Opinió

Contra la "necronomia": revisar i introduir canvis en els nostres estils de vida i actuar col·lectivament

Revisar els nostres estils de vida

La majoria de les opcions que triem en la nostra vida quotidiana són eleccions restringides, ja que es fan en el marc d’un esquema o conjunt de valors determinat. Tries en les quals no posem en joc valors fonamentals, l’elecció és una qüestió de quins són els millors mitjans per aconseguir el que és valorat. En les eleccions últimes, tot i això, es comença pels valors fonamentals mateixos, triem entre diferents maneres de vida, més o menys concordes als nostres ideals de moralitat, per la qual cosa en l’opció que prenguem ens estem jugant la coherència ètica, la pròpia identitat moral.

Doncs bé: cal sostenir que, en l’actualitat, totes les opcions que prenem en la nostra vida quotidiana han adquirit el caràcter d’eleccions últimes. Com escalfar o refredar les nostres llars, quines peces de roba ens posem, aprofitar o no les increïbles ofertes que les línies aèries “low cost” ens ofereixen per volar a qualsevol dels molts càlids paradisos insulars, de què alimentar-nos... un endimoniat efecte papallona fa en l’actualitat que fins i tot l’acte més petit que afrontem al llarg d’un dia qualsevol de la nostra vida estigui carregat de conseqüències sobre l’existència de milions de persones.

Habitem un món de «comunitats de destinació solapades», en el qual no tan sols les trajectòries dels països s’entrellacen les unes amb les altres, sinó en el qual les trajectòries dels individus mateixos s’entrecreuen de maneres cada vegada menys evidents, però no per això menys reals.

 No es tracta de fer seure a la banqueta l’individu absolent el «sistema»; no es tracta de desconèixer les dimensions estructurals dels problemes a què ens enfrontem. Però és fonamental assumir que res és possible sense una implicació real i efectiva del màxim d’individus en una dinàmica de canvi de les pautes de consum característiques del nostre model de creixement.

Com assenyala Monbiot: «No podem continuar culpant només al govern o a les institucions de la parsimònia amb què el món està responent al canvi climàtic. Aquests no poden fer res fins que nosaltres vulguem. En aquests moments ho volem tot: platges amb palmeres, cotxes monstruosos, televisors amb pantalla de plasma i una consciència tranquil·la [...]

Als governs no els interessa qüestionar les nostres il·lusions. Si les seves aspiracions i les nostres difereixen massa, perden les eleccions. No actuaran amb contundència fins que nosaltres els demostrem que hem canviat.

Introduir canvis en el nostre estil de vida

 «Poden, un socialista o una comunista del segle xxi, no ser vegetarians?», es pregunta Jorge Riechmann. Poden no ser-ho una cristiana o un cristià? Quins elements del nostre estil de vida són incompatibles amb el nostre ideal de vida? És molt fàcil elaborar una checklist de la necronomia quotidiana i de les seves alternatives. Que cadascú faci la seva. Però que la faci. I que intenti complir-la en un exercici de no col·laboració amb la injustícia. I no tan sols en relació a hàbits de consum: quant cuidem i quant descurem?, com de central és l’àmbit reproductiu en les nostres vides?, quina part del temps de què disposem el dediquem a cura de la vida i quant al seu «maltrate»? Cuidem tot el que puguem, canviem les nostres prioritats.

Actuar col·lectivament

Han existit i existeixen en l’actualitat nombrosíssimes iniciatives agrupades sota denominacions com a economia social i solidària, economia del bé comú, economia per a la vida, economia del pro-comú o economia alternativa. Iniciatives pràctiques, locals, properes, entre les quals cal distingir matisos i discrepàncies, però que en general comparteixen uns quants principis bàsics:

1. Que l’objectiu de l’economia ha de ser arribar a satisfer les necessitats bàsiques de tota la població, sense fer dependre el benestar d’algunes persones de l’exclusió d’unes altres.

 2. Que les activitats i els processos econòmics han de ser ecològicament i socialment sostenibles.

 3. Que aquestes activitats s’han de regir pels principis de la democràcia, la igualtat i la no discriminació, responent sempre a les aspiracions i a les decisions polítiques de la comunitat en la qual s’insereixen. Pràctiques socials pròximes i reals, orientades per forts principis normatius, però que no es quedin en la simple afirmació ideològica. Pràctiques de col·laboració, de cooperació, de comunió, de solidaritat, de simplicitat, d’autocontenció, que desmenteixin el discurs avui hegemònic de l’amoral i asocial “homo economicus”. Aquest és el repte i el valor de les economies alternatives: constituir-se en inèdits viables, en solucions practicables no percebudes que ens permetin visualitzar, ara i aquí, aquest altre món possible que encara no és.

Influir col·lectivament amb perspectiva de canvi estructural

 Parlem de la importància de l’acció sociopolítica organitzada i del vot. Que sí, que ja sé que vivim temps de desafecció, guanyada a pols per una política institucional que cada vegada està més malalta i que fa emmalaltir. Sé de què parlo.

Però, nosaltres que podem usar totes les eines de la democràcia (perquè la majoria de la humanitat no pot, pel règim polític o per la seva situació econòmica: les persones pobres voten molt menys que les acomodades) per canviar la realitat ho hem de fer. Podem triar on i com fer política, però no podem triar no fer política. No participem políticament en funció dels nostres interessos i necessitats, sinó en funció dels interessos i les necessitats de les persones més vulnerades. La nostra participació política ha de sorgir d’una opció a favor seu. És el seu benestar, i no el nostre, el que ens guia l’acció.

(El material d’aquest article esta tret de la conferència del Doctor en Sociologia Imanol Zubero, que va pronunciar durant la inauguració del crus 2023-2024 a la Universitat del País Basc).