Mitjans de comunicació

L'Alberg de Manacor darrerament ha estat present amb més freqüència al mitjans de comunicació

Aquests darrers dies l’Alberg de Manacor ha estat present amb més freqüència del que es habitual a premsa i emissores de radio i televisió d’àmbit autonòmic i local, debut sense cap dubte a l'atac amb gas-pebre patit, que aquest blog informà puntualment, i també a l’alarmant augment de la llista d’espera que s’ha produït darrerament per ingressar al centre. 

IB3 Radio l’Informatiu vespre estrenà secció començant així l’entrevista a la Directora Noelia Hernández: "Volem compartir les esperances i les inquietuds de tota la gent que viu a l'Alberg de Manacor".   

 Entrevista IB3 Radio

IB3 Televisió al programa “Cinc Dies” feu una entrevista a la psicòloga i coordinadora de l’Alberg Aina Maria Llull que girà en torn a l'inusual llista d’espera per ingressar a l’Alberg, acabant amb la frase  “s’ha de fer qualque cosa, mos hi haurem de seure".

  Entrevista IB3 Televisió

Cent per Cent revista setmanal de Manacor publicà una entrevista als professionals de la Fundació interessant-se pels objectius, situació actual, impacte del Covid-19, centre de dia, invisibilitat de les persones sense sostre, per acabar amb la frase: “A vegades fa la sensació que molta gent pensa que algunes persones tenen més drets que altres…” 

Entrevista Cent per Cent 

 Revista07500 periòdic digital va reproduir la notícia del blog de la Fundació Trobada sobre el llançament de gas-pebre que patí l’Alberg el passat dia 1 d’octubre. 

Revista07500  

Manacor Noticias, diari digital, és el mes fidel seguidor de l’Alberg de Manacor, ja que publica gairebé totes les notícies del blog de la Fundació Trobada pràcticament des dels inicis, principalment als referits a la biografia anònima dels usuaris amb el títol genèric de ”Secrets d’una mirada” així com els titulats “Protagonistes de l’Alberg”, “Moviment de l’Alberg” i demés noticies puntuals. Vagi per aquest digital el reconeixement i gratitud pel seu treball des de la Fundació Trobada.

 Manacor Noticias (Darrera noticia publicada) 

Manacor Comarcal ha publicat aquesta setmana una entrevista a la Directora de la Fundació Trobada, que contesta a preguntes referides al llançament del gas-pebre, la incidència del Covid-19, el repunt de la llista d’espera, el perfil dels usuaris, la col·laboració amb el Consell de Mallorca i sobre tot “la preocupació pels mesos propers que seran prou complicats com a conseqüència del confinament que hem patit durant el temps d’alarma”, acaba l’entrevistada.  

COPE, Radio Popular, que atorgà a la Fundació Trobada un dels Premis “Populars” de 2018,  també ha retransmès una breu entrevista a la Directora sobre els mateixos temes. 

Defrancdigital ha fet referència al blog amb el  moviment mensual del mes de setembre passat i la saturació que pateix l'Alberg i l'increment extraordinari de la llista d'espera. 

Defrancdigital 

Un tema que comenten tots els entrevistats és el fet que “els residents dels albergs són uns dels col·lectius menys visibilitzats de tota la societat”. Tant debò que els mitjans de comunicació col·laborin, com ho han fet ara, amb més freqüència a que aquesta invisibilitat desaparegui.

 

 

 

 

 

 

 

 

Secrets d'una mirada (38)

"Esper amb ansietat que transcorrin els tres mesos que manquen per acomplir els tres anys d'arrelament i demanar el papers"

Nascut a Zaio, província de Nador a Marroc, B. és un jove de 38 anys que roman a l’Alberg de Manacor i que respon a les preguntes que ha tingut a bé contestar per contar-nos la seva vida i la vinguda a Espanya. 

Els seus pares son vius i en total són sis germans, dos homes i quatre dones. 

Divorciat, però no ha tingut fills. “Gairebé no tinc estudis i ben jovenet em posaren a treballar com a ajudant a un restaurant. També vaig fer feina a una tenda de pollastres durant cinc anys per continuar altres cinc a una fàbrica d’alumini.” 

Amb motiu de les vacacions que vaig gaudír de l’empresa d’alumini on hi feia feina, vingué a Espanya amb vaixell, a Almeria en concret, amb un visat de turista però ja amb la idea de romandre aquí per treballar de forma definitiva. 

“D’Almeria, quasi tot seguit, em vaig anar a Girona on hi tinc una germana amb la qual vaig conviure un any fent feina tres mesos a un forn i també vaig treballar de pintor algun temps.” 

“A Girona va escassejar la feina i decideixo venir a Mallorca amb avió perquè m’informaren que aquí estaria millor i vaig anar directament a Cala Rajada per fer feina a un hotel per un període de quatre mesos. Dormia al mateix hotel.” 

