Opinió

 Drets socials en perill?

Encara que Abdelatwab va viure durant sis anys en situació d'exclusió, mai es va deixar caure del tot. El jove marroquí va sobreviure en parcs, en una casa abandonada, en els llocs habilitats en les fires amb les quals ha recorregut tota Espanya i fins i tot en una teteria on treballava sense contracte a canvi de sostre i menjar. El jove va arribar a les costes espanyoles com a menor estranger no acompanyat, un d'aquests xavals als quals es diuen MENAS, els nens migrants convertits en un dels principals focus del discurs de l'odi de l'extrema dreta. Res va ser fàcil per a Abderraman, ni per a la majoria d'adolescents que migren solos a sòl espanyol, però l'augment del poder de l'extrema dreta desperta el temor que altres joves com ell, així com qualsevol persona en situació irregular, afrontin encara més riscos dels que ja encaren en l'actualitat.

Persecució de les persones sense papers a través de la col·laboració dels ajuntaments amb els cossos policials, retirada d'ajudes que fomentin la inclusió dels migrants en situació irregular, obstaculització de l'empadronament, criminalització a la població estrangera a través de l'altaveu de desenes d'executius autonòmics i municipals… Les propostes electorals llançades durant les últimes campanyes i els acords aconseguits comunitats i municipis després dels comicis del 28M donen pistes dels drets que l'extrema dreta aposta per arrabassar a les persones migrants, a les quals les traves legislatives ja solen empènyer a greus situacions de vulnerabilitat.

A vegades, les mesures aplicades es caracteritzen per un tall simbòlic i altres aconsegueixen una aplicació més real. “Però el cor ideològic és el que denominen ‘el nativisme’. Sobre la base d'aquest pensament, les nacions pertanyen a un grup natiu i, per tant, aquest grup natiu ha de protegir-se de possibles entrades d'individus exògens”. “Per això utilitzen tant la metàfora de les cases. Igual que les cases, per a ells les nacions tenen propietaris i altres que no ho són. No significa que no pugui haver-hi hostes però, en general, creuen que el primer que cal fer és atallar la immigració, particularment la procedent d'Àfrica, aquella amb poc poder adquisitiu o de religió musulmana”.

I quan aconsegueixen més poder, el primer risc té a veure amb la normalització d'aquest discurs racista, islamòfob i xenòfob entre l'opinió pública. Generalment les mesures d'aquests partits amb efectes de major abast no solen ser les més sorprenents en un primer impacte, sinó aquelles reformes més petites aparentment més subtils i administratives, que acaben calant en la societat. També en immigració. Quan aquest tipus de formacions arriben al poder i poden prendre decisions en les polítiques públiques, les majors reformes no venen d'aquelles propostes que generen un gran xoc de canvi, com podria ser la ‘expulsió de tots els migrants en situació irregular’, que solen generar molt de debat però no acaben sent possibles d'aconseguir. En canvi, aquelles “micro-reformes” que no criden tant l'atenció, com podrien ser petits canvis administratius o un discurs d'odi constant “van generant un canvi i, a poc a poc, acaben aixecant barreres en la vida de les persones afectades, com un augment de la discriminació o la falta de finançament per a programes d'inclusió”.

Realitat, legislació i “desig”

Diversos dels pactes de govern parlen de perseguir els migrants en situació irregular. “Dins de l'exercici de les seves competències posarà en coneixement de les Forces i Cossos de seguretat de l'Estat els possibles casos d'immigració il·legal”, sostenen els textos. Aquest punt, a penes concretat fins al moment, alerta als experts en migracions davant la possibilitat que es  pretengui que determinats serveis municipals o autonòmics enviïn dades a la policia amb la intenció d'advertir de persones que es troben en situació irregular a Espanya quan fan ús dels seus drets com a ciutadans residents en determinades regions.

Altres pactes contemplen la col·laboració “amb la policia en la identificació d'immigrants il·legals perquè puguin ser expulsats” a través de mitjans “personals o documentals”. Ja llavors la seva proposta xocava amb la realitat: la legislació en matèria de protecció de dades prohibeix la cessió massiva de dades entre administracions quan la finalitat és diferent de l'objectiu per al qual es van recollir.

