Dia de les persones sense llar

25 d'octubre celebració del dia de les persones sense llar, promogut per Càritas i altres entitats socials

La celebració, en ple impacte social i sanitari de la pandèmia, del Dia de Persones Sense Llar, que es convoca el 25 d'octubre, ha posat a la llum la realitat de moltes persones sense llar o de persones que viuen en infra-habitatges, llocs poc salubres i dignes per a poder viure amb una certa seguretat i per als qui és una utopia poder adoptar les mesures de prevenció decretades per les Administracions.  

En aquest escenari d'extrema vulnerabilitat d'aquestes persones davant el virus, les entitats que impulsen la Campanya de Persones Sense Llar —Càritas i altres entitats-- han triat el missatge d'impacte “No tenir casa, mata”,  per a denunciar aquesta situació. 

Amb aquest contundent lema, es vol cridar l'atenció dels poders públics i de la ciutadania sobre els efectes que la falta d'un habitatge adequat suposa per a milers de persones i famílies al nostre país, on s'estima que prop de 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions d'inseguretat en l'habitatge, segons l’Informe VIII de FOESSA (Fomento de Estudios Sociales y Sociología Aplicada) 

Enguany es fa un pas més en la reivindicació que les entitats promotores de la jornada venen impulsant en els últims anys per a exigir que es garanteixi el dret humà a l'habitatge i apel·lar al conjunt de la societat a preguntar-se com s'asseguin sense habitatge i sense protecció les persones sense llar.  

"No tenir casa –explica Enrique Domínguez, responsable del Programa de Persones sense llar de Càritas— impedeix tenir una llar, unes relacions socials normalitzades, un espai bàsic de protecció, a més de suposar un seriós impacte en la salut física i mental". "Afecta als somnis, les oportunitats, la confiança i la salut d'aquestes persones, i, per tant, als seus drets. D'aquí ve que diguem que ´no tenir casa mata´", afegeix.  

En un context en el qual "l'habitatge s'ha convertit en la primera línia de defensa enfront del coronavirus", com assenyala Leilani Farha, Relatora de l'ONU per a un habitatge adequat, les mesures dirigides a la població per a afrontar el coronavirus, com augmentar la higiene, quedar-se a casa o el distanciament social estricte, no són realistes ni possibles per a les persones que viuen al carrer.  

Aquestes dificultats són especialment greus en un país com Espanya, que manca d'un parc d'habitatge social en lloguer adequat: únicament compta amb prop de 275.000 habitatges d'aquest tipus, la qual cosa suposa tan sols el 1,5% del parc d'habitatges principals (dades de l'Informe de la Defensoria del Poble "L'habitatge protegit i el lloguer social a Espanya 2019"). 

A això se suma el fet que, segons l'estudi realitzat en la "Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020", l'esperança de vida de les persones sense llar està entre 42-52 anys, la qual cosa són uns 30 anys menys que la població general.  

Davant l'agreujament de la vulneració del dret humà a l'habitatge en temps de la Covid-19, en un temps de crisi extraordinari on alguns drets es debiliten encara més, es llancen propostes concretes per a avançar en un escenari de reconstrucció social que tingui especialment en compte a les persones sense llar.  

– És urgent una llei estatal de garantia d'accés a l'habitatge on s'incloguin totes les situacions d'exclusió residencia i sense llar. 

– És necessari incrementar l'esforç realitzat per l'Administració pública en matèria de rehabilitació i manteniment del parc d'habitatges, i promoció d'habitatge en lloguer social de manera preferencial.  

– Definir i implementar una estratègia específica de lluita contra l'exclusió residencial/sense llar, basada en un enfocament de dret humà a l'habitatge amb dotació pressupostària adequada i recolzada en la coparticipació dels diferents nivells administratius i administracions.  

– Continuar amb la mesura extraordinària de paralització de desnonaments i desallotjaments sense allotjament alternatiu en habitatge habitual en lloguer. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en 2019 a Espanya es van realitzar 54.006 desnonaments; encara que les xifres suposen un 9,5% menys que en 2018, continuen reflectint una realitat dramàtica: gairebé 150 desnonaments diaris, 6 cada hora.  

Al costat d'aquestes propostes, en el marc de la Campanya de Persones Sense Llar es demanda a les Administracions Públiques que garanteixin una vida digna per a totes les persones, recordant que l'habitatge és la primera barrera de protecció per a preservar la salut, la vida i la dignitat. Al mateix temps, es llança una crida a la sensibilitat i veracitat dels mitjans de comunicació a l'hora d'informar sobre la situació real en la qual viuen les persones sense llar.  

I al conjunt de la societat, les entitats convocants de la Jornada conviden a promoure i participar en espais de treball en xarxa amb altres entitats socials, i a vetllar per un sistema de protecció social forta que faciliti els processos d'inclusió, a més de "avançar cap a una societat de les cures en la qual com a comunitat recuperem com a valor principal la solidaritat, la justícia i l'empatia".  

Donada l'excepcionalitat de la situació soci-sanitària, enguany es restringiran al màxim els actes de mobilització ciutadana en els espais urbans, com en anys precedents. I s'impulsaran accions en línia en xarxes socials sota l'etiqueta #notenercasamata que donin el protagonisme degut a les persones participants en els programes i recursos de les entitats socials.