De Cala Rajada va venir a l’Alberg el mes de maig del l’any passat on hi va romandre fins el mes de desembre en que va sortir. Torna ingressar el mes de maig passat i aquí segueix.  

Novament la situació irregular d’aquest immigrant condiciona totalment el seu desenvolupament personal, econòmic i familiar. Ara duu exactament dos anys i nou mesos a Espanya i “espero amb ansietat que transcorrin els tres mesos que manquen per acomplir els tres anys d’arrelament necessaris per poder sol·licitar el certificat de residència i així regularitzar la situació laboral”. 

Aquest temps de residència a l’alberg ha fet feina a la construcció i ara fa dos mesos que treballa al camp, però sense contracte de cap classe i, com es diu col·loquialment, "en negre".

“La meva il·lusió és muntar un restaurant i crear una família però sense papers i sense diners no es pot fer.” El millor desig a l’entrevistat d’avui de que s’acompleixin el més aviat millor tots el seus projectes  

Per part de la Fundació Trobada donem acollida a aquestes persones, però, com es pot veure, no esta dins la seva competència resoldre aquesta situació irregular, encara que es concerten cites i es presta ajuda per accedir a les Administracions Públiques que tramiten la documentació necessària.  

L’Alberg de Manacor és un servei de 24 hores que presta la Fundació Trobada, mitjançant un conveni amb el Consell de Mallorca.

 

 

 

Protagonistes de l'Alberg (7)

Les ajudes del Consistori 1999-2003 foren un baló d'oxìgen per l'Alberg de Manacor

Des de l’inici de de la posada en marxa de l’Alberg els anys 90 del segle passat havíem tingut converses amb els regidors municipals de les legislatures que es celebren cada quatre anys. El tema era si entrava dins els projectes socials de l’Ajuntament l’ajuda, conveni, concert o qualque tipus de recolzament per la Fundació Trobada. 

Sabíem que per part de la Parròquia de Nostra Sra. dels Dolores hi havia hagut intents d’habilitar un habitatge, que ho tenien ullat, per persones que es trobessin transitòriament sense sostre, però sense la intenció de crear un infraestructura més o menys sòlida d’acollida nocturna amb una projecció de futur. Mai passaren de les bones intencions, no es sap si per manca de suport econòmic de les Administracion Públiques o perquè l'habitatge no reunia les condicions mìnimes del servei.

La resposta de l’Ajuntament era la següent: “és un servei que no entra dins el nostres projectes i les vegades que qualque ciutadà ha demanat aqueix servei l’hi paguem el bitllet de tren perquè s’aculli als albergs de Palma”. O bé, aquesta altra: “en tot cas nosaltres atendríem als ciutadans que es trobessin en aquesta situació si son residents de Manacor, però no d’altres indrets”. 

Aquesta posició es mantingué fins l’any 1999 en que el regidor d’afers socials de la nova legislatura Miquel Vives aconseguí que l’Ajuntament s'impliqués amb l’Alberg amb una doble ajuda: es podia anar a buscar les racions de sopar pels usuaris de l’Alberg de forma gratuïta al Centre Assistencial, que gestionaven les monges de la Caritat,  aleshores l’únic servei d’atenció mèdica que estava situat a la carretera de Palma al mateix solar de l’actual Residència  de la Tercera Edat. 

Una anècdota curiosa d’aquella època fa referència a un ofici que arribà a la Fundació des dels Serveis Socials de l’Ajuntament que deia poc més o manco això: “Les carmanyoles (fiambreras) que vostès empren per anar a buscar les racions de sopar al Centre Assistencial no estan ben netejades, procurin corregir aquesta deficiència”. No és una excusa, però la neteja la feien els mateixos usuaris-voluntaris i es comprensible que les carmanyoles escapessin del control.  

La segona ajuda que el Consistori de la legislatura 1999-2003 va esser una modestíssima subvenció anual durant quatre anys que ajudava a cobrir les despeses de llum, aigua, telèfon, articles de neteja i poca cosa més i que, com era preceptiu, s’havia de justificar escrupolosament.  

El nou Consistori sorgit de les eleccions de 2003, als pocs dies de la presa de possessió ja comunicaren que la subvenció no es renovaria: “s'han d’optimitzar els recursos”, fou l’escarit argument. Qualsevol pot entendre que els recursos destinats a ajudar als qui no tenen habitatge, ni família, ni feina són els òptims perquè atenen les necessitats bàsiques dels mes desfavorits, pero el nou regidor de serveis socials va entendre que els recursos s'havien d'optimizar d'una altra manera.