En aquest cas, els pactes defensaven el transvasament de la informació sobre la situació administrativa dels pacients inclosa en el seu historial mèdic, una cosa prohibida per l'actual normativa. Malgrat les garanties legals, algunes ONG han mostrat preocupació davant el compromís de denunciar des d'institucions públiques alienes a l'àmbit policial l'estatus administratiu dels veïns d'un municipi.

 “Recollir en els acords específicament la persecució de la immigració irregular per a posar en coneixement els casos que es detectin ja evidència que no hi ha una aposta pel fet que aquestes persones accedeixin a una xarxa de drets, sinó que potencien una societat excloent i que aquestes persones siguin perseguides per la seva condició”, indica Natalia Slepoy, responsable de l'àrea d'incidència política en Xarxa Acull. “Mesures com aquesta dificultarien a les persones sense papers portar amb tranquil·litat la vida quotidiana, si existeix el risc que els serveis municipals avisin a la policia”, sosté Javier de Lucas, catedràtic de filosofia de dret en la Universitat de València i expert en migracions.

Els recents pactes també s'acarnissen amb les ONG que ajuden a les persones migrants en situació irregular, a les quals se’ls acusa de “col·laborar amb les màfies de tràfic de persones”. Reduir els fons autonòmics a aquestes
associacions sol impactar directament en persones amb noms i cognoms, estrangeres o no, la inclusió de les quals en la societat depèn del suport d'organitzacions sense ànim de lucre, ja sigui per a assessoria legal per a tractar d'arreglar els seus papers, ajudes a l'alimentació o formacions d'idiomes o determinats oficis.

Alguns programes electorals per a les eleccions del 23J il·luminen fins on arriba la seva mirada en matèria migratòria, encara que el seu compliment únicament seria possible en cas d'aconseguir major influència en el Govern central atès que es tracta de polítiques de responsabilitat estatal. Els document inclouen les accions que duria a terme en cas de comptar amb competències per a això: a més d'incidir a acabar amb els fons destinats a rebre als migrants sense papers -claus per a evitar que aquestes persones deambulin pels carrers en un país que no coneixen amb el consegüent risc d'exclusió-,  aposten per buscar la manera d'impedir l'empadronament dels
qui resideixen irregularment a Espanya. Obstaculitzar l'empadronament, que depèn de l'àmbit municipal, és una d'aquestes mesures petites a les quals es referíem abans.

Polítiques discretes, silencioses, però amb capacitat per a generar conseqüències greus en els qui les sofreixen: “Per a les persones en situació irregular, l'empadronament és la porta d'entrada d'altres drets: la sanitat, l'educació, la certificació del temps de permanència a Espanya per a començar a comptar el seu temps de residència per a poder aconseguir els papers en un futur… És un tema vital”, sosté la portaveu de Xarxa Acull.
Gonzalo Fanjul, director de recerca de la Fundació "Peer Causa", veu “difícil” que els ajuntaments impedeixin l'empadronament de manera sistemàtica a les persones sense papers. “Significaria que una part important de la seva població quedaria fora del radar de les institucions”, sosté l'expert en migracions, encara que conclou amb un matís: “Encara que gairebé res de la política migratòria respon a criteris racionals. Seria una mesura administrativa amb conseqüències molt serioses”.

A nivell estatal, les formacions xenòfobes aposten per acabar amb una de les poques vies existents perquè les persones que viuen sense papers durant anys a Espanya puguin aconseguir una targeta de residència si demostren el seu arrelament al país i presenten una oferta de contracte de treball, una competència únicament estatal. “Suprimir la institució de l'arrelament com a manera de regular la immigració il·legal”, aquesta proposta suposaria, recorden els experts, abocar a la clandestinitat indefinida a aquells centenars de milers de persones sense papers
que no poden ser expulsades.

“Tot el que sigui reduir les escasses vies d'integració que existeixen actualment a Espanya i evitar el contacte dels migrants amb les institucions augmenta la seva vulnerabilitat”, adverteix Fanjul. “És poc probable però, si arribessin a aconseguir complir la seva paraula, tindria conseqüències molt greus”, afegeix