Secrets d'una mirada (47)

Per l'impagament d'una multa de 1800 euros em condemnaren a sis mesos de presó i vaig complir tres i mig

Avui parlem amb M., un home robust de 56 anys que gaudeix de molt bona salut i que és a l’alberg ja per segona vegada. Però comencem pel principi. 

Va néixer a Bons Aires, Argentina i va fer els estudis primaris fins a acabar el batxiller. Realment es nota que a la seva fortalesa física s’afegeix una certa preparació intel·lectual. 

Als 16 anys ja es va posar a fer feina, primer a una fàbrica de fideus i després a un taller mecànic, tasques que es van veure interrompudes per el servei militar que aleshores, any 1982, a Argentina era obligatori. A l’exèrcit va servir dos anys al cos d’infanteria. 

“Vaig contreure matrimoni, dels qual va néixer una filla que actualment és fadrina i viu també a Mallorca i amb la que tinc una bona relació. Ara crec que ha viatjat a Alemanya. En aquests moments estic separat de la meva dona.” 

“He estat venedor d’una botiga de roba i després vaig fer feina a una empresa d’autobusos de llarga distància. Després em vaig convertir en treballador autònom dedicat al lloguer de pistes de futbol però només de 6 jugadors: eren uns complexes esportius amb bars i bufets. Allà hi vaig esser 10 anys.” 

Va venir a Mallorca a l’any 2002, començant a treballar a la construcció amb l’empresa de Sion Mascaró a la secció de jardineria per després passar a l'Hosteleria, fent de cuiner a distints restaurants i hotels, fins que la pandèmia va aturar aquestes activitats econòmiques. 

“Ara treball per l’Ajuntament de Son Servera mitjançant un programa especial, però és temporal i no estem a la Seguretat Social: tenim una assegurança d’accidents i responsabilitat civil”. Del contracte de dos mesos ja n’he passat un. 

Havia estat abans a l’Alberg de Manacor fa un any aproximadament. Era el temps del primer estat d’alarma del Govern Central i el Consell de Mallorca havia habilitat places especials d’acolliment nocturn, perquè no volien que ningú dormís al carrer. Hi vaig estar un mes i mig. 

“Per mor d’una prova d’alcoholèmia positiva molt alta, em condemnaren a una multa de 1.800 euros que no vaig poder pagar i per l’impagament em condemnaren a sis mesos de presó.” 

“Quant el jutge va resoldre l’apel·lació que havíem feta jo ja havia acomplir tres mesos i mig a la presó. Finalment em deixaren lliure i estic a l’espera de judici senyalat pel mes d’abril, per sol·licitar la permuta de la condemna que resta per treballs per a la comunitat”. 

L’acumulació de problemes no facilita gens ni una mica la vida a aquest home: la pandèmia, el tancament de les empreses de la seva especialitat, les condemnes i presó, sense contar que va haver de dormir dos o tres dies al cotxe. Així i tot es mostra optimista. 

“Esper que em cridin del darrer restaurant que hi vaig estar perquè estan contents amb la meva feina i crec que la podria fer compatible amb la feina a l’Ajuntament que son els matins i al restaurant estic a la meva especialitat que és el grill, i sol esser l’horabaixa”. 

A la seva força física s’uneix la fortalesa mental i ambdues segur que li ajudaran a sortir d’aquesta situació: “Si no em manca la feina, el meu futur es aquí i penso comprar-me un pis i tot per a viure amb independència”. 

S’acomiada amb unes paraules de cortesia: “Bona gent la de l’Alberg. Estic satisfet del menjar i la resta de serveis. Molt agraït per les atencions rebudes.” 

L’Alberg de Manacor és un servei del Consell de Mallorca per a la Part Forana de Mallorca i que gestiona la Fundació Trobada.

