Parla la Directora de l'Alberg

Ens hems trobat amb molts moments complicats, però cap com aquest

Cada dia a les 20h del vespre, els aplaudiments i les sirenes dels cotxes policials ressonen al carrer. Na Camel.la guaita i canta i balla al ritme del «Sobreviviré».

Se’m fa un nu a la gola.

La meva filla riu i aplaudeix entenent que no podem sortir al carrer. Li dic que aquests aplaudiments són pels metges. I ella ho entén. Adora al seu metge de família, a casa tots l’adoram. Tenim la sort de tenir un pediatra que estima la seva feina, i així ho reflexa en cada acte d’amor cap a nosaltres.

A la meva filla també li dic que l’aplaudiment també és per nosaltres, perquè ho estem fent molt bé, perquè quedam a casa i ella ens ho posa molt fàcil. Perquè ara gaudim d’un temps juntes, i amb salut. M’omple el cor d’agraïment.

Tot i així... no li puc explicar encara que hi ha altres sectors que mereixen un reconeixement com els docents, com els treballadors que han sortit a fer feina fins ara per una empresa que no era la seva (fontaners, vidriers, picapedrers...). Però hi ha un sector sempre invisible, un sector assistencial i essencial, el Tercer Sector, persones en risc d’exclusió social com les persones sense sostre.

Ara ja fa 11 anys que vaig començar a treballar a la Fundació Trobada. Ens hem trobat amb molts moments complicats en aquest temps, però cap com aquest. En aquests anys hem viscut un brot de sarna, un brot de tuberculosi, situacions de violència, situacions personals d’usuaris que no sabíem com resoldre, portes tancades, problemes de salut mental impossibles de diagnosticar, famílies desestructurades... Però cap situació com aquesta pandèmia. Cap que me posàs davant els ulls les desigualtats socials de manera tan explícita. I no és que abans no ho fos explícita, però encara ho és més.

Hem redactat un protocol de prevenció i actuació per a l´alberg. La meva sorpresa ha estat la responsabilitat i compromís de cada usuari/a cap a totes les normes altament restrictives que hem acordat. Això mereix un aplaudiment.

Els treballadors fan torns per a visitar diàriament als usuaris per tal que no se sentin abandonats en una situació de confinament i amuntegament, per tal que puguem atendre les seves necessitats, demandes i inquietuds. Els voluntaris romanen dins els centre sense que fos una obligació per a ells. Això mereix un aplaudiment.

El suport, el recolzament i atenció rebuts per part dels responsables i tècnics de l’IMAS juntament amb la implicació de la regidora de Serveis Socials i Batlle de Manacor. Això mereix un aplaudiment. Perquè diuen que res mai no tornarà a ser com abans. Res ja no és com abans. Per primera vegada en molts anys, Administracions Públiques i Fundació Trobada unificam forces i recursos pel bé comú, pel bé de la comunitat, per tots els ciutadans, tot i que siguin invisibles i sa nostra tasca també ho sigui.

Tot i les dificultats, tot i els dies grisos i de pluja, no puc fer res més que agrair al meu equip de feina i a les Administracions. Jo us aplaudeixo a vosaltres. 

Noelia Hernández García

Noelia, amb Autoritats, primera a la esquerra