En qualsevol cas, l’ajuda de l’Ajuntament de Manacor del quadrienni esmentat foren un baló d'oxigen després de quasi una dècada de suport exclusiu de l’Alberg per part del Patrons de la Fundació i de les ajudes o donatius esporàdics dels benefactors que aportaven donatius en espècie i complements per els desdejunis matinals  i per a la neteja personal dels usuaris. 

Al marge de que les ajudes públiques provinguin de la sensibilitat social del Govern Municipal de torn o del regidor de serveis socials corresponent, des d’aquí el més sincer reconeixement i profund agraïment al Consistori d’aquella legislatura. 

Moviment Alberg de Manacor 2020 (9)

Segueix la saturació de l'Alberg de Manacor i s'incrementa la llista d'espera

Segueix la saturació de l’Alberg de Manacor exactament igual que els mesos anteriors, perquè no més una persona estrangera extra-comunitària ha pogut ingressar el mes de Setembre passat.  

És veritat que la pandèmia, la manca de llocs de feina i en general la crisi econòmica conseqüent crea noves situacions de risc d’exclusió social, que les darreres setmanes ha incrementat extraordinàriament la llista d’espera per ingressar a l’Alberg. Sols una plaça va quedar buida aquest ocupada immediatament pel nou ingressat. 

Però un nombre important dels usuaris de l’Alberg estan en situació irregular i a l’espera de que transcorri el termini legal de tres anys d’arrelament per a poder sol·licitar el permís de residència, el que les converteix en usuaris de llarga estada de forma irreversible: no hi ha alternativa d’habitatge habitual per aquestes persones. 

El total mensual de pernoctes ha estat de 715 amb una mitjana de 24 persones diàries i 750 racions totals mensuals de berenar, dinar i sopar. 

A dia 30 de setembre la llista d’espera era de 29 persones.

 

 

Secrets d'una mirada (37)

 "Fa més de dos anys que som a Mallorca i gairebé no he pogut sobreviure"

De vell nou l’entrevistat d’avui, M. és un jove marroquí, natural de Casablanca. Fadrí, de 35 anys que ha viscut amb els seus pares. Té una germana casada, que fins fa poc temps ha viscut a Manacor, i un germà més petit.  

Als 6 anys el posaren a fer feina com ajudant d’electricista amb un conco seu, gran professional de l’electricitat, encara que també va alternar amb feines del camp, pintura i també com a picapedrer. 

Fa exactament 26 mesos que és a Manacor, on arribà procedent de Barcelona on hi va romandre una setmana després de l’arribada de Marroc com a turista. 

La gran dificultat de M. és que no parla gairebé gens en castellà, ni menys mallorquí. L’entrevista està feta mitjançant un traductor, al s'agraeix sincerament la seva col·laboració. A això s’afegeix la manca d’estudis, ja que gairebé tampoc sap llegir i escriure. 

Actualment roman inscrit al Centre d’Educació de Persones Adultes (CEPA Llevant) per aprendre la llengua castellana en l’acolliment lingüístic i castellà per estrangers , gràcies que li ha inscrit una cunyada que viu a Barcelona. 

“He conviscut amb una germana casada amb fills que viu aquí, però he tingut desavinences i he hagut de sortir de ca seva. Fa 20 dies que la germana se’n ha anat a França amb tota la família”. Des de la sortida de ca la germana he viscut algun temps a ca uns amics i també bastants de dies al carrer”. 

Va sol·licitar acolliment a l’Alberg de Manacor i es va posar, com és necessari des de fa molt de temps, a la llista d’espera, però quan li trucaren no va respondre i quan va respondre per dificultats de llenguatge la cita quedà anul·lada. Com a conseqüència va perdre el torn de la llista i, finalment, vingué personalment i és la darrera persona que ha estat acollida.  

“Durant el temps que he residit a Manacor he fet feines esporàdiques d’una setmana cada mes de durada i en negre per mor de la meva situació irregular, ni tampoc he pogut ajudar a la meva família perquè el que he guanyat no més i m’ha donat poder sobreviure”. 

“Sospiro poder acomplir aviat els tres anys d’arrelament a Mallorca per poder sol·licitar el permís de residència i formalitzar un contracte de treball de manera legal. La meva gran il·lusió és arribar a fer feina i ajudar als meus pares i també poder fundar una família”. 

Està molt satisfet i agraït per les atencions rebudes a l’Alberg de Manacor i sobre tot pel tracte rebut dels treballadors professionals: “són el millor de l’Alberg”. 

Tant de bo que pugui assolir els seus desitjos que no són més que es reconeguin els drets no sols contemplats a la Constitució Espanyola, si no també i sobre tot a la Declaració Universal de Drets Humans aprovada i proclamada a l’any 1948.

  

 

Successos

Llancen gas-pebre per la finestra del menjador de l'Alberg de Manacor

Era l’hora de dinar d’avui dijous quant uns desaprensius han llançat gas-pebre per la finestra del menjador de l’Alberg de Manacor. El gas és un producte quìmic altament tòxic que s'empra per dispersar disturbis o com a defensa personal. 

