segons les dades de Llar Sí i pro-habitatge, en aquests moments són més de 30.000. Antonio, Rita, José Alberto o Andrés han estat alguns dels participants en el programa Hàbitat Housing First a Espanya, que consisteix a donar habitatges permanents i suport social i de salut a persones en situació de carrer amb els perfils més vulnerables. Els primers passos del projecte es remunten a 2014 de la mà de Llar Sí. En 2017, es va sumar pro-habitatge a aquest projecte. 

Per a Andrés Alarcón, de Palma, va significar tenir un espai per a sentir-se tranquil i segur. "Vaig viure experiències molt dolentes. Havia de dormir amb un ull obert perquè si no em robaven tot el que tenia", explica aquest home de 57 anys en el saló Ernest Lluch del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. La sala està repleta i Andrés comenta que fa tres anys pensar en una cosa així li hagués resultat impossible. 

"Jo portava més d'un any al carrer, dormia en un alberg, però dormir en un alberg és com ser al carrer igual. El que vaig veure aquí ho guardo per a mi", diu emocionat. "Quan em van donar l'habitatge el primer que vaig pensar va ser en la sort que tenia", afegeix. Després, van haver de passar uns quants dies fins que va aconseguir assimilar que tenia una casa, una llar. Allí va començar a sentir-se tranquil i segur. "Vaig tenir moltes entrades i sortides en altres llocs, i en cap vaig triomfar". 

Un indicador clau en els resultats de l'estudi d'avaluació de Housing First és la taxa de retenció d'allotjament. En el cas espanyol, el percentatge està per sobre del 95%, 18 mesos després de la seva incorporació al programa. Aquesta millora en l'estabilitat no es produeix en el grup de comparació, que va continuar utilitzant els mètodes tradicionals, com són els albergs, centres d'acolliment o allotjaments per a grups específics. 

Un indicador clau en els resultats de l'estudi d'avaluació de Housing First és la taxa de retenció d'allotjament. En el cas espanyol, el percentatge està per sobre del 95%, 18 mesos després de la seva incorporació al programa. Aquesta millora en l'estabilitat no es produeix en el grup de comparació, que va continuar utilitzant els mètodes tradicionals, com són els albergs, centres d'acolliment o allotjaments per a grups específics. 

Des del Govern estudien ara la possibilitat d'adoptar aquest sistema per a atallar el problema de les persones sense llar. Ignacio Álvarez, secretari d'Estat de Drets Socials, ha assegurat que "posar el focus en l'habitatge és crucial per a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social" i que Housing First "ha demostrat resultats i és moment que es desenvolupi com a política pública". Entorn de la Llei d'Habitatge, que s'emportarà al Congrés el 26 d'aquest mes, el secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge, dependent del Ministeri de Transports, ha assegurat que la norma "neix amb la vocació que l'habitatge es converteixi en un dels pilars bàsics de l'Estat del Benestar del nostre país". 

El crucial perquè tot això pugui dur-se a terme és el finançament, idea que han sostingut els ponents d'aquesta trobada internacional. 

28 euros més al mes per cada sol·licitant 

La primera avaluació d'aquesta metodologia a Espanya mostra que aquesta eina té resultats molt superiors a alternatives com la dels albergs i que pot suposar un gran estalvi en serveis i recursos externs com l'alimentació, el tractament d'addiccions o l'atenció psiquiàtrica i sanitària amb el pas del temps. 

El gran condicionant d'aquest model és el cost de l'allotjament. No obstant això, apunta l'informe, a llarg termini aquest cost no ho és tant si es compara amb el de les seves alternatives considerades en conjunt (per exemple, costos d'un alberg, d'alimentació, sanitaris i d'urgències) i es redueix la diferència amb el transcurs dels mesos. "Hàbitat tendeix a reduir costos, mentre que les seves alternatives els incrementen", indica el text. La diferència de cost entre Hàbitat i les seves alternatives, segons la mateixa font, es reduiria a només el 2,39% als 12 mesos (això és uns 42 euros al mes) i al 1,64% als 18 (a penes 28 euros mensuals) 

El cas finlandès 
Housing First ja s'ha posat en marxa en països com Finlàndia, França o Bèlgica. En el primer porta funcionant des de l'any 2008 i amb bons resultats, destaca I-Foundation, un dels principals promotors de Housing First al país. 
"El sensellarisme s'ha reduït a la meitat", assegura Juha Kaakinen, CEO d'I-Foundation. Segons les xifres que repassa, en aquests moments hi ha 2.300 persones sense llar a Finlàndia, sense comptar amb aquelles persones que viuen en cases de familiars o amics, i "el Govern actual s'ha fixat acabar amb el sensellarisme per al 2027". "És un gran repte polític", confirma Kaakinen, que no té objeccions a admetre que "les anteriors polítiques tenien un enfocament equivocat". Perquè el canvi de model forgi, afegeix, ha d'haver-hi un gran consens polític que es mantingui en el temps. 

Durant la presentació, Freek Spinnewijn, director de FEANTSA (Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que Treballen amb Persones sense Llar), ha assegurat que el paper de les institucions europees i dels polítics a nivell nacional serà crucial perquè triomfi aquest model, més instaurat en la part occidental del continent. Spinnewijn ha indicat que en tota Europa hi ha 600.000 llits de refugis. 

Un model similar al d'Hàbitat Housing First opera des de l'any 2009 a França, els ministeris d'Habitatge del qual i Assumptes Socials van finançar des dels seus inicis al 50%. En aquests moments l'eina està implantada en 32 ciutats i en dues, concretament, es treballa amb gent jove. La idea consisteix a "passar d'un sistema d'albergs i emergència cap a una política orientada en l'habitatge", assegura Manuel Hennin, responsable de projectes de la delegació interministerial per a l'Allotjament i l'Accés a l'Habitatge, del Ministeri d'Habitatge francès. 

En el cas de Bèlgica, es tracta d'un dels països en els quals Housing First és un complement dins del sistema i no una política integral.  

La prevenció perquè ningú acabi al carrer, el finançament dels projectes, la cooperació públic-privada o que es deixin de crear allotjaments col·lectius són algunes de les claus per a trobar una solució definitiva.