Sis organitzacions
presenten propostes dirigides a garantir vies d’entrada segures i regulars de migrants que
evitin la irregularitat administrativa
El Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets
i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que en
aquests moments està en procés de reforma, és un instrument clau en la política
migratòria i eina fonamental per a promoure la inclusió de la població migrant
a Espanya.
L'aliança formada per sis organitzacions
especialitzades en l'acompanyament social i jurídic de persones migrants i
refugiades (Andalusia Acull, Càritas, CEAR, CONVIU Fundació Cepaim, Xarxa
Acull i Servei Jesuïta a Migrants) valoren positivament algunes de les reformes
proposades pel Govern, reconeixent que s'han incorporat aportacions clau
compartides per les entitats socials, com ara la reducció del període de
residència prèvia per a obtenir la regularització o la simplificació dels
procediments d'arrelament . No obstant això, consideren que encara existeix un
ampli marge de millora.
Per a això, aquestes sis organitzacions han
presentat una bateria de propostes dirigides a garantir vies d'entrada segures
i regulars que evitin la irregularitat administrativa, com ara la concessió de
visats, la flexibilització de la figura de la re-agrupació familiar per a
procurar el dret a la vida en família de les persones migrants i la rebaixa
dels períodes de residència exigits per a sol·licitar les autoritzacions de residència
i treball com a única via per a evitar situacions d'exclusió i des-protecció.
També s'incorporen propostes relatives a la
pròpia tramitació de les autoritzacions, que en l'actualitat representa la
primera barrera amb la qual es troben les persones migrants per a poder
regularitzar la seva situació. Es proposa reforçar les vies presencials de
presentació de sol·licituds d'expedients d'estrangeria, amb mesures com la
creació de punts d'informació, acompanyament i orientació a les persones, amb
la finalitat de reduir l'elevada bretxa digital que s'adverteix en l'accés a
l'administració d'estrangeria, la traducció de la documentació als idiomes més
habituals o l'ús d'intèrprets.
A més, s'insisteix en la necessitat de
protegir l'accés a la justícia i a la denúncia segura per a les persones en
situació administrativa irregular que són víctimes de delicte, de manera que la
condició de víctima prevalgui sobre l'estatut de residència, i puguin evitar-se
situacions de gran des-protecció, expulsió, infra-denuncia i impunitat del
denunciat/infractor.
La normativa d'estrangeria ha de garantir
que no hi hagi nens i nenes en situació irregular i per a això es requereix
continuar aprofundint en els instruments de protecció i reconeixement de drets
de les nenes i nens migrants, acompanyats o no per les seves famílies. En
aquest sentit, s'han d'incorporar propostes més àmplies que les del text
presentat quant a l'autorització de residència legal per a menors que han
nascut a Espanya o l'adaptació del sistema de determinació de l'edat a la
normativa internacional, entre altres.
Les sis organitzacions signants consideren
necessari continuar avançant en la modificació del Reglament d'Estrangeria de
forma dialogada i participada per a desenvolupar una política migratòria que no
sols posi el focus en les necessitats del mercat laboral espanyol, sinó que
s'abordi tots els obstacles normatius i estructurals que impedeixen a la
població migrant la seva plena participació en la societat espanyola en
igualtat de drets.