Tot d'una  els vuit comensals que es trobaven a aquell moment al menjador començaren a patir una forta picor a la boca que hagueren de sortir al carrer immediatament i obrir totes les finestres de l’Alberg amb la intenció de pal·liar els efectes del gas i rentar-les amb aigua. (A la fotografia encara es veu un petit residu). 

Com es pot suposar els aliments que eren damunt les taules han esdevingut  in-comestibles i s'han hagut de llançar al fems. Posats en contacte amb el restaurant proveïdor del càtering que diàriament es serveix, s’ha hagut de demanar de vell nou el menú del dia.  

Es lamentable que aquesta societat generi éssers de tanta dolentia i insensibilitat precisament envers de les persones més vulnerables, els qui no tenen habitatge, ni família que les aculli ni una feina que les permeti viure de forma autònoma.

El fet d'avui és una prova més de l’odi que professen fins a arribar a l’agressió física. I no només les víctimes són persones indigents que viuen al carrer i es veuen en la necessitat de dormir a caixers o llocs sense protecció, si no també a persones acollides a un centre que gaudeix de tot tipus de seguretat, com és el cas d’avui a l’Alberg de Manacor.

La Fundació Trobada vol manifestar la més enèrgica repulsa per aquest succés i desitja que mai es torni produir un acte tan reprovable.  O, hem de dir com sempre, quin serà el següent?

Entrevista a IB3 Televisió

 Vint-i-nou persones en llista d'espera a l'Alberg de Manacor: "s'ha de fer qualque cosa, mos hi hem de seure"

Dilluns passat dia 28 Aina Maria Llull Sureda, psicòloga i coordinadora de l’Alberg de Manacor fou entrevistada a l’espai dels horabaixes “Cinc dies” d'IB3 Televisió que dirigeixen Jaume Noguera i Marta Garau, amb motiu de la crisi ocasionada per el Covid-19. 

A la pregunta de la periodista Melani Osuna sobre la saturació de l’Alberg, Aina contesta que “els darrers mesos hi ha hagut un augment significatiu de llista d’espera, pensant que el col·lapse arribaria més endavant, però ja ho tenim damunt, perquè 29 persones en llista d’espera és molt més del que nosaltres podem oferir i realment es preocupant. La situació es cronifica perquè els processos son molt llargs tant per contactar amb les Administracions Públiques com per les places de l’alberg ja que fins que no hi una baixa, no hi pot entrar un altre”. 

Preguntada sobre els perfils del usuaris de l’alberg, contesta que “amb motiu de la pandèmia els perfils han canviat molt, s’estan donant una perfils d’usuaris nous que no s’havien donat mai.” 

Essent l'únic alberg de la part forana de Mallorca i l’augment tan significatiu de la demanda tan la periodista com l’entrevistada convenen en que “s'haurà de fer qualque cosa, mos hi haurem de seure”. 

“I no es tracta de donar els serveis bàsics -conclou Aina Maria- si no d’acompanyar-los i que puguin sortir d’aquesta situació lo més ràpid possible, en tots els nivells possibles. En la situació actual, això exigeix molt més esforç de part nostra d’acompanyament. I ja no només dels qui estan aquí, si no també dels qui estan esperant per entrar i això requereix també molta coordinació entre entitats” 

A la tertúlia del proma "Cinc dies" que segueix a l’entrevista d’Aina, la periodista Lola Sampedro diu que “en els moments actuals ja no val la improvisació, hauria d’haver unes ajudes i tinc la sensació que es comencen a acabar els diners de les arques públiques”. 

L'altre tertulià Fernando Talens manifesta la seva sorpresa de que Manacor sigui l’únic centre de tota la part forana de Mallorca, sorpresa que va ser compartida per la presentadora Marta Garau i també per Lola Sampedro. 

Talens afegeix “vull fer la reflexió de que dins els pobles hi ha una solidaritat que no existeix segurament a les ciutats. Els pocs pobles que jo conec es impensable que una persona no tingui allà on dormir, sempre hi ha qualcú que persones que tenen un habitatge fora utilitzar i pot ser que els Ajuntaments hagin fet una mica de deixadesa per falta de pressió o per falta de necessitat Era impensable que si ens haguessin demanat que quants de centres hi ha a la part forana de Mallorca, jo no hagués dit un, hagués dit un a cada comarca”.  

Lola confirma la seva opinió de que hi ha hagut improvisació: “des de fa sis mesos saben que se estava dient que això estava per passar i realment ha passat”. 

Marta conclou amb el que deia Aina Maria Llull a l’entrevista: “s’ha de fer qualque cosa, mos hi haurem de seure”.

Entrevista Aina M. Llull a IB3 Televisió (28.09.2020)