Post-pandèmia

Es parla molt d'un "nou contracte social" que urgeix el trànsit del "jo" al "nosaltres"

En acabar la pandèmia, sembla evident la temptació de tornar fer el que fèiem abans, tot i que les múltiples advertències científiques no aconsellen el mateix. Però el cert és que si això succeeix és perquè no tenim o no hem sabut trobar alternatives. 

Ha sortit literatura enmig de la pandèmia per descriure possibles escenaris.  

El primer seria el que ja hi havia abans (desigualtat creixent, autoritarisme, conseqüències de la crisi climàtica. . .) però que es podria aguditzar fins a un extrem veritablement terrible. Encara que avui disposem de les evidències i de l’experiència social per evitar que aquest sigui el camí. 

El segon escenari és el que ja descriu la famosa frase de “canviar-ho tot perquè res no canviï”. Aquí les autoritats polítiques plantegen una estratègia de canvis profunds on es combinen els drets socials i les mesures sanitàries però amb un límit absolut, que no toca perquè es contradictori, al que s’afegeix la gestió del efectes del canvi climàtic o la de la revolució digital en l’àmbit laboral. 

El tercer seria la resposta emancipadora i revolucionària no tan sols en l’àmbit polític, també en el social i en el cultural per emprendre un veritable procés de transformació de la nostra organització econòmica, un procés post-capitalista que respectaria el límits i que posaria la vida i les cures al centre. 

Es parla molt d’un “nou contracte social”. El secretari general de les Nacions Unides António Guterres i i la Presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen han apel·lat a la  necessitat de repensar les coordenades polítiques, econòmiques i socials, reconeixent que, al menys en el món occidental, l’esgotament d’un model que ara mateix s’està incendiant. 

Encara son vagues les propostes que hi ha per donar contingut a aquesta idea de contracte. Però hi dos marcs que s’aproximen bastant: en primer lloc és l’anomenat New Green Deal (NGD) que apareix a Estat Units i està basada en un “capitalisme distributiu o social” que aspira a impulsar les infraestructures verdes, la transició energètica, la descarbonització de l’economia, la reconstrucció de sistemes alimentaris inspirats en principis agroecològics i que a Espanya seria semblant al que coneixem com a “transició ecològica”.  

El segon marc seria el de l’Agenda 2030, que les Nacions Unides va aprovar al setembre de 2015 amb un total de disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que venen a ser els succedanis de l’Agenda del Mil·lenni (ODM) que va estar en vigor entre 2000 i 2015 i que era un proposta basada en l’erradicació de la pobresa, mentre les ODS reconeixen ja problemes transnacionals que afecten de la mateixa manera qualsevol latitud i contemplen centenars de mesures per avaluar el progrés en els diferents sectors. 

Aquests dos marcs signifiquen que en la configuració d’aquest contracte social hi ha en marxa propostes profundes en la solució de les tres crisis: la social, la política i la ecològica. Així, desigualtat, erosió democràtica i ecocidi son la realitat transnacional problemàtica que cal reformar anant a parar a les tres condicions del contracte social: repartiment de la riquesa i de les cures, el control polític i democràtic dels sectors financers i crear nous paràmetres de relació amb el planeta. 

Tenim el repte d'empènyer decisions polítiques valents així com convertir la por en un projecte col·lectiu transformador i il·lusionant. 

La pandèmia ha tingut un shoc enorme però ha deixat un valor afegit: la capacitat d’adaptar-se a l’imprevist, a la presa de consciència social i política per emprendre tots els canvis que necessitem. 

Però el canvi urgent i definitiu serà el trànsit del “jo” al “nosaltres” en un món profundament interpedenpent i ecodependent.  

Igualtat, capitalisme distributiu, repartiment de la riquesa son paraules que necesariament han d'anar traduides en acccions dirigides als sectors més necessitats de la societat, perquè tinguin les mateixes oportunitats sense oblidar que els pobres, els marginats i en general els vulnerables també han de transitar al "nosaltres".