 

Secrets d'una mirada (39)

 

 "L'Alberg de Manacor és un recés que ha resolt la vida a moltes persones en uns moments difícils"

Nascut al barri Malvin de Montevideo (Uruguai), H. l’entrevistat d’avui te 61 anys i vingué a Espanya per primera vegada, i en concret a Eivissa, per a treballar i fer la temporada turística a l’estiu de 2005. 

Es casat, però separat, amb tres fills, del quals un viu aquí a Son Servera i dues filles que viuen a Uruguai. Te un net del seu fill i un neta d’una de les filles. 

Amb seva forma de expressar-se demostra una educació i formació que ho confirma quant diu que “tinc els estudis de batxiller, però ho vaig fer a tongades i la major part ho vaig fer a l’escola nocturna, perquè quan vaig acabar-lo ja era casat i tenia més de trenta anys”. 

Havia començat a treballar quan tenia 14 anys, en principi a una empresa d’exportació de llanes, després d’auxiliar comptable a una industria de fabricació de tabac i finalment a les importacions de tabac:  

“en total varen esser 22 anys entre totes les empreses. Però a l’any 2001, s’inicià la crisi econòmica que arriba abans que aquí i començaren a acomiadar personal, i quant arribaren a acomiadar als meus superiors vaig veure que aviat arribarien als subalterns, fins que em va tocar a mi”. 

Provà fortuna como treballador autònom, muntant un petit bar-cafeteria, però allò no va funcionar, va anar malament i va haver de tancar. 

No ha tingut problemes burocràtics per a la contractació laboral, per quant te la doble nacionalitat italiana-uruguaiana, com a descendent de padrins italians i por lo tant a tots els efectes és un ciutadà europeu. 

"Després de l’experiència de l’estiu de 2005 a Eivissa, vaig tornar a Uruguai, on vaig treballar dos anys com a guarda de seguretat a l’Aeroport Internacional de Carrasco (Montevideo)."

“Vaig tornar a Mallorca a l’any 2007 fent feina a comissió durant alguns mesos a BarclaysBank venent targetes de crèdit, però només en vaig vendre una. Després em contractaren a una benzinera on hi vaig fer feina cinc anys.” 

Acabat el contracte de la benzinera, l’aglapí la crisi econòmica i amb més de cinquanta anys, trobar feina era gairebé impossible. Així que amb una ajuda de 426 no podia viure i es va veure forçat a demanar acolliment a l’Alberg de Manacor.  

“Des de l’any 2013 som a l’alberg, encara que vaig demanar una ajuda a Creu Roja per pagar el viatge de retorn a Uruguai, però m’ho denegaren per esser ciutadà europeu. A l’any 2017 la Fundació Trobada em va contractar como a monitor de l’Alberg a temps parcial, i fins a avui". 

A través de la Tresoreria de la Seguretat Social ha iniciat l’expedient per sol·licitar la pensió que li correspon pel anys cotitzats a Uruguai, ja que a aquell país es poden jubilar als seixanta anys, però la sol·licitud ha quedat suspesa per mor del contracte laboral amb la Fundació Trobada que està vigent. 

"Actualment estic en aquest impàs, reflexionant sobre quina és la decisió mes convenient per el meu futur com a pensionista, ja que les cotitzacions a la seguretat social d'Uruguai i Espanya a efectes de quantificar la pensió s'acumulen".

Li demanem per la seva feina com a monitor i els serveis que presta l’alberg: “la meva feina és la vigilància pel l’acompliment de les normes de funcionament de l’alberg i no te altre inconvenient que l'incompliment d’aquestes normes per part de qualque usuari que es passa de la rexa l’he de cridar a l’ordre. Per altra banda l’alberg de Manacor és un recés que ha resolt la vida a moltes de persones en uns moments difícils”. 

La Fundació Trobada té molt que agrair a l’entrevistat d’avui perquè és un fidel complidor de les seves obligacions, que va més enllà amb actes de voluntariat impagables i que amb seu comportament ha demostrat l’estima que te per a l’entitat.