Aporofòbia

 L'"aporofòbia" (aversió als pobres), al Diccionari de la Llengua i agreujant del Codi Penal

La aporofòbia (del grec áporos ‘pobre’ i fóbos ‘por’ és la por i rebuig cap a la pobresa i cap a les persones pobres. És l'animositat, hostilitat i aversió, respecte de les zones o barris mancats i respecte de les persones pobres, és a dir, enfront d'aquelles persones que es troben desemparades i amb molt pocs recursos.

La diferència entre aporofòbia i xenofòbia o racisme és que socialment no es discrimina ni margina a persones immigrants o a membres d'altres ètnies quan aquestes persones tenen patrimoni, recursos econòmics i/o rellevància social i mediàtica. El que no té nom no existeix. Per això és necessari buscar paraules que ens ajudin a definir realitats socials innegables i quotidianes com la por, el rebuig o l'aversió als pobres. Només així, donant nom a aquesta realitat, podrem fer-la present en el debat social, conèixer les seves causes, enfrontar-nos a ella, buscar solucions...

Això és el que va pensar la filòsofa valenciana Adela Cortina quan en 1995 preparava una columna per a ABC Cultural en la qual denunciava que, sota moltes de les actituds racistes i xenòfobes que veiem cada dia al nostre voltant, batega una fòbia diferent: la que ens produeixen els pobres, aquells que en aquesta societat de l'intercanvi, del donar i rebre, no semblen tenir res a oferir-nos. Com ella mateixa explica en el seu llibre «Aporofòbia, el rebuig al pobre» (Paidós, 2017), «no repugnen els orientals capaços de comprar equips de futbol o de portar el que en algun temps es deien ‘petrodòlars’, ni els futbolistes de qualsevol ètnia o raça que cobren quantitats milionàries però són decisius a l'hora de guanyar competicions».

«Per contra -explica Cortina-, la veritat és que les portes es tanquen davant els refugiats polítics, davant els immigrants pobres, que no han de perdre més que les seves cadenes. (...) Les portes de la consciència es tanquen davant els captaires sense llar, condemnats mundialment a la invisibilitat». «El problema no és llavors de raça, d'ètnia ni tampoc d'estrangeria. El problema és de pobresa», conclou.

A la fi hi havia un terme capaç d'assenyalar una realitat punyent, de fer-la visible. La Fundació de l'Espanyol Urgent li dedica una de les seves recomanacions diàries sobre el bon ús de l'idioma, en la qual explicàvem el seu significat, la seva utilitat i la seva formació vàlida. Diverses persones i col·lectius van demanar, seguint una proposta de la mateixa Cortina publicada l'any 2000 en El País, la incorporació d'aquesta veu al Diccionari de la Llengua Espanyola, que s'ha produït finalment.

 El terme va arribar fins i tot a les institucions: el Senat espanyol va aprovar una moció en la qual demana la inclusió de l'aporofòbia com a circumstància agreujant en el Codi Penal.