"Esper amb ansietat que transcorrin els tres mesos que manquen per acomplir els tres anys d'arrelament i demanar el papers"
Nascut a Zaio, província de Nador a Marroc, B. és un jove de 38 anys que roman a l’Alberg de Manacor i que respon a les preguntes que ha tingut a bé contestar per contar-nos la seva vida i la vinguda a Espanya.
Els seus pares son vius i en total són sis germans, dos homes i quatre dones.
Divorciat, però no ha tingut fills. “Gairebé no tinc estudis i ben jovenet em posaren a treballar com a ajudant a un restaurant. També vaig fer feina a una tenda de pollastres durant cinc anys per continuar altres cinc a una fàbrica d’alumini.”
Amb motiu de les vacacions que vaig gaudír de l’empresa d’alumini on hi feia feina, vingué a Espanya amb vaixell, a Almeria en concret, amb un visat de turista però ja amb la idea de romandre aquí per treballar de forma definitiva.
“D’Almeria, quasi tot seguit, em vaig anar a Girona on hi tinc una germana amb la qual vaig conviure un any fent feina tres mesos a un forn i també vaig treballar de pintor algun temps.”
“A Girona va escassejar la feina i decideixo venir a Mallorca amb avió perquè m’informaren que aquí estaria millor i vaig anar directament a Cala Rajada per fer feina a un hotel per un període de quatre mesos. Dormia al mateix hotel.”
De Cala Rajada va venir a l’Alberg el mes de maig del l’any passat on hi va romandre fins el mes de desembre en que va sortir. Torna ingressar el mes de maig passat i aquí segueix.
Novament la situació irregular d’aquest immigrant condiciona totalment el seu desenvolupament personal, econòmic i familiar. Ara duu exactament dos anys i nou mesos a Espanya i “espero amb ansietat que transcorrin els tres mesos que manquen per acomplir els tres anys d’arrelament necessaris per poder sol·licitar el certificat de residència i així regularitzar la situació laboral”.
Aquest temps de residència a l’alberg ha fet feina a la construcció i ara fa dos mesos que treballa al camp, però sense contracte de cap classe i, com es diu col·loquialment, "en negre".
“La meva il·lusió és muntar un restaurant i crear una família però sense papers i sense diners no es pot fer.” El millor desig a l’entrevistat d’avui de que s’acompleixin el més aviat millor tots el seus projectes
Per part de la Fundació Trobada donem acollida a aquestes persones, però, com es pot veure, no esta dins la seva competència resoldre aquesta situació irregular, encara que es concerten cites i es presta ajuda per accedir a les Administracions Públiques que tramiten la documentació necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada