Pandèmia

L'altra Setmana Santa i les altres processons

Ja és el segon any que gaudim, millor dit patim per mor de la pandèmia, d’una setmana santa sense processons. Un altre any sense desfilada de caperutxes amb diferents tonalitats, indumentària per les places i carrers, la treta de “passos” propis d’aquests dies. 

Un altre setmana santa sense el passeig dels estendards al·lusius a cada aplec religiós, sense el so de les caixetes i tambors amb les respectives setmanes d'assajos que deixondeixen la població, l'enramellada de flors i llums a les imatges assenyalades prou estimades per un sector poblacional, l’adquisició de ciris i llumetes. 

En conjunt, donava per espai d’uns dies, aires explícits de manifestació pública, espectacle de religiositat, de cultura hereva de tot un patrimoni sacre que amb cura i esment s’ha estimat, cuidat i mantingut per unes famílies, col·lectius, parròquies i convents, en els segles. 

A la vegada una cultura que ha produït pintura, escultura, poesia i música. 

Ben segur que una part de la ciutadania estranyarà ferm no poder presenciar aquestes escenes en recordança de la vida de Jesús tan arrelades en la tradició popular. 

Però hi haurà altres processons. 

Hi haurà persones creients i no creients, gent de bona voluntat que s'embarcaran amb altres originals desfilades, tal volta no tant impactants, sense cridar ni fer renou i amb un cost de manteniment esquifit; no cridaran l’atenció als mitjans de comunicació, no seran notícia pública. 

Seran homes i dones com nosaltres que faran carrera per apropar-se a determinades famílies necessitades portant canastres de menjar o productes de neteja, per un costat, o fins i tot portar-los el “frit de pasco” a casa. 

Altres, aprofitaran per a visitar aquell veïnat que fa temps que no surt al carrer o fins i tot es desplaçaran a l’hospital com a mostra d’afecte. 

No en faltaran que s'acostaran a fer hores de companyia a aquells ciutadans que es troben capficats, compungits davant la mort d’un familiar a conseqüència de la Covid-19. 

I encara a un nivell molt més ample, n’hi haurà que passaran hores confeccionant productes culinaris pasquals per fer-los arribar a la presó, a albergs, centres de dia.  .  .  . 

Aquestes altres processons que avancen amb passos silenciosos, improvisades, és el resultat d’una compromís baptismal, però també son manifestacions d’una sensibilitat humanitària envers d’aquells pobladors que passen per nits de foscor tot esperant una mà tendre, un cor delicat i emotiu, una mirada afable, que es posa al lloc de l’altre, com si implícitament volgués dir, què puc fer per tu? 

És l’altra Setmana Santa, son les altres